des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

El pedestal de Fulvia Celera protegit, de moment

lapida protegidaOPINIÓ

El pedestal dedicat a Fulvia Celera, encastat a un edifici actualment en obres del carrer de la Destral, al que ens referíem a l’entrada immediatament anterior, ha estat protegit amb una cobertura provisional d’arpillera i fusta. Sembla que les denúncies públiques tenen la seva efectivitat. És cert que els estaments oficials poden no estar pendents de tot el que passa a la ciutat i que cal que els ciutadans responsables que van pel carrer, se’n facin responsables de notificacions i denúncies. També fora que tothom que fa una intervenció urbanística, sigui pública o privada, tingués la sensibilitat mínima de preservació del patrimoni. Però quan això no és així, cal que quan s’atorguen llicències d’obres en zones on existeixen restes arqueològiques, es facin els advertiments necessaris per a evitar malmetre peces que no tenen recanvi.
Pel que fa a les làpides amb epigrafia que es conserven a diferents indrets, el correcte fora que es treguessin i substituïxen per còpies, tal com es va fer a la façana del Col·legi d’Enginyers al carrer de les Escrivanies Velles amb les làpides hebraiques que hi ha. Només així es pot garantir la pervivència de les restes.

XA

Fulvia Celera, una dona tarragonina notable, menystinguda 2000 anys després

pedestal del carrer de la Destral numero 8La inscripció del carrer de la Destral que mostra la foto, és un pedestal d’estàtua que recorda Fulvia Celera, sense dubte una de les dones més poderoses i influents de la Tàrraco de finals del segle I, inicis del II dC. Ella mateixa és recordada en altres inscripcions de la ciutat, així com la seva família i els seus lliberts, que van arribar a obtenir els més alts càrrecs: amb el seu marit Caius Vibius Latro van ser els sacerdots suprems (flamen i flamínica, respectivament) del culte imperial a la provincia Hispània Tarraconense. El pedestal, dedicat pel seu llibert Marcus Fulvius Diadochus la recorda com a sacerdotessa vitalícia de la Concòrdia Augusta.

El document és una de les moltes inscripcions romanes que es troben encara incrustades a les parets dels carrers de la part alta i que avui en dia configuren un paisatge patrimonial d’enorme valor simbòlic per la ciutat, un paisatge que hauria de ser percebut pels ciutadans i per les institucions com a part de la mateixa Tarraco romana i viva que volem preservar. Cal que la presència de les inscripcions romanes als carrers de la part alta serveixi de crida a la nostra responsabilitat vers aquests monuments que encara avui ens parlen d’antics tarragonins. No podem permetre’ns negligències en la conservació del patrimoni, tampoc de l’epigràfic.

 

D.G.

(més…)

Presentació del darrer Butlletí Arqueològic

Presentació del ButlletíAquest dimarts, al Salo d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona es va presentar el darrer volum del Butlletí Arqueològic, amb una nodrida assistència. Amb aquest volum la nostra publicació es posa pràcticament al dia, aportant un seguit d’interessants estudis de diverses investigacions arqueològiques a les nostres contrades. (A la foto, l’equip d’autors)

Aquí sota, text del discurs de presentació ( clicar read more)

(més…)

Nou Butlletí

User comments

User comments

Ja hem rebut els exemplars del darrer Butlletí Arqueològic que el pròxim dimarts 17  de maig a les 19.00 hores es presentarà al Saló d’Actes de l’Ajuntament, com ja hem anunciat als socis per e-mail.

La presentació estarà al càrrec del Prof. Dr. A. Gonzalez Senmarti de la URV. Hi esteu tots convidats.

 

 

NOTA: Si llegiu això i no heu rebut el correu electrònic amb l’anunci, si us plau poseu-vos en contacte amb la nostra secretaria. Estem actualitzant les adreces electròniques de tothom.

 

Homenatge a Rafael Gabriel Costa

Rafael Gabriel 2016Rafael Gabriel Costa ha estat president de la nostra societat un llarg temps, en dos periodes des de 1977 a 1987 i 1993 fins a 2011 i nomenat President d’Honor des de les hores. Ahir dijous, la Fundació Mútua Catalana, en la II Edició dels Premis que celebren anualment, va retre un sentit homenatge al nostre president d’honor per tota la seva trajectòria a l’àmbit cultural i la defensa del patrimoni monumental de Tàrraco. Des d’aquí ens sumem a l’homenatge al mateix temps que agraïm el continu suport de la Fundació a les activitats d’aquesta societat.

Article a “La Plumilla” d’Antoni Coll sobre l’acte (clicant a read more)

 

(més…)

La transició arquitectónica de la Tarraco romana a l’epoca medieval

Visita 30 abril 2016Una excel·lent explicació per part del nostre secretari Oscar Martín va presidir la visita del dissabte 30 d’abril per la Part Alta de Tarragona. Una trentena d’assistents van seguir amb atenció les explicacions de com la reutilització de materials i la concentració de l’habitatge de la ciutat es va reduir al que abans havia estat l’acròpolis monumental. (a la foto, el grup d’assistents)

Un militar borni i del partit popular

73e8bf7c-6bc2-499a-9f8d-e5b5f3e390a9El títol té a veure amb la darrera conferència del curs de la RSAT, aquest proppassat dijous. Jordi López i Jaume Noguera (a la foto) ens van explicar les troballes arqueològiques que mostren el pas per les nostres contrades dels exèrcits combatents en la guerra civil de la República romana protagonitzada per Quint Sertori, els anys 80-71 aC.

Sertori, militar romà nascut a Nursia, prop de Perugia, va progressar a les files dels exèrcits, distingint-se en les guerres contra els Cimbris i els Teutons, al nord de la Gàl·lia. Les seves discrepàncies polítiques amb els que ostentaven el poder a Roma, la facció dels optimetes, conservadors, li van portar a alinear-se amb el partit popular, més proper al poble. Literalment més popular, de quan les coses volien dir el que deien, no com avui dia…

Barallat i rebel·lat contra el poder, va reclutar exèrcits i combatre amb un cert èxit militar els successius generals, pretors i comandaments, incloent-hi el que fou Pompeu Magnus, enviats des de Roma per controlar-lo.

El passi dels exèrcits per les nostres contrades va deixar un rastre de monedes, fíbules i sivelles, bales de fona i altres materials, trobats en excavacions recents, que ens permeten constatar la realitat dels esdeveniments històrics i la seva localització.

 

 

La fusta i les fibres vegetals a la Prehistòria

Ancient wood toolsLa referència comú de “Edat de pedra” a un ample període de l’antigor, abans de l’existència de l’escriptura, depositària de la memòria, arrela en el fet de la troballa d’estris i materials de pedra. I això, alhora, determinant per la persistència de tals materials deguda a les seves característiques físiques.

Poc es parla però, del paper determinant que feren una miríada d’estris, objectes o estructures que, fets amb matèries vegetals, no han arribat als nostres dies i que puguin ser objecte d’estudi. És obvi que des dels primers homínids que fessin servir quelcom més que les seves mans i peus per ajudar-se a viure, ja fos com a útils, com aixopluc o altres estris, els materials més disponibles al seu abast fossin del regne vegetal. Lamentablement i per les mateixes raons òbvies, la persistència d’aquests materials queda limitada i les restes són molt més escasses.

Hauríem d’incorporar l’Edat de la Fusta (Wood Age) a la cronologia de la prehistòria. O, tanmateix, de TOTA la Història. (Bastons, mànecs de destral, llances, recipients, canoes, lean-tos i cabanes, teixits de lli, vímet, ratan, canya, cordes, etc.)