des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Poblet (Reial Monestir de Santa Maria de Poblet)

Membres de la junta directiva de la nostra societat vam tenir el privilegi, dimecres passat, de ser rebuts per l’Abat de Poblet, pare Octavi Vilà, 105è abat del monestir. A banda de la salutació i un intercanvi de llibres, el motiu de la visita era veure les obres del nou museu i planificar una visita de la RSAT tan bon punt estiguin enllestides.

L’amabilíssima acollida de l’abat qui, per cert, és membre de la nostra societat, ens va permetre conèixer alguns detalls de l’actualitat de monestir, gaudir un cop més de les meravellas de la institució i enorgullir-nos de que formi part de la història del nostre país. Alhora evocar experiències viscudes i recordar amics comuns, vius o que ens han deixat. L’abat, tarragoní de la rambla Vella, manté contactes i amistats properes. L’escalfor de l’acollida contrastava amb el fred concentrat de tot l’hivern a les amplìssimes estàncies recuperades per a la visita, com l’antic dormitori, ara diàfan i on es poden fer activitats multitudinàries com concerts.

(Més informació del monestir al web: http://www.poblet.cat/Prehome/index.php )

(A la foto, d’esquerra a dreta, el nas de l’autor d’aquesta nota X Allué, Jordi López director del Butlletí, Ona Coffey esposa d’Eloi Hernàndez al seu costat, JoanMaria Vianney Arbeloa, Rafael Gabriel, president d’honor, la nostra presidenta Pilar Alió i l’abat)

 

 

Balanç de Gestió de recintes monumentals de Tarragona

La regiduria de Patrimoni i el MHT presenten els resultats de la campanya 2016 de visites turístiques al Patrimoni Monumental de la Ciutat a la seva pàgina web (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/noticies-2017/els-recintes-patrimonials-reben-mes-de-630.000-visites-durant-lany-2016). A aquest exercici s’han recuperat les xifres d’ara fa set anys pel que fa a visites globals, que havien perdut un 27% de les visites l’any 2012, relacionable amb la crisi econòmica, esdeveniment que sembla que ho explica tot. El tancament al pùblic de les cases-museu Castellarnau i Canals també representa una reducció en el nombre de visites.

A banda queda l’atractiu que representa el MNAT a les seves seus de la plaça del Rei i la Necropolis, del que no disposem de dades actualitzades.

Contents com estem de que el nostre patrimoni monumental sigui una font d’atracció per als visitans, encara patim per les mancances en l’àmbit informatiu i la continuïtat dels circuits, actualment en fase d’actualització. I pels esforços necesaris per a ordenar les visites, periodificar-les i integrar-les. Cert que podriem arribar a un milió de visites, però ens queda molta feina abans de morir d’exit, preocupació a molts indrets de gran atractiu turístic.

 

 

 

El taronger del pati

No és exactament arqueologia botànica però des de la societat volem recordar que, a la nostra seu, tenim un pati. I que al pati tenim una taronger estupend, ple de taronges encara, tot i que ja hem fet una primera collita. La seva aportació anual de fruits ens recorda el trànsit de les estacions i la gloria de les pomes d’or d’aquesta vora del Mediterrani.

 

 

 

 

El port romà de Tàrraco

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.

Conferència Tarragona i el seu patrimoni

Les entitats amb activitats a l’entorn de la Setmana Santa tarragonina escalfen motors. Aquest divendres 3 de febrer a les 20h i a l’església de Natzaret, tindrà lloc una conferència pronunciada per la congregant i presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Sra. Pilar Alió Borràs. La conferència emmarcada dins del cicle Les Conferències de La Sang, versarà sobre l’Arqueologia i el patrimoni tarragoní.

Esteu convidats.

 

Amunt els Munts!

Arriben notícies de les actuacions que es faran a les restes de la vila romana dels Munts d’Altafulla, que ajudaran a la comprensió del monument i, i sobretot, a la seva preservació. La manca d’actuacions ha posat en risc principalment els excel·lents mosaics i altres parts de les estructures.Sembla que els diners hi són i la voluntat i el projecte també,

Com ens recorda Carles Gosàlbez: “la Vil·la dels Munts va ser construïda a inicis del segle I, a dotze quilòmetres de Tàrraco, i va assolir el seu màxim desenvolupament en el segle II, període al qual corresponen la major part de les restes que avui es poden visitar. És un immillorable exemple d’arquitectura rural adreçada, també, a l’oci i al lleure. L’estat de conservació, la informació de què es disposa i la qualitat d’elements com escultures, pintures i mosaics la converteixen en una de les vil·les romanes més importants d’Hispània. Una de les escultures que conserva representa Antínous, un jove esclau d’Adrià, a qui l’emperador va divinitzar després de la seva tràgica mort: va morir ofegat al Nil.  Adrià va ordenar erigir nombroses efígies seves per tot l’Imperi i són molt escassos els retrats d’aquest personatge procedents de l’àmbit privat. Amb la seva col·locació a la vil·la dels Munts, el propietari de la mansió volia possiblement deixar constància de la seva fidelitat a l’emperador. Adrià va visitar Tàrraco i potser va conèixer en primera persona la Vil·la dels Munts.”
De la informació dels Munts que ha arribat fins als nostres dies se sap que un dels propietaris de la vil·la va ser Caius Valerius Avitus, duumviri de Tàrraco. Ara els propietaris som nosaltres, vull dir: TOTS nosaltres, i ens correspon la seva conservació.

 

Teatre – s romans

Una breu excursió per la vora mediterrània de la península m’ha dut a Cartagena, la Cartago nova i més endavant a Málaga. Ambdues ciutats mostren els seus teatres romans com a les joies arqueológiques més visitades. Be que una mica més preservats, apenes mantenen les grades i la subestructura, reconstruïts amb més o menys fortuna i molt discretament museificats.

Comparances a banda, cal recordar que teatres romans hi ha arreu i que les seves importàncies relatives depenen del context arqueològic que els envolti. No tant el seu ús com a recintes d’espectacles aprofitats a l’actualitat, que les arts dramàtiques modernes–o clàssiques reproduïdes–ja poden trobar acollida en altres instal·lacions.

Confiem que sabrem donar al nostre teatre romà l’ùs adient, incorporant-lo a tota la dotació monumental per a gaudi de tothom i en consonància amb els requeriments UNESCO per l’herència patrimonial mundial.

 

 

Dones i Arqueologia

L’Observatori de la Igualtat de la URV publica anualment, des de 2009, un calendari dedicat a dones que han estat rellevants en un àmbit de coneixement determinat. El calendari de l’Observatori fa visible el nom d’aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència. Enguany dedicat a Dones i Arqueologia , és una proposta de l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili pel respecte al principi d’igualtat entre dones i homes. En aquesta ocasió ha estat realitzat per un equip d’expertes en Arqueologia i en aspectes de diversitat del Departament d’Història i d’Història de l’Art de la universitat tarragonina.

 

Comencen les obres al Teatre Romà. Controversies

Els mitjans de comunicació aquesta setmana van plens de referències a l’inici de les obres del Teatre romà de Tàrraco. A la nostra entrada anterior recollim la notícia. Fins i tot la cadena nacional de televisió va emetre ahír un petit reportatge. També s’ha recollit la història de la recuperació del jaciment ara fa 40 anys i la lluita civil per a evitar la seva destrucció.

Surten però, a la llum, algunes controvèrsies sobre el projecte de restauració i, sobre tot el tractament del jaciment per a donar accés al públic i fer una reconstrucció virtual de les grades de la cavea. les reticències ja es van manifestar l’estiu passat a la premsa local per part dels experts JM Macias i Jordi Lòpez, Director del nostre Butlletí, proposant uns elements de reflexió.

Al Teatre s’han fet varies i intenses excavacions. Un històric fins al 1977 es pot trobar publicat al nostre Butlletí ( http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/viewFile/315146/405273) per en Jaume Massó.

Esperem que el resultat final no ens faci penadir-nos de la feina feta.

 

( A la foto, un acte en defensa del Teatre als anys 70, quan tots érem molt més joves…)

 

 

 

Teatre romà, finalment

ANNUNTIO GAUDIUM–potser no tan–MAGNUM, però deu n’hi do: han començat les obres de rehabilitació de les restes del Teatre romà de Tàrraco (foto)

Com anunciat, aquest matí han començat les actuacions sobre el jaciment. Un reportatge de Carina Filella al diari EL PUNT-AVUI (http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1037266-inici-d-obres-al-teatre-de-tarraco.html aparegut a començament d’any, explica que l’autor del projecte és Antoni Gironès, que ha plantejat no només una revaloració de les restes romanes, sinó tota una actuació urbanística que ha de convertir els aproximadament 6.000 metres quadrats que ocupa el jaciment en “un espai públic que serà travessable com a parc arqueològic”. La museïtzació de les restes hi planteja un element d’una gran estructura de ferro que reproduirà la cavea i que permetrà que el visitant entengui l’envergadura de l’antic teatre. Un altre dels elements centrals serà el Centre d’interpretació que es construirà a la cantonada dels carrers Sant Magí i Caputxins.

El pressupost es de 701.154 euros, que aporten la Generalitat i, s’espera, el Ministeri de Foment, a través del programa de l’1% cultural. El termini de les obres és cap a l’estiu, quan comença la temporada turística forta.

Esperem donar un seguiment de les obres.