Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

La Catedral. Una interesant visita

 

 

 

 

 

 

 

L’associació d’Amics de la Catedral va oferir el proppassat dissabte una visita a l’església primada pels seus socis, convidant també als de la RSAT, com es va anunciar per e-mail.

De la mà del canonge obrer de la Catedral, mossèn Joaquim Gras, vam explorar indrets poc (o gens) coneguts d’aquesta, com les sagristies, la balconada darrera la capella dels sastres, la casa de l’ermità, fins i tot pujant per sobre de les capelles del braç dret del creuer (del Sant Crist de la Salut) des d’on vam fer les fotos que acompanyen aquest post. (clicar a sobre per ampliar)

Butlletí digital!!

Finalment tenim TOT el Butlletí Arqueològic penjat per a accés lliure al repositori RACO, des del primer número (http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/issue/view/25546/showToc).Com ja vam anunciar al seu dia, l’accés permet cerques per paraules i descarregar en .pdf els arxius.

Ha estat un esforç col·lectiu de diferents membres de la RSAT i el suport econòmic de les entitats que ens ajuden, singularment la Generalitat de Catalunya.

 

El museu Molas

La nostra societat germana Bibliòfils de Tarragona acaba de celebrar la seva assemblea anual, enguany dedicada a la memòria de Joan Molas i el 75è aniversari de la creació del seu museu.

Per aquest motiu han editat un elegant fulletó  (DINAR BIBLIÒFILS 2018r (1))amb notes biogràfiques, històriques i imatges del món del personatge.

Reproduïm el que diu de la col·lecció Molas:

La creació d’aquesta excepcional col·lecció privada d’antiguitats diverses es remunta al 1900, per iniciativa del Sr. Joan Molas i Llaveria, fuster dedicat als treballs de manteniment de la Catedral durant aproximadament una quarantena d’anys. Aquesta afició pel col·leccionisme va continuar en el seu fill, el Sr. Joan Molas Sabaté, el veritable fundador del Museu, en sintonia amb altres iniciatives semblants com el barceloní Museu Frederic Marès, artista amb el què va cultivar amistat durant molt de temps. D’aquesta manera el continu atresorament de peces va derivar en la creació d’un peculiar museu privat ubicat al Pla de la Seu que es va inaugurar oficialment el dia de Santa Tecla de 1943 per les més altes autoritats municipals, essent llavors alcalde el Sr. Josep Macián Pérez. Enguany celebrem per tant el 75 aniversari d’aquella efemèride. La col·lecció caracteritzada per un evident horror vacui, era visitable als baixos del número 6 del citat pla de la Catedral i constava de dues úniques sales per exposar l’heterogènia col·lecció de materials arqueològics i arquitectònics antics, així com històrics, religiosos, bibliogràfics, documentals, etnogràfics d’interés local i peninsular, englobant testimonis de la història d’Espanya inclosos els dominis colonials ultramarins. La mostra es va anar enriquint amb el pas de temps esdevenint un referent local (veure p.ex: “El Museo Molas, orgullo de la ciudad” DE 28/12/1958), i sobretot va permetre salvar de la destrucció i l’expoli innumerables peces arqueològiques que avui en dia haurien desaparegut del nostre coneixement i estudi. Amb la mort del seu creador els hereus van cedir aquest interesantíssim llegat a la ciutat amb la condició d’estar sempre a exposició pública. Actualment una part significativa s’exposa a la Casa-Museu Castellarnau, mentre que una altra roman emmagatzemada als soterranis del mateix immoble,

Aquesta ùltima frase ens fa recordar la manca de disponibilitat per a visites de la Casa Castellarnau i el desaprofitament del considerable llegat de Joan Molas, que hauria d’estar disponible per a gaudi dels ciutadans de Tarragona i els visitants.

 

 

La pedra a l’entrada de la RSAT

Com ampliació de la breu nota a l’entrada sobre Temes domèstics, afegim el següent que ens facilita Rafael Gabriel:

“L’element és la llinda (situada sobre dos mènsules de les que es pot veure l’encaix, veure foto abaix) d’una lladronera situada sobre la porta d’entrada d’un molí fortificat , conegut com “el Molinet”. Estava emplaçat sota el mas dels Frares  ( conegut també com mas d’Escofet o de Climent)  en direcció al riu,  al  terme del Molí de l’Horta. Les restes de la edificació avui estan encerclades pels diferents vials que conformen la sortida 33 de l’autopista AP-7″.

Recordem des d’aquí el lamentable i ruïnós estat de l’esmentat mas del Frares, una ofensa als ulls dels milers de automobilistes que circulen per la AP-7 i la A-27. Els propietaris de l’autopista que han defugit de les seves responsabilitats mediambientals i culturals, després de moltes pressions van endreçar la pedrera del Mèdol. Amb prou feina mantenen els accessos al pont del Diable des del descans de l’autopista. Això del mas del Frares resta abandonat.

(A les fotos, Street view de Google Maps i el suport de la pedra in situ)

Pintades

Sembla que el vandalisme contra el patrimoni monumental de la nostra ciutat no té aturador. Alguns anarquistes desnortats han tornat a embrutar la paret de l’aqüeducte de la mina de l’arquebisbe, quan creua el carrer de l’Escultor Verderol, on fa poc es van haver de netejar anteriors pintades, com ja vam comentar aquí. També a la muralla, a la cantonada trencada darrera del pati de l’escorxador/rectorat (a la foto) han aparegut de noves.

En aquest cas sorprèn que la bretolada sembla correspondre a un amant despitat que insulta, això si en anglès, a l’objecte dels seus interessos. Per a que ho avaluïn els ensenyants: no millorem en conducta, però una mica sí en anglès. Fora bo que al món de l’ensenyament s’insistís en el respecte al patrimoni monumental i cultural. Segur que hi ha quilòmetres quadrats de paret on expressar sentiments per part del jovent, aficionat a l’art rupestre contemporani, quan no pot enviar un Whatshapp a una excompanya.

Tot plegat per a recordar que la protecció i el respecte als monuments és una feina de tots. I amb això desitjar-vos a tots, grafiters inclosos, un millor any nou

2018

 

 

Temes domèstics

Prop de tancar l’any us fem avinent uns temes domèstics d’interès als socis.

A l’entrada de la seu tenim una pedra monumental, cedida a la Societat en dipòsit i restaurada per na Olivia Merelo, que probablement formava part d’un frontispici i que porta les armes de Tarragona. Ailàs!, només amb tres franges ondulades, originalment de probable color vermell.(Clicar sobre l’imatge er a veure ampliada la foto)

Amb la generosa, tot i que magre que la situació és la que és, subvenció de la Diputació Provincial hem renovat la il·luminació de les dependències d’ús habitual amb plafons de LED, i també adquirit noves estufes per escalfar els espais més comuns.

I el desembre congelat ens alegra la vista amb els fruits abundosos del taronger i el llimoner que tenim al pati, dels que tan amorosament se’n cuida Francesc Barriach.

Amb aquesta imatge us desitgem unes Bones festes i un millor nou any 2018, el 174 de la nostra història.

 

 

Presentació del Butlletí 38-39

El dimarts 12 al vespre es va presentar el darrer volum del nostre més que centenari Butlletí Arqueològic. Correspon al bienni 2016-2017, amb el que es tanca el període transitori d’endarreriment que als passats anys ens va fer perdre el natural ritme de publicació.

A la llarga història del Butlletí hi ha hagut incidències diverses que han motivat irregularitat en la seqüència de publicació. Inicialment el Butlletí era realment això: una publicació breu, més de notícies que d’altra cosa, editat com fulletó i publicació mensual. Amb el temps va esdevenir un llibre, amb articles científics d’exploracions i troballes estudiades d’un caire més acadèmic. Els darrers anys, la nova curosa edició l’ha fet més propers als Jahrbuch o Yearbook a què ens tenen acostumats les grans entitats acadèmiques europees. Jahrbuch es tradueix com “anuari”, però a la nostra cultura aquest és un concepte que s’escau més a llibres de comptabilitat, i tot i que “butlletí” sembli un diminutiu de “butlla”, tot defugint d’aspectes apostòlics, s’ha preservat el títol original que ja els anys li confereixen el seu ben guanyat prestigi.

El volum actual conté un seguit d’articles distribuït de forma diacrònica com en diu el seu director, Dr. Jordi López, abastant des de la Prehistòria fins al passat més recent.

  • M. García-Díez, I. Vigiola-Toña, A. Cebrià, J. M. Vergès, M.
    Pedro, F. X. Oms, J. I. Morales,Motius rupestres a la cova foradada
    (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)
  • Josep Maria Vergès, Laura Muñoz-Encimar, Mireia Pedro, Amèlia
    Bargalló, Marta Fontanals, Juan Ignacio Morales, Andreu
    Ollé, Ethel Allué, Hugues-Alexandre Blain, Juan Manuel
    López-García, Marina Lozano, Patricia Martín, La Cova
    dels Galls Carboners (Mont-ral, Alt Camp), una cavitat d’inhumació
    col·lectiva durant l’edat del Bronze
  •  Jordi López Vilar, Nou tram de la façana sud-occidental del Fòrum
    provincial de Tàrraco
  • Pere Gebellí Borràs, Nota sobre la peça MNAT 7465 amb representació
    d’una Victòria
  • Joan Canela Gràcia, Ramon Járrega Domínguez, Jordi López
    Vilar, El Camí de Bràfim (Puigpelat, Tarragona): Un nou taller
    productor d’àmfores vineres de la forma Dressel 2-4
  • Ramon Járrega Domínguez, Les ceràmiques romanes de la vil·la
    de Can Montagut (Marçà). Dades per a l’estudi del poblament
    rural romà al Priorat
  • Jaume Benages i Olivé, Sindila, un nou rei visigot
  • Emma Zahonero Moreno, Jesús Mendiola Puig, El retablo de la
    capilla de Santa María de los Sastres de la catedral de Tarragona:
    nuevos datos tras su restauración
  • Marc Ocaña Salvat, De la torre dels Galls Carnuts, a ca
    l’Escarnut (Aiguamúrcia, Tarragona)
  • Gener Gonzalvo i Bou, Peces històriques i arqueològiques de Poblet
    actualment fora del monestir (segles XII-XV)
  • Josep Llop Tous, Notícies sobre l’arquitecte Jaume Amigó a l’Arxiu
    de la Baronia d’Entença
  • Pere Cristòfol i Escorsa, Els plànols i dibuixos dels “Apuntamientos”,
    una font gràfica de la guerra dels Segadors
  • Salvador-J. Rovira i Gómez, La història moderna de Tarragona,
    estat de la qüestió
  • Pere Cardona i Bueno, El P. Arcàngel de Tarragona (1810-1855)
  • Necrològica de Gener Gonzalvo i Bou

Presentació del nou Butlletí

El proper dimarts dia 12 a les 19.30 hores es presentará el nou volúm del Butlletí Arqueòlogic a la sala d’actes de la nostra entitat. Els socis podran recollir el seu exemplar, i si no els tenen, exemplars dels butlletins anteriors.

La presentació és d’entrada lliure per a tothom. Especialment convidem als que ens han acompanyat a les visites aqueològiques recents, per a que coneixin la nostra seu i funcionament.

 

 

Alföldy

Ahir a les 13 hores, a l’ICAC, vam assistir a la presentació del llibre Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coeditat per l’ICAC i la URV en motiu del 25è aniversari de la universitat.

El volum és un homenatge a qui va ser el màxim especialista de la Tàrraco romana i doctor honoris causa de la URV. Aplega una dotzena llarga d’articles seus sobre les inscripcions de la ciutat, publicats originalment en alemany i algun en llatí, a més d’introduccions que els contextualitzen i actualitzen. Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coordinat per la professora de la URV i investigadora de l’ICAC Diana Gorostidi, ha comptat amb la col·laboració de nombrosos especialistes d’àmbit hispànic i ha tingut el suport del DAI (Institut Arqueològic Alemany). Jaume Massó, del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, ha glossat la figura de l’homenatjat i ha acabat afirmant que era “excepcional com a epigrafista i com a persona”. L’obra evidencia que “la recerca del professor Alföldy va ser pionera en molts àmbits de la història i de l’arqueologia de Tàrraco, de l’antiga província Tarraconensis i d’Hispània en general”, com de forma prou emotiva, ens ha il·lustrat Diana Gorostidi. 

Una peça bibliogràfica de gran valor, sobretot divulgatiu, de l’obra del, podem dir nostrat, prof. Alföldy.