Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Un mal any: 536 a.D.

Colle Gnifetti Glacier in the Swiss Alps entombs more than 2000 years of fallout from volcanoes,  storms, and human pollution. NICOLE SPAULDING/CCI FROM C. P. LOVELUCK ET AL., ANTIQUITY

Sovint fem reflexions sobre la part més fosca de la història de Tàrraco, cap al final de l’edat antiga. Recentment la revista Science ha publicat un article sobre el “pitjor any per a viure” i aporta els arguments arqueològics per a demostrar-ho (Archeology doi: 101126/science.aaw0632) (https://www.sciencemag.org/news/2018/11/why-536-was-worst-year-be-alive).

Les marques als gels tant dels Alps com a Groenlandia donen evidència d’erupcions volcàniques que van cobrir l’atmosfera de cendres que provocaren una “edat del gel” a la que es sumaren els efectes de la peste de Justinià.  Hauriem de ser capaços de evidenciar el que tot això va produir a la nostra ciutat. Obrim espai als “Comentaris”

El món clàssic i l’art.

Inici

Dins de les activitats del 175è aniversari de la RSAT i amb el títol: El món clàssic i l’art. El fons del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona es presentarà una conferència a càrrec de la Directora del Museu d’Art Modern, Sra. Rosa Ricomà i Vallhonrat, sobre l’influència del món antic sobre l’art modern i contemporani a les nostres contrades. 

Dimarts dia 18  de desembre, a les 19.00 hores, a la sala d’actes de la nostra seu. 

José Sánchez Real, homenatge als 100 anys del seu naixement

Dins de les celebracions del 18è aniversari del nomenament dels monuments de la Tàrraco romana com Patrimoni Mundial per la UNESCO, s’ha celebrat un col·loqui sobre la figura de José Sánchez Real, Doctor en Química, professor d’institut, arqueòleg i notable membre de la nostra societat.

El programa de les Jornades inclou la primera edició d’un col·loqui nomenat Gent de pedra picada en el qual es recorda la tasca d’una persona que ha destacat en la defensa del patrimoni de la ciutat i que ja no està entre nosaltres. Enguany s’ha dedicat al Dr. José Sánchez Real, amb motiu del centenari del seu naixement. Hi participaren: el Sr. Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca de Reus i president del Centre de Lectura de Reus, el Sr. Jaume Felip Sánchez, farmacèutic, historiador, medievalista i nebot del Dr. José Sánchez Real, el Sr. Francesc Barriach, vocal de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i Dr. Xavier Allué, vocal de la RSAT i antic alumne del Dr. Sánchez Real.

José Sanchez Real (1918-2008) va ser destacat soci de la RSAT, membre de la Junta directiva molts anys i director del Butlletí Arqueològic, on figuren varies de les seves nombroses aportacions al coneixement del patrimoni de la Tàrraco romana. Escriptor inquiet i prolífic, la seva producció inclou des de temes de Química i Física, la seva professió, a historiografies de personatges tarragonins, especialment metges de l’edat moderna. Una part dels seus articles estan recollits als volums “Obra menor” editats pel lamentablement mig desaparegut Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

(A les imatges, una del prof. Sánchez Real a la seva maduresa i un altre dels participants a la mesa rodona, d’esquerra a dreta, senyors MassóAllué, Felip, Barriach i Joan Menchón, arqueòleg municipal que presentà l’acte)

Una interessant i preocupant visita a l’amfiteatre

Convidats per la regidoria de Cultura de l’ajuntament de Tarragona ahir uns quants membres de la Junta Directiva vam tenir l’oportunitat de visitar l’actual situació de l’amfiteatre. Motivat per l’aparició d’esquerdes en l’estructura de la graderia, l’ajuntament està realitzant tasques d’avaluació dels danys i dels riscos que poden afectar el monument.

Lamentablement, les troballes són notablement preocupants. Tota l’obra de reconstrucció realitzada als anys 70 del passat segle està en una situació precària. L’aparició d’esquerdes mostra la inestabilitat de la fonamentació que, quan s’ha excavat, es comprova que està assentada en munts de runa (vegeu foto) no reblida que, a sobre, ha perdut probablement per les filtracions d’aigua, d’una bona part de les sorres. Les pedres de les parets no tenen cimentació, sustentades per terra compactada que, en alguns punts se’t queden a les mans.

En espera dels informes tècnics, arqueològics i arquitectònics, s’albira la possibilitat que s’hagi de retirar tota l’estructura de reconstrucció de les grades, que és la que acull als espectadors quan hi ha celebracions o actes. Un greu problema que, realment, pot ser una oportunitat per a consolidar el jaciment, completar les excavacions pendents del camí romà d’accés i altres.

Tant els estudis, informes com la possible actuació reconstructiva no serà barata. Recomanaríem endegar les actuacions per a declarar el problema en tota la seva magnitud i proposar a les autoritats de la Generalitat i l’estat un pla especial i extraordinari de tractament del monument amb una també especial consideració pressupostària.

Divulgació, Recreació històrica i Arqueologia social

Debat-col·loqui sobre els significats del patrimoni arqueològic a l’hora de compartir-ho amb la gent. Les qüestions de com fer arribar als nostres conciutadans les idèes sobre el nostre passat, les restes que ens deixaren i el coneixement.

Presentat per Magí Seritjol, soci de la nostra entitat i Director del festival Tàrraco Viva, tindrà lloc

Dimecres 28  de novembre, a les 19.00 hores a la Sala d’Actes a la nostra seu, carrer Major, 35, principal.

Es una activitat dins del programa del 175è aniversari de la nostra societat.

 

 

La il·lustració a Tarragona al segle XVIII- Francesc Armanya 1718-1803

Dins de cicle La il·lustració a Tarragona al segle XVIII- Francesc Armanya 1718-1803, el proper dimarts 20 de novembre es presentarà a la sala d’actes de la nostra seu la conferència “L’Arquesbisbe Francesc Armanyà, semblança biogràfica d’una gran personalitat (1718-1803)”, a càrrec de Roser Puig i Tàrrech , doctora en història moderna. Es farà un repàs a la biografia de Francesc Armanyà i Font, agustí, bisbe de Lugo i Arquebisbe de Tarragona; un dels bisbes amb mentalitat il·lustrada, i una de les personalitats religioses més riques i completes del segle, com el va definir el seu biògraf.

L’acte es farà a les 19.00 hores.

 

Les nostres propostes als partits que concorren a les eleccions municipals del 2019

Aquest proppassat dia 7, dimecres, tingué lloc l’acte de presentació de propostes sobre el Patrimoni de la ciutat. Tot coincidint amb l’any del 175 aniversari de la nostra entitat i dins del curs d’actes i conferències, la RSAT recull el que són les seves propostes, desitjos i recomanacions sobre el Patrimoni arqueològic de la ciutat. A aquest web es troba el text “VISIÓ DE FUTUR DEL PATRIMONI, Tarragona vers el segle XXII” redactat just a començament del segle i amb la intencionada referència al segle XXII. Quan la història de la nostra societat abasta ja tres segles: una bona part del XIX, tot el XX i el que portem del segle XXI, ja podem pensar i actuar en terminis temporals de centúries. La “Visió de futur” fa un recull ample de la situació i necessitats dels monuments. Sembla que en els anys transcorreguts des de la publicació la situació general no ha canviat gaire, tot plegat. El més important que ha succeït en aquest període potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 7500 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.

En aquesta oportunitat, la RSAT ha volgut aportar d’una forma resumida els arguments de la necessitat ciutadana i municipal de la preservació i cura del patrimoni històric en el seu conjunt. Les pròximes eleccions estan encara a mig any de distància, però és un bon moment per recordar als que es presentin el compromís que adquireixen, i perquè triïn els aspectes que vulguin o puguin incorporar als seus programes electorals.

El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.

Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.

Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.

Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:

Uns criteris generals: 1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i en món acadèmic. 8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.

I almenys quatre actuacions que ens semblen irrenunciables:

Que el Museu Nacional vaigi a la Tabacalera

    La retolació explicativa del TOTS els monuments

       Que TOTS els museus  estiguin oberts

            La coordinació de TOTES les administracions

_______________

(A l’imatge: a l’acte van assitir representants de tots els grups municipals: el Sr. JM Milà pel PSC, el Sr. R Viñuales per Ciutadans, el Sr. P Ricomà per ERC, el Sr. D. Nadal pel Partit Demòcrata, la Sra. L Estrada per les CUP, la Sra. A. Sentís per IC-V,  i la notada absència del Partit Popular. No hi ha constància de assistència d’altres grups politics, al moment actual extraconsistorials.

Ca la Garsa – història i present

El proper dimecres, 14 de novembre, dins del cicle de conferències l’any del 175 aniversari, Marta Serrano presentarà una xerrada sobre l’història i el present de les restes arqueològica del que va ser una part de call jueu de la Tarragona medieval.

L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de la nostra seu (Carrer Major, 35, principal) a les 19.00 hores.

Recordeu-vos.en.