des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Curs 2016-2017

pilars-caminant-2016La Societat segueix, any a any, el curs acadèmic, d’una forma o altra. Les activitats intel·lectuals acaben fixant-se en el calendari docent i per una multitud de raons, algunes d’elles purament de costum. Molts de nosaltres mantenim vincles amb el món acadèmic. També que l’estiu es presta més per a activitats a l’aire lliure, també les campanyes d’excavacions arqueològiques, i la tardor afavoreix més el temps d’estudi, de reflexió. Són els mesos que endeguem les nostres activitats obertes, conferències, col·loquis o visites.

No menys cert que molta activitat s’ajorna a un inconcret “passat festes” que, a tots els efectes, aquí vol dir després del dia de la Mercè un cop han passat “els pilars caminant” de les colles castelleres pel davant de la nostra seu.

Ben aviat anunciarem les activitats del curs, però recordem ja que al novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica i del Món Antic (Tàrraco Biennal), programat pels dies 16, 17, 18 i 19.

 

 

..

Festes: patrimoni immaterial

balco-guarnit-sta-tecla-2016Aquesta setmana estem de festes. És la Festa Major de Santa Tecla, un afer que ha crescut en activitats i importància, recuperant tradicions i inventant altres de noves que aviat seran tradicionals.

Des de la RSAT gaudim de les festes i, també, ens interessem pel seu contingut i desenvolupament. També, com a veïns de la Part Alta patim els efectes de soroll i disbauxa i ens solidaritzem amb el que estan “Farts de soroll“. En algun punt hem de trobar l’equilibri entre la diversió i el respecte als altres. I també separar el gaudi festiu de l’alegria fictícia induïda per mètodes artificials, especialment el consum immoderat d’alcohol entre els joves i no tan joves.

Un membre il·lustre de la nostra societat, Francesc Barriach ( a la foto al balcó guarnit), forma part dels mantenidors de les festes i manté un ull vigilant per recomanar a les autoritats municipals la normalitat de les festes.

Alguns recordarem també que el 23 de setembre és l’anniversari del naixement de l’emperador Octavi Cèsar August, l’any 63 a.C, el constructor de l’acròpolis  de Tàrraco.

 

..

Nota Necrològica

Ha traspassat el senyor Eliseu Soler Álvarez, soci de la Reial Societat Arqueològica des-de 1968.
Gran col·laborador de la nostra Entitat, va ocupar el càrrec de Secretari de la Junta, i va treballar en la difusió del nostre patrimoni, amb les seves visites i excursions.
Reposi en pau.
Acompanyem en el sentiment a la família.

Garum

imgres-1Investigadors de la Universitat de Càdiz i del conjunt arqueologic de Baelo Claudia han trobat durant la campanya 2016 dues fàbriques de salaó amb restes de conserves en fase d’elaboració. S’inclouen tonyines, sardines, pagells i eriçons entre els peixos trobats.

El jaciment de Baelo Claudia a la província de Càdiz, prop de Tarifa, representa una població romana dels segles I aC i II dC, coneguda per la seva indùstria de conserves de peix. Això inclou el famós “garvum” i també aquella conserva tarragonina de l’espineta, que degustarem per Santa Tecla. Aquests treballs científics es financian per dos projectes d’investigació: el projecte GARVM (HAR-2013-43599P) del Ministerio de Economía y Competitividad del Govern de Espanya, i el “Proyecto General de Investigación denominado Economía Marítima y actividades haliéuticas en Baelo Claudia”.

Sembla que costums i l’ús dels recursos de la mar no canvien gaire amb el pas del temps.

..

 

Per a què serveix el nou carnet de soci de la RSAT

Carnet de soci XA sin numeroEl nou carnet de soci que vam anunciar ara fa unes poques setmanes s’ha expedit a tots els socis al corrent de pagament i amb una adreça vàlida. Alguns ens han estat tornats i en alguns hem detectat errors en noms, adreces o DNI. Són coses que passen amb registres com el de la nostra més que centenària societat, mica en mica accedint a les tecnologies del segle XXI, el nostre tercer.

El carnet de soci, una modesta cartolina, inclou el nom del soci, el nùmero del seu document d’identitat i el de soci, indica la validesa fins l’any 2020 i, al revers, les adreces de la societat, postal i electròniques.

El carnet serveix, essencialment i com tots els carnets, per a identificar al seu portador com a soci. L’oficialitat identificativa la confereix el DNI.

És l’acreditació com a soci la que comporta un seguit d’advantages i drets que figuren en els nostres estatuts i es resumeixen a aquesta pàgina web, a l’apartat “Fes-t’en soci“:

Contribuir en la defensa del patrimoni monumental i artístic, participar en activitats de promoció del patrimoni cultural, legitimitat per a la denúncia social contra les agressions que pateix el llegat arqueològic i monumental dins i fora de Tarragona, participar gratuïtament o amb importants descomptes en cursets, seminaris, etc., el dret a utilitzar consultar la nostra imponent biblioteca, rebre informació de les diferents activitats programades i rebre anualment el “Butlletí Arqueològic”, la revista científica de temàtica històrica i arqueològica més veterana i prestigiosa de Tarragona, fundada el 1901.

El carnet, a més, permet l’accés gratuït als museus de la ciutat. En el cas de anar-hi amb acompanyants cal fer una gestió prèvia i simple per via e-mail, que facilitem des de la secretaria de la RSAT. També facilita l’accés a altres museus arreu del món, sempre però amb alguna gestió prèvia.

En breu anunciarem altres beneficis en la línia de descomptes en la compra de llibres a les llibreries de Tarragona i d’altres.

 

.

 

Acord Marc per la posada en valor del Patrimoni Mundial de TÀRRACO

Actuacions TeatreA finals de l’any passat, concretament el 4 de desembre de 2015 es va publicar l’ ACORD MARC PER LA POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI MUNDIAL DE TÀRRACO que signaven l’Agència Catalana del patrimoni cultural i l’Ajuntament de Tarragona. Està disponible aquí (ACORD MARC). Si el baixeu, veureu que és un elegant document d’una cinquantena de pàgines, convenientment il·lustrat que va recollint un seguit de conceptes que veiem repetits als àmbits del patrimoni com és el relat, o l’espai de síntesi. 

Es recullen actuacions realitzades de 2010 a 2015 valorades en 10 milions d’euros. I, al final, apareixen unes propostes inversions al Teatre romà (clicar la foto per ampliar) per l’any en curs, de més de 700.000 euros. Mirem-us ho

.

La destrucció del patrimoni arqueològic, crim de guerra

Mali destrucctionEl tribunal penal internacional de L’Haia jutja per primer cop la destrucció del patrimoni com a crim de guerra. Ahmad al-Faqi al-Mahdi seurà demà al banc dels acusats en el primer judici de la història per destrucció de patrimoni protegit per la Unesco. La fiscalia sosté que el processat va cometre “crims de guerra” entre el 30 de juny i l’11 de juliol del 2015 amb “atacs contra edificis dedicats a la religió i monuments històrics” a Mali. Els jutges consideren que Al-Mahdi “va exercir un paper actiu durant l’ocupació de Tombouctou”.

La destrucció de monuments per motius religiosos en el context de les guerres protagonitzades per fanàtics islamistes han dut a danys irreparables dels Budes de Baimian a l’Afganistan al 2001 o de l’arc de triunf de Palmira a Siria l’any passat

Una novetat judicial que cal divulgar perquè el nostre patrimoni no està lliure d’atacs o, si més no, de negligències igualment condenables.

 

 

 

Els veïns d’aqui al costat

Hispania nostra 40 aParet pel mig, la dependència que ocupen les modestes oficines de la nostra entitat toca la sala principal de l’edifici de l’antic Ajuntament de Tarragona. Un fantàstic arc apuntat de més de sis metres de llum tapat amb totxana simple separa els dos edificis. Si acostes l’orella a la paret, se sent fàcilment el que passa a l’altre costat.

A la planta de l’Antic Ajuntament s’inaugurà el proppassat dijous una exposició de fotografies i panells amb una selecció de monuments localitzats a l’estat espanyol: Hispania Nostra – 40. L’exposició celebra els quaranta anys de l’entitat HISPANIA NOSTRA. Es tracta d’una associació de caràcter no lucratiu, declarada d’utilitat pública. Amb el lema “Re-conociendo el Patrimonio español en Europa“, el seu objectiu és la defensa, salvaguarda i posada en valor del Patrimoni Cultural i Natural espanyol, en l’àmbit de la societat civil.

L’exposició, un xic atapeïda, la formen una trentena de panells amb fotos i text d’una selecció de monuments i llocs considerats patrimonials. Inclou, de les nostres contrades, el Circ i les oliveres mil·lenàries del territori del riu Sínia. Del circ fa esment de la Restauració que el 1995 va rebre el premi Europa Nostra.

A l’acte inaugural, qui signa aquesta entrada fou l’únic representant del poble que va assistir. A la foto al costat, surten el Director del Museu, la funcionària encarregada, la regidora de Patrimoni i la comissària de la mostra, amb un servidor de vostès. La foto la va fer un xicot jove, fill d’un dels presents. Malgrat la publicitat donada per l’ajuntament a les seves llistes de contactes i les xarxes socials, i que aquella tarda el carrer Major estava a vessar de gent com per la festa major, no va atreure ningú més.

No puc deixar de notar alguns aspectes que afegeixen peculiaritat a l’esdeveniment. Vaig preguntar si hi havia texts en llatí, puix que el títol sembla escrit en aquesta llengua. Al mig de la conversa es va apuntar, en parlar que l’exposició era itinerant per l’estat, “…porque esto es aún España…”. Això és part del problema amb els veïns del costat, els veïns de l’altra banda de l’Ebre. La tendència habitual és superposar l’antiga Hispània al regne d’Espanya recent i confondre termes. L’associació Hispania Nostra exclou de les seves activitats tots els monuments i llocs situats a Portugal, l’antiga Lusitània i part de la Hispània Ulterior imperial. Ni el paisatge de Sintra, ni el monestir dels Jerònims de Lisboa o, més recent, el poble i fortificacions d’Elvas. O els nuclis d’art rupestre del Vale do Côa. Potser no és més que la meva sensibilitat personal, però això no ens fa bons veïns…oi?

XA