des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Obres al pati- Recuperació d’espais

3411e6d9-20ba-47e3-ab8a-3cf638be0cc6Acaben de concloure les obres d’arranjament de la terrassa del pati de la nostra seu, Amb l’eliminació de les estructures de ventilació de les dependències de La Caixa situades als baixos de l’edifici, recuperem un espai de més de 60 metres quadrats diàfan, que pot permetre la seva utilització per activitats socials a l’aire lliure, especialment als estius. Les obres s’han fet per gentilesa de CaixaBank amb qui mantenim unes relacions de bons veïns. Si, de mica en mica, es pot ordenar el jardí, eliminar restes de runa i plantes parasitàries dels murs, despondrem d’un espai exterior molt agradable que contribueixi a la bona acollida de la nostra seu als socis i visitants.

El poc respecte pels monuments

Estatua dels caiguts lligadaPlaça del FòrumEl reconeixement de Patrimoni Mundial dels monuments de la Tàrraco romana no és un premi. És un compromís. Un compromís amb tota la humanitat de què preservem aquest patrimoni, el respectem i fomentem el seu reconeixement. Això requereix la implicació de tothom. Voluntàriament i generosa. I les institucions tenim l’obligació de difondre el missatge, estimular el coneixement i, amb això, comprometre a tothom.

Dissortadament no és fàcil aconseguir aquest compromís. Com mostren les imatges adjuntes, el monument dels herois de 1811 al bell mig de la Rambla nova continua servint per a penjar calces i tendals dels mercaders ambulants i els responsables d’establiments d’hostaleria ocupen les restes arqueològiques amb estris i mobiliari sense la més mínima consideració. La responsabilitat és de tothom, però l’autoritat per a implementar les mesures de protecció escau a l’ajuntament i al cos de la Guàrdia Urbana.

..

Forats a les butxaques

21_prosp_tgn_1-400x300La soldada dels soldats pot ser l’únic romanent del seu pas per la terra, per les nostres terres. Investigadors de l’ICAC han trobat evidència de la presència de militars romans pels cims de les muntanyes de Prades, a més de 1000 metres sobre el nivell del mar. Les modernes tècniques de recerca ha permès la troballa de monedes dels segles I al IV i, en les proximitats, bales de fona de plom. Òbviament altres restes més peribles no resisteixen el pas del temps com ho fan els objectes metàl·lics. Com que no tots els soldats tenien forats a les butxaques, cal pensar que probablement eren bastant gent, desplaçant-se per les muntanyes i acampant en indrets diversos.

http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2016/romans-a-1-000-metres-dalcada-a-les-muntanyes-de-prades/

 

EXPOSICIÓ DE LLIBRES LITÚRGICS TRIDENTINS (S. XVI-XIX)

Expo llibres tridentins1Expo Llibres tridentins

 

 

 

 

 

Tot coincidint amb la Jornada de Portes Obertes la Reial Societat Arqueològica Tarraconense presenta els dies 4 i 5 de juny de 2016 una exposició de llibres Litúrgics Trientins dels segles XVI-XIX.

Per llibre litúrgic entenem un llibre que serveix per a la celebració litúrgica i està escrit amb vista a ella. És, per tant, un element de la celebració, i a ell també se’l respecta i fins i tot se’l venera. Els llibres litúrgics són un vehicle de la tradició, en tant que expressen la fe de l’Església. Però són també fruit d’una cultura, determinada quant al temps i a l’espai geogràfic. Pel que són i pel que representen, acostumen a ser modèlics en l’art de la impressió i de l’enquadernació.

Podem dividir la història dels llibres litúrgics en cinc períodes: Improvisació (segles I-III), creativitat (segles IV-VI), llibres litúrgics purs (segles VII-X), llibres litúrgics mixtes (segles XI-XVI), llibres tridentins (segles XVI-XX) i Concili Vaticà II (segles XX-XXI). Aquesta exposició és una mostra de llibres litúrgics tridentins, és a dir, emanats de les reformes del Concili de Trento (1545-1563). Des del temps de la seva promulgació, els llibres tridentins van romandre gairebé inalterats. Els anys següents al concili es van publicar el Breviari (1568), el Missal (1570), el Martirologi (1586), el Pontifical (en 1595), el Caeremoniale episcoporum (1600) i el Ritual (1614). Només a partir de mitjan segle de XX van patir reformes importants, fins els canvis més profunds que va representar el concili Vaticà II. Per tant, van estar vigents durant gairebé 400 anys.
Breviarium romanum. Comprèn la litúrgia de les hores o ofici diví, que és la pràctica quotidiana de la pregària en diferents hores al llarg del dia, amb uns continguts definits per a cada hora.
Missale romanum. És el llibre que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la santa missa.
Martyrologium romanum. És el llibre en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l’ordre dels dies de l’any.
Caeremoniale episcoporum. Conté fórmules i ritus de les celebracions reservades al bisbe, com la confirmació, les ordenacions, les consagracions d’esglésies, etc.
Rituale romanum. Conté varis rituals religiosos, referents especialment a l’administració dels sagraments (menys la missa), processons, benediccions, exorcismes, etc.
Llibre de cor. Llibre de gran format que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
Enquadernacions. Mostra de diferents enquadernacions del segle XVIII i primera meitat del XIX.

(J.López)