Dins el cicle de visites guiades de tardor que des del mes d’octubre l’Arqueològica organitza pels socis, el dissabte 7 de novembre va tenir lloc la “Ruta Lorcada”, un recorregut per diferents espais que Federico García Lorca (juntament amb Salvador Dalí) va veure en la seva ‘incògnita’ visita per les festes de Santa Tecla de 1935. Començant a l’Arxiu Històric a l’antiga Tabacalera on la Maria Elena Virgili ens va fer un resum de l’exposició organitzada a tal efecte, i després de visitar part de la Necròpoli, el nombrós grup es va dirigir en autobús fins al Passeig Arqueològic. Les explicacions es van intercalar amb la lectura de poemes magistralment interpretats per l’actriu tarragonina Mercè Rovira. També es va fer un recorregut a peu per la part Alta amb l’objectiu de conèixer les activitats que diverses institucions han realitzat en el present homenatge en record del poeta andalús. D’aquesta manera es va poder entrar a l’Antic Ajuntament, la seu de l’Arqueològica, el Museu d’Art Modern i el Teatre Tarragona. Aquesta ruta s’emmarca dins un congrés organitzat per Maribel Calle de la URV amb la presència d’importants especialistes en la vida i obra de Lorca, com Gabriel Pozo, Pepa Merlo, i sobretot la il·lustre Antonina Rodrigo. Cal agrair a les diferents institucions l’esforç i recursos destinats per portar a bon terme aquesta iniciativa cultural, i especialment a l’artista Josep Maria Rosselló. La devoció lorquiana li ve de lluny, però serà a partir de conèixer a través de Jordi Rovira Soriano la famosa entrevista que Lluís de Salvador li fa a Lorca per l’estrena de l’adaptació de la “Dama Boba” de Lope de Vega (amb la interpretació de Margarida Xirgu) i la seva misteriosa anterior visita, que es va anar gestant en la seva ment inquieta i fecunda aquest homenatge en el 80 aniversari de la seva presència tarragonina. Pensem que aquest ha estat un just record al músic, dramaturg i poeta granadí que va quedar meravellat per la gent de Tarragona, la festa, i la seva romanitat, regalant-nos frases lapidàries que quedaran per la posteritat respecte un patrimoni que per ell era “Roma pura”.
