Aquest proppassat dia 7, dimecres, tingué lloc l’acte de presentació de propostes sobre el Patrimoni de la ciutat. Tot coincidint amb l’any del 175 aniversari de la nostra entitat i dins del curs d’actes i conferències, la RSAT recull el que són les seves propostes, desitjos i recomanacions sobre el Patrimoni arqueològic de la ciutat. A aquest web es troba el text “VISIÓ DE FUTUR DEL PATRIMONI, Tarragona vers el segle XXII” redactat just a començament del segle i amb la intencionada referència al segle XXII. Quan la història de la nostra societat abasta ja tres segles: una bona part del XIX, tot el XX i el que portem del segle XXI, ja podem pensar i actuar en terminis temporals de centúries. La “Visió de futur” fa un recull ample de la situació i necessitats dels monuments. Sembla que en els anys transcorreguts des de la publicació la situació general no ha canviat gaire, tot plegat. El més important que ha succeït en aquest període potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 7500 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.
En aquesta oportunitat, la RSAT ha volgut aportar d’una forma resumida els arguments de la necessitat ciutadana i municipal de la preservació i cura del patrimoni històric en el seu conjunt. Les pròximes eleccions estan encara a mig any de distància, però és un bon moment per recordar als que es presentin el compromís que adquireixen, i perquè triïn els aspectes que vulguin o puguin incorporar als seus programes electorals.
El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.
Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.
Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.
Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:
Uns criteris generals: 1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i en món acadèmic. 8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.
I almenys quatre actuacions que ens semblen irrenunciables:
Que el Museu Nacional vaigi a la Tabacalera
La retolació explicativa del TOTS els monuments
Que TOTS els museus estiguin oberts
La coordinació de TOTES les administracions
_______________
(A l’imatge: a l’acte van assitir representants de tots els grups municipals: el Sr. JM Milà pel PSC, el Sr. R Viñuales per Ciutadans, el Sr. P Ricomà per ERC, el Sr. D. Nadal pel Partit Demòcrata, la Sra. L Estrada per les CUP, la Sra. A. Sentís per IC-V, i la notada absència del Partit Popular. No hi ha constància de assistència d’altres grups politics, al moment actual extraconsistorials.
Dins de cicle La il·lustració a Tarragona al segle XVIII- Francesc Armanya 1718-1803, el proper dimarts 20 de novembre es presentarà a la sala d’actes de la nostra seu la conferència “L’Arquesbisbe Francesc Armanyà, semblança biogràfica d’una gran personalitat (1718-1803)”, a càrrec de Roser Puig i Tàrrech , doctora en història moderna. Es farà un repàs a la biografia de Francesc Armanyà i Font, agustí, bisbe de Lugo i Arquebisbe de Tarragona; un dels bisbes amb mentalitat il·lustrada, i una de les personalitats religioses més riques i completes del segle, com el va definir el seu biògraf.
