General

El que no sabíem del Teatre Romà de Tàrraco

Com recordareu, el passat 6 d’abril vam celebrar a la seu de la RSAT un col·loqui sobre el teatre romà de Tàrraco, monument tants anys abandonat a la seva (mala) sort i sobre el que existia un projecte de recuperació. També recordareu que les administracions implicades i convidades al col·loqui, van declinar la seva participació. Tot i així, la concurrència va generar un ric debat amb les aportacions de diferents professionals de l’arqueologica i l’arquitectura i altres membres de la nostra societat, exposant criteris diversos sobre les actuacions programades. (Veure les entrades d’aquest blog del 6 d’abril, 5 d’abril, 9 de gener, 28 d’octubre de 2016, 26 d’octubre  i potser alguna més anterior)

Just avui, el digital PORTA ENRERA publica una ample reportatge de R. Marrassé sobre un informe dels tècnics municipals sobre el monument, elaborat l’any passat, que mereix lectura detinguda. El reportatge recull els aspectes més substantius de l’informe, que és notablement crític sobre el projecte i el materials emprats per a la recuperació del teatre.

Sembla que caldrà replantejar tot el projecte abans de que ens trobem un nyap de difícil reconducció.

 

 

L’embarcador romà de la Roca plana

El Dr. Jordi López Vilar, de l’ICAC i Director del nostre Butlletí i Anna Gutiérrez Garcia-M del CNRS-Université de Bordeaux-Montaigne publiquen a la revista Auriga, de divulgació i debat del món classic un article sobre l’embarcador que es troba a la platja de la Roca plana, a l’indret del Bosc de la Marquesa, antic municipi de Ferran-Tamarit i una de la zones més privilegiades de la costa mediterrània. La seva interpretació es de que la roca plana que dona nom a la platja forma part d’un embarcador de pedres i materials procedents de la pedrera del Médol.

“Concretament, les evidències que fonamenten la hipò-tesi són els següents:
1. Retalls artificials de la roca, especialment el costat septentrional del moll, que conformen un tall rectilini d’uns 40 m de longitud.
2. Encaixos quadrangulars al moll, on es podrien haver afermat les grues de càrrega.
3. La troballa d’un carreu de pedra Mèdol abandonat al moll, que és un tipus de pedra geològicament diferent de la pedra que constitueix la costa en aquest sector.
4. La presència d’un jaciment romà a només 150 m del moll amb abundant ceràmica del segon terç del segle IdC, que coincideix amb un dels moments àlgids d’ex-plotació de la pedrera.
5. La proximitat de la pedrera del Mèdol, situada a només 1 km de distància, i amb un camí força pla, on només s’ha de salvar un suau turó de 10 m d’altura als darrers 300 m.

Per tot això, considerem amb quasi total seguretat que som davant del punt on els romans embarcaven la pedra del Mèdol amb destí cap a Tarragona. Estaríem parlant, doncs, del primer moll pròpiament industrial d’època.”
Enriquim amb aixó el coneixement de les nostres contrades més properes. Fora bò que l’indret fos senyalitzat adequadament per a informació dels que ho visitin, a banda que s’hauria d’incloure entre els monuments catalogats com a Patrimoni de la Humanitat que conformen els altres monuments de Tàrraco.

Excavacions i troballes

Les suades estivals dels arqueòlegs que comentàvem fa uns dies, van donant els seus fruits. De de l’ICAC rebem notícia de les troballes a La Secuita. A l’excavació han participat una dotzena d’estudiants d’arqueologia del grau d’història de la URV, del Màster en Arqueologia Clàssica (URV/UAB/ICAC), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció entre altres professionals del director del nostre Butlletí Dr. Jordi López (http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2017/descoberts-al-forti-roma-de-la-secuita-una-gran-torre-tres-cisternes-i-la-muralla-oriental/). Corresponen a estructures d’un fortí de la primera meitat del segle I aC. Potser lligat a les guerres sertorianes en una época anterior a l’imperi, quan conflictes armats sovintejaren en aquesta part del món, representen una part de la història del món antic menys popularment coneguda, però molt interessant per a comprendre els orìgens de romanitat a les nostres contrades.

 

 

MEMORIA 2016, presentada a la Junta general del 30 de juny

MEMÒRIA  2016

L’objecte de la present memòria és justificar les activitats dutes a terme per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense durant l’exercici de 201

1.-       Activitats científiques:

  • Dins les “Activitats de primavera”, l’organització a la seu social de l’entitat entre el 7-28 d’abril, d’un heterogeni cicle de conferències sobre el ric i divers patrimoni a Tarragona i entorn. Aquestes s’organitzaven sobre la base de dos breus ponències per sessió amb l’objectiu de generar un debat posterior amb intervenció del públic assistent. Aquestes van presentar les següents temàtiques:
  • Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana, i rieres del Camp de Tarragona” (a càrrec del Sr. Josep M. Vergès. (IPHES)). // “L’art moble paleolític del jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet” (a càrrec del Sr. Manuel Vaquero. (IPHES)).
  • Una mirada a la pintura del Camp de Tarragona a l’època del Renaixement” (a càrrec de la Sra. Sofia Mata (MDT/URV)). // “El Renaixement arquitectònic oblidat al Camp de Tarragona”. (a càrrec de la Sra. Anna Serra. (URV)).
  • Castell de Vallmoll; aproximació des de l’arqueologia” (a càrrec de la Sra. Izadi Salsamendi) // “Resultats de l’estudi arqueològic del Castell de Vallmoll” (a càrrec de la Sra. Carme Subiranas.
  • Evidències arqueològiques de la guerra de Sertori en el curs inferior de l’Ebre” (a càrrec del Sr. Jaume Noguera (UB)). // “Darreres novetats en arqueologia de les guerres romanes al Camp de Tarragona i Conca de Barberà. (a càrrec del Sr. Jordi López vilar. (ICAC)).
  • Participació el 15 d’octubre de 2016, en la “V Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat”, al Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, organitzat per l’Institut Ramón muntaner. L’Arqueològica va participar amb una xerrada sobre “La digitalització del Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i la seva incorporació a Raco” a càrrec del membre de la junta i Director del Butlletí Arqueològic Jordi López Vilar.
  • Dins les “Activitats de tardor”, l’organització de les conferències a la seu social de l’entitat:
  • La mineria del Baix Priorat durant la Baixa Edat Mitjana i l’Edat moderna” a càrrec de la Sra. Alba Alonso Mora (URV). (24/XI/2016).
  • Eduard Toda, l’arqueologia i Tarragona” a càrrec del Sr. Jaume Massó Carballido (Museu de Reus). (1/XII/2016).

2.-       Activitats de difusió cultural:

  • Jornada de portes obertes i venda de llibres per la Diada de Sant Jordi a la seu social de l’entitat amb destacada presència de públic.
  • Participació en els actes commemoratius del Dia de l’Associacionisme Cultural (4-5 de juny 2016) amb unes Jornades de Portes Obertes amb el lema “Coneix l’Arqueològica”. Aprofitant l’efemèride es va presentar a les vitrines de la biblioteca una exposició de llibres Litúrgics Trientins dels segles XVI-XIX.
  • Realització d’un cicle de 3 visites guiades de primavera amb gran èxit d’assistència de públic. En concret les visites guiades van ser les següents:
  • “Passeig epigràfic per Tàrraco” (16 abril). A càrrec de la Sra. Diana Gorostidi.
  • “ De Tàrraco a Terragona” (30 abril). A càrrec del Sr. Òscar Martín.
  • “Visita al conjunt monumental de Scala Dei (14 maig).
  • Realització d’un cicle de 2 visites guiades de tardor també amb gran èxit d’assistència de públic. En concret aquestes van ser les següents:
  • Visita guiada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (a càrrec del Sr. Jordi López Vilar).
  • Visita guiada a l’exposició “Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món” (a càrrec del Sr. Jaume Massó Carballido).
  • L’entitat ha mantingut una activa presència i col·laboració amb diversos mitjans de comunicació (Diari de Tarragona, Diari Més, Fet A Tarragona, etc.) en tot allò referent a la difusió i protecció del Patrimoni cultural.
  • Articles premsa/entrevistes:
    • 06/III/2016. Entrevista a Pilar Alió. Diari de Tarragona.
    • 24/VI/2016. López et alii. “La restauració del teatre romà: elements de reflexió”. Diari de Tarragona.

3.-       Publicacions:

3.1.-  Butlletí Arqueològic

  • Al maig de 2016 es va procedir a l’enviament del Butlletí Arqueològic corresponent als volums núms. 34-35 a les diferents entitats amb què mantenim intercanvi i també a uns 250 socis.
  • Edició del Butlletí Arqueològic corresponent als volums 34-35 (anys 2012-13), i que el Antoni Gonzàlez Sanmartí va presentar el dimarts 17 de maig al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona.
  • Paral·lelament s’ha procedit a la digitalització de tot el Butlletí Arqueològic i és consultable íntegrament a través de la plataforma virtual ‘Raco’.

 3.2.- Actes homenatge, reconeixements

3.2.1.- El 16 de febrer de 2016 i seguint amb els diferents actes d’homenatge desenvolupats l’any anterior, l’ajuntament va descobrir al costat del Portal del Roser una placa en memòria del fill Predilecte de la ciutat i nostre president Jordi Rovira Soriano que tan prematura i sentidament ens va deixar. Entre els parlaments que es van realitzar la RSAT va participar amb unes breus paraules del Secretari desglossant la seva figura.

3.2.2.- El 5 de maig de 2016 la Fundació Mútua Catalana en la II Edició dels Premis que celebren anualment, va fer un homenatge a Rafael Gabriel Costa president de l’Arqueològica entre els anys 1977-1987 i 1993-2011 i actual President d’Honor de la nostra entitat, per tota la seva trajectòria a l’àmbit cultural i la defensa del patrimoni monumental de Tàrraco.

3.2.3.- El 15 de novembre de 2016 l’Arqueològica va realitzar un sentit acte d’homenatge al nostre president d’Honor Rafael Gabriel costa per la seva tasca i trajectòria en la defensa i protecció del patrimoni i com a president de l’entitat. El Sr. Francesc Barriach va glosar la trajectòria i la importància de l’homenatjat i se li va lliurar un record de l’acte.

  1. – Pàgina web, xarxes socials, internet.

4.1 Web

  • Renovada fa tres anys la pàgina web de la nostra societat (arqueologica.org) aquesta ha tingut una activitat força notable. Durant el 2016 ha continuat convenientment mantinguda i actualitzada regularment gràcies als esforços del Sr. Xavier Allué amb notícies d’actualitat d’àmbits diversos vinculats amb l’arqueologia, la prehistòria i el món antic en general, així com puntuals informacions de cara a la denúncia d’agressions al patrimoni arqueològic i monumental, reculls de premsa, convocatòries, etc. La nostra web ha estat i és una plataforma fonamental per fer difusió de les activitats pròpies i una via molt útil per informar convenientment als socis.
  • La pàgina web en l’últim any ha publicat 106 entrades, amb 7.148 visites (unes 600 al mes). La pàgina més visitada és la principal, amb més de la meitat de visites. Per temàtica l’entrada més visitada (amb 154 visites) és la que tracta sobre les festes a la Part Alta.

4.2 Xarxes socials

  • En la línia de donar a conèixer l’entitat i tenir presència a les xarxes socials (tal i com es va fer el febrer de 2015 obrint el seu compte a Twitter), l’Arqueològica va obrir a finals de 2016 també compte a Facebook, amb un total fins al present de 312 seguidors.

4.3 Internet

  • Amb l’objectiu d’ampliar i millorar la nostra presència a internet s’ha millorar l’entrada sobre la Societat Arqueològica de la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure en català de la Wikipedia.

5.-       Biblioteca i Arxiu:

Amb caràcter general, ha prosseguit la tasca de buidat sistemàtic del fons bibliogràfic de revistes, publicacions periòdiques i llibres de la nostra biblioteca fruit de l’intercanvi, arribant-se a totalitzar en l’inventari uns 43.500 volums. El nombre de publicacions entrades a la biblioteca durant el 2016 és de 355.

  • Al llarg d’aquest any 2016 la biblioteca de la RSAT s’ha vist nodrida de donacions bibliogràfiques de diverses universitats i institucions; també cal destacar una extraordinària donació bibliogràfica de l’École Française de Roma amb un total de 309 kg de llibres de temàtica específica en el món de l’arqueologia pendents de recollir a Roma.
  • La biblioteca ha atès les corresponents consultes d’estudiants i investigadors, així com ha rebut visites d’estudiants de Grau i Màster, per iniciativa del Sr. Jordi López.
  • L’Arqueològica va cedir temporalment documentació de l’arxiu històric per l’exposició temporal que es va fer a Reus sobre l’Eduard Toda i Güell.
  • L’Arqueològica va cedir algunes imatges de Schulten provinents de l’Arxiu Valentines per l’edició del llibre “Adolf Schulten en Numancia, historia de una controversia”, editat per la Diputación de Soria.
  • Fruit de les pràctiques a l’Arqueològica d’un estudiant de Màster URV/ICAC s’ha començat a realitzar una base de dades de les peces que formaven part de la col·lecció històrica de la Rsat i que avui en dia estan dipositades al Mnat
  • Digitalització dels llibres d’Actes, monografies i publicacions diverses de l’entitat paral·lelament als treballs realitzats en aquest sentit respecte el Butlletí Arqueològic.

6.-       Defensa del Patrimoni:

La Societat ha adreçat escrits a les autoritats competents, en interès de la conservació i valorització del patrimoni de les nostres comarques, amb el Departament de Cultura de la Generalitat en general i amb l’Ajuntament de Tarragona (p.ex. document 6 octubre 2016), entre d’altres. També ha informat i denunciat convenient i regularment a través de diverses plataformes mediàtiques les agressions al patrimoni arqueològic i monumental tarragoní.

7.-       Projecció exterior, distincions i participació:

  • Convenis/Subvencions:
  • S’ha concedit una subvenció de la Generalitat per la digitalització complerta del Butlletí Arqueològic.
  • L’Arqueològica va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana per la qual aquesta va donar 5.000 euros per l’edició i distribució del Butlletí Arqueològic núms. 34-35 (2012/13) presentat al mes de maig del 2016.
  • S’ha signat un conveni amb la Urv per a que estudiants de la mateixa puguin fer les pràctiques en tasques de recerca vinculats a la Rsat.
  • Participació:
  • La RSAT ha participat en diverses reunions de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona (Sra. Begoña Floria), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas amb el Sr. Jordi Agràs, l’Agència Catalana Patrimoni Cultural (Sr. Llovera), etc. així com amb membres de diferents grups polítics municipals. També la presidència s’ha reunit amb l’empresa Repsol, i membres de la junta van visitar el monestir cistercenc de Poblet.

Cal destacar també la presència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en una fugaç visita a la Necròpoli Paleocristiana on membres de la Rsat van poder acompanyar-lo i mantenir un breu diàleg amb la promesa de tornar a veure’ns en una propera ocasió.

Altres actes destacats amb presència de l’Arqueològica van ser:

  • Conferència-col·loqui al col·legi de periodistes titulada “Mirar lluny, treballar a prop”.
  • Jornada “Els usos del Patrimoni: Jornada de debat i participació”.
  • Visita durant la jornada de portes obertes, a les restes de l’exedra de la Catedral.
  • El Sr. Francesc Barriach ha assistit a totes les reunions del Tàrraco Biennal com a representant de la Rsat. En aquest sentit també cal destacar la presència del Sr. Jordi López, membre de la junta,  com a secretari del III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic que es va realitzar entre el 16-19 de novembre entorn la temàtica dels circs romans.
  • L’Arqueològica ha mantingut presència a través de nostre President d’Honor Rafael Gabriel Costa, dins el Consell assessor en matèria de patrimoni històrico-artístic de Tarragona, creat per l’Ajuntament de Tarragona.
  • La RSAT forma part de la Fundació Castell del Catllar. Manté un representant permanent en la persona del Sr. Jordi López Vilar, membre de la junta de la RSAT. Aquesta presència, seguint una trajectòria de col·laboracions amb precedents com els antics Grups de Recerca, considerem especialment important de cara a la preservació i tutela d’un important conjunt monumental com són les restes arqueològiques i monumentals del Catllar.
  • Participació en el “El relat de Tàrraco”: Una activitat liderada per Xavier Llovera Massana, Coordinador pel Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu immediat és la “millora i posada en valor del patrimoni romà de Tàrraco, així com de l’actualització del projecte museogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, recuperant la connexió amb el Pretori, gestionat pel Museu d’Història de Tarragona”. En aquest sentit la Rsat ha format part del jurat del concurs convocat pel projecte museogràfic MNAT-Pretori representada pel Sr. Rafael Gabriel.
  • Participació del Sr. Rafael Gabriel en representació de la RSAT, en les reunions de la Comissió de Seguiment del Pla Director de les Muralles de TGN presentat públicament per l’ens municipal el 2 de juny de 2016 al Saló d’Actes de l’Ajuntament.
  • Participació al mes de juliol en la Comissió de seguiment del Pla director del Circ romà de Tarragona. La presència va anar a càrrec del Sr. Secretari.
  • El Sr. Antoni Pujol, membre de la Junta de l’Arqueològica forma part com a Patró vocal de la Fundació Privada Mútua Catalana.
  • El Sr. Francesc Barriach és membre del Senat Tarragoní i nomenat ‘Perpetuador de les festes de Tarragona’.
  • Membres de la junta directiva formen o han format part també dels següents estaments: Patronat de Poblet, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Comitè Cívic de BASF, Campus d’Excel·lència de la URV, Comissió pel Patrimoni cultural d’Entitats, Fundació Privada Mútua Catalana, etc.

 8.-       Seu social i local de l’entitat:

  • L’Arqueològica és la seu que acull les reunions que la plataforma veïnal Farts de Soroll desenvolupa regularment per tal d’organitzar les seves campanyes i accions reivindicatives.
  • Amb l’objectiu de millorar les instal·lacions i seu social de l’entitat es van portar a termes obres d’arranjament de la terrassa del pati amb l’eliminació de les estructures de ventilació de les dependències de La Caixa (per gentilesa de CaixaBanc) situades als baixos de l’edifici, permetent recuperar un espai diàfan especialment interesant de cara a possibles activitats estivals. En aquest sentit també s’ha mantingut adequadament l’entorn i la vegetació del jardí.
  • S’han realitzat obres de consolidació de l’estructura del balcó que presentava deficiències.
  • Cal destacar que al 2016 s’ha escriturat després de la corresponent finalització de la hipoteca, la seu social de l’entitat.

9.-       Altes / Baixes socis

– Altes socis: 19

– Baixes socis:  16 (10 per defunció i  6 baixa voluntària)

10.- Carnet socis

Es va procedir a l’edició i expedició del nou carnet de soci de l’Arqueològica vàlid fins el 2020, a partir del qual es poden fer efectius els beneficis que comporta ser membre de l’entitat (fer ús de les instal·lacions i biblioteques de la seu, descomptes en compra de llibres en les llibreries La Rambla, La Capona i Gaudí (Reus), entrada recintes museístics (municipals, Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià i castell del Catllar), obtenció del Butlletí Arqueològic, etc.)

Tarragona, 30 de juny de 2017

Juliol: mes d’excavacions

En concloure el curs acadèmic els arqueòlegs emprenen la diàspora dels treballs de camp a les excavacions arqueològiques. Llevat d’alguna troballa més “mediàtica”, els altres haurem d’esperar a la fi de l’estiu perquè ens expliquin els resultats de les seves tasques. Encara arrosseguem les penúries de les retallades i les activitats exploratòries infrafinançades no albiren grans troballes, però sempre seran interessants.

Des d’aquí saludem a tots els que suen la samarreta a les excavacions i els hi desitgem a tots molta sort.

 

 

 

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA – 2017

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA – 2017

De conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del passat 16 de maig us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 30 de juny de 2017 a les 7 de la tarda, a la seu social del carrer Major núm. 35.

ORDRE DEL DIA

1er.    Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’acta de la sessió anterior.

2on.   Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’estat de comptes de l’exercici passat i del pressupost per enguany.

3er.    Lectura de la Memòria de Secretaria i, en el seu cas, aprovació.

4rt.    Projectes i proposicions presentades, per escrit.

5è.     Renovació de càrrecs per a un període de quatre anys: Vicepresident, Tresorer i 4 vocals

6è      Precs i preguntes, o torn obert de paraula.

NB:   Durant els 20 dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius. Per a l’elecció de càrrecs es seguiran les normes prescrites a l’article núm. 24 dels Estatuts.

Tarragona, 10 de juny de 2017

El cementiri del Jans

En la línia de vetllar pel patrimoni històric de la nostra ciutat voldríem portar a l’atenció de tothom la situació actual del Cementiri dels Jans, fossar laic situat al que fou Camí Vell de l’Arrabassada, actualment Passeig de Rafael Casanovas, nùm. 26.

L’absència de tasques de manteniment de l’indret d’ençà les realitzades el 2008, fan evident l’abandonament. El creixement incontrolat de plantes i la mort d’algun arbre, com la palmera central, exageren l’efecte. El creixent ús del passeig per vianants i esportistes fa que un bon nombre de ciutadans coneguin i expressin els seus sentiments i greuges sobre el seu estat.

Recentment, l’associació BIBLIÒFILS DE TARRAGONA, agermanada amb la nostra societat, ha publicat un extraordinari volum: “El cementiri dels jans de Tarragona. Història d’un enclau britànic a la ciutat de Tarragona” del que són autors Jordi Rovira (†) i Òscar Martin (ISBN: 978-84-617-4719-1) profusament il·lustrat i que és una referència essencial pel coneixement del cementiri.

Tot i conèixer els condicionants de la propietat, entenem que l’ajuntament ha de prendre algunes mesures, si més no, elementals, per a la conservació i preservació del cementiri. Entre altres coses, fora molt convenient que, a l’exterior, hi figurés una placa o panell que expliqués l’indret i el seu significat a la història de la nostra societat.

 

 

DEBAT COL·LOQUI RSAT. El circ a Sedassos

RESUM

Amb una nodrida assistència s’ha celebrat el debat col·loqui sobre les actuacions a la zona del circ romà corresponent a la plaça dels sedassos. Després d’una breu introducció de la regidora de Patrimoni Sra. Begoña Floria, la presentació a estat al càrrec del senyor Cristòfor Salom, tècnic de l’ajuntament que ha exposat els origens de les actuacions i l’evolució del projecte, completat amb la participación de l’arquitecte Sr. Iñaki Álvarez.

Diverses intervencions dels assistents han criticat el projecte amb diferents preguntes i aportacions que s’ha intentat recollir.

Les dades facilitades per l’Ajuntament de Tarragona informen que la intervenció al circ romà a la plaça Sedassos, té com a objectius essencials (textualment) “protegir el monument, generar una coberta a les voltes per facilitar l’accès a l’interior, crear un amfiteatre artificial (graderia) i trencar la barrera visual amb el carrer Ferrers”. Així i tot els mitjans de  comunicació que han recullit la notícia concentren l’atenció en la reconstrucció de les grades com l’aspecte potser més polèmic de l’actuació, reduint-la a una disjuntiva entre respectar la visualització original de les restes del monument o reconstruir la cavea permetent la visualització d’espectacles a la plaça Sedassos i ocultant així irremissiblement el que queda de caementicium de les citades grades. Aquesta dicotomia respecte del circ en part no és nova, ja es va donar per exemple en la intervenció del carrer Enrajolat, entre prioritzar la urbanització d’aquest carrer o deixar visible el visorium del circ. I tant més tenint en compta l’importància del jaciment de la volta llarga sota el carrer Ferrers, tan espectacular o més que l’actualment visitable sota el carrer Enrajolat, que encara queda per excavar i eventualment museïtzar.

El sentit de recuperar el volum de la grada en principi i tal com han comentat públicament els responsables municipals, respon a l’interés essencial de recuperar la funcionalitat del monument per acollir adequadament el públic que assisteixi als espectacles que es puguin portar a terme a la plaça Sedassos. I aquest creiem és l’error de plantejament de la intervenció, que no radica en una revalorització del monument per ell mateix, sinó en funció de la seva posible utilitat. És a dir, és una intervenció que s’ha fet no pensant exclusivament en el monument antic, sinó en la seva utilització, esdevenint element subsidiari a la posterior funcionalitat que se li vol donar, i que no és la contemplació de les voltes interiors que atresora sinó la d’espectacles a la plaça annexa. Així s’explica la contundència de la intervenció amb una superfície total de 450 m2, amb aquest gran impacte visual que implica reconstruir amb tècniques i materials contemporanis una grada de 191 m2 de superfície total, i ocultant forçosament la visió del que queda de les restes i del caementicium antic.

És evident que la pèrdua de grades del circ en aquest sector és significatiu, però creiem que no justifica ni l’impacte de la intervenció ni el cost econòmic (242.000 euros, dels quals el 75 per cent va a càrrec de l’1,5 per cent cultural). Si es volguès intervenir només amb la finalitat didàctica de facilitar la comprensió del monument, bastaria reseguir el perfil original de forma discreta en un lateral on precisament aquest es troba millor conservat, i no caldria ocultar la major part de l’estructura antiga. Sembla clar també que la potència de la intervenció, amb la reconstrucció de murs i les grades d’acer revestides de fusta fa que els costos econòmics d’una hipotètica intervenció de cara a la seva reversibilitat no sigui massa viable.

El projecte que està en fase de realització s’ha reduït considerablement, ocupant pricipalment la part central que originàriament era una estructura masisa de formigó que donava suport a les edificacions d’èpoques posteriors. Això deixa accesible la boca de la primera volta que restará visible des de l’exterior. La recreació de les grades amb una estructura de fusta d’acacia es suporta amb una obra de totxo que, si be actualmente és molt visible, s’espera que amb el temps adquireixi el mateix aspecte que altres actuacions que s’han fet a la Muralleta per aguantar les primers porxos del circ a la Rambla vella.

Tot i que el disseny pot permetre l’ús de les grades per a espectacles o demostracions, sembla que aquesta funció pot quedar d’alguna forma desactivada.

Pensem que és més prioritari musealitzar i facilitar la visita a l’interior de les dues espectaculars voltes a les que s’accedeixen des de les restes de Sedassos i que segurament són totalment desconegudes per ciutadans i turistes. Pel que fa a accedir a les grades del circ, cal recordar que tampoc s’hi accedeix a les grades del circ del carrer Enrajolat i no hi ha hagut crítiques al respecte.

Enlloc de qüestionables i potser innecessàries actuacions de reconstrucció de monuments, que sempre són susceptibles de discussió, és més urgent i prioritari desenvolupar actuacions oportunes d’obertura d’espais nous (volta del carrer Civaderia p.ex), altres anteriorment visitables amb imponents restes antigues (volta del Pallol tancada), així com encetar una política de compra d’immobles amb estructures monumentals en la mesura que es pugui, que segur dona més rendibilitat i impactes turístics a més llarg termini.

La posició de la RSAT es podria sintetitzar en que és tracta d’una intervenció que s’ha fet sense pensar en la revalorització del monument romà sinó, més aviat, subordinant-lo a la seva possible funcionalitat contemporània. Cal recordar que allò que és Patrimoni de la Humanitat és el Circ, i no unes grades contemporànies fetes sobre un circ. El que cal fer és ensenyar el que queda del monument, i no amagar-lo.

RSAT, 9 de juny 2017