Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

El castell del Catllar

La Fundació Castell del Catllar, de la que la nostra societat és membre, anuncia  un cicle de conferències sobre Els assentaments i la colonització
d’època medieval a les nostres terres.

 

 

Divendres 26 d’octubre · 19:30 h Feudalització i conquesta: els castells termenats i les viles noves, segles X-XIII Dr. Antoni Virgili Clotet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Divendres 2 de novembre · 19:30 h Del Gaià al Francolí: la lenta colonització feudal, 1050-1200 Ramon Serra Rial, historiador especialista en Edat Mitjana i Baix Gaià

Divendres 9 de novembre · 19:30 h La projecció de Tarragona a la regió i l’auge dels poders locals, segles XIII-XIV  Dra. Maria Bonet Donato, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Divendres 16 de novembre · 19:30 h El Catllar, un poble medieval Mn. Manuel M. Fuentes Gasó, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

Totes les conferències tindran lloc al castell de la vila

 

Visita als monuments de Tàrraco amb conservadors d’automòbils clàssics

Aquest passat diumenge (ahir) hem acompanyat a un col·lectiu d’aficionats a la conservació d’automòbils clàssics (17a Siscentada) a una visita als principals monuments de la Tàrraco romana. Una ocasió de generar amistats i difondre el coneixement del nostre patrimoni amb un grup de gent interessada en la conservació del passat, en aquest cas recent, d’automòbils que fa temps ocupaven carrers i carreteres. Arqueologia industrial? Potser sí.

La reunió va comptar amb el suport del Port de Tarragona (Autoritat portuària) i fou promoguda pel nostre soci Josep Moncusí, a la foto al costat del seu Jeep Willis, molt conegut transport militar de l’exèrcit dels Estats Units, de l’època de les guerres de meitat del segle passat.

Per cert, el 13 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni, amb entrada lliure a monuments i museus, comprovàrem que ja només queda una porta oberta d’accés als monuments. El circ, la maqueta i l’antiga Audiència, com les cases museu Castellarnau i Canals, tot tancat. I, és clar, el Museu Nacional. L’oferta cultural arqueològica tarragonina va reduint-se…

IV Tarraco Biennal (21-24 de novembre)

El IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal es celebrarà conjuntament amb la VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica els propers dies 21 al 24 de novembre, organitzat des de la Universitat de Tarragona Rovira i Virgili i l’ICAC, amb col·laboració de la nostra societat i un seguit d’altres col·laboradors.

Tota la informació està disponible en el web de TARRACO-BIENNAL a les diferents pestanyes. Us animem a visitar-la i inscriure-s-hi.

 

 

 

Antonius Musa, metge/ Jaume Fontanet, també metge


 Amb una nodrida assistència que ultrapassà la capacitat de la nostra sala d’actes, es celebrà ahir, amb la inauguració del curs del 175 anivesari, l’anunciada conferència del Dr. Jaume Fontanet sobre la figura d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August durant la seva estada a Tàrraco. De l’èxit del tractament es desprenen dos fets: que Tàrraco fos capital de l’imperi durant aquest periode i, conseqüentment, la construcció de l’acròpolis monumentat del recinte de cult, el fòrum provincial i el circ ordenada per l’emperador. I la consideració oficial dels metges com a professió pùblica protegida en agraiment a la feina feta per Antonius Musa. Dos fets determinants per la relitat de Tàrraco i dels metges com corporació.

D’això surt el projecte de construir i dedicar una estatua al personatge, que contribueixi a consolidar la essència de la nostra ciutat i uns dels seus professionals més considerats.

(La foto apareix a DiariMés del 3 d’octubre)

Visita a la nostra seu del President del Consell Comarcal del Tarragonés

Aquest passat vespre a la RSAT hem acollit la visita del President del Consell Comarcal del Tarragonès, Sr. Daniel Cid Ricote, que recentment ens va lliurar el diploma de Serveis Distingits que el Consell Comarcal ens va atorgar.

Dins d’un ambient de cordialitat i una animada conversa, hem agraït la seva visita i s’ha pogut establir una línia de comunicació per a futures col·laboracions.

(A la foto, el senyor Cid acompanyat de la nostra presidenta Pilar Alió i els membres de la Junta Francesc Barriach, Joan-V M Arbeloa i Oscar Martín.)

 

Conferència d’inauguració – Recordatori i correcció d’errades

Com diu el post anterior el proper dimecres dia 3 d’octubre farem la inauguració del curs, que commemora el nostre 175è aniversari.

A l’acte pronunciarà una conferència el Dr. Jaume Fontanet rememorant la figura d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August durant la seva estada a Tàrraco, on va venir a recuperar-se dels problemes de salut que l’impediren la continuació de les campanyes de pacificació del nord de la Hispania.

Per cert, mentre que a l’imatge que acompanya al post figura l’hora de l’acte com les 18.30,  per error al text surtía una hora abans. Teniu-ho en compta. A les 6pm.

Us hi esperem.

 

 

Inauguració del curs 2018-2019- Antonius Musa, metge

El proper dimecres dia 3 d’octubre inaugurarem el curs d’activitats amb la conferència “Antoninus Musa, el metge que va guarir a August”  al càrrec del Dr. Jaume Fontanet Torres, metge ginecòleg i vocal de la Junta del Col·legi de Metges de Tarragona.

A la sala d’actes de la nostra seu a les 18.30 hores.

Esteu tots convidats.

 

 

Activitats del curs 2018-2019-175è aniversari

A la reunió de la junta del proppassat dimarts dia 4 es van proposar i acceptat les línies generals del calendari d’activitats de la Societat durant el proper període anual en el que celebrem el 175 aniversari de la fundació de la nostra entitat.

Com sabeu, la data constitutiva de la RSAT fou el 23 de setembre de 1844, diada de Santa Tecla. Les activitats es desenvoluparan al llarg del període anterior a la data, començant al mes vinent.

La confirmació de les dates dels actes s’anirà anunciant gradualment, tan bon punt s’ajustin les agendes amb els participants.

 

 

Les activitats inclouen:

Curs anual de conferències sobre temes específics de divulgació arqueològica

Presentació d’experiències i excavacions actual d’àmbit territorial

Presentació del Butlletí extraordinari

Presentació dels projectes d’activitats i propostes d’actuacions pel futur tan immediat com a llarg termini

Reunions genèriques i específiques amb els partits polítics que participin en la propera contesa electoral de maig del 2019

Visites arqueològiques a monuments i excavacions locals i excursió a Roma

Edició de publicacions conmemoratives

Visites a les autoritats i actes protocolaris

Per descomptat que la Junta Directiva accepta suggeriments, idees o contribucions al programa i agraeix d’antuvi totes les col·laboracions dels socis.

La llibertat d’expressió s’acaba en els monuments

La nostra preocupació per la preservació dels monuments del patrimoni històric ens porta a reclamar amb insistència la seva protecció a ultrança. Sovint hem criticat les imprecisions i inconsistències de l’aplicació de la normativa d’usos. Tot reconeixent que la utilització dels monuments per quelcom més enllà de la seva visita i contemplació afavoreix el coneixement del que representen i, per tant, la seva estima, anem constatant l’interès per fer servir els monuments com a fons de pantalla per a activitats diverses.

No aliè a això ha estat l’ús partidista reactiu d’alguns grups polítics, probablement mancats de recursos intel·lectuals, cercant un marc que els hi donés relleu. Pintades i grafiti ocasionals no només alteren la imatge sinó que també malmeten les mateixes estructures. Això a banda del cost que representa la reparació necessària. Ens diuen que la crema d’una senyera que penjava de la muralla durant les festes, que va ser cremada per uns brètols, van generar un cost de més de 4.000 €. La reparació de les pintades de l’aqüeducte de l’arquebisbe, per dues vegades, també van tenir un cost considerable per l’erari públic. Algun desacord, però, amb la diligència i els criteris que el consistori aplica a les reparacions. Ens agradaria que l’entusiasme fos més proporcional.

No sempre tenim totes les ajudes que voldríem. Acabem de saber que s’han arxivat les actuacions judicials sobre la denúncia que férem a la fiscalia sobre les pintades a la muralla, per què “...la Guardia civil no ha pogut identificar als responsables…”. Vaja.

Respectem al màxim la llibertat d’expressió. I encara més la de les idees. Però entenem que havent-hi amplíssims llocs, parets, espais, mitjans, tele, diaris i pamflets, pot ser que deixin als monuments en pau.

 

(La foto que acompanya aquesta nota representa la immortalització al Google Maps de les pintades de l’aqüeducte (per cert el que passa per dins de la Casa Tutelar de Sant Josep) https://goo.gl/4ZnzVS