Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

PER FI! LES CÒPIES DE LES LÀPIDES D’EUTYCHES I FUSCUS AL CIRC ROMÀ

Dues repliques de les inscripcions en una vota de la corba del circ romà

Dues repliques de les inscripcions en una vota de la corba del circ romà

Potser ja fa més de vint anys que des de la RSAT vàrem donar la idea als aleshores responsables del Museu d’Història de Tarragona que fora molt escaient situar dues repliques de les inscripcions romanes dels aurigues tarragonins Fuscus i Eutyches en el sector visitable del Circ Romà. Amb aquest motiu es va muntar una expedició al Regne Unit on es conserva la làpida de Fuscus i es va demanar als responsables de la seva custodia una còpia. Aquesta durant anys i panys ha estat guardada als magatzems dels museu. L’altra rèplica que s’ha fet en fotografía sobre cartró “pluma” correspon a lauda sepulcral d’Eutyches que es conserva actualmente al Refetor de la Catedral i que després de la seva extracció del mur del palau arquebisbal on estaba encastada potser hagués estat millor portar directament on es troba aquesta còpia.

Tard, molt tard, però per fi ha arribat el moment joiós de veure com es fa realitat un suggeriment que afegeix valor al conjunt museogràfic del Circ Romà de Tàrraco.

ELS MONUMENTS ROMANS NO SON WC

Sota la torre romana de l'Antiga Audiència al carrer Ferrers

Sota la torre romana de l’Antiga Audiència al carrer Ferrers

En una noticia anterior apuntavem que la muralla romana no és lloc idoni per instal·lar-hi ni que sigui provisionalment lavabos públics. La mateixa premissa és d’aplicació per aquesta imatge que és molt aclaridora de l’interès i respecte que causa als responsables de l’administració que correspongui la custòdia i millor conservació del nostre patrimoni bimilenari.

EL RÒMUL ABSENT

La lloba Capitolina del Pretori sense un dels infants

La lloba Capitolina del Pretori sense un dels infants

Amb sopresa veiem que manca del conjunt escultòric de la Lloba Capitolina a l’entrada del Pretori un dels infants. Ròmul o Rem, segons es vulgui ha estat extret del seu lloc no sabem en quines circumstàncies. Potser seria bo, i donat que no és la primera vegada que hi ha hagut bretolades al voltant d’aquesta peça, disposar-la a major alçada o ja que la tecnologia ho permet, instal·lar alguna càmera dissuassòria en aquest indret que pugui enregistrar el que s’hi esdevé sobretot en el dies festius.

Ròmul ha tornat

Ròmul ha tornat

Sembla ser que arran d’un acte vandàlic una de les dues figures d’infant de la lloba Capitolina del Pretori es va decidir acabar de treure i guardar-la en lloc segur. Passats uns dies hem vist amb joia retornat al seu lloc l’infant que mancava.

SENYALÍTICA ABUSIVA A LA CATEDRAL

Dos rètols enganxats directament sobre l'obra románica del claustre

Dos rètols enganxats directament sobre l’obra romànica del claustreTres dels cinc rètols que hi ha a l'accés de la capella del Corpus

 
Tres dels cinc rètols que hi ha a l’accés de la capella del Corpus

L’ús prioritari de la catedral com a recinte d’explotació turística produeix situacions com la que reflecteix la fotografia. Una munió de rètols omple la catedral, claustre i altres dependències del recinte sense cap respecte ni la mínima sensibilitat pel propi monument. Duplicitat de rètols sobre el marbre de l’obra romànica del claustre, sobre les reixes o sobre qualsevol mur sense valorar el seu impacte visual dominen des de fa uns mesos en aquest monument. Creiem que seria molt més adient limitar al màxim aquests rètols, i no situar-los en zones on s’afecta directament el patrimoni ni on atempten contra la harmonia del conjunt.

CARRER DE L’ENRAJOLAT O L’URBANISME DEL CUBATA

El banc del carrer de l'Enrajolat te un ús més que discutible

 
El banc del carrer de l’Enrajolat te un ús més que discutible

Més enllà de les critiques al projecte del carrer de l’Enrajolat que podía haver servit per mostrar una part interessantissima del circ romà amb el seu visorium inclòs i que en el seu moment ha varem exposar; ara és l’ús quotidià el que fa patent un altre tipus d’errors de disseny. No cal més que contemplar els efectes d’un dia de festes de Santa Tecla en el banc que presideix la intervenció urbanística. Potser seria hora de replantejar per començar aquest punt negre del carrer de l’Enrajolat suprimint el banc, que a part de la brutícia dóna infinites molèsties als veïns i oculta amb la seva estructura de xapes de ferro el mur romà que es va descobrir recentment en un edifici adjacent.

L’ARC DE BERÀ BRILLA

Detall del coronament de l'Arc de Berà

Detall del coronament de l’Arc de Berà

La restauració que es va efectuar el 1998 va incloure la colocació de plaques de metall a la coberta del monument, aquests elements que amb motiu de alguna ventada han acabat batent damunt de l’arc tenen una altra particularitat, brillen a certa distancia quan fa sol. Seria desitjable que les restauracions no alteressin els monuments fins al punt que incloguin elements aliens que a més afecten la visió natural dels mateixos.

EL RETOL DE LA MURALLA

El rètol de la muralla a l'accés del Passeig Arqueològic

El rètol de la muralla a l’accés del Passeig Arqueològic

El pas del temps i un material frágil, no pensat per suportar la intempèrie, han fet que el retol que senyalitza la muralla romana es trobi en un procés final de desaparició. Potser seria l’hora de susbstituir-lo per un de nou?

El cartell ha desaparegut

El cartell ha desaparegut

Pocs dies després de la nota anterior, s’ha procedit a retirar el cartell deteriorat que hi havia a l’entrada del Passeig Arqueològic amb el propòsit de renovar-lo.

LA CATEDRAL DEL GREIX

DSC_0202Vagi per endavant el nostre respecte i consideració per tots els actes festius i gastronòmics al voltant de Santa Tecla, però possiblement el que caldria repensar és la idonia ubicació d’alguns d’aquests. Per exemple la paella popular del pla de la Seu del dia 14 de setembre va instalar-se just al tocar amb la façana principal de la Catedral, aquest any, a la porta románica i no al centre com es va fer l’any anterior. Resulta del tot impropi de qui autoritza els actes atorgar un permís per situar tot aquell conjunt de paelles amb els seus vapors amb greixos tan aprop d’un monument tan delicat com la façana de la catedral. Als relleus i escultures dels segles XII al XIV no els va gaire bé el greix que tantes paelles deixen anar. I encara més no sembla des de cap punt de vista prudent acumular en aquest punt tantes bombones de butà que tot i que puguin complir els requisits de seguretat semblen voler temptar la sort en un indret amb tants valors a protegir.

RESPECTE PER LA MURALLA SI US PLAU

DSC_0240A finals de segle XIX uns grans cartells pintats a les portes de les muralles de Tarragona prohibien “hacer aguas menores…” al costat del monument. Actualment i amb motiu de les festes no només tornem un segle enrere sino que és per disposició municipal que es situen a tocar amb el parament romà lavabos públics que afecten notablement les vistes del monument i que òbviament el degraden considerablement. No hi hauria una altra ubicació millor per aquests elements?

CICLE DE CONFERÈNCIES – GUERRA DE SUCCESSIÓ

18-03-2014 Dimarts 19:30 h.

Valentí Gual Vilà Professor de la UB “La Guerra de Successió al Camp de Tarragona” Recorregut pel desenvolupament i l’impacte de la guerra de Successió en terres del Camp de Tarragona, amb especial atenció als aspectes demogràfics, econòmics i socials.

20-03-2014 Dijous 19:30 h.

Salvador-J. Rovira i Gómez Professor emèrit de la URVT “Els austriacistes: consideracions generals i algunes individialitats” Exposició general del què foren els autriacistes, grups, idees polítiques i pretensions, i especialment les actuacions d’alguns d’ells, fills de les comarques meridionals: Rafael  Nebot, Francesc de Castellví, Josep i Joaquim Oliver de Boteller, l’abat/arquebisbe Nin i  “Carrasclet”.

27-03-2014 Dijous 19:30 h.

Xavier Rubio Campillo Enginyer Superior en Informàtica i Doctor en Didàctica de les Ciències Socials “L’arqueologia del conflicte en l’estudi de la Guerra de Successió” Explicació del què pot oferir l’estudi de la cultura material generada pels conflictes bèl·lics. En concret, com es poden investigar els camps de batalla del segle XVIII fent servir les tècniques informàtiques més avançades, tant pel que fa a enfrontaments a camp obert (Talamanca) com a setges en un entorn urbà (Barcelona).

totes les conferències tindran lloc a la seu de la: REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE Carrer Major 35, principal 43003 Tarragona