Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Ve d’antic

ARVIgual això se’n diu “Arqueopolítica”, però just després de les eleccions catalanes del 27S, de les que des d’aquesta societat no fem cap analisi–ja el fa tothom–podem recollir alguns texts que tenen quasi 100 anys, com el publicat a Diari de Tarragona el 17 de desembre de 1918 sobre una conferència d’Antoni Rovira i Virgili. Ve de lluny.

PRO AUTONOMÍA

Conferencia de D. Antonio Rovira y Virgili

Con numerosa asistencia celebróse en la mañana del próximo pasado domingo la anunciada conferencia del Sr. Rovira y Virgili acerca del tema “La Europa actual y Cataluña”.

Ocuparon la presidencia los Sres. Lloret, Oliva, Mallol, B. Martí, Floresví y Ribas.

Hizo la presentación el Sr. Lloret, quien ensalzó las dotes del disertante, haciendo resaltar que desde el principio de la guerra dedicó el Sr. Rovira y Virgili sus esfuerzos a favor de la causa de los aliados.

Empieza nuestro paisano Sr. Rovira y Virgili saludando a los presentes como compañeros y amigos suyos y agradeciendo a la comisión organizadora la ocasión que habíale dado para comunicarse con nosotros, ya que desde hacía diez años no lo había efectuado. Añade que la Tarragona de hoy no es la ciudad dormida y antigua, como sus hermosas ruinas, antes al contrario, ha reaccionado, recobrando vida, no a expensas del Poder central, sino por el esfuerzo de algunos de sus hijos.

Afirma que ha sido un mal para Tarragona ser capital de provincia, ya que el Poder central no hace más que instalar unas cuantas oficinas, ruinosas como el mismo poder y el régimen, y éstas no hacen progresar las poblaciones. Cita el caso de Reus, que sin apoyo oficial alguno ocupa un lugar en la industria y comercio de Cataluña, conquistando sola y únicamente por el esfuerzo de sus habitantes, conocedores de su personalidad.

Hechas las anteriores consideraciones, entra el Sr. Rovira y Virgili en el tema de su conferencia, demostrando que el triunfo de la libertad y de la justicia ha fallado en el mundo el pleito de las nacionalidades, proclamándose, por tanto, los problemas nacionalistas, ya por la autonomía, ya por la independencia, debiendo hacer constar que son más las que lo han conseguido por la independencia que por la autonomía. La Europa nueva, dice, es la Europa de las nacionalidades. Y no se diga, prosigue, que no estamos oprimidos,

ya que disfrutamos de las mismas libertades que otras regiones de España, pues un pueblo que siéntese capaz de regir sus destinos y no puede hacerlo, está oprimido.

Extiéndese en consideraciones encaminadas a examinar el nacionalismo catalán y la razón de su existencia, terminando por considerar suficiente que un pueblo consciente pida su libertad para obtenerla, aunque ello no se fundara en bases tan sólidas como las de Cataluña.

El gran mal de España es, a su entender, el no estar enterada de lo que pasa en el mundo, pues mientras Londres ayudaba a Irlanda para la restauración de su idioma, España no ha dejado pasar la ocasión para quitar personalidad al nuestro, que no será olvidado jamás, como ha sucedido con el irlandés. (Aplausos).

Atraviesan el mundo vendabales de libertad -continúa- y España se halla dormida. Es su opinión que si España no sigue la corriente de Europa, puede ésta venir y llevársela como viejo caserón. Sería una vergüenza que mientras nos alegramos por el triunfo de las diversas nacionalidades, no pudiéramos conseguir la nuestra. Atribuye el espíritu autonómico a la lucha entre el espíritu de Europa y el indígena. Europa ha fallado plenamente a favor de las nacionalidades; tan sólo el espíritu indígena se opone a ello. Dice que los parlamentarios, al marcharse, exclamaron: “Adeu, Monarquia”, pero que de no tener satisfacción las aspiraciones catalanas, pudiera muy bien convertirse este grito en el de “Adeu, Espanya”. (Aplausos).

Hay que olvidar los medios de antes de la guerra, por haberlos convertido ésta en viejos, en virtud de grandes transformaciones que ha operado. Para la unidad de España ante Europa es preciso la división interior.

Referente a las amenazas de aislamiento de Cataluña, no hay que hacer caso de ellas, pues las estadísticas nos demuestran que nuestra región importa mucho más que exporta al resto de España, y que si se quejan los centralistas de que se les hacen pagar los paños caros, ellos, en cambio, nos hacen comer caro el pan, que es un alimento principal. La riqueza de Cataluña no es debida a las tarifas ni a los aranceles, como equivocadamente se dice, sino al esfuerzo de los catalanes (Aplausos). Estas amenazas -dice- no evitarán el paso de lo que es inevitable, o sea, la independencia orgánica y la libertad económica.

Puedo terminar exclamando, como hacía aquí en otro tiempo: “Salud a la Autonomía, salud a la República federal, salud a la gloriosa Cataluña”.

Grandes y prolongados aplausos coronan el final de la conferencia, los cuales obligan al orador a dirigir nuevamente la palabra a los asistentes, agradeciéndolos.

Al dar por terminado el acto, el Sr. Lloret invitó a la manifestación y al mitin que por la noche debían celebrarse.

Tanto durante la celebración como al terminar, el orden fue completo.

DIARIO DE TARRAGONA 17.12.1918

(recollit per JGT)

Nota Necrològica

Ahir va traspassar la senyora Pilar Borràs Perera, mare de la nostra presidenta i esposa del president de l’agermanada societat de Bibliòfils de Tarragona.
El funeral tindrà lloc avui 17 de setembre a les 15.30 h. a l’església parroquial de Sant Joan.

Acompanyem en el sentiment a la família.

La placa en record dels herois de 1811

Placa herois 1811La Guerra del Francés és recordada a Tarragona amb monuments diversos. La placa que hi ha a la Pl. dels Infants, interinament coneguda com la “Plaza de los artilleros del sitio” en record als herois de 1811, està llastimosament bruta per defecacions dels coloms. No costaría gaire la seva neteja i donar-li una visió més agradable als visitants.

El text que segueix reprodueix el publicat al Diari de Tarragona quan es va inaugurar:

EL MONUMENTO A LOS HÉROES de 1811

AL CUERPO DE ARTILLERÍA

He aquí el discurso del señor alcalde de esta ciudad leído en el acto de descubrir la lápida de la plaza de los Infantes, hoy plaza de los Artilleros del Sitio:

Escasos en número pero sobrados de valor y pericia, los Artilleros que guarnecían esta Plaza durante el Sitio de 1811, supieron a costa de todo género de sacrificios, tener a raya al ejercito enemigo, acostumbrado a luchar con los ejércitos más aguerridos y a pasear triunfante sus banderas por todo el continente europeo.

En los fuertes de Francolí y Orleans, situados precisamente en las inmediaciones de esta plaza, llamada de los Infantes y ahora “De los Artilleros del Sitio”, escribieron con su sangre dos hermosas páginas en el libro de su brillante historia.

Replegados después en el recinto de la plaza los pocos que sobrevivieron a la pérdida de aquellos fuertes, simultaneaban los trabajos de la defensa con la enseñanza del manejo de las piezas al paisanaje y marinería, obligando al enemigo a emplear todos los recursos del arte militar y 56 días para tomar esta Ciudad, cuando según opinión del general del Cuerpo de Artillería D. Javier de Salas, debieran haberles bastado 40.

Ese Cuerpo dignísimo, siempre dispuesto a tributar a sus hermanos de armas los honores y preeminencias que con su esfuerzo supieron conquistar, perpetúa hoy con la lápida que acaba de fijarse en esta Plaza, el recuerdo de los héroes que perecieron en defensa de esta Ciudad y de la independencia de la Patria. A ello se asocia Tarragona entera, ofreciendo conservarla cual preciada reliquia, para mostrarla a las futuras generaciones, con el legítimo orgullo de los que refieren o pregonan los hechos meritorios de su prosapia.

DIARI DE TARRAGONA 1 de juliol de 1911

J.G.T

Començament de curs 2015-2016

Curs 2015-2016Mil raons mantenen per aquesta Societat un ritme anual adaptat al del curs acadèmic del país. Aquest proppassat dia 2 de setembre tingué lloc la primera de les reunions de la Junta Directiva de l’any.

Els temes s’acumulen a la cartera i de tots ells donarem compta des d’aquesta plataforma digital.

Pel que fa a l’àmbit local, alguns són de caràcter immediat, com els comentats projectes municipals sobre el Fòrum de la colònia o l’obertura de la porció del circ de la plaça dels Sedassos, el desplegament del pla d’actuacions del MNAT i altres. Uns altres són de més llarga perspectiva, com el futur museu de la Tabacalera.

Amb el curs s’endega el programa de conferències i visites dels que restem només pendents de tenir els “flyers” editats i distribuïts entre els socis i adherits. L’edició del Butlletí es tanca en un futur immediat i podem avançar que es farà un esforç d’actualització dels volums encara pendents.

Però no podem evitar considerar que el país en concret es troba en una cruïlla històrica excepcional. Les pròximes eleccions al parlament, en qüestió de tres setmanes, determinaran una bona part del futur del país i, amb això també, de la nostra situació social en relació amb les institucions governamentals. La nostra llarga història de 170 anys ens ha fet travessar altres períodes i circumstàncies històriques rellevants, algunes extraordinàriament i lamentable violentes. Però aquest modest editor entén que en aquesta ocasió s’albira la possibilitat de fer un nou país amb expectatives il·lusionants.

Procurarem com a col·lectiu responsable, estar a l’altura de les circumstàncies amb la responsabilitat de la nostra petita història com a societat.

XA (editor)

Mobiliari urbà i monuments

PixadorsAquesta societat s’ha manifestat repetides vegades en contra de la profusió de peces de mobiliari urbà a la nostra ciutat. Diferents administracions municipals sembla que hagin competit en omplir places i carrers d’andròmines de justificació diversa, utilitat limitada i patètica consideració estètica: quioscs, cartells, guixetes diverses, pilons, paradetes, parades de bus, contenidors diversos i fins i tot preteses obres d’art absolutament abominables. Un dia farem un recull d’imatges per contrastar opinions amb els nostres socis.

La darrera aportació consistorial a l’arqueologia contemporània són uns mingitoris de plàstic que han distribuït per zones de la Part Alta i, suposadament, amb motiu de les festes patronals. Sembla que la incontinència urinària que acompanya el consum immoderat de begudes condueix a la micció espontània i incontrolada en qualsevol racó i això empitjora durant les festes.

Tot entenent el problema i a banda de la peculiaritat de què els urinaris només permeten l’ús als ciutadans dotats de bragueta, bàsicament mascles, l’enèsima aportació al desordre acumulatiu d’artefactes municipals sembla una aportació sobrera.

Desitgem que la imaginació edilícia en trobi d’altres solucions.

L’Ajuntament de Tarragona engegarà el pla director del Circ i el projecte de conservació del fòrum de la colònia

image_miniBones notícies de l’arribada de fons econòmics per a dues tasques pendents als monuments de Tàrraco.

El Ministeri de Cultura atorga una subvenció de 36.000 euros per desenvolupar un projecte que permetrà fer la museïtzació integral del Circ romà i 28.875 més que faran accessible el Fòrum de la Colònia a les persones amb mobilitat reduïda. (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/lajuntament-de-tarragona-engegara-el-pla-director-del-circ-i-el-projecte-de-conservacio-del-forum-de-la-colonia)

Benvinguts siguin.

El cinamom i la creu de terme

_MG_8909.jpgHi ha arbres que no deixen veure el…bosc? En aquest cas no deixen veure una creu de final del camí davant del portal de Sant Antoni.

El cinamom centenari, una mèlia, un arbre procedent de l’Asia que ha anat creixent just a quatre metres d’on un dia va quedar instal·lat la creu de terme, encara més centenaria que assenyala el final del camí d’arribada a Tarragona. Les branques han crescut tant que, quan bufa vent, colpegen la part superior del creuer, amb risc de fer-ho malbé.

Pot ser que trobem una forma de compatibilitzar ambdós monuments, abans de que un o l’altre pateixin els embats dels temps.

 

(La foto és de Pere Ferré i està publicada a un reportatge de Norian Muñoz a http://www.diaridetarragona.com/tarragona/46265/tarragona-realizara-un-inventario-de-sus-arboles-emblematicos )

Arqueologia: com el pa que mengem

Objectes de PompeyaEl blog “Meridianos“, que es dedica a reportatges diversos, aporta una recepta per a l’elaboració de pa amb una recepta de fa 2000 anys. Concretament fa referència a un pa conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, precisament aquest museu arqueològic al que voldríem que es sembles el nou Museu Arqueològic Nacional a la Tabacalera.

Posats a fer reconstruccions històriques, dedicar una estona a fer pa té un especial atractiu. Bé que la formula o recepta aportada és quelcom complexa, amb ingredients que, estem segurs, no eren disponibles a l’època de l’Imperi, com el gluten per separat. Tampoc queda clar que el forner esclau de Q. Granio Verus tingués necessitat de barrejar tres classes diferents de farines. Les preferències d’un cereal o altre estaven més lligades a la disponibilitat que a la gastronomia, i el contingut de segó també depenia de les habilitats dels moliners.

El memorable és tenir evidència de què un 24 d’agost d’ara fa 1936 anys algú feia pa, sense sospitar que una erupció volcànica seria la fi del món, del seu món.

I el que si crec és que un museu arqueològic com cal ho necessitem com el pa que mengem…o menjàvem.