Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Europa fa 1 milió d’anys

HomoAntecessor_baixa-231x300La continuada dedicació a la protecció del patrimoni de Tarragona des de la RSAT només ocasionalment ens porta més enllà de l’àmbit de l’arqueologia clàssica.

Just ara tenim a la ciutat un “maridatge” (no ho diuen així els “gastrohipsters”?) del món clàssic i el prehistòric: a la volta llarga del monument del Circ es mostra l’exposició “Europa fa un milió d’anys” que ha produït lInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), una de les nostres joies acadèmiques. Es tracta d’una exposició itinerant que queda ressaltada en el marc de la volta llarga, de visita obligatòria.

Diners per la muralla

El tram de la Muralla a la Baixada del Roser rep 318.000 euros per a la seva restauració. La intervenció està vinculada a l’1% cultural i també beneficiarà el penya-segat del castell de Móra d’Ebre.

Notícia breu a Diari de Taragona que obre una esperança pel nostre monument més preuat, malmés pel temps i les circumstàncies. Esperem que els diners arribin i que siguin suficients.

ELS DISSABTES I FESTIUS ELS MONUMENTS TANQUEN

La porta tancada de Casa Castellarnau el diumenge al matí

La porta tancada de Casa Castellarnau el diumenge al matí

L'Antiga Audiència tancada el diumenge al matí

L’Antiga Audiència tancada el diumenge al matí

El dissabte a la tarda i el diumenge al matí van romandre tancats dos recintes museístics irrenunciables a la ciutat, Casa Castellarnau i l’Antiga Audiència on hi ha la maqueta de la ciutat romana. El motiu sospitem que no és altre que el de manca de personal, que fa que ja estiguin alterats els horaris de diversos recintes i que normalment es pugui tancar aleatòriament el Fòrum Local. Potser entre les apostes municipals s’hauria de prioritzar el personal minim indispensable per obrir els recintes, ja que aquesta és la carta de presentación que té la ciutat per oferir el seu patrimoni a ciutadans i turistes. Algú hauria de reflexionar sobre aquest tema, però entre les solucions posibles s’ha de descartar d’entrada la fácil resposta de tancar recintes. Potser si no es dediqués un pressupost tan elevat a altres partides del propi museu, per exemple el Tarraco Viva seria més fàcil afrontar aquests problemes.

Per cert, ni un sol rètol justificatiu del tancament dels recintes, i un efecte colateral, d’aquesta manera no es poden vendre les entrades conjuntes als recintes museístics de la ciutat, ja que dos o tres d’ells romanen tancats aleatòriament.

 

PER FI! LES CÒPIES DE LES LÀPIDES D’EUTYCHES I FUSCUS AL CIRC ROMÀ

Dues repliques de les inscripcions en una vota de la corba del circ romà

Dues repliques de les inscripcions en una vota de la corba del circ romà

Potser ja fa més de vint anys que des de la RSAT vàrem donar la idea als aleshores responsables del Museu d’Història de Tarragona que fora molt escaient situar dues repliques de les inscripcions romanes dels aurigues tarragonins Fuscus i Eutyches en el sector visitable del Circ Romà. Amb aquest motiu es va muntar una expedició al Regne Unit on es conserva la làpida de Fuscus i es va demanar als responsables de la seva custodia una còpia. Aquesta durant anys i panys ha estat guardada als magatzems dels museu. L’altra rèplica que s’ha fet en fotografía sobre cartró “pluma” correspon a lauda sepulcral d’Eutyches que es conserva actualmente al Refetor de la Catedral i que després de la seva extracció del mur del palau arquebisbal on estaba encastada potser hagués estat millor portar directament on es troba aquesta còpia.

Tard, molt tard, però per fi ha arribat el moment joiós de veure com es fa realitat un suggeriment que afegeix valor al conjunt museogràfic del Circ Romà de Tàrraco.

ELS MONUMENTS ROMANS NO SON WC

Sota la torre romana de l'Antiga Audiència al carrer Ferrers

Sota la torre romana de l’Antiga Audiència al carrer Ferrers

En una noticia anterior apuntavem que la muralla romana no és lloc idoni per instal·lar-hi ni que sigui provisionalment lavabos públics. La mateixa premissa és d’aplicació per aquesta imatge que és molt aclaridora de l’interès i respecte que causa als responsables de l’administració que correspongui la custòdia i millor conservació del nostre patrimoni bimilenari.

EL RÒMUL ABSENT

La lloba Capitolina del Pretori sense un dels infants

La lloba Capitolina del Pretori sense un dels infants

Amb sopresa veiem que manca del conjunt escultòric de la Lloba Capitolina a l’entrada del Pretori un dels infants. Ròmul o Rem, segons es vulgui ha estat extret del seu lloc no sabem en quines circumstàncies. Potser seria bo, i donat que no és la primera vegada que hi ha hagut bretolades al voltant d’aquesta peça, disposar-la a major alçada o ja que la tecnologia ho permet, instal·lar alguna càmera dissuassòria en aquest indret que pugui enregistrar el que s’hi esdevé sobretot en el dies festius.

Ròmul ha tornat

Ròmul ha tornat

Sembla ser que arran d’un acte vandàlic una de les dues figures d’infant de la lloba Capitolina del Pretori es va decidir acabar de treure i guardar-la en lloc segur. Passats uns dies hem vist amb joia retornat al seu lloc l’infant que mancava.

SENYALÍTICA ABUSIVA A LA CATEDRAL

Dos rètols enganxats directament sobre l'obra románica del claustre

Dos rètols enganxats directament sobre l’obra romànica del claustreTres dels cinc rètols que hi ha a l'accés de la capella del Corpus

 
Tres dels cinc rètols que hi ha a l’accés de la capella del Corpus

L’ús prioritari de la catedral com a recinte d’explotació turística produeix situacions com la que reflecteix la fotografia. Una munió de rètols omple la catedral, claustre i altres dependències del recinte sense cap respecte ni la mínima sensibilitat pel propi monument. Duplicitat de rètols sobre el marbre de l’obra romànica del claustre, sobre les reixes o sobre qualsevol mur sense valorar el seu impacte visual dominen des de fa uns mesos en aquest monument. Creiem que seria molt més adient limitar al màxim aquests rètols, i no situar-los en zones on s’afecta directament el patrimoni ni on atempten contra la harmonia del conjunt.

CARRER DE L’ENRAJOLAT O L’URBANISME DEL CUBATA

El banc del carrer de l'Enrajolat te un ús més que discutible

 
El banc del carrer de l’Enrajolat te un ús més que discutible

Més enllà de les critiques al projecte del carrer de l’Enrajolat que podía haver servit per mostrar una part interessantissima del circ romà amb el seu visorium inclòs i que en el seu moment ha varem exposar; ara és l’ús quotidià el que fa patent un altre tipus d’errors de disseny. No cal més que contemplar els efectes d’un dia de festes de Santa Tecla en el banc que presideix la intervenció urbanística. Potser seria hora de replantejar per començar aquest punt negre del carrer de l’Enrajolat suprimint el banc, que a part de la brutícia dóna infinites molèsties als veïns i oculta amb la seva estructura de xapes de ferro el mur romà que es va descobrir recentment en un edifici adjacent.

L’ARC DE BERÀ BRILLA

Detall del coronament de l'Arc de Berà

Detall del coronament de l’Arc de Berà

La restauració que es va efectuar el 1998 va incloure la colocació de plaques de metall a la coberta del monument, aquests elements que amb motiu de alguna ventada han acabat batent damunt de l’arc tenen una altra particularitat, brillen a certa distancia quan fa sol. Seria desitjable que les restauracions no alteressin els monuments fins al punt que incloguin elements aliens que a més afecten la visió natural dels mateixos.