Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Col·loqui sobre el Teatre Romà de Tàrraco: 5 d’abril 2017

Ahir a la tarda es va celebrar l’anunciat Col·loqui-debat sobre el jaciment arqueològic del teatre romà de Tàrraco. Amb una nodrida assistència de més de 40 socis, amics i altres interessats, professionals de l’arqueologia i l’arquitectura es va debatre al llarg de 90 minuts sobre l’actualitat i els projectes de futur del monument i el seu entorn. Notable va ser l’absència de representants de les administracions, que van declinar la invitació a assistir al debat, així com de l’arquitecte que ha redactat del projecte de rehabilitació del Teatre, que també havia anunciat l’assistència, convidat per la RSAT.

El detall de les intervencions l’oferirem juntament amb altra informació referent al tema aviat. A la cloenda es va oferir a tall de conclusió provisional un breu text:

“Plantejada la qüestió de si el procés de excavació, restauració i museïtzació de l’espai s’ha de limitar al teatre o, més aviat, donar opció a que tot el jaciment sigui explicable, visitable i interpretable, no tenim cap dubta que tot el jaciment s’ha de tractar en la seva integritat.Propugnem que es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment a l’entorn del Teatre, que s’amplii l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió de que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat”

(Foto de l’acte publicada avui a DiariMés)

 

 

Referencies bibliogràfiques sobre el Teatre Romà de Tàrraco

Hi ha tot un seguit de referències bibliogràfiques sobre l’històric de les excavacions al jaciment del teatre romà de Tàrraco.

Algunes les podem recordar com la de Jaume Massó (“El teatre romà de Tarragona: Història de la recerca arqueològica fins al 1977“, But. Arqueològic, 2013, 34-35: 5-43), o la de Ricardo Mar, M. Roca i J. Ruiz de Arbulo El Teatro Romano de Tarragona. Un problema pendiente (R.Mar; M.Roca; J.Ruiz de Arbulo)  Cuadernos de Arquitectura Romana, 1993, 2: 11-23, per la proximitat. O l’article de premsa de JM Macias i J. López referenciat en aquest web: http://www.arqueologica.org/2016/10/28/la-restauracio-del-teatre-roma-elements-de-reflexio.

I alguna documentació de caire oficial com L’Acord Marc Generalitat-Ajuntament de posada en valor dels monuments, o el projecte complet d’actuacions https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=19011234&reqCode=viewCn&idCap=8141798&, revisat 16.02.2016 inclosa la Direcció Arqueològica, al final del qual figura el Plec de Prescripcions Tècniques incloent l’imatge adjunta, i el detall pressupostari. 

Pel vostre interés.

 

 

 

 

 

 

(Clicar a sobre per a ampliar)

 

 

Col·loqui-debat sobre el jaciment arqueològic del Teatre romà de Tàrraco

El proper dimecres dia 5 d’abril, a les 17.00 hores celebrarem a la seu de la Societat (Carrer Major, 35, 1er.) un col·loqui-debat sobre el monument del Teatre romà de Tàrraco, a la llum de les troballes de les noves excavacions fetes actualment.
Hi participaran diferents professionals del MNAT (Agencia del Patrimoni de la Gencat), l’ajuntament (MHT), l’ICAC, la URV i la mateixa RSAT.  
 
L’acte és obert a tots els socis i amics interessats, i te una durada prevista màxima de 90 minuts.

Activitats del primer semestre 2017

– Visites realitzades:

Monestir de Poblet i entrevista-salutació de l’abat (15 de febrer)
Excavacions antiga Caserna Guardia Civil ( 17 de febrer)
Jaciment del Teatre Romà de Tàrraco (9 de març)
Rehabilitació de les muralles, tram Portal de Roser-Fortí negre (22 de març)
Visita de l’Associació d’Amics dels castells ( dissabte 25– diumenge 26 de març)

– Col·loqui-debat sobre el Teatre romà. a la seu de la RSAT (dimecres 5 d’abril)

– Sant Jordi, obert al públic. Oferta de llibres (diumenge 23 d’abril)

– Presentació del Butlletí,, Serveis Territorials de Cultura ( 25 d’abril)

– Jornades “Antoni Agustí” Conferència del Dr. Manuel Parada López de Corselas (ICAC-RSAT):”Los contextos culturales y artísticos de Antonio Agustín en la Europa del Renacimiento“.(16 de maig)

– Jornades de Portes Obertes (2,3,4 de juny)

Amics dels castells i amics nostres

Aquest cap de setmana a la RSAT hem rebut la visita de la societat d‘Amics dels Castells. acompanyats pel nostre secretari, Oscar Martín (primer a la esquerra) i la presidenta Pilar Alió (primera de la dreta davant) que van girar una visita als principals monuments de la ciutat i la nostra seu. Durant la visita hi va haver un intercanvi de llibres de les respectives societats. Benvinguts.

(A Tarragona estant, podem aclarir que són els Amics dels Castells “de pedra”?).

 

 

L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.

 

Portus – porta

La setmana passada vam tenir l’oportunitat de visitar les excavacions del teatre romà, a la part baixa de la ciutat. Acompanyats per Josep Anton Remolà, hem pogut ser testimonis, per una banda, de la tremenda destrucció que les successives ocupacions del solar i les instal·lacions de successives indústries de l’oli des de finals del segle XIX fins a mitjan XX i, per altre, les extraordinàries troballes d’èpoques anteriors a la mateixa construcció del teatre. Pendent de datacions precises i de concloure les interpretacions, l’aparició de restes de construccions de ben segur vinculades a l’activitat industrial i comercial del port, obren tot un nou episodi de coneixement sobre l’antiga Tàrraco. La discontinuïtat de les formacions arquitectòniques ajuden a veure que la proximitat de la línia de costa, probablement d’un centenar escàs de metres, justifica les explicacions de l’origen i destí de les estructures trobades com a magatzems o botigues. Fins i tot es pot arribar a entendre la presència d’estructures d’accés, portes que obrien la ciutat als navegants.

Quan es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment al voltant del Teatre, caldria que s’ampliés l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió del que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat. Per això planegem, entre les activitats de primavera de la societat, un col·loqui-debat obert sobre el Teatre i el seu tractament tan arqueològic com pedagògic i turístic. La data la confirmarem tan bon punt tinguem confirmades les participacions.

 

 

L’antic Hospital de Santa Tecla

Aquesta setmana hem rebut la vista del director general de la Fundació Xarxa Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, respectat professional i vinculat pel seu pare Josep Adserà i Martorell metge i historiador amb aquesta societat. L’avinentesa és assabentar-nos dels projectes de rehabilitació de la part antiga de l’edifici de la Rambla Vella, que data dels segles XV-XVI i que està en fase de recuperació. L’estructura i les voltes estan ben conservades i els espais alliberats són de dimensions considerables que permetrien la seva dedicació a activitats museístiques i d’exposició.

Ens congratulen de la recuperació d’aquests components arqueològics que poden contribuir a un millor coneixement de la història de la nostra ciutat.

 

 

El nou Butlletí ja està disponible

La nova edició del Butlletí Arqueològic (foto) ja està disponible. Correspon al número 36-37 i als anys 2014-2015. Com sabeu, el butlletí arrossega problemes d’endarreriment de fa temps, motivats per dificultats múltiples, no gens menys importants les econòmiques, que van trencar la seqüència de publicació. La vocació ha estat però, de mantenir la continuïtat dels números unint les edicions anuals que, esperem, amb la publicació del proper ens posarem al dia. Això ha estat possible, sobretot, per l’esforç de l’equip editorial, la paciència dels autors i, el suport de les entitats que ens ajuden amb les seves subvencions. Cal recordar que el més dispendiós de tot és la tramesa per correu dels butlletins. Mantenim el compromís d’enviar els exemplars a totes les entitats i socis corresponents de fora de Tarragona, que són més de 300. Amb això garantim la continuïtat de la nostra biblioteca/hemeroteca que es nodreix de les publicacions que ens envien els socis corresponents. Als socis locals us recordem que podeu recollir el vostre exemplar a la seu de la RSAT.

En una data pròxima es podrà accedir al text via la Internet al repositori RACO, com la resta de l’històric.

 

 

La Marina (la Part baixa de Tarragona i la Tàrraco Romana)


També coneguda com “La Galera” la barriada de la ciutat compresa entre el penyassegat sota els carrers Dr. Zamenhof i Caputxins, el carrer Apodaca, la mar i el moll de costa i per l’altre banda el carrer Jaume I, roman com l’àrea menys explorada arqueològicament de la nostra ciutat.

Podem comptar fins a catorze solars i altres espais parcialment edificats com magatzems que potencialment són rics en restes arqueològiques encara per documentar. Les recents troballes en les excavacions represes al monument del Teatre Romà i la recent celebració a l’ICAC d’un symposium sobre la recerca arqueológica al port de Tarragona, ens fan recordar que hi ha un considerable espai pendent d’estudi. Justament ara que ha minvat el furor edificador i que molts solars passaran anys abans de que s’ocupin, fora un bon moment per a endegar les iniciatives conduents a completar l’estudi d’aquest espai. Encara hi ha dubtes en relació a fins on arribava la lìnia de costa en època preromana. Les troballes aportades al symposium sobre el Port dins del programa Portuslimen, quan es concloguin, de ben segur que ajudaran a entendre la zona.