Dins dels nombrosos actes de conmmemoració del 50è aniversari de la mort de Mon. Joan Serra Vilaró, arqueòleg i canonge, es farà una conferència el dimecres 29 de gener
Serra i Vilaró i Tàrraco, a càrrec del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Prof. Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo
Lloc: Sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Hora: 19.00 h.
Unes quantes pedres dels carreus que formen la façana al carrer Sant Hermenegild de l’edifici conegut com el Pretori han caigut aquesta matinada. Fa uns dies es va alertar de la inestabilitat d’uns altres carreus en la façana ponent. El Pretori és una de les edificacions més emblemàtiques de les restes de la romanitat de Tàrraco. L’edifici formava part del fòrum provincial i s’ha recrescut en époques posteriors, medievals, com a castell. Fa un segle va ser presó i actualment acull part de les instal·lacions del Museu d’Història de Tarragona. La tradició l’ha assignat el seu destí com a seu del Pretori i, per una extensió, a la seva ocupació per qui, en un temps, va ser pretor de Tàrraco i després de Judea, Ponç Pilats. Aquest personatge bíblic històric tingué un notable protagonisme en la condemna a mort de Jesucrist. Anecdòtic és el seu recurs a rentar-se les mans davant d’un problema que li era incòmode. El gest ha esdevingut simbòlic de quan hom, especialment una autoritat amb responsabilitats públiques, vol desempallegar-se d’una d’aquestes responsabilitats.
La imatge de “la caiguda” de l’Imperi romà entra en la historiografía des de la publicació el segle XVIII de History of the Decline and Fall of the Roman Empire. pèr Edward Gibbon, (1782), si no m’erro. Amb això s’extén l’dea de que els imperis, estructures socials enormes, cauen. L’imperi inca, l’espanyol, l’anglès, l’austro-húngar, el sovietic, per citar uns quants, han caigut amb més o menys estrèpit.
Els edificis també cauen. Els vells, antics, però també de més recents. Dues forces inevitables: el pas del temps i la llei de la gravetat són els principals responsables. El pas del temps és inexorable i la gravetat sembla ser l’ùnica llei d’obligat compliment. És comprensible doncs que part de les restes arqueològiques pateixin desprendiments de part de les seves estructures. El que s’escau és que un plà de restauració i manteniment sigui actiu, ben conegut, es a dir, pùblic, que eviti, ni que sigui davant de l’inevitable, que un esdeveniment es torni en un ensurt. Que la diligència en les reparacions i les explicacions formin part de una quotidianitat per una població que ja sap que comparteix espais amb l’historia. Amb l’història d’un imperi que ja va caure 1500 anys ençà. I que per a la confiança dels ciutadans, ningú no se’n renti les mans.
XA/RSAT
Tal i com anunciaven dilluns passat a l’entrada anterior , ahir es va celebrar l’acte de presentació del 3er. Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic a la sala Muralla del Seminari diocesà.
L’acte, presidit pel Sr. J. Marca, president de la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) va comptar amb la presència del Prof. Ruiz de Arbulo i el Director de l’ICAC Joan Gómez Pallarés, i per la representant del municipi i regidora de Cultura Sra. Begoña Floria. Als parlaments es va explicar l’estructura i novetats que aportarà aquesta tercera edició biennal
Resenyes de Diari De T. (http://www.diaridetarragona.com/tarragona/57623/el-glorioso-circo-romano-de-tgn-a-debate), DiariMes (http://www.diarimes.com/index.php/l-edicio-d-avui) i del web de l’ICAC (http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2016/el-circ-roma-tema-del-iii-congres-tarraco-biennal/)
“La definició moderna de la ciència podria afirmar que es tracta d’un estudi sistemàtic de la natura a través del mètode científic. Això significa crear una hipòtesi i proves per determinar el grau en què pot explicar els resultats del mesurament. Una idea comuna és que els fets científics són la veritat, però en realitat, no totes les persones en la societat (o fins i tot la ciència) realment està d’acord sobre el significat de la veritat. Com a qüestió d’observació, cal dir que no importa si hom creu que la gravetat és real o està d’acord amb les lleis de la termodinàmica i electrodinàmica. En la ciència, aquests seran cert si hom està d’acord amb ells o no, si van ser cert o si hom sap sobre ells o no. Una perspectiva similar podria aplicar-se als esdeveniments històrics.
Moltes persones creuen que la veritat és relativa, que la veritat és diferent per a diferents persones, que depèn de la forma de veure les coses. Altres veuen la veritat com a objectiu, que la veritat no depèn de nosaltres o la nostra perspectiva. No hi ha dubte que moltes persones no estaran d’acord amb molts altres sobre la naturalesa de la veritat, sinó en la ciència, la veritat està determinada per la mesura i observació. El mesurament es considera la veritat i els models que utilitzem per compte de les observacions es consideren científica en la mesura que puguin explicar els mesuraments.”
Aquest text de Robert Hayes s’estén en consideracions sobre la importància de la Arqueologia i fins i tot la ciència forense per aproximar-se a la veritat històrica. Coincideix en el temps en la publicació a Diari de T. d’una notícia sobre la memòria històrica de la Guerra civil i la trobada de 25 fossars a diferents indrets de Catalunya, sumant-se als més de 350 descoberts al país últimament. (DdT, nº 10.341, 9gen2015, pp32)
El text de R. Hayes conclou: “Tot el camp de la ciència forense moderna i l’arqueologia ens han ajudat a corroborar una lletania dels esdeveniments històrics de tot el món i al llarg de tot el registre de la civilització. Felicitacions als que utilitzen el mètode científic per tal d’establir la validesa dels esdeveniments històrics”.
La jornada de portes obertes, de fet dues mitges jornades de divendres tarda i dissabte matí, han estat un discret èxit de concurrència. De fet ens animen a fer-ne més en el futur proper. Tot i la modesta exposició, els assistents han mostrat unànimement la seva satisfacció i, alhora, la sorpresa que, si no tenien coneixement previ, els hi representava la societat i la seva seu.
El que volem és recordar als socis precisament que, per a ells, tenim sempre les portes obertes. No cal més que trucar o enviar un e-mail.
Els proppassats dos diumenges el Diari de Tarragona ha publicat sengles articles signats per Rafa Marrasé sobre la situació dels museus arqueològics de la ciutat: el Museu Nacional i el Museu de la necròpolis.
El primer es fa ressò de la sentència judicial que obliga a l’estat a invertir 1,5 milions d’euros per a condicionar l’edifici de la plaça del Rei. Es parla de la necessitat d’obrir portes d’emergència inexistents, accessos de discapacitats i climatització, el que comporta refer tot el finestram. El segon, una mica més trist, revisa l’actual i deplorable situació del museu de la necròpolis, menjat per les humitats i ocupat pels coloms.
Els reportatges-denúncia, al bell mig de la campanya electoral pels ajuntaments, fan palesa la deixadesa que pateixen ambdues estructures museístiques, fruit de la desídia, la incompetència funcionarial i l’abandó per part de les administracions responsables al llarg d’un extensíssim període de temps. A banda del “Fuenteovejuna” de les responsabilitats per la implicació de tres administracions amb responsabilitat i competències, no podem per més que assenyalar alguns personatges concrets que amb un sentit errat i malaltís de la propietat, han deixat que la negligència adquireixi un caràcter de catàstrofe.
Però no ens cansarem de denunciar els fets i les situacions, que tenen mérit propi. I a l’administració més propera, just ara renovada, com és la municipal, continuar recordant que naveguem junts amb aquest vaixell que es diu Tarragona i que no podem restar immòbils mentre alguns llencen per la borda els béns que han estat fruit del treball de molts durant decennis.
(Els articles de R. Marrasé es poden llegir a l’hemeroteca de D de T, enllaçats una mica més amunt i aquí)
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar com a entitat fundadora.
Es la voluntat de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de constituir, conjuntament amb l’Ajuntament del Catllar, una fundació amb la finalitat de defensar, protegir, conservar, promoure i difondre el patrimoni de titularitat municipal d’interès històric, artístic, arquitectònic, documental i cultural i, en particular, del Castell del Catllar, com a dotació fundacional el conjunt d’obres i publicacions sobre història i arqueologia referents a la matèria que es disposa a la RSAT. (El llista de publicacions està disponible a la biblioteca de la nostra entitat a qui ho demani)
S’ha nomenat el doctor Jordi López Vilar, vocal de la Junta de la RSAT i director del Butlletí, com a membre del Patronat de la Fundació Castell del Catllar en representació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. el castell i els seus voltant, en particular amb el poblat protohistòric de l’Era constitueixen un conjunt d’un elevat interès monumental i arqueològic.
Un dels vectors de l’activitat econòmica i social s’adreça cap a la qualitat de vida i l’atenció a les persones. Aquest és el vector comú dels àmbits de l’alimentació, les indústries de la salut i les indústries culturals i basades en l’experiència. Són precisament aquestes de les que forma part la nostra Societat Arqueològica. Una tradició de més de 170 anys de defensa del patrimoni arqueològic i cultural de Tarragona i les seves comarques ens porta al compromís de la transferència del coneixement de retorn cap a la societat, transferència del coneixement que és una responsabilitat dels científics i els acadèmics.
L’arqueologia és la clau de l’estudi del passat. I el coneixement del passat serveix per a conèixer el present i albirar el futur. La museologia és una de les formes de mostrar les realitats documentals. Si museu ve de musa, del lloc on habiten i on es veneren les muses, és el lloc d’inspirar idees, d’estimular el coneixement, molt lluny de la idea de magatzem. Tàrraco és un filó de troballes per a mostrar al món. Tota la ciutat és un museu. Això demana la integració d’espais i concentració d’esforços multidisciplinaris. El relat de Tàrraco.
S’ha endegat una activitat extensa i transversal liderada per Xavier Llovera Massana, Coordinador pel Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu immediat és un projecte de millora de l’organització del patrimoni mundial de la Tàrraco romana, juntament amb un projecte de millora de les infraestructures de la Plaça del rei a Tarragona: el Museu nacional i el museu d’Historia. Segons el Conveni Marc signat entre Generalitat i Ajuntament es constitueix una comissió que haurà de presentar:
Es compta amb la participació, a part de l’Ajuntament I del MNAT, representants de Patronat de Turisme de Tarragona, Tàrraco Viva, l’àmbit d’Arqueologia de la URV, l’ ICAC, el Museu d’Història , l’àrea d’Acció Cultural del Port de Tarragona, entre d’altres. La RSAT té la intenció de participar activament i decisiva en aquest projecte, aportant els esforços que calguin per a dur-la bon termini. Des d’aquesta pàgina web mantindrem informació continuada sobre el projecte.