Tag Archive: Port de Tarragona

Adquisició d’un fons fotogràfic antic

El passat mes de febrer es va presentar l’oportunitat d’adquirir un fons fotogràfic antic constituït per un nombrós conjunt de negatius de fotografies, principalment sobre plaques de vidre, procedents del fons particular. Són un total de 356 clixés, distribuïts de la següent manera:

  • 235 negatius sobre plaques de vidre de 12×9 cm
  • 11 negatius sobre plaques de vidre de 9×6 cm
  • 60 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 12×9 cm
  • 50 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 9×6 cm

L’interès de les fotografies, totes inèdites, radica en la temàtica: Hi ha 56 vistes de Tarragona ciutat, a les que cal sumar altres punts de la geografia catalana: Tamarit, Poblet, Santes Creus, Prades, La Riba, La Mussara, Roda de Berà, el Delta de l’Ebre, Barcelona… I també d’altres com paisatges, feines del camp i  del mar, futbol i artístiques. Respecte a la seva antiguitat, es daten en la dècada dels 30 del segle XX. Properament s’iniciaran les feines de neteja i conservació en suports adequats, a les que seguiran l’escaneig i classificació de tot el lot, que esperem poder posar a disposició del públic.

Oferim com a mostra una de les imatges, corresponent a operacions de càrrega i descàrrega del port de Tarragona.

..

El MNAT al Port

Aquest dissabte 16 de juny hem tingut l’ocasió d’assistir a la inauguració-presentació de l’exposició dedicada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al “Tinglado 4″ del Port de Tarragona.
El propòsit de l’exposició és intentar mantenir una part del museu i les seves peces a l’abast del públic mentre duren les obres d’arranjament de la seu a la plaça del Rei.

Amb això, bé podríem tancar aquesta nota-notícia pels nostres socis i seguidors. Em sembla però, una bona oportunitat per aportar algunes explicacions que poden ser, també, d’interès. Com que és una iniciativa personal, i amb permís de la RSAT, ampliaré aquesta entrada amb el que són aportacions de caràcter més personal i, per això signaré l’autoria al final.

El MNAT no ha arribat al port–ha arribat a port, potser?–per una casualitat més o menys atzarosa. Aquest darrer episodi és fruit d’un excel·lent treball de la direcció del museu, sota l’autoritat de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), un ens que a penes te cinc anys de vida de la Generalitat de Catalunya. Com que cal conèixer el qui és quí puix que l’onomàstica ajuda a entendre el relat, Xavier Llovera, primer i Mònica Borrell més recentment, amb la dedicada i incansable cooperació del personal del museu, han dut a terme la tasca del trasllat i la museïtzació de les peces que del museu s’exposen.
El bon fer i excel·lent disposició dels tècnics de l’àrea de cultura de l’Autoritat Portuària, amb una llarga trajectòria de muntatges exitosos, han garantit que el marc que envolta les peces del museu permeti un bon accés i informació al visitant. Això sota la decidida presència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu i Figueras que amb una trajectòria de cooperació amb afers culturals de molt alt nivell, just ara abandona aquesta dedicació.

Això però, no ha estat un disseny més que voluntariós. El MNAT ha hagut d’abandonar la seva seu al número 1 de la plaça del Rei no gens menys que per una ordre judicial. El deplorable estat de manteniment i notables dèficits estructurals als quals mai se li van posar remei, van portar als treballadors del centre a plantejar una denúncia davant de les autoritats laborals, per les lamentables condicions laborals en les quals havien de treballar. Una numantina i desnortada resistència per part de la direcció va endarrerir el tràmit judicial fins que finalment, una sentència ferma, obligava al responsable de la gestió del centre, la Generalitat de Catalunya, a procedir a realitzar les necessàries obres d’arranjament. Cal recordar aquí que el MNAT, com a museu NACIONAL, és propietat de l’estat espanyol i que, en compliment de les transferències en matèria de Cultura i Patrimoni, ara fa uns anys va traspassar la gestió a la Gencat. I, per cert, que alguns dels funcionaris més antics, ho són de l’administració de l’estat, tot i que ara també, qui els paga i mana és la Generalitat.

De la sentència en fa més de quatre anys i les obres no es poden començar fins que es deslliurin els espais i es traslladin i emmagatzemin les obres dipositades al museu. (Nota al marge: quan diem dipositades volem insistir en què, una part substancial del material del museu la componen peces propietat de la RSAT, cedides en el seu dia amb els canvis legislatius sobre el patrimoni cultural; propietat a la qual la RSAT mai no ha renunciat.)
El projecte de les obres contempla principalment el canvi de tots els finestrals, de ferro de l’època i que no suporten vents i pluja, la instal·lació d’un ascensor i accessos per a persones amb limitacions de mobilitat, la climatització i, més important, sobretot pel temps que ha portat la negociació del projecte, una nova central transformadora de l’escomesa elèctrica. Això a banda de la nova museïtzació que hauria de permetre una millor i més comprensible contemplació de les peces del museu.

Cosas de palacio” que s’han vist i es veuran enrederides per qüestions pressupostàries, puix que el projecte s’ha periodificat per assignar-se durant un període de quatre exercicis i, com que encara no ha començat, si algú té interès a veure el MNAT a la seva seu, caldrà que s’esperi a l’any 2024 o 2025. Vale?

La visita a l’exposició és gratuïta fins a l’1 de juliol…d’enguany.

XA/RSAT

Bibliofils – La Pedrera del Port

La nostra entitat germana, Bibliofils de Tarragona el divendres dia 17 de novembre a les 19:30 del vespre i a la seu de l’Arqueològica al carrer Major, 35, pis principal, celebrarà una nova tertúlia. En aquesta ocasió,  el Dr. Jordi López presentarà l’estudi crític que ha realitzat sobre el manuscrit fet per Buenaventura Hernández Sanahuja sobre “la Pedrera del Port de Tarragona”, que serà objecte de la propera publicació de la estimada entitat.

Atès que aquesta xerrada és molt interessant s’invita també als socis de la RSAT.