Tag Archive: Roca plana

Activitats (Día dels Museus i Tàrraco Viva)

Monòleg “Buenaventura”
Dissabte 21 de maig, a les 13.00 i a les 18.00h.
Diumenge 22 de maig, a les 13.00h.
Seu de la RSAT, Carrer Major, 35, pral.
Conferència:
Dr. Jordi López, Director del Butlletí Arqueològic. Membre de l’ICAC
“La Roca Plana. El port de la pedra de Tàrraco”
Dissabte 21 de maig, a les 18.00
Museu del Port

Recull de la visita a la Roca Plana

Aquest dissabte es va fer la vista-excursió a l’embarcador de la Roca Plana, a la costa de Tamarit. Vam reunir una trentena de participants que fèrem un periple d’uns tres quilòmetres. Vam visitar primer unes trinxeres de defensa de costa de la Guerra civil a la mateixa platja de la Roca plana i després l’indret de l’embarcador romà, poc visible per l’estat de la mar. Després vam caminar pel camí de costa fins la punta de la Creueta, ja a tocar de la Platja Llarga, per a veure la pedrera just a nivell de mar. De tornada ens vam acostar a les restes del Mas Grimau i la seva torre de defensa i el curios sot al mig del bosc, possible resta d’un impacte de meteorit, a manca de millor interpretació geològica.

Tot plegat una bona passejada il·lustrativa d’alguns dels més bonics indrets del nostre municipi i el que conté.

A la foto, el Dr. Jordi López adreçant-se al grup.

 

L’embarcador romà de la Roca plana

El Dr. Jordi López Vilar, de l’ICAC i Director del nostre Butlletí i Anna Gutiérrez Garcia-M del CNRS-Université de Bordeaux-Montaigne publiquen a la revista Auriga, de divulgació i debat del món classic un article sobre l’embarcador que es troba a la platja de la Roca plana, a l’indret del Bosc de la Marquesa, antic municipi de Ferran-Tamarit i una de la zones més privilegiades de la costa mediterrània. La seva interpretació es de que la roca plana que dona nom a la platja forma part d’un embarcador de pedres i materials procedents de la pedrera del Médol.

“Concretament, les evidències que fonamenten la hipò-tesi són els següents:
1. Retalls artificials de la roca, especialment el costat septentrional del moll, que conformen un tall rectilini d’uns 40 m de longitud.
2. Encaixos quadrangulars al moll, on es podrien haver afermat les grues de càrrega.
3. La troballa d’un carreu de pedra Mèdol abandonat al moll, que és un tipus de pedra geològicament diferent de la pedra que constitueix la costa en aquest sector.
4. La presència d’un jaciment romà a només 150 m del moll amb abundant ceràmica del segon terç del segle IdC, que coincideix amb un dels moments àlgids d’ex-plotació de la pedrera.
5. La proximitat de la pedrera del Mèdol, situada a només 1 km de distància, i amb un camí força pla, on només s’ha de salvar un suau turó de 10 m d’altura als darrers 300 m.

Per tot això, considerem amb quasi total seguretat que som davant del punt on els romans embarcaven la pedra del Mèdol amb destí cap a Tarragona. Estaríem parlant, doncs, del primer moll pròpiament industrial d’època.”
Enriquim amb aixó el coneixement de les nostres contrades més properes. Fora bò que l’indret fos senyalitzat adequadament per a informació dels que ho visitin, a banda que s’hauria d’incloure entre els monuments catalogats com a Patrimoni de la Humanitat que conformen els altres monuments de Tàrraco.