Tag Archive: Savinosa

“El sanatori de la platja”

 

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 d’agost de 2010 titulat “El sanatori de la platja” i un altre publicat al Diari de Tarragona del 22 de desembre de 2013 titulat “El Preventorio de La Savinosa y su indudable valor arquitectónico”

El Preventori de la Savinosa

Tot ciutadà de Tarragona coneix l’estrafolari conjunts d’edificis abandonats que ocupen un dels morrots de la nostra costa més propera, entre la platja de l’Arrabassada i la de la Savinosa. Ja fa molts anys que no hi ha rabasses plantades en una ni creixen les savines a l’altre. Uns quants més que el malaguanyat Preventori resta abandonat. Construït als anys 20 del segle passat com a recurs sanitari, no va funcionar com tal fins una dotzena d’anys després. Durant la Guerra civil del 36 es va fer servir temporalment com hospital de sang, fins que finalment inicià l’activitat per a la qual s’havia construït: acollir infants de pares afectats de malaltia tuberculosa dels que havien d’estar aïllats fins que els pares deixessin de ser contagiosos. Cap dels infants acollits patía tuberculosis, això a banda del fet biològic conegut de què la infecció tuberculosa als infants no és bacil·lífera i, per tant, els nens no contagien.
Malgrat això, ben conegut a l’època, l’article de Jordi Rovira a La Vanguàrdia relata les reticències i rebuig de la gent de Tarragona del Preventori.
Amb l’adveniment de tractaments antituberculosos eficaços com l’antibiòtic estreptomicina i les hidrazides, el Preventori va perdre utilitat i es va tancar als anys 60. Fins avui.
A l’article de Diari de Tarragona de tres anys després, Jordi Rovira reivindica el valor arquitectònic de les edificacions, discussió oberta des de l’abandonament de la institució que els successius governs de la Diputació Provincial, propietària de les runes i l’espai, han estat incapaços de resoldre, per vergonya de tots.
Des d’aquí, i en aquesta ocasió, em permeto discrepar del valor de l’obra de l’arquitecte Francesc Monravà (“l’altre Monravà”). Massa anys i massa oportunitats perdudes. Arribant al primer quart d’un segle en el qual la recuperació del paisatge i el retorn a la natura són doctrina, la meva idea va per altres camins. Havent participat en diverses ocasions en projectes i discussions sobre el futur de les restes del Preventori, a hores d’ara crec que el millor fora enderrocar les edificacions i deixar l’espai com un de natural i protegit.
Això, però, sense oblidar la constant observació de l’entorn de Tarragona que sempre va guiar en Jordi, en els seus escrits i en el seu cor.

Xavier Allué

 

 

23 de febrer de 2024 General, , Read more >

Arqueologia contemporània

savinosa

Diari de Tarragona va publicar dissabte 22 d’octubre, un reportatge recollint les opinions de la nostra societat sobre La Savinosa http://www.diaridetarragona.com/tarragona/72890/la-arqueologica-critica-que-no-se-derriben-los-edificios-de-la-savinosa. El titular a primera plana anunciava que “La Arqueològica pide demoler los edificios de la Savinosa”. El Diari ha confós el contingut d’una conversa personal i informal referida a l’estat de conservació dels edificis de la Savinosa i les opinions en ella expressades amb un posicionament formal de la nostra entitat sobre el projecte de recuperació de l’antic Preventori, projecte que l’Arqueològica desconeix i sobre el qual no es pot pronunciar. Aquestes opinions foren  expressades al final d’una llarga conversa amb el periodista Octavi Saumell sobre aspectes diversos de la protecció del patrimoni de la ciutat, que arrenca de l’escrit que la RSAT ha adreçat a l’ajuntament i del que fèiem referència ara fa uns dies: https://www.arqueologica.org/2016/10/07/la-proteccio-del-patrimoni-i-les-festes-a-la-part-alta/, i que era el motiu principal del contacte.

La dedicació mantinguda per la RSAT a la defensa del Patrimoni arqueològic ha estat principalment enfocada a la part més antiga: el llegat de la Tàrraco Romana, únic, extraordinari i en bona part reconegut fa quinze anys com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ha estat la tradició des dels fundadors de la Societat, que van dur a la recuperació de importantíssimes peces arqueològiques, que la RSAT va custodiar fins a cedir-les en dipòsit a l’actual Museu Nacional Arqueològic per la seva cura i exposició. Però la societat també ha entès que la conservació i promoció del patrimoni inclou TOT el patrimoni i que la història i l’arqueologia reconeixen tots els períodes fins als temps actuals. La defensa de la nostra ciutat inclou realment tot el que és de tots i, també, allò que està en mans privades però que forma part del paisatge i l’estructura de l’àmbit on vivim.

La contemplació del creixent número d’estructures arquitectòniques que han perdut el seu ús, i que sembla que no som capaços de donar utilitat en la Tarragona actual ens resulta d’especial preocupació. Recentment un partit polític amb representació municipal va editar un llistat amb una quarantena d’edificis abandonats o sense ús conegut: La Tabacalera, La “Residencial”, la casa de l’Ardiaca, el modern edifici d’Obres del Port, el Banc d’Espanya, l’hospital “Casablanca”, entre d’altres, destacant pel seu abandonament de llarga durada “La Savinosa”. Uns quants d’ells van formar part d’una exposició de denúncia per una artista local (E.M. “De la A a la Z”, Tinglado del Port, 2016).

El nou concurs d’idees i projectes sobre “La Savinosa” ha adjudicat el premi a un equip d’arquitectes que preveuen la conservació i restauració de les ruïnes existents de l’antic Preventori antituberculós. El que queda dels edificis està molt més enllà de la seva possible reconstrucció. La part d’instal·lacions de conduccions i clavegueram inservibles i les estructures haurien de reconstruir-se totalment per ser dignes de conservació. I, el que és més preocupant, no sembla que s’hagi definit el possible ús a donar a la restauració dels edificis. Sense definir en primer lloc la seva finalitat i el que es pot o vol fer amb els edificis i els espais, és molt agosarat decidir com han de ser.

Independentment de l’estat de conservació dels seus edificis en l’actualitat, el conjunt de la Savinosa és una mostra de l’arquitectura de principis del segle XX obra de Francesc Monravà Soler, de línies simples i pràcticament racionalista, amb uns edificis singulars disposats simètricament, de gran força estètica, i una volumetria ben adaptada al paisatge que són dignes de conservació, motiu pel qual té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local.

La RSAT manté el seu interès per l’arqueologia de la ciutat en totes les seves èpoques i de fa temps que elaborem criteris de conservació, manteniment, ús i qualificació de les peces del nostre patrimoni. La ciutat del present és fruit de la ciutat del passat, i suport i bressol de la ciutat del futur.

 

 

24 d'octubre de 2016 General, , 0 Read more >