Tag Archive: Teatre Romà de Tàrraco

“Teatre romà i democràcia”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de setembre de 2010 titulat “Teatre romà i democràcia

El teatre romà

La ventafocs del patrimoni arqueològic tarragoní. Aquesta frase del Jordi Rovira s’escau a la perfecció al malaurat teatre romà de Tarragona. Descobertes les grades a finals del segle XIX en un estat de conservació magnífic, va ser greument malmès en successives etapes per una indústria d’olis que s’hi va instal·lar a sobre. Salvat a mitjans dels anys 70 gràcies a la pressió popular encapçalada pel Col·legi d’Arquitectes i la nostra Societat Arqueològica, ha romàs en un lamentable estat d’abandonament durant 40 anys. De tots els grans monuments de la ciutat, aquest ha estat el que ha trigat més anys en ser adequat per a la visita.

Ara bé, com es presenta el teatre, dotze anys després de l’article publicat pel Jordi? Cal reconèixer que la Generalitat ha fet un esforç; s’han dut a terme excavacions arqueològiques en profunditat  dirigides per Jacinto Sánchez que han aportat un cúmul de dades científiques  que delegem veure aviat publicades. Altra cosa és el tractament que s’ha fet al monument. De res han servit les queixes expressades al projecte de l’arquitecte Toni Gironès -adjudicat a dit per la mateixa Generalitat- que el malmet estèticament i física. En un article que vaig publicar al Diari de Tarragona el 24 de juny de 2016 conjuntament amb el Josep M. Macias, reflexionàvem sobre aquest projecte de “restauració”, tot comentant alguns punts que crec importants. Primer, que cal donar una solució definitiva al gran desnivell existent entre el solar del teatre i el carrer Caputxins, que actualment està limitat per una sèrie de murs de diferents èpoques que conformen una mena de patchwork arquitectònic d’aspecte tercermundista.

L’estructura de malla metàl·lica que s’ha implementat sobre les grades -segons el projecte de l’esmentat arquitecte- presenta una sèrie d’inconvenients, més enllà de l’efecte estètic -o millor antiestètic- que produeix, i és que, malgrat l’intent d’explicar la volumetria de l’edifici, és un atractiu per se; és a dir, que en l’aspecte visual té més visibilitat que el monument mateix. El resultat és una mena d’escultura de ferralla postmoderna plantada sobre unes restes romanes en mig d’un entorn sense cap mena de tractament integral. Aquest fet s’agreuja  amb el problema del rovell que genera tacant les pedres originals romanes i les defecacions dels coloms que viuen allí. La rocambolesca història d’aquesta restauració ha estat explicada per Rafa Marrasé en diversos articles de Porta Enrere que recomanem llegir.

Des del meu punt de vista, és urgent desmantellar aquest monument metàl·lic al despropòsit i fer una actuació assenyada i consensuada. Llàstima de diners llençats.

Jordi López Vilar

Tàrraco “nova”?

El teatre romà de Tarraco Nova

Ha fet cap a les nostres mans un llibre publicat l’any 2015 titulat “Teatros romanos de Hispania. Estado actual de conservación”, editat per J. Francisco Noguera i Virginia Navalón, de la Universitat Politècnica de València. Ràpidament fem una ullada a les dues pàgines dedicades al teatre romà de Tarragona i la nostra sorpresa és majúscula quan llegim en el títol “Teatro romano de Tarraco Nova” (!). Pensem que no és possible una equivocació d’aquest calibre en el títol, però mirem el mapa de la pàgina següent i en el precís lloc de la nostra ciutat tornem a llegir Tarraco Nova, i altre cop el mateix a l’índex i a d’altres llocs del llibre. Vaja, que no és una espifiada d’impremta, sinó que els autors creuen realment que el nom llatí de Tàrraco era Tarraco Nova, com Carthago Nova. 

Un error de dimensions majúscules que sense dubte presagiava un altre error molt pitjor: l’edifici de ferralla que uns anys després aixecaria un altre arquitecte –Toni Gironès– sobre el malmès monument. Avui, el garbuix de ferro rovellat resisteix, mentre s’hi refugien els coloms i les venerables pedres romanes van tacant-se de rovell. Una altra desgràcia en el patrimoni a afegir a la llarga llista; això sí, amb totes les benediccions de les autoritats competents … (!). 

J.L.V.

 

Referencies bibliogràfiques sobre el Teatre Romà de Tàrraco

Hi ha tot un seguit de referències bibliogràfiques sobre l’històric de les excavacions al jaciment del teatre romà de Tàrraco.

Algunes les podem recordar com la de Jaume Massó (“El teatre romà de Tarragona: Història de la recerca arqueològica fins al 1977“, But. Arqueològic, 2013, 34-35: 5-43), o la de Ricardo Mar, M. Roca i J. Ruiz de Arbulo El Teatro Romano de Tarragona. Un problema pendiente (R.Mar; M.Roca; J.Ruiz de Arbulo)  Cuadernos de Arquitectura Romana, 1993, 2: 11-23, per la proximitat. O l’article de premsa de JM Macias i J. López referenciat en aquest web: https://www.arqueologica.org/2016/10/28/la-restauracio-del-teatre-roma-elements-de-reflexio.

I alguna documentació de caire oficial com L’Acord Marc Generalitat-Ajuntament de posada en valor dels monuments, o el projecte complet d’actuacions https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=19011234&reqCode=viewCn&idCap=8141798&, revisat 16.02.2016 inclosa la Direcció Arqueològica, al final del qual figura el Plec de Prescripcions Tècniques incloent l’imatge adjunta, i el detall pressupostari. 

Pel vostre interés.

 

 

 

 

 

 

(Clicar a sobre per a ampliar)