Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Activitats (Día dels Museus i Tàrraco Viva)

Monòleg “Buenaventura”
Dissabte 21 de maig, a les 13.00 i a les 18.00h.
Diumenge 22 de maig, a les 13.00h.
Seu de la RSAT, Carrer Major, 35, pral.
Conferència:
Dr. Jordi López, Director del Butlletí Arqueològic. Membre de l’ICAC
“La Roca Plana. El port de la pedra de Tàrraco”
Dissabte 21 de maig, a les 18.00
Museu del Port

Una ocupació militar entre l’antiguitat i l’època contemporània – Presentació d’un llibre

Fa uns dies s’ha presentat a Jesús (Tortosa) una monografia col·lectiva que té entre els seus autors Jordi López Vilar, de la nostra Societat Arqueològica. El llibre es titula “El Terrer Roig (Jesús, Tortosa). Una ocupació militar entre l’antiguitat i l’època contemporània” i ha estat elaborat per Òscar Caldés Aquilué, Jaume Noguera Guillén, Eduard Ble Gimeno, Jordi López Vilar i Pau Valdés Matías. L’obra va obtenir l’any passat el XXVI Premi d’Història Enric Bayerri i Bertomeu que convoca l’Associació de Veïns Jesús-Catalònia (Tortosa). El llibre presenta els resultats d’una campanya de prospecció i excavació arqueològica realitzada l’abril de 2017 al Terrer Roig. L’objectiu de la intervenció fou comprovar l’existència d’un hipotètic jaciment en aquesta zona, citat sistemàticament per diversos erudits del segle XIX i primera meitat del segle XX, i on alguns situaven les restes de l’antiga ciutat ilercavona d’Hibera. Igualment, també es volia comprovar la possible  localització d’un assentament de caire militar de finals de la república romana (s. I aC), potser un campament. 

Durant els treballs d’investigació es va recuperar un gran nombre de materials arqueològics, i es van identificar algunes estructures constructives, però en cap cas es pot defensar l’existència d’un jaciment ibèric de la importància de l’antiga Hibera. Tanmateix, els resultats de la prospecció no només indiquen la presència de tropes romanes a finals del segle I aC, sinó també d’altres ocupacions militars, sobretot en època moderna i contemporània. Som davant d’una zona estratègica per al control de les comunicacions de l’antiga Tortosa, cosa que explica les diferents ocupacions militars al llarg de més de dos mil·lennis, des d’època ibèrica fins a la Guerra Civil Espanyola. 

L’equip de recerca autor d’aquesta obra està format per investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Arqueologia Clàssica, a Tarragona. Els treballs s’han realitzat gràcies al projecte Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC) que dirigeix el professor Jaume Noguera de la UB. En el marc d’aquest projecte, el mateix equip ha desenvolupat més intervencions arqueològiques en diversos jaciments del curs inferior del riu Ebre, com en els campaments romans de la Palma – Nova Classis (l’Aldea, Baix Ebre), el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), o les Aixalelles (Ascó, Ribera d’Ebre), entre d’altres. Els resultats han permès noves interpretacions de l’enfrontament bèl·lic entre cartaginesos i romans durant la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica (218-206 aC). 

La torre ferida per un llamp

El setzè trumfo de l’Arcà major del tarot és La Torre (XVI). Està representada per una torre esbutzada per un llamp, de la que cauen dues persones. Al Tarot de Marsella també es diu “La maison de Dieu“, la casa de Déu. El significat esotèric l’atribueix la caiguda de l’orgull, la de la torre de Babel per la vanitat humana, un canvi sobtat i destrucció, però també alliberament i, en general, tot el que impliqui sortir de manera brusca de la zona de confort. Tot dependrà de com aparegui al repartiment les cartes i de l’habilitat de l’interprete. O del que et vulguis creure dels omens tarotians

La darrera tempesta ha portat que un llamp caigués sobre la bimil·lenària Torre dels Escipions, monument funerari tarragoní (o “tarraconí“) molt estimat, identitari de Tàrraco i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El llamp ha causat un important esquerda en la façana del monument, ha fet caure elements de l’estructura i desplaçat un dels carreus de la corona superior, ara a punt de caure. Els serveis municipals han establert unes tanques de protecció, pendent ara d’estudi dels danys i propostes de restauració. La propietat del monument és de la Generalitat de Catalunya i és d’esperar que es prenguin les mesures necessàries per a evitar mals majors i restablir la seguretat a l’entorn. Aviat, però.

La interpretació com anunci de grans mals i destrosses queda pels aficionats al tarot però, ves a saber, després d’una pandèmia, al mig d’una guerra, llunyana però no tant, i malaventures de repressió i espionatge, qualsevol cosa és possible.

Bona sort i feliç diada de Sant Jordi.

Tertùlia de Bibliofils de Tarragona

El proper dijous  dia 28 d’abril a les 19,00 hores

Tertúlia LX “Els papirs ens parlen”.

a càrrec del Dr. Antoni Gonzàlez i Senmartí

(El Dr. Antoni Gonzàlez es doctor en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, es investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia, especialista en poesia grega d’època grecoromana i professor jubilat de la Universitat Rovira i Virgili)

Els merlets de Santes Creus

En una recent visita al monestir Santes Creus hem pogut observar l’estat lamentable dels merlets que coronen el temple, especialment els del costat nord del creuer que es veuen des de la carretera de les Pobles. Demanem a la Generalitat de Catalunya, propietària del monument, que hi dediqui més recursos per mantenir l’antiga abadia cistercenca en l’estat que es mereix. La fotografia que adjuntem mostra un aspecte degradat que cal solucionar el més aviat possible.

 

Nous carnets

Ja estan disponibles els nous carnets de soci.

Es poden recollir a la seu de la societat (Carrer Major, 35, pral.) els propers dies

Dijous, 31 de març

Dijous, 14 d’abril

Dijous 28 d’abril

al matí de 10 a 13 hores

Els carnets permeten l’identificació dels socis per accés gratuit a museus i altres espais culturals. A Tarragona als monuments municipals (muralles, circ, pretori, amfiteatre, casa Canals i casa Castellarnau) i els dependents de MNAT (Exposició al port, necròpolis paleocristiana, Centcelles, Els Munts)

(En cas que trobeu la porta del carrer tancada, truqueu al telèfon 977 23 37 89, o al mòbil 638926916, per a que obrim.)

Adquisició d’un fons fotogràfic antic

El passat mes de febrer es va presentar l’oportunitat d’adquirir un fons fotogràfic antic constituït per un nombrós conjunt de negatius de fotografies, principalment sobre plaques de vidre, procedents del fons particular. Són un total de 356 clixés, distribuïts de la següent manera:

  • 235 negatius sobre plaques de vidre de 12×9 cm
  • 11 negatius sobre plaques de vidre de 9×6 cm
  • 60 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 12×9 cm
  • 50 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 9×6 cm

L’interès de les fotografies, totes inèdites, radica en la temàtica: Hi ha 56 vistes de Tarragona ciutat, a les que cal sumar altres punts de la geografia catalana: Tamarit, Poblet, Santes Creus, Prades, La Riba, La Mussara, Roda de Berà, el Delta de l’Ebre, Barcelona… I també d’altres com paisatges, feines del camp i  del mar, futbol i artístiques. Respecte a la seva antiguitat, es daten en la dècada dels 30 del segle XX. Properament s’iniciaran les feines de neteja i conservació en suports adequats, a les que seguiran l’escaneig i classificació de tot el lot, que esperem poder posar a disposició del públic.

Oferim com a mostra una de les imatges, corresponent a operacions de càrrega i descàrrega del port de Tarragona.

..