Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Presentació del Butlletí 38-39

El dimarts 12 al vespre es va presentar el darrer volum del nostre més que centenari Butlletí Arqueològic. Correspon al bienni 2016-2017, amb el que es tanca el període transitori d’endarreriment que als passats anys ens va fer perdre el natural ritme de publicació.

A la llarga història del Butlletí hi ha hagut incidències diverses que han motivat irregularitat en la seqüència de publicació. Inicialment el Butlletí era realment això: una publicació breu, més de notícies que d’altra cosa, editat com fulletó i publicació mensual. Amb el temps va esdevenir un llibre, amb articles científics d’exploracions i troballes estudiades d’un caire més acadèmic. Els darrers anys, la nova curosa edició l’ha fet més propers als Jahrbuch o Yearbook a què ens tenen acostumats les grans entitats acadèmiques europees. Jahrbuch es tradueix com “anuari”, però a la nostra cultura aquest és un concepte que s’escau més a llibres de comptabilitat, i tot i que “butlletí” sembli un diminutiu de “butlla”, tot defugint d’aspectes apostòlics, s’ha preservat el títol original que ja els anys li confereixen el seu ben guanyat prestigi.

El volum actual conté un seguit d’articles distribuït de forma diacrònica com en diu el seu director, Dr. Jordi López, abastant des de la Prehistòria fins al passat més recent.

  • M. García-Díez, I. Vigiola-Toña, A. Cebrià, J. M. Vergès, M.
    Pedro, F. X. Oms, J. I. Morales,Motius rupestres a la cova foradada
    (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)
  • Josep Maria Vergès, Laura Muñoz-Encimar, Mireia Pedro, Amèlia
    Bargalló, Marta Fontanals, Juan Ignacio Morales, Andreu
    Ollé, Ethel Allué, Hugues-Alexandre Blain, Juan Manuel
    López-García, Marina Lozano, Patricia Martín, La Cova
    dels Galls Carboners (Mont-ral, Alt Camp), una cavitat d’inhumació
    col·lectiva durant l’edat del Bronze
  •  Jordi López Vilar, Nou tram de la façana sud-occidental del Fòrum
    provincial de Tàrraco
  • Pere Gebellí Borràs, Nota sobre la peça MNAT 7465 amb representació
    d’una Victòria
  • Joan Canela Gràcia, Ramon Járrega Domínguez, Jordi López
    Vilar, El Camí de Bràfim (Puigpelat, Tarragona): Un nou taller
    productor d’àmfores vineres de la forma Dressel 2-4
  • Ramon Járrega Domínguez, Les ceràmiques romanes de la vil·la
    de Can Montagut (Marçà). Dades per a l’estudi del poblament
    rural romà al Priorat
  • Jaume Benages i Olivé, Sindila, un nou rei visigot
  • Emma Zahonero Moreno, Jesús Mendiola Puig, El retablo de la
    capilla de Santa María de los Sastres de la catedral de Tarragona:
    nuevos datos tras su restauración
  • Marc Ocaña Salvat, De la torre dels Galls Carnuts, a ca
    l’Escarnut (Aiguamúrcia, Tarragona)
  • Gener Gonzalvo i Bou, Peces històriques i arqueològiques de Poblet
    actualment fora del monestir (segles XII-XV)
  • Josep Llop Tous, Notícies sobre l’arquitecte Jaume Amigó a l’Arxiu
    de la Baronia d’Entença
  • Pere Cristòfol i Escorsa, Els plànols i dibuixos dels “Apuntamientos”,
    una font gràfica de la guerra dels Segadors
  • Salvador-J. Rovira i Gómez, La història moderna de Tarragona,
    estat de la qüestió
  • Pere Cardona i Bueno, El P. Arcàngel de Tarragona (1810-1855)
  • Necrològica de Gener Gonzalvo i Bou

Presentació del nou Butlletí

El proper dimarts dia 12 a les 19.30 hores es presentará el nou volúm del Butlletí Arqueòlogic a la sala d’actes de la nostra entitat. Els socis podran recollir el seu exemplar, i si no els tenen, exemplars dels butlletins anteriors.

La presentació és d’entrada lliure per a tothom. Especialment convidem als que ens han acompanyat a les visites aqueològiques recents, per a que coneixin la nostra seu i funcionament.

 

 

Alföldy

Ahir a les 13 hores, a l’ICAC, vam assistir a la presentació del llibre Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coeditat per l’ICAC i la URV en motiu del 25è aniversari de la universitat.

El volum és un homenatge a qui va ser el màxim especialista de la Tàrraco romana i doctor honoris causa de la URV. Aplega una dotzena llarga d’articles seus sobre les inscripcions de la ciutat, publicats originalment en alemany i algun en llatí, a més d’introduccions que els contextualitzen i actualitzen. Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coordinat per la professora de la URV i investigadora de l’ICAC Diana Gorostidi, ha comptat amb la col·laboració de nombrosos especialistes d’àmbit hispànic i ha tingut el suport del DAI (Institut Arqueològic Alemany). Jaume Massó, del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, ha glossat la figura de l’homenatjat i ha acabat afirmant que era “excepcional com a epigrafista i com a persona”. L’obra evidencia que “la recerca del professor Alföldy va ser pionera en molts àmbits de la història i de l’arqueologia de Tàrraco, de l’antiga província Tarraconensis i d’Hispània en general”, com de forma prou emotiva, ens ha il·lustrat Diana Gorostidi. 

Una peça bibliogràfica de gran valor, sobretot divulgatiu, de l’obra del, podem dir nostrat, prof. Alföldy.

 

Una entrevista de radio, per a compartir

Dimarts passat qui això escriu va ser entrevistat a l’emissora Radio Ciutat de Tarragona, amb motiu de l’aniversari de la concessió per part de la UNESCO del títol de Patrimoni de la Humanitat.

El podcast es pot sentir a http://rctgn.cat/xavier-allue-acceptes-patrimoni-mundial-acceptes-que-ten-faras-carrec/  amb una durada de 14 minuts.

 

Recull de la visita a la Roca Plana

Aquest dissabte es va fer la vista-excursió a l’embarcador de la Roca Plana, a la costa de Tamarit. Vam reunir una trentena de participants que fèrem un periple d’uns tres quilòmetres. Vam visitar primer unes trinxeres de defensa de costa de la Guerra civil a la mateixa platja de la Roca plana i després l’indret de l’embarcador romà, poc visible per l’estat de la mar. Després vam caminar pel camí de costa fins la punta de la Creueta, ja a tocar de la Platja Llarga, per a veure la pedrera just a nivell de mar. De tornada ens vam acostar a les restes del Mas Grimau i la seva torre de defensa i el curios sot al mig del bosc, possible resta d’un impacte de meteorit, a manca de millor interpretació geològica.

Tot plegat una bona passejada il·lustrativa d’alguns dels més bonics indrets del nostre municipi i el que conté.

A la foto, el Dr. Jordi López adreçant-se al grup.

 

Enviaments per e-mail/correu electrònic

La RSAT fa servir un programa per a enviament de correus múltiples operat per MailChimp.

Alguns programes de correu identifiquen aquests correus múltiples com publicitat i els emmagatzemen a la carpeta d’SPAM o be la de “Promocions”.

Cal modificar les instruccions de recepció per a rebre els nostres correus. (Consulteu amb el vostre webmaster del correu en cas de dubtes)

RSAT

 

Nova visita arqueológica: Embarcador romà de la Roca Plana

Us recordem que el 25 de novembre, dissabte, farem la  visita als jaciments del Bosc de la Marquesa: Embarcador romà de la Roca Plana, pedrera de la Punta de la Creueta i torre de Mas Grimau. Punt de trobada: Urbanització de la Mora c/ Baix Llobregat cantonada amb c/ Baix Camp, a les 11:00 h. Guia: Jordi López Vilar.

Cal dur calçat esportiu i anar preparat per caminar pel bosc de la Marquesa i la platja un quilòmetre llarg. I apuntar-se enviant un correu a informacio@arqueologica.org

I, per cert, dimecres i també com activitat associada per l’indret,  el 22 de novembre, dimecres, a les 19:30 h farem a la seu de la Societat la conferència “La pedrera romana del Mèdol. Darreres novetats”, per Anna Gutiérrez Garcia-M. i Jordi López Vilar.

 

Bibliofils – La Pedrera del Port

La nostra entitat germana, Bibliofils de Tarragona el divendres dia 17 de novembre a les 19:30 del vespre i a la seu de l’Arqueològica al carrer Major, 35, pis principal, celebrarà una nova tertúlia. En aquesta ocasió,  el Dr. Jordi López presentarà l’estudi crític que ha realitzat sobre el manuscrit fet per Buenaventura Hernández Sanahuja sobre “la Pedrera del Port de Tarragona”, que serà objecte de la propera publicació de la estimada entitat.

Atès que aquesta xerrada és molt interessant s’invita també als socis de la RSAT.

Activitats de tardor – Conferències – Visites

Esdeveniments diversos han retardat la programació d’activitats de la societat durant el darrer trimestre de l’any. Algunes ja s’han celebrat, com la interessant visita a la vil·la romana de La Llosa a Cambrils i el Museu Molí de les Tres Eres que es va fer el 28 d’octubre, amb una nodrida assistència.

Tenim pendent la presentació del darrer volum 38-39 del Butlletí, ara ja imprés però que no ens ha arribat encara. Tan aviat com els butlletins estiguin disponibles anunciarem la seva presentació formal.

CONFERENCIES:

  • 15 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Un port-of-trade al litoral cessetà”, per Jordi Diloli, Ivan Cots i Jordi Vilà.
  • 22 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “La pedrera romana del Mèdol. Darreres novetats”, per Anna Gutiérrez Garcia-M. i Jordi López Vilar.

Ambdues es faran a la sala d’actes de la nostra seu, carrer Major 35, pral.

VISITA ARQUEOLÒGICA:

  • 25 de novembre, dissabte. Visita als jaciments del Bosc de la Marquesa: Embarcador romà de la Roca Plana, pedrera de la Punta de la Creueta i torre de Mas Grimau. Punt de trobada: Urbanització de la Mora c/ Baix Llobregat cantonada amb c/ Baix Camp, a les 11:00 h. Guia: Jordi López Vilar.

NOTA PELS SOCIS:

Aquest anunci s’ha enviat també per correu electrònic a tots els socis que ens han facilitat la seva adreça. Seria molt convenient que aquells que no ho hagin fet, ens la facin arribar per tal d’agilizar la tramesa de notícies i anuncis.

E-mail: informacio@arqueologica.org 

Preservar la creu de terme

Com a conseqüència a l’arrencada de la mèlia centenària que hi havia davant de la Diputació per la ventada de fa uns dies, la creu de Sant Antoni queda molt més visible. I ara es fa evident la qualitat del grup escultòric, al temps que augmenten les preocupacions per la seva conservació. Salvada per la sort, en caure l’arbre cap a l’altre costat, ara el major perill per al monument és la contaminació atmosfèrica i l’erosió.

Potser es temps de pensar de fer una bona còpia amb materials resistents com són les actuals resines amb pols de marbre o similars, i que l’original es pugui conservar al Museu d’Història de Tarragona, degudament acompanyada de la informació pertinent. L’estudi, fet ja fa molts anys pel Dr. Sánchez Real, mostra una obra escultòrica remarcable que cal protegir abans no sigui massa tard.