Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

“El sanatori de la platja”

 

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 d’agost de 2010 titulat “El sanatori de la platja” i un altre publicat al Diari de Tarragona del 22 de desembre de 2013 titulat “El Preventorio de La Savinosa y su indudable valor arquitectónico

El Preventori de la Savinosa

Tot ciutadà de Tarragona coneix l’estrafolari conjunts d’edificis abandonats que ocupen un dels morrots de la nostra costa més propera, entre la platja de l’Arrabassada i la de la Savinosa. Ja fa molts anys que no hi ha rabasses plantades en una ni creixen les savines a l’altre. Uns quants més que el malaguanyat Preventori resta abandonat. Construït als anys 20 del segle passat com a recurs sanitari, no va funcionar com tal fins una dotzena d’anys després. Durant la Guerra civil del 36 es va fer servir temporalment com hospital de sang, fins que finalment inicià l’activitat per a la qual s’havia construït: acollir infants de pares afectats de malaltia tuberculosa dels que havien d’estar aïllats fins que els pares deixessin de ser contagiosos. Cap dels infants acollits patía tuberculosis, això a banda del fet biològic conegut de què la infecció tuberculosa als infants no és bacil·lífera i, per tant, els nens no contagien.
Malgrat això, ben conegut a l’època, l’article de Jordi Rovira a La Vanguàrdia relata les reticències i rebuig de la gent de Tarragona del Preventori.
Amb l’adveniment de tractaments antituberculosos eficaços com l’antibiòtic estreptomicina i les hidrazides, el Preventori va perdre utilitat i es va tancar als anys 60. Fins avui.
A l’article de Diari de Tarragona de tres anys després, Jordi Rovira reivindica el valor arquitectònic de les edificacions, discussió oberta des de l’abandonament de la institució que els successius governs de la Diputació Provincial, propietària de les runes i l’espai, han estat incapaços de resoldre, per vergonya de tots.
Des d’aquí, i en aquesta ocasió, em permeto discrepar del valor de l’obra de l’arquitecte Francesc Monravà (“l’altre Monravà”). Massa anys i massa oportunitats perdudes. Arribant al primer quart d’un segle en el qual la recuperació del paisatge i el retorn a la natura són doctrina, la meva idea va per altres camins. Havent participat en diverses ocasions en projectes i discussions sobre el futur de les restes del Preventori, a hores d’ara crec que el millor fora enderrocar les edificacions i deixar l’espai com un de natural i protegit.
Això, però, sense oblidar la constant observació de l’entorn de Tarragona que sempre va guiar en Jordi, en els seus escrits i en el seu cor.

Xavier Allué

 

 

“Teatre romà i democràcia”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de setembre de 2010 titulat “Teatre romà i democràcia

El teatre romà

La ventafocs del patrimoni arqueològic tarragoní. Aquesta frase del Jordi Rovira s’escau a la perfecció al malaurat teatre romà de Tarragona. Descobertes les grades a finals del segle XIX en un estat de conservació magnífic, va ser greument malmès en successives etapes per una indústria d’olis que s’hi va instal·lar a sobre. Salvat a mitjans dels anys 70 gràcies a la pressió popular encapçalada pel Col·legi d’Arquitectes i la nostra Societat Arqueològica, ha romàs en un lamentable estat d’abandonament durant 40 anys. De tots els grans monuments de la ciutat, aquest ha estat el que ha trigat més anys en ser adequat per a la visita.

Ara bé, com es presenta el teatre, dotze anys després de l’article publicat pel Jordi? Cal reconèixer que la Generalitat ha fet un esforç; s’han dut a terme excavacions arqueològiques en profunditat  dirigides per Jacinto Sánchez que han aportat un cúmul de dades científiques  que delegem veure aviat publicades. Altra cosa és el tractament que s’ha fet al monument. De res han servit les queixes expressades al projecte de l’arquitecte Toni Gironès -adjudicat a dit per la mateixa Generalitat- que el malmet estèticament i física. En un article que vaig publicar al Diari de Tarragona el 24 de juny de 2016 conjuntament amb el Josep M. Macias, reflexionàvem sobre aquest projecte de “restauració”, tot comentant alguns punts que crec importants. Primer, que cal donar una solució definitiva al gran desnivell existent entre el solar del teatre i el carrer Caputxins, que actualment està limitat per una sèrie de murs de diferents èpoques que conformen una mena de patchwork arquitectònic d’aspecte tercermundista.

L’estructura de malla metàl·lica que s’ha implementat sobre les grades -segons el projecte de l’esmentat arquitecte- presenta una sèrie d’inconvenients, més enllà de l’efecte estètic -o millor antiestètic- que produeix, i és que, malgrat l’intent d’explicar la volumetria de l’edifici, és un atractiu per se; és a dir, que en l’aspecte visual té més visibilitat que el monument mateix. El resultat és una mena d’escultura de ferralla postmoderna plantada sobre unes restes romanes en mig d’un entorn sense cap mena de tractament integral. Aquest fet s’agreuja  amb el problema del rovell que genera tacant les pedres originals romanes i les defecacions dels coloms que viuen allí. La rocambolesca història d’aquesta restauració ha estat explicada per Rafa Marrasé en diversos articles de Porta Enrere que recomanem llegir.

Des del meu punt de vista, és urgent desmantellar aquest monument metàl·lic al despropòsit i fer una actuació assenyada i consensuada. Llàstima de diners llençats.

Jordi López Vilar

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano

Aquest any 2024 la nostra entitat commemora dos esdeveniments: el 180è aniversari de la seva fundació i els deu anys del traspàs del president Jordi Rovira i Soriano, prematurament mort en plena activitat investigadora i divulgadora del patrimoni històric, arqueològic i cultural de Tarragona i el seu entorn, que va difondre abastament en infinitat de publicacions fruit de la seva intensa capacitat de treball manifestada al llarg de tota la seva vida.

Nosaltres, com a Reial Societat Arqueològica Tarraconense, volem reiterar-li el nostre agraïment i reconeixement a tota aquesta tasca. Per aquest motiu durant aquest any hem volgut recuperar dotze temes que ell va tractar i difondre a la premsa, al Diari de Tarragona i a la Vanguàrdia, oferir un punt de vista actualitzat i personal sobre cadascun d’ells per part de socis de l’entitat, i publicar-ho a la nostra web. Els articles referenciats els vam publicar en un recull l’any 2015, sota el títol Visions Tarragonines. Recull d’articles de premsa de Jordi Rovira Soriano, amb la col·laboració de Bibliòfils de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

 

Convidem als socis que ho desitgin a sumar-se a aquest homenatge de reconeixement i aportar el seu comentari i visió personal sobre algun dels temes que el president Jordi Rovira va tractar a la premsa esmentada.

 

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

President de la RSAT

 

Donació de llibres a la RSAT

Hem rebut del nostre soci Sr. Pere Vergès la donació d’un lot de llibres amb destí a la nostra biblioteca. Entre ells destaquem el Dictionnaire des peintres, sculpeturs, dessignateurs et graveurs d’E. Benezit en 10 volums i el Diccionario Ràfols de Artistas de Catalunya, Baleares y Valencia en 5 volums, a més d’alguns llibres sobre argenteria, ceràmica, etc.

Agraïm al Sr. Vergès el seu gest, que enriqueix la nostra nodrida biblioteca posant a disposició dels estudiosos tot aquest material.

Recollida del Butlletí Arqueològic número 45

Com ja vam comentar, fa uns dies vam fer la presentació del Butlletí Arqueològic número 45, corresponent a l’any 2023. Els socis de Tarragona el podeu passar a recollir per la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (Carrer Major 35, Principal) en les següents dates i hores:

  • Dijous 11 de  gener, de les 10:00 a les 13:00h
  • Dimarts 16 de gener, de les 17:30 a les 19:30h
  • Dijous 18 de  gener, de les 10:00 a les 13:00h
  • Dimarts 23 de gener, de les 17:30 a les 19:30h

Si no teniu disponibilitat per venir en aquestes franges, agrairem que contacteu amb nosaltres al correu informacio@arqueologica.org per trobar una alternativa.

Visita al Castell Monestir d’Escornalbou

El passat 16 de desembre, en el marc de les activitats de tardor de la RSAT, un grup de socis vam realitzar una visita guiada al Castell-Monestir d’Escornalbou. És un lloc ple d’història i d’històries, que gaudeix d’unes vistes excepcionals del camp de Tarragona. A més de fer un repàs a l’evolució arquitectònica de l’església, vam passejar per les estances de la casa del seu propietari més significant: Eduard Toda, un mecenes de l’art i la cultura amb una vida carregada d’anècdotes.

Presentació del Butlletí Arqueològic núm. 45 (2023)

El dijous 14 de desembre,a les 19:00h, tot just un any després de la presentació anterior, des de la mateixa seu de la RSAT, vam fer la presentació del Butlletí Arqueològic número 45 (2023).

La sala d’actes va quedar justa pels socis i sòcies assistents i llurs acompanyants, que van escoltar les paraules del President de l’entitat, Joan-Vianney M. Arbeloa, qui es va expressar de la següent manera:

El proper any 2024 concorren dues dates especials. D’una banda, l’Arqueològica suma 180 anys d’història (que és una xifra preciosa!). D’altra banda, es compleixen 10 anys del traspàs de qui va ser president de l’entitat: Jordi Rovira. Agrupant les dues efemèrides, s’ha decidit que per la RSAT, el 2024 serà l’anomenat “Any Jordi Rovira”, i es faran activitats en la seva memòria que s’aniran anunciant oportunament.

Després de la intervenció del President, el propi director del Butlletí Arqueològic, el Dr. Jordi López, va fer la presentació del volum de 2023, agraïnt la participació de tots els autors, i mencionant que part d’aquests pertanyen a l’ICAC. Aquest número conté articles sobre el món romà (poblament rural al conventus Tarraconensis, treballs arqueològics a Mas dels Frares, l’estudi de vidres del la Necròpolis), sobre l’edat mitjana i moderna (església de Sant Miquel del Pla, topononímia de Bonastre) i un que tracta sobre metodologia en arqueologia, reflexionant sobre el Congrés de Cultura Catalana. Així mateix, va fer una interessantíssima exposició del procés de creació d’un volum del Butlletí, fet que posa en valor el nivell de rigor i de qualitat de la revista, que es publica des de l’any 1901.

Acabada la presentació, els assistents van poder gaudir d’una estona de conversa plegats a la biblioteca, on l’Arqueològica els va oferir una copa per brindar per les festes i un grapat de dolços de Nadal.

Us deixem amb una selecció de les imatges de la vetlada.

 

 

 

 

 

Visita de la RSAT al Pretori

El passat 16 de novembre, en el marc de les reunions ordinàries del Consell Assessor en matèria de patrimoni històrico-artístic de Tarragona, del qual la RSAT en forma part, el president i la vice-secretària van visitar els treballs que s’estan duent a terme el recinte del Pretori romà, on s’hi ha instal·lat una bastida tot al voltant.

Van poder observar d’aprop les tasques de consolidació i restauració dels carreus de la façana, que han de subsanar la degradació que han patit algunes zones del monument. Els tractaments projectats inlcouen també la impermeabilització d’alguns punts, amb especial atenció als coronaments superiors.

Durant l’execució dels treballs de restauració s’estan documentant i catalogant els diversos elements i marques d’interès històric, alhora que es recullen mostres de material per a futurs estudis de tècniques constructives i de l’evolució cronològica del monument. Està previst finalitzar els treballs a finals de l’any 2024.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Detall d’un carreu restaurat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Motllura en procés de restauració

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Restes de fòssils miocènics en la cara frontal d’un carreu

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Vice-secretària de la RSAT, President de la RSAT, Arqueòloga municipal i Restauradora de Rècop