Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Propostes sobre el Patrimoni des de la regiduría municipal

Que estem en any d’eleccions municipals es de coneixement general. Que, a cinc mesos vista, comencin anunciar-se propostes i projectes és d’interés.

El regidor responsable, Hermàn Pinedo, publica a Twitter un fil amb un seguit de propostes, informació especialment adreçada a periodistes i mitjans, il·lustrada amb una bona col·lecció de imatges fotogràfiques

Adjuntem l’enllaç d’accés al Twitter: https://twitter.com/HermanPinedo90/status/1612447119364825100?t=CpEnRI26lqu-NtN8c3Wj5Q&s=08

Temes:

1. Restauració d la sala del sarcòfag del pretori

2. Pla director de l’amfiteatre.

3. Pla de Muralles.

4. La gran actuació a la façana del pretori.

5. Fòrum Colonial.

6. Fortí Sant Jordi.

7. Museització de la ciutat.

8. Pont del Diable.

9. Beateri Sant Domènech (Ca l’Agapito)

10. Porta Tàrraco.

(acceptem opinions i comentaris)

 

 

Juntes generals fetes i Bones Festes!

Aquest dimarts 20 de desembre hem celebrat les Juntes generals Ordinària i Extraordinària com s’havia programat. Es van aprovar les memòries general i de tresoreria i els pressupostos del 2020 que encara eren pendents. També el petit increment de la quota anual a 50€, arrodonint una quantitat que ens permetrà afrontar les despeses dels propers exercicis amb més tranquil·litat.

L’acte va concloure amb una celebració de cara a les festes, de la que oferim unes imatges.

Bones festes per tothom!

Presentació del Butlletí Arqueològic núm. 44 (2022) i homenantge a Walfida Pérez Martin – 2

 

 

 

 

Amb una àmplia assistència es celebrà a la seu dels Serveis Territorials de Cultura, aquest dimecres 14, l’anunciada presentació del Butlletí Arqueològic núm. 44 (2022) i homenantge a Walfida Pérez Martin.

El número 44 del nostre Butlletí Arqueològic va ser presentat pel seu Director, Dr. López Vilar, qui va assenyalar que es publica ininterrompudament des de 1901. L’edició d’enguany ofereix una dotzena de treballs, més aviat d’arqueologia i història més recent que la clàssica, destacant algunes troballes recents de l’entorn de Tarragona.

Seguidament es va fer l’acte d’homenantge a la senyora Walfida Pérez Martin, (Paléncia 1942), sòcia de mèrit, arqueòloga que va introduïr l’arqueologia submarina a les nostres contrades al tercer terç del passat segle. Van intervenir el nostre president, la directora del Museu del Port i seguidament van fer una intervenció conjunta la mateixa homenatjada i la Dra. Eva Koppel, especialista en escultura antiga, en un intercanvi d’impressions i records, acompanyat d’un regitzell d’anècdotes més aviat festives de la trajectòria professional de l’homenatjada.

Presentació del Butlletí Arqueològic núm. 44 (2022) i homenantge a Walfida Pérez Martin

ANUNCI

Acte de presentació del Buttletí Arqueològic d’enguany i homenatge a la senyora Walfida Perez Martin, bibliotecària emèrita del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, carrer Major, 14 (Part Alta)
Dimecres, 14 de desembre, 19.00h

 

 

 

Els socis interessats en recollir el Butlletí ho podran fer el mateix dia de l’acte o en les següents dates:

Dimarts, 20 de desembre després de l’Assemblea General de les 18:30h

Dijous, 22 de desembre de 10:00 a 13:00h

Dijous, 29 de desembre de 10:00 a 13:00h

 

Donació de llibres del Sr. Francesc Barriach

La biblioteca de la Societat ha rebut una generosa donació bibliogràfica del Sr. Francesc Barriach, membre de la Junta. Es tracta dels primers 115 volums de les edicions Rosa de Reus que publica l’Associació d’Estudis Reusencs, centrats en temes de la nostra veïna ciutat i la seva comarca, i comprèn els anys 1952-2004. Fins ara teníem alguns números solts, però amb aquesta aportació la col·lecció queda completada.
Agraïm el gest del Sr Barriach que enriqueix el fons local de la RSAT.

Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”

Premi Tàrraco Biennal

El passat dimecres 23 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”, coincidint amb el dia de la celebració del nomenament per part de la UNESCO del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

El Congrés “Tarraco Biennal” va néixer el 2011, com a iniciativa de Joan Josep Marca (fundador de la Fundació Privada Mútua Catalana) i Jordi Rovira (llavors President de la RSAT), amb l’objectiu de celebrar cada dos anys reunions científiques que reunissin experts en història antiga i arqueologia, potenciant així els estudis de la ciutat romana de Tarragona. El recolzament continuat de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, l’Autoritat Portuària i FIATC han permès que des de l’any 2012, cada dos anys s’hagi pogut celebrar el congrés i publicat les actes corresonents. Hi participen institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat, com la Universitat Rovira i virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, els Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i, és clar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

En l’acte d’entrega del guardó Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni, l’alcalde va destacar el compromís i rigor de l’organització, i el fet que amb el congrés es reafirma Tarragona com a capital de l’arqueologia a nivell de país. Per la seva banda, Joaquín Ruiz de Arbulo, en representació de la Tarraco Biennal, va destacar el compromís de tots els participants en el Congrés, i el desig que es mantingui en el futur i que compti amb temes de projecció i interès tant per part dels investigadors com per la societat.

Entrega Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni

Excavacions a Perafort: nous trams de l’aqüeducte del Francolí i pedrera romana

Tram aqüeducte Perafort

Aquests dies estan finalitzant treballs arqueològics en el terme municipal de Perafort. Es tracta d’una actuació finançada per l’Ajuntament local, que ha mostrat interès en aprofundir en el coneixement de l’aqüeducte romà del Francolí. Les prospeccions i excavacions les ha dut a terme l’ICAC, institució que treballa en aquesta línia des de fa bastants anys. Així, entre els anys 2018 i 2021 l’ICAC va dur a terme el projecte “Els aqüeductes romans de Tàrraco” (Projecte Quadriennal, Generalitat de Catalunya, CLT009/18/00098) que va culminar amb el reconeixement del Premi Tàrraco atorgat per l’Ajuntament de Tarragona en l’edició de l’any 2021.

 

Des de fa quasi un mes, un equip dirigit Jordi López i amb la direcció tècnica d’Albert Velasco, està treballant a diverses zones del terme de Perafort. Com a resultat de les excavacions, s’han identificat diversos trams de l’aqüeducte i en alguns d’ells s’hi han fet excavacions. Entre aquests, cal remacar-ne un de proper al cementiri de Puigdelfí, en el és possible veure’n la secció completa.

 

Cal destacar, a la zona propera al Mas de Jurat, l’existència d’una pedrera romana que ja havia identificada fa anys el Sr. Lluís Massagués, però que no constava en els catàlegs de patrimoni. Aquí s’hi han realitzat tasques de neteja de la vegetació i s’ha deixat a vista per tal de procedir a la seva documentació gràfica i a estudiar les seves característiques. Té una extensió mínima de 300 m2 i són ben visibles tres fronts de talla on es mostren els senyals de l’extracció de carreus.

 

Tot indica que la pedrera va servir per proveir de la pedra necessària el Pont del Tupino, que, com el Pont de les Ferreres, formava part de la conducció. No obstant, era de dimensions molt menors i se’n conserven poques restes. Situat només a 350 m de la pedrera i al qual se li calculen 6 o 7 arcades fetes amb grans carreus.

Tram aqüeducte Perafort

Imatge d’un tram d’aqüeducte romà descobert en les proximitats de Puigdelfí. Foto: ICAC (CC 4.0).

Aqüeducte seccionat

Foto 2: Aqüeducte seccionat per la CN-240. S’observa el primitiu aqüeducte retallat a la roca i, a un nivell superior (sota la mira), el paviment del segon aqüeducte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pedrera Perafot

Foto 3: Imatge de la pedrera romana descoberta al terme municipal de Perafort, en una zona propera al Pont del Tupino. Foto: ICAC (CC 4.0).

Pedrera romana Perafort - Tascons

Foto 4: Imatge de la pedrera romana ara descoberta, en què s’aprecien les marques de 4 tascons emprats en l’extracció del bloc. Foto: ICAC (CC 4.0).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estrep nord Pont Tupino

Foto 5: Estrep nord del Pont del Tupino, amb els blocs suposadament procedents de la nova pedrera.

Troballes al carrer Estanislau Figueras

DiariMés publica les troballes d’unes estructures subterrànies en la construcció d’un edifici al carrer Estanislao Figueras (shorturl.at/uIPT5). La noticia inclou una interpretació preliminar de les troballes.

Des de la Arqueologica es postula que puguessin tractar-se de restes de l’esglesia (o de la cripta) de Santa Anna (o dels Sants). Construïda en un moment indeterminat entre 1194 i 1214 fou primer llebroseria i des de 1372 Hospital de Ciutat, que es trasllada el 1387 a la plaça del Corral. El 1592 s’instal·len allí l’Ordre dels Agustins.  Essent coneguda primer com Església dels Sants, acaba dient-se de Santa Anna pel fet que un dels tres altars de la capella era dedicat a aquesta santa en aquesta darrera fase. Durant la Guerra de Separació o dels Segadors entre 1640 i 1642, desapareixen tots els santuaris o esglésies medievals extra-murs. Desprès, els frares de l’Ordre se Sant Agustí van edificar un nou convent al carrer Santa Ana a lo que fins no fa gaire era seu de la colla dels Xiquets de Tarragona.

S’adjunta un fragment del dibuix-aiguada d’Anton van Wingaerde fet el 1563, existent a l’Ashmolean Museum d’Oxford on es veuen Santa Anna i el Convent de Sant Domènech, que existia on ara hi ha la Av. Catalunya tocant el Camp de Mart, i que va desaparèixer al mateix temps. Llavors van fer un convent a la plaça de la Font, on ara hi ha l’Ajuntament. Al fons es dibuixat també el Santuari del Loreto de llevors.

RG.//