Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Presentació del Butlletí 2019

El proper dimarts, 10 de desembre, farem la presentació del darrer volum del Butlletí Arqueològic, núm. 41, corresponent a l’any 2019.

L’acte serà a les 19:00 hores, a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, al carrer Major, núm, 14.

La presentació del Butlletí anirà a càrrec de la Sra. Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

En el mateix acte farem lliurament de la distinció com a Socis de Mèrit als membres més antics de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Així mateix, els socis de la RSAT podran recollir el volum del Butlletí Arqueològic.

Un nou tram de l’aqüeducte romà del Gaià

Diari Més ens aporta la notícia dels treballs per a recuperar l’estructura de l’aqüeducte del Gaià, projecte d’excavació dirigit pel nostre company i investigador de l’ICAC, Dr. Jordi Lòpez.

El text diu: ”

Els treballs d’excavació arqueològica  en un sector de l’aqüeducte romà del Gaià, un dels dos que proveïa la ciutat de Tàrraco han permès documentar-ne un tram de quinze metres.  Tanmateix, les tasques dutes a terme han deixat al descobert només la part superior de la conducció, segons informa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les restes sobre les quals s’ha estat treballant es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi.

La passada setmana finalitzaven els treballs d’excavació arqueològica i, segons l’ICAC, una part de la intervenció va dirigida a posar en valor el conjunt patrimonial de l’aqüeducte i facilitar-ne l’accés a la població «a fi que, especialment els veïns i veïnes dels Pallaresos, puguin gaudir-ne tot passejant per la zona», un cop les restes estiguin consolidades.

L’excavació ha permès documentar un tram de l’aqüeducte de quinze metres aproximadament. Tot i això, els investigadors calculen que en el mateix solar es conserven soterrats i ben conservats un total de 280 metres.

Segons l’ICAC, els arqueòlegs han pogut observar les mateixes característiques ja conegudes en intervencions anteriors. És a dir, es tracta d’un canal d’obra «cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació».

La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. Els treballs han deixat al descobert també un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.

Els treballs arqueològics han tret a la llum només la part superior de la conducció, ja que els murs, en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient.

Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, «cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte», informen des de l’ICAC.

D’altra banda, els treballs no han trobat materials ceràmics que puguin contribuir a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït en el segle I dC i que probablement va estar en servei fins el final de l’Imperi.

Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de recerca Aqua Augusta (que es centra en localitzar i documentar topogràficament i fotogràficament la conducció) i el projecte d’investigació quadriennal Els aqüeductes romans de Tàrraco, ambdós dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López.

..

Activitat del Cicle “La Il·lustració a la Tarragona del segle XVIII. Ramón Foguet (1729-1794)”

DIMARTS 12 de novembre • Conferència

a les 19h, a la sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Canvis polítics al segle XVIII i inicis del XIX. Incidència en la impremta i el panorama editorial,

a càrrec de Montserrat Comas Güell, llicenciada en Hispàniques, bibliotecària i doctora en Història.

La implantació del decret de Nova Planta va modificar els hàbits dels gremis d’impressors i llibreters. Posteriorment, l’aprovació de les lleis d’impremta primer el 1810, enmig de la Guerra del Francès, i després el 1820, a l’inici del Trienni Liberal en un intent de normalitzar l’ús de la llibertat d’impremta, van suposar un canvi radical en la concepció tradicional de la llibertat d’expressió. Es va obrir un debat profund que va intensificar el posicionament social dels impressors. Tarragona i rodalies no va quedar-ne al marge.

Jordi Morant i Clanxet. Obituari

Jordi Morant i Clanxet

IN MEMORIAM

Ens ha deixat l’amic Jordi Morant i Clanxet, membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des de l’any 1965, un dels més veterans de la nostra entitat, i excel·lent coneixedor de tot allò que tingués a veure amb Tarragona, la seva cultura, la seva història i el seu dia a dia.

Estudiós incansable, ha realitzat al llarg de molts anys una aportació inestimable al coneixement de la ciutat i del seu territori, en un gran nombre de publicacions, des de llibres i opuscles a contribucions a la radio i la premsa tarragonines.

Els seus àmbits d’estudi han estat els històrics i els culturals en general, les tradicions, els monuments, els personatges històrics relacionats amb Tarragona, els indrets singulars, les sardanes, els goigs, la Setmana Santa, i molts aspectes més de vegades heterogenis però relacionats sempre amb la terra en que va néixer i on ha viscut, sense oblidar la seva relació també amb localitats veïnes, especialment amb la Pobla de Montornès, a la que va dedicar diversos estudis i publicacions.

Els seus coneixements suposen una quantitat ingent d’informació metòdicament recopilada que va anar oferint en els seus treballs, entre els quals consten també dues contribucions al nostre Butlletí Arqueològic, perquè l’arqueologia i les seves novetats sempre van ser un tema del seu interès. La seva contribució sempre serà recordada i tinguda en compte, per molt de temps que passi.

Descansa en pau, estimat Jordi. Sit tibi terra levis. Que la terra et sigui lleu.

Tarragona, 8 d’octubre de 2019

RSAT