Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”

Premi Tàrraco Biennal

El passat dimecres 23 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”, coincidint amb el dia de la celebració del nomenament per part de la UNESCO del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

El Congrés “Tarraco Biennal” va néixer el 2011, com a iniciativa de Joan Josep Marca (fundador de la Fundació Privada Mútua Catalana) i Jordi Rovira (llavors President de la RSAT), amb l’objectiu de celebrar cada dos anys reunions científiques que reunissin experts en història antiga i arqueologia, potenciant així els estudis de la ciutat romana de Tarragona. El recolzament continuat de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, l’Autoritat Portuària i FIATC han permès que des de l’any 2012, cada dos anys s’hagi pogut celebrar el congrés i publicat les actes corresonents. Hi participen institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat, com la Universitat Rovira i virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, els Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i, és clar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

En l’acte d’entrega del guardó Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni, l’alcalde va destacar el compromís i rigor de l’organització, i el fet que amb el congrés es reafirma Tarragona com a capital de l’arqueologia a nivell de país. Per la seva banda, Joaquín Ruiz de Arbulo, en representació de la Tarraco Biennal, va destacar el compromís de tots els participants en el Congrés, i el desig que es mantingui en el futur i que compti amb temes de projecció i interès tant per part dels investigadors com per la societat.

Entrega Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni

Excavacions a Perafort: nous trams de l’aqüeducte del Francolí i pedrera romana

Tram aqüeducte Perafort

Aquests dies estan finalitzant treballs arqueològics en el terme municipal de Perafort. Es tracta d’una actuació finançada per l’Ajuntament local, que ha mostrat interès en aprofundir en el coneixement de l’aqüeducte romà del Francolí. Les prospeccions i excavacions les ha dut a terme l’ICAC, institució que treballa en aquesta línia des de fa bastants anys. Així, entre els anys 2018 i 2021 l’ICAC va dur a terme el projecte “Els aqüeductes romans de Tàrraco” (Projecte Quadriennal, Generalitat de Catalunya, CLT009/18/00098) que va culminar amb el reconeixement del Premi Tàrraco atorgat per l’Ajuntament de Tarragona en l’edició de l’any 2021.

 

Des de fa quasi un mes, un equip dirigit Jordi López i amb la direcció tècnica d’Albert Velasco, està treballant a diverses zones del terme de Perafort. Com a resultat de les excavacions, s’han identificat diversos trams de l’aqüeducte i en alguns d’ells s’hi han fet excavacions. Entre aquests, cal remacar-ne un de proper al cementiri de Puigdelfí, en el és possible veure’n la secció completa.

 

Cal destacar, a la zona propera al Mas de Jurat, l’existència d’una pedrera romana que ja havia identificada fa anys el Sr. Lluís Massagués, però que no constava en els catàlegs de patrimoni. Aquí s’hi han realitzat tasques de neteja de la vegetació i s’ha deixat a vista per tal de procedir a la seva documentació gràfica i a estudiar les seves característiques. Té una extensió mínima de 300 m2 i són ben visibles tres fronts de talla on es mostren els senyals de l’extracció de carreus.

 

Tot indica que la pedrera va servir per proveir de la pedra necessària el Pont del Tupino, que, com el Pont de les Ferreres, formava part de la conducció. No obstant, era de dimensions molt menors i se’n conserven poques restes. Situat només a 350 m de la pedrera i al qual se li calculen 6 o 7 arcades fetes amb grans carreus.

Tram aqüeducte Perafort

Imatge d’un tram d’aqüeducte romà descobert en les proximitats de Puigdelfí. Foto: ICAC (CC 4.0).

Aqüeducte seccionat

Foto 2: Aqüeducte seccionat per la CN-240. S’observa el primitiu aqüeducte retallat a la roca i, a un nivell superior (sota la mira), el paviment del segon aqüeducte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pedrera Perafot

Foto 3: Imatge de la pedrera romana descoberta al terme municipal de Perafort, en una zona propera al Pont del Tupino. Foto: ICAC (CC 4.0).

Pedrera romana Perafort - Tascons

Foto 4: Imatge de la pedrera romana ara descoberta, en què s’aprecien les marques de 4 tascons emprats en l’extracció del bloc. Foto: ICAC (CC 4.0).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estrep nord Pont Tupino

Foto 5: Estrep nord del Pont del Tupino, amb els blocs suposadament procedents de la nova pedrera.

Troballes al carrer Estanislau Figueras

DiariMés publica les troballes d’unes estructures subterrànies en la construcció d’un edifici al carrer Estanislao Figueras (shorturl.at/uIPT5). La noticia inclou una interpretació preliminar de les troballes.

Des de la Arqueologica es postula que puguessin tractar-se de restes de l’esglesia (o de la cripta) de Santa Anna (o dels Sants). Construïda en un moment indeterminat entre 1194 i 1214 fou primer llebroseria i des de 1372 Hospital de Ciutat, que es trasllada el 1387 a la plaça del Corral. El 1592 s’instal·len allí l’Ordre dels Agustins.  Essent coneguda primer com Església dels Sants, acaba dient-se de Santa Anna pel fet que un dels tres altars de la capella era dedicat a aquesta santa en aquesta darrera fase. Durant la Guerra de Separació o dels Segadors entre 1640 i 1642, desapareixen tots els santuaris o esglésies medievals extra-murs. Desprès, els frares de l’Ordre se Sant Agustí van edificar un nou convent al carrer Santa Ana a lo que fins no fa gaire era seu de la colla dels Xiquets de Tarragona.

S’adjunta un fragment del dibuix-aiguada d’Anton van Wingaerde fet el 1563, existent a l’Ashmolean Museum d’Oxford on es veuen Santa Anna i el Convent de Sant Domènech, que existia on ara hi ha la Av. Catalunya tocant el Camp de Mart, i que va desaparèixer al mateix temps. Llavors van fer un convent a la plaça de la Font, on ara hi ha l’Ajuntament. Al fons es dibuixat també el Santuari del Loreto de llevors.

RG.//

 

Jordi Rovira, in memoriam

Avui recordem que, ara fa 8 anys, concretament el 6 d’octubre de 2014, un tràgic succés trasbalsava la societat tarragonina. Inesperadament i prematura va morir Jordi Rovira Soriano, deixant commocionats familiars, amics i coneguts.
Jordi Rovira Soriano va ser una persona polifacètica en tots els sentits, historiador, articulista, bibliòfil, guia turístic…, i des de 2011 President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Precisament des d’aquesta institució va dedicar gran part de la seva vida a la difusió, defensa i salvaguarda del patrimoni amb una passió i contundència que no deixava ningú indiferent.
Amb una ingent producció científica, la seva desaparició va implicar la pèrdua d’un dels seus grans actius ciutadans i una veu crítica i lúcida que encara hauria pogut aportar moltíssim més al coneixement històric local i la defensa del patrimoni tarragoní.
Merescudament va ser honrat pòstumament per l’Ajuntament com a Fill Predilecte de Tarragona i una placa a la Plaça del Pallol fa present el seu perenne record en el mateix lloc on va perdre la vida.

ACTUACIÓ D’EMERGÈNCIA A LES GRADES RECONSTRUIDES DE L’AMFITEATRE

A la Arqueológica hem rebut l’informe detallat de l’ACTUACIÓ D’EMERGÈNCIA A LES GRADES RECONSTRUIDES DE L’AMFITEATRE facilitat per la regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. És un informe pormenoritzat de l’actual situació del monument i les actuacions que esdeveniments recents han fer necessàries. La preservació del monument haurà d’incloure decisions sobre la reconstrucció de les grades efectuada als any 70 del passat segle, tot pendent de la conclusió del Pla Director de l’Amfiteatre, actualment en fase de redacció.

El presupost de les obres puja 266.741,77€

Fig. 1 Esllavisada recent

Èxit del III Col·loqui al pati

  1. EXIT DEL III COL·LOQUI AL PATI

Amb una renovada assistència el III Col·loqui al pati de la RSAT sobre les Migracions va ser un èxit de participació.A destacar les intervencions d’un empresari amb llarga experiència a països del tercer món, d’un periodista australià recentment assentat a Tarragona i, breu però, notable  de qui va apuntar que la raó de les migracions cap a Europa més que econòmica te a veure amb el respecte i protecció dels drets humans a Occident. A notar que més de la meitat dels assistents van reconèixer que no havien nascut a Tarragona.

Cinta S. Bellmunt va recitar un emotiu poema de la poetesa somali Warsan Shire “Ningú abandona la seva terra

Propers col·loquis s’ajornen a després de les festes de Santa Tecla.

Canvis a la Junta Directiva de la Societat

Recentment ha renunciat a la seva posició de vocal de la Junta Directiva na Diana Gorostidi i Pí, prestigiosa epigrafista que ha compartit els seus esforços a la junta el passat recent i a qui altres compromisos impedeixen mantenir la seva responsabilitat. La Junta vol expressar el seu agraiment i reconeixement a na Diana, tant més especialment per les dificultatas personals que l’han afectat darrerament.

Per a ocupar el seu lloc la Junta ha triat com a vocal, d’acord amb els estatuts, a la senyora Neus Gasull Casanova, arqueòloga de formació, que assumirà, entre altres, tasques de participació de la societat a les xarxes socials.

Tot esperant el retorn de vacances, la Junta anunciarà en breu les activitats a desenvolupar el darrer quatrimestre de l’any, que esperem siguin de l’interés dels socis i amics.

J.D.

 

Éxit del 2n Col·loqui Obert al pati

El divendres 22 vam fer el segon Col·loqui Obert al pati/jardí de la nostra seu. Una cincuantena llarga de socis, amics i visitants van participar activament sobre la història, l’autoria del relat, la ciència, la subjectivitat, l’arqueologia, les veritats i les mentides o omissions.

Regal afegit va ser la participació espontània de l’historiador britànic Adam Quigley que, en un català perfecte, va oferir algunes realitats del malaurat setge de Tarragona a la Guerra del Francès.

 

 

 

 

Llegir també: Col·loquis oberts, per afavorir el pensament critic, (clicar a l’enllaç) de na Cinta Bellmunt