Monthly Archive: Gener 2017

Amunt els Munts!

Arriben notícies de les actuacions que es faran a les restes de la vila romana dels Munts d’Altafulla, que ajudaran a la comprensió del monument i, i sobretot, a la seva preservació. La manca d’actuacions ha posat en risc principalment els excel·lents mosaics i altres parts de les estructures.Sembla que els diners hi són i la voluntat i el projecte també,

Com ens recorda Carles Gosàlbez: “la Vil·la dels Munts va ser construïda a inicis del segle I, a dotze quilòmetres de Tàrraco, i va assolir el seu màxim desenvolupament en el segle II, període al qual corresponen la major part de les restes que avui es poden visitar. És un immillorable exemple d’arquitectura rural adreçada, també, a l’oci i al lleure. L’estat de conservació, la informació de què es disposa i la qualitat d’elements com escultures, pintures i mosaics la converteixen en una de les vil·les romanes més importants d’Hispània. Una de les escultures que conserva representa Antínous, un jove esclau d’Adrià, a qui l’emperador va divinitzar després de la seva tràgica mort: va morir ofegat al Nil.  Adrià va ordenar erigir nombroses efígies seves per tot l’Imperi i són molt escassos els retrats d’aquest personatge procedents de l’àmbit privat. Amb la seva col·locació a la vil·la dels Munts, el propietari de la mansió volia possiblement deixar constància de la seva fidelitat a l’emperador. Adrià va visitar Tàrraco i potser va conèixer en primera persona la Vil·la dels Munts.”
De la informació dels Munts que ha arribat fins als nostres dies se sap que un dels propietaris de la vil·la va ser Caius Valerius Avitus, duumviri de Tàrraco. Ara els propietaris som nosaltres, vull dir: TOTS nosaltres, i ens correspon la seva conservació.

 

Teatre – s romans

Una breu excursió per la vora mediterrània de la península m’ha dut a Cartagena, la Cartago nova i més endavant a Málaga. Ambdues ciutats mostren els seus teatres romans com a les joies arqueológiques més visitades. Be que una mica més preservats, apenes mantenen les grades i la subestructura, reconstruïts amb més o menys fortuna i molt discretament museificats.

Comparances a banda, cal recordar que teatres romans hi ha arreu i que les seves importàncies relatives depenen del context arqueològic que els envolti. No tant el seu ús com a recintes d’espectacles aprofitats a l’actualitat, que les arts dramàtiques modernes–o clàssiques reproduïdes–ja poden trobar acollida en altres instal·lacions.

Confiem que sabrem donar al nostre teatre romà l’ùs adient, incorporant-lo a tota la dotació monumental per a gaudi de tothom i en consonància amb els requeriments UNESCO per l’herència patrimonial mundial.

 

 

Dones i Arqueologia

L’Observatori de la Igualtat de la URV publica anualment, des de 2009, un calendari dedicat a dones que han estat rellevants en un àmbit de coneixement determinat. El calendari de l’Observatori fa visible el nom d’aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència. Enguany dedicat a Dones i Arqueologia , és una proposta de l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili pel respecte al principi d’igualtat entre dones i homes. En aquesta ocasió ha estat realitzat per un equip d’expertes en Arqueologia i en aspectes de diversitat del Departament d’Història i d’Història de l’Art de la universitat tarragonina.

 

Comencen les obres al Teatre Romà. Controversies

Els mitjans de comunicació aquesta setmana van plens de referències a l’inici de les obres del Teatre romà de Tàrraco. A la nostra entrada anterior recollim la notícia. Fins i tot la cadena nacional de televisió va emetre ahír un petit reportatge. També s’ha recollit la història de la recuperació del jaciment ara fa 40 anys i la lluita civil per a evitar la seva destrucció.

Surten però, a la llum, algunes controvèrsies sobre el projecte de restauració i, sobre tot el tractament del jaciment per a donar accés al públic i fer una reconstrucció virtual de les grades de la cavea. les reticències ja es van manifestar l’estiu passat a la premsa local per part dels experts JM Macias i Jordi Lòpez, Director del nostre Butlletí, proposant uns elements de reflexió.

Al Teatre s’han fet varies i intenses excavacions. Un històric fins al 1977 es pot trobar publicat al nostre Butlletí ( http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/viewFile/315146/405273) per en Jaume Massó.

Esperem que el resultat final no ens faci penadir-nos de la feina feta.

 

( A la foto, un acte en defensa del Teatre als anys 70, quan tots érem molt més joves…)

 

 

 

Teatre romà, finalment

ANNUNTIO GAUDIUM–potser no tan–MAGNUM, però deu n’hi do: han començat les obres de rehabilitació de les restes del Teatre romà de Tàrraco (foto)

Com anunciat, aquest matí han començat les actuacions sobre el jaciment. Un reportatge de Carina Filella al diari EL PUNT-AVUI (http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1037266-inici-d-obres-al-teatre-de-tarraco.html aparegut a començament d’any, explica que l’autor del projecte és Antoni Gironès, que ha plantejat no només una revaloració de les restes romanes, sinó tota una actuació urbanística que ha de convertir els aproximadament 6.000 metres quadrats que ocupa el jaciment en “un espai públic que serà travessable com a parc arqueològic”. La museïtzació de les restes hi planteja un element d’una gran estructura de ferro que reproduirà la cavea i que permetrà que el visitant entengui l’envergadura de l’antic teatre. Un altre dels elements centrals serà el Centre d’interpretació que es construirà a la cantonada dels carrers Sant Magí i Caputxins.

El pressupost es de 701.154 euros, que aporten la Generalitat i, s’espera, el Ministeri de Foment, a través del programa de l’1% cultural. El termini de les obres és cap a l’estiu, quan comença la temporada turística forta.

Esperem donar un seguiment de les obres.

 

 

 

Annuntio vobis gaudium magnum: habemus… edició digital del Butlletí!!!

Comencem el nou any portant el nostre Butlletí al nou món del segle XXI. Finalment hem acabat la tasca de digitalitzar tota la col·lecció dels Butlletins de la Societat i, des del dia 1 de gener, està disponible en .pdf en el repositori RACO  Revistes Catalanes amb Accés Obert . Inicialment, des del darrer número corresponent al 2013 fins al, anant cap enrrera, 1973. La resta, fins al primer de 1901, estaran disponibles ben aviat. L’accés és, doncs, obert i lliure per a tothom. El repositori permet l’ús de paraules per a la cerca al títol, autors, resum, termes de l’ndex i text complet, o bé per anys,  i força ràpidament.

A més queda obert a cercadors com Google Scholar, i esperem que aviat ho sigui des d’altres plataformes.

Aquest esforç, dins del nostre compromís de transferència del coneixement, ha estat posible per la feina i inestimable disposició de l’editor del Butlletí, Dr. Jordi López, el comitè editorial del Butlletí, i la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els seus Serveis Territorials a Tarragona.

 (Clicar a l’imatge per a visualitzar una pàgina al RACO. Precisament el nùmero 23 del Butlletí a la imatge inclou l’article “El Butlletí arqueològic: la gran aportació de la bibliografía tarragonina de la RSAT, del que fou autor el nostre traspassat president Jordi Rovira, on explica la trascendència de la nostra publicació)