Com a conseqüència a l’arrencada de la mèlia centenària que hi havia davant de la Diputació per la ventada de fa uns dies, la creu de Sant Antoni queda molt més visible. I ara es fa evident la qualitat del grup escultòric, al temps que augmenten les preocupacions per la seva conservació. Salvada per la sort, en caure l’arbre cap a l’altre costat, ara el major perill per al monument és la contaminació atmosfèrica i l’erosió.
Potser es temps de pensar de fer una bona còpia amb materials resistents com són les actuals resines amb pols de marbre o similars, i que l’original es pugui conservar al Museu d’Història de Tarragona, degudament acompanyada de la informació pertinent. L’estudi, fet ja fa molts anys pel Dr. Sánchez Real, mostra una obra escultòrica remarcable que cal protegir abans no sigui massa tard.