Monthly Archive: Agost 2018

La llibertat d’expressió s’acaba en els monuments

La nostra preocupació per la preservació dels monuments del patrimoni històric ens porta a reclamar amb insistència la seva protecció a ultrança. Sovint hem criticat les imprecisions i inconsistències de l’aplicació de la normativa d’usos. Tot reconeixent que la utilització dels monuments per quelcom més enllà de la seva visita i contemplació afavoreix el coneixement del que representen i, per tant, la seva estima, anem constatant l’interès per fer servir els monuments com a fons de pantalla per a activitats diverses.

No aliè a això ha estat l’ús partidista reactiu d’alguns grups polítics, probablement mancats de recursos intel·lectuals, cercant un marc que els hi donés relleu. Pintades i grafiti ocasionals no només alteren la imatge sinó que també malmeten les mateixes estructures. Això a banda del cost que representa la reparació necessària. Ens diuen que la crema d’una senyera que penjava de la muralla durant les festes, que va ser cremada per uns brètols, van generar un cost de més de 4.000 €. La reparació de les pintades de l’aqüeducte de l’arquebisbe, per dues vegades, també van tenir un cost considerable per l’erari públic. Algun desacord, però, amb la diligència i els criteris que el consistori aplica a les reparacions. Ens agradaria que l’entusiasme fos més proporcional.

No sempre tenim totes les ajudes que voldríem. Acabem de saber que s’han arxivat les actuacions judicials sobre la denúncia que férem a la fiscalia sobre les pintades a la muralla, per què “...la Guardia civil no ha pogut identificar als responsables…”. Vaja.

Respectem al màxim la llibertat d’expressió. I encara més la de les idees. Però entenem que havent-hi amplíssims llocs, parets, espais, mitjans, tele, diaris i pamflets, pot ser que deixin als monuments en pau.

 

(La foto que acompanya aquesta nota representa la immortalització al Google Maps de les pintades de l’aqüeducte (per cert el que passa per dins de la Casa Tutelar de Sant Josep) https://goo.gl/4ZnzVS

El mostassaf arqueològic

Reivindicant una figura de l’antigor:

El mostassaf, o mostassà era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d’Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques. Hereu de la institució del muhtasib musulmà (almotacen), la seva feina principal era el control de la qualitat, la mesura i els preus dels productes que s’oferien a la venda. També s’encarregava, però, de supervisar  la neteja de la ciutat, i les activitats dels gremis, quelcom que li conferia una gran autoritat municipal. Va ser suprimit, com tantes altres coses, el 1715, en els Decrets de Nova Planta, tot i que alguns municipis d’arreu de la Corona d’Aragó en van continuar nomenant durant anys, sobretot per la seva utilitat pública.

Potser que ens caldría una figura similar per a vigilar la preservació del nostre patrimoni arqueològic, “nostre” i també de tota la humanitat segons diu la UNESCO. Algú que de forma continuada es passegés per la ciutat i enregistrés tot allò que malmet, menysté o altera els monuments i que tingués l’autoritat d’obligar l’oportuna reparació.

 

 

Un article al “FET a Tarragona” sobre la nostra entitat

La revista “FET a Tarragona” que edita Ricard Lahoz,  publica un llarg article de Carla Clua sobre la nostra entitat amb motiu de la concessió de la Creu Sant Jordi i el nostre 175 aniversari.

Ho podeu llegir a http://www.fetatarragona.cat/2018/08/08/un-reconeixement-a-la-preservacio-del-patrimoni-tarragoni/  La imatge que acompanya aquesta entrada correspon al número de la revista que parla dels tresors modernistes de Tarragona.