Monthly Archive: febrer 2020

Actuacions a l’aqueducte romà a Sant Pere i Sant Pau

Després de diverses reclamacions i queixes, entre elles la nostra (https://www.arqueologica.org/2019/01/29/el-poc-que-queda-de-laqueducte-del-gaia/)  l’Ajuntament de Tarragona ha netejat el tram d’aqüeducte romà que hi ha a l’antiga carretera de Sant Pere i Sant Pau. Agraïm al conseller Pinedo que hagi fet la gestió, tot i que demanem sobretot una segona actuació per tallar els arbres que creixen damunt mateix del monument i que amb les seves arrels l’estan destruint.

Queda feina encara.


La Junta Directiva

Junta Directiva, 11 de febrer de 2020

La Junta Directiva de la RSAT es reuneix formalment un cop al mes per tractar del funcionament dia-a-dia de la societat i afers econòmics, acadèmics o administratius de la protecció del patrimoni arqueològic. D’axiò hi ha evidència continuada a les actes de la Junta. No gaire imatges, però. La d’avui mostra la reunió d’aquest dimarts 11 de febrer del 2020. Els assistents, d’esquerra a dreta són: Manel Güell, Contxi Rovira, Jordi Lòpez, Francesc Barriach, Pilar Alió, Oscar Martín, Joan Arbeloa, Rafael Gabriel, Eloi Henàndez i Joan Quijada. Absents Diana Gorostidi, molt enfeinada i Antoni Pujol temporalment a altres pastures nordafricanes, i l’autor de la foto, Xavier Allué.

Tots treballant per vosaltres y per Tarragona

La Mancomunitat de Catalunya a les comarques tarragonines

Aquest dijous 6 de febrer s’ha presentat al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona el llibre “La Mancomunitat de Catalunya a les Comarques Tarragonines, Projectes i Realitats” del que és autor el nostre company de Junta i amic Manel Güell i Junkert, juntament amb Eugeni Perea. Dins la col·lecció “Ramon-Berenguer IV” aquesta obra, que no dubtem en qualificar de monumental, a les quasi 900 pàgines recull, com diu la presentació el que “restà com un llegat estructural, arquitectònic, pedagògic i cultural especialment valorat, però i sobretot, la percepció en la memòria col·lectiva dels catalans d’una notòria capacitat d’autosuficiència i apoderament“. I, afegim nosaltres, d’especial rellevància en els moments històrics actuals.

Passat un segle, ben bé es pot considerar una peça d’arqueologia social que anunciem a tots els interesats.