Resúm del webinar sobre el 20è aniversari de la Declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com patrimoni Mundial

Enguany estem commemorant a Tarragona el 20è aniversari de la declaració del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i, alhora fent un balanç del què ha estat per al patrimoni arqueològic de la ciutat aquesta declaració.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha estat convidada a la darrera sessió de +ls seminaris web organitzats per l’Ajuntament de Tarragona, que va tenir lloc el passat 25 de novembre.  A l’esmentada sessió, que comptà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, hi van participar també Joan Menchón, cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Jordi Tresserras, Consultor d’UNESCO i director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, i Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), coordinat i moderat per la periodista Cinta S. Bellmunt.

En el decurs de la sessió es van tractar diversos aspectes relacionats amb la repercussió de la declaració en el tractament, conservació i coneixement de les restes patrimonials de Tàrraco, el seu potencial, el retorn social, i la projecció de futur.

Per part de l’Arqueològica vam posar èmfasi en la importància de la implicació de la societat civil en la gestió del llegat patrimonial, perquè permet una visió més àmplia de les implicacions que les decisions tècniques o polítiques poden tenir sobre el patrimoni, així com la necessitat de promoure actuacions coherents i homogènies en els edificis romans monumentals que avui, com a resultat de l’evolució urbana, estan situats en diferents indrets de la ciutat actual. Casos paradigmàtics d’això són el Circ romà i el Fòrum Provincial, que han patit actuacions arqueològiques d’excavació i restauració amb criteris diversos tot i ser un mateix monument, cosa que obstaculitza l’enteniment de l’espectador davant una realitat que li és difícil de relacionar. Aquesta opinió nostra va ser recolzada per Jordi Tresserres, consultor d’UNESCO, en el sentit de ressaltar la importància que ha de tenir la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el patrimoni i el correcte coneixement d’aquest patrimoni que els ciutadans han d’obtenir amb les actuacions que es porten a terme.

Així mateix la nostra entitat va ressaltar el potencial arqueològic que encara hi ha a Tarragona per aprofundir en el coneixement de la ciutat romana que haurà de projectar-se en futures actuacions a llarg termini, com la porta monumental de l’Amfiteatre romà que es troba sota la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, o les restes de la ciutat romana que es conserven en els patis interiors de les illes de cases de l’eixample central, entre la Rambla Nova i el Teatre romà, restes que ens aproparien al coneixement de la vida quotidiana dels ciutadans. La directora del MNAT, Mònica Borrell, entre altres aportacions, va coincidir en aquesta darrera apreciació, en considerar que els aspectes de la vida diària dels ciutadans romans ajuden a comprendre la societat d’aquell temps i establir un relat de Tàrraco molt més exacte i proper a la realitat, essent el Museu l’espai idoni per apreciar i difondre aquests aspectes.

La participació de l’Arqueològica en la darrera sessió va ser una bona ocasió per donar a conèixer i exposar el nostre parer sobre aquestes qüestions davant els representants de les diferents administracions i institucions que hi varen prendre part.

(Els interessats poden veure la sessió sencera a l’enllaç de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=YV7P2_4MfbU&feature=youtu.be )

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.