L’altre dia amb motiu de llegir la notícia que deia que es procediria a restaurar la Torre de Minerva del Passeig Arqueològic, em va venir al cap fer una reflexió sobre la restauració dels monuments de Tarragona que son Patrimoni de la Humanitat. Trobo molt bé que institucions privades financin aquestes restauracions, però crec que el problema ve perquè no hi ha un criteri per establir quines són les preferències per les més necessitades de restauració. Vull dir que, per exemple, aquest any es compleixen els set-cents anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la nostra ciutat: no hagués estat una bona idea restaurar el jardí del carrer de les Coques i la Capella de Santa Tecla la Vella? No seria més bo restaurar la part de la muralla sobretot al portal del Roser o l’entrada per l’Escorxador?. No seria bo restaurar les columnes que estan caient al Pretori a la plaça del Rei? Doncs bé crec que el problema està en el fet que les diferents administracions responsables d’aquests monuments no es posen d’acord en qui ha de donar el primer pas. El Diari de Tarragona el diumenge passat hi havia una entrevista a uns divuit personatges de la ciutat de diferents àmbits, als que els hi preguntaven que demanarien al nou govern de la Generalitat. Malauradament cap d’ells va contestar res sobre demandes del patrimoni. Això em va fer reflexionar que amb aquest tema poca gent dóna la importància que té el ser Patrimoni Mundial. Per la qual cosa demanaria als polítics es posessin les piles i actuessin davant als diferents estaments oficials fins a obtenir les desitjades subvencions per l’arranjament del nostre patrimoni. I, per altra banda, seria necessari actuar de tal manera què es marquessin unes prioritats necessàries per a la conservació dels nostres monuments.
Francesc Barriach, vocal de la Junta Directiva
..