General

Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes” i Visita-excursió a Tortosa

Com es va anunciar, el Dimecres 10 d’abril, 19:00h, a la Sala d’actes de la RSAT, es celebrà la Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la nostra entitat, previa a la visita a Tortosa del Dissabte 13 d’abril.

De Hibera – Dertosa a Tortosa: les seves empremtes

La xerrada mostrà l’evolució de l’actual ciutat de Tortosa des de la probable ocupació en època ibèrica fins al final de l’antiguitat, amb la fundació de la ciutat romana en època de Cèsar, documentada per les primeres emissions monetàries amb llegenda HIBERA ILERCAVONIA i les emissions d’època de Tiberi, ja amb el binomi HIBERA DERTOSA. Els motius de vaixells de les encunyacions monetàries fan palesa la importància del comerç per a la ciutat, la seva situació estratègica privilegiada en les rutes, tant les marítimes com cap a l’interior de la península Ibèrica pel riu Ebre. Aquesta importància del comerç també es veu reflectida per l’epigrafia, amb inscripcions que parlen de ciutadans morts mentre es trobaven de viatge, o amb dedicatòries a divinitats com Mercuri o els Diòscurs, relacionats amb el comerç i amb la navegació respectivament. El coneixement arqueològic de la ciutat antiga és dificultós per la capa freàtica del riu Ebre, que impossibilita arribar als estrats fundacionals en diversos indrets, tot i que tenim vestigis parcials de les muralles a l’antiguitat tardana i restes d’ocupació molt parcial d’època romana. Respecte del comerç s’exposà la importància d’un producte exclusiu de Tortosa, l’anomenat “Jaspi de la Cinta” o brocattello, una pedra característica molt apreciada ja des de l’antiguitat, utilitzada com a elements arquitectònics i decoratius, amb una àmplia distribució per tota la Mediterrània occidental. Així mateix es va fer esment de la presència jueva a la ciutat, amb la inscripció trilingüe (en grec, llatí i hebreu) de la jove Meliosa, del segle VI, o altres procedents del cementiri medieval i encastades a les muralles del segle XIV com a material constructiu. Així mateix, la presència andalusina a la ciutat està prou documentada arqueològicament i també epigràficament, amb una inscripció en àrab referida a la inauguració d eles drassanes de la ciutat. La conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, el 31 de desembre de 1148 esdevingué l’inic d’una nova etapa amb la cristianització i la reutilització dels espais.

La vista  a l’espai Cota zero, Museu de Tortosa i Catedral de Tortosa va ser conduida magistralment pel professsor Joan Hilari Muñoz.

Selecció d’imatges:

Presentació de les Actes del Congrés Internacional de Centcelles

El dia 4 d’abril a les 7 de la tarda, als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, es va fer la presentació de les Actes del Congrés Internacional “El monument tardoromà de Centcelles” (Tarragona – Constantí, 28-30 juny de 2022), que recullen les aportacions dels diferents investigadors que van participar-hi. El llibre és un gruixut volum editat per l’Ateneu Sant Pacià dins la sèrie Studia Archaeologiae Christianae, actuant com editors Cristina Godoy i Andreu Muñoz.

Malauradament l’acte va coincidir de ple amb la Junta General de la nostra Societat, per la qual cosa va assistir-hi només el Sr. Francesc Barriach, membre de la Junta, en representació de la RSAT, que va seguir l’acte acompanyat d’altres autoritats com l’arquebisbe de Tarragona o l’alcalde de Constantí. A la taula de ponents van parlar la Sra. Mònica Borrell, directora del MNAT, que va presentar el llibre, els Drs. Cristina Godoy i Andreu Muñoz (editors), i el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià quan es va celebrar el congrés. Tots ells han tingut paraules de reconeixement per la feina feta en el passat al monument per l’Institut Arqueològic Alemany, així com pels professors Schlunk i Hauschild.

“La Setmana Santa del Jordi Rovira”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 de març de 2008  titulat “Tras las huellas de la pasión“, i un altre al mateix diari, del 9 d’abril de 2009 titulat “La Setmana Santa de fa 70 anys“.

 

 

 

 

La Setmana Santa del Jordi Rovira

El nostre autor va publicar dos articles sobre la Setmana Santa de Tarragona, al març del 2008, en castellà, i a labril del 2009 en català. A tots dos, amb molt bon to, descriu la Setmana Santa ignorada, l’oculta del 1937 i 1938 i la recuperada del 1939. Les dues primaveres dels anys de guerra és cert que uns tarragonins devots van fer la processó “sub silentio, començant el recorregut a la plaça del Rei, arribant fins a la Rambla i tornant a pujar, potser un darrera de laltre, tal com va explicar moltes vegades mossèn Salvador Ramon, canonge sempre disposat a recordar i a mantenir vives diverses flames, pietoses o no. El Jordi Rovira parla, així, de la procesión particular”, íntima i silenciosa, de la recuperació dels Armats de la Congregació de la Sang i de la reconstrucció dels misteris perduts durant la guerra.

Al segon article proporciona dates conegudes però freqüentment oblidades, des de lassalt i la destrucció desglésies i imatges al juliol del 1936 fins a la recuperació del 1939. Nazaret, Sant Miquel del Pla i Sant Agustí, magatzems de gra i queviures durant la guerra, van ser recuperades per al culte i sacralitzades de nou. La Sang va celebrar la primera junta el 26 de febrer i La Soledat el 15 de març, i es va iniciar el costum doferir el Ciri Pasqual, cada any una confraria, a la Seu. Actualment sacostuma a fer loferiment a la parròquia propera o vinculada, La Sang i la Soledat, conjuntament, a la Trinitat, els Natzarens a Sant Francesc o el Descendiment a Sant Pau.

El primer Via Crucis de La Sang del Diumenge de Rams es va fer arribar, sense imatge pròpia, a les portes del cementiri en un acte dit de reconciliació”. El fossar havia estat dessacralitzat durant els anys de la guerra, desproveït de la Creu i convertit en cementiri civil. El primer acte religiós de la Setmana Santa va congregar a cents de persones, sense vesta, que van tornar a la plaça del Rei resant el Rosari. No sabem, el Jordi Rovira tampoc ho diu, si el va encapçalar la bandera negra. Potser sí. Bandera que oneja al balconet del carrer de la Nau els Divendres Sants o que ho feia quan el reus havien estat ajusticiats a la presó de Pilats. Poques vegades, és cert.

Lautor parla de la relativament ràpida recuperació dels misteris destruïts, primer del natzarè de Sant Miquel del Pla i poc després, ja al 1940, del Sant Crist de la Sang, obres totes dues del Salvador Martorell, el millor escultor tarragoní, civil i religiós, de gran part del segle XX. La Setmana Santa de la postguerra, tal com recorda el Jordi Rovira, no va tornar a ser la mateixa, dita popular que es manté fins avui. Afortunadament és així. No per ser hereus de les tradicions les hem de fer hermètiques i inamovibles. Mantenir també vol dir oxigenar. Crec que el Jordi Rovira estaria dacord. Al cel i a la terra.

 

Manuel Allué

Conferència “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”

Durant el 2024 estem celebrant la doble efmèride dels 180 anys de la nostra entitat i el desè aniversari del decés de qui en va ser president, Jordi Rovira. Per aquest motiu hem preparat una sèrie de xerrades i sortides culturals per a tots els socis i sòcies i pel públic general.

El proper torn és el de Tortosa. Us informem que, excepcionalment, la xerrada del mes d’abril no serà en dijous, serà el dia:

Dimecres 10 d’abril de 2024, a les 19:00h, amb la Conferència titulada “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, amb la finalitat de donar una pinzellada general al patrimoni de la ciutat.

 

 

“El Mèdol”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 5 de setembre de 2008  titulat “En los orígenes de Tárraco: EL MÈDOL”, un altre al mateix diari, del 3 de setembre de 2010 titulat “L’altre Mèdol“, i un article publicat al Diari de Tarragona del 21 de juliol de 2013 titulat “La aguja de El Mèdol crece 4 metros a raíz de la excavación en su base“.

 

 

 

 

 

EL MÈDOL – 10 ANYS SENSE J. ROVIRA

Rellegir  “Visions Tarragonines”, el recull d’articles de premsa de Jordi Rovira, és entrar en un món inesperat, que ens porta a ampliar els nostres coneixements sobre monuments i personatges de Tarragona. Sempre trobem alguna cosa d’interès que ens porta records.

L’any 2008, Jordi va fer el seu primer article sobre la Pedrera del Mèdol, i m’han vingut al cap records d’infantesa, de quan hi podíem entrar lliurement, i on anàvem per Nadal a buscar molsa per fer el Pessebre.

Més tard  vaig saber que era una pedrera romana, reconeguda com a monument històric-artístic i que forma part del Patrimoni Mundial, però com ell deia , és “el menos conocido y frecuentado monumento arqueológico”.

Va tornar a escriure sobre el Mèdol a causa de l’incendi del 2010, que malgrat la desgràcia va permetre descobrir la veritable extensió de la pedrera, i va ampliar la informació que en teníem.

L’any 2013 trobem un nou article on parla de les excavacions que es van fer per la museïtzació del monument, i van donar l’alçada real de l’Agulla.

El fet que Jordi hi dediqués tres articles, em fa pensar que per ell aquest monument era molt especial, un lloc màgic, tranquil, on conviuen historia i naturalesa.

Actualment no sé en quina situació està la gestió i manteniment del Mèdol. Espero que no es perdi tot el treball dut a terme, es conservi la museïtzació i es puguin ampliar les excavacions dins la pedrera, que segur encara ens amaga molts secrets.

Pilar Alió Borràs

Preparant la sortida a Tortosa

Obrim la inscripció a la segona de les activitats del primer semestre de l’Any Jordi Rovira, consistent en una xerrada sobre la ciutat de Tortosa i les seves empremtes.. A continuació trobaràs els detalls de les dates i l’enllaç per fer-hi la inscripció.

Com ja hem fet per la xerrada i visita a Montblanc del març, per cada activitat hi haurà una sessió divulgativa a la nostra seu del Carrer Major i, dos dies després, farem una sortida organtizada per veure in situ tot allò de què ens hagi parlat el/la conferenciant. La sortida de dissabte serà en autobús i en el preu s’inclou el desplaçament, la visita i el dinar.

La catedral de Tortosa

  • Dimecres 10 d’abril, 19:00h: Conferència “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, amb la finalitat de donar una pinzellada general al patrimoni de la ciutat.
  • Dissabte 13 d’abril: Sortida amb visita guiada (a càrrec de Joan Hilari Muñoz) a la Catedral de Tortosa i el Museu, dinar amb lloc a concretar.

 

Fent clic en aquest formulari els socis i sòcies poden fer la inscripció a la segona de les activitats. Les 30 primeres persones que s’hagin apuntat rebran un missatge amb les instruccions per fer el pagament. Caldrà respectar les dates límit per fer el pagament; en cas contrari, anirem avisant als següents de la llista fins a tancar el grup.

Finalment, les persones que hagin quedat inscrites en l’activitat, rebran un correu de confirmació on es recordaran les dates i s’adjuntaran tots els detalls de la sortida (lloc i hora de la sortida, detall de la visita, restaurant, lloc i hora de la tornada).

També teniu l’opció d’assistir només a les xerrades dels dijous, però des de la RSAT plantegem l’activitat com un conjunt de presentació del tema i reconeixement in situ dels punts tractats, així que us animem a que us inscriviu a l’activitat completa.

Xerrada i visita al Montblanc medieval

Els passats dijous dia 7 i dissabte dia 9 de març va tenir lloc la primera de les activitats de l’Any Jordi Rovira amb format xerrada i visita. En Jaume Felip Sánchez va omplir la sala d’actes de gom a gom (van venir 50 assistents!) amb el seu relat sobre l’evolució de la vila de Montblanc a l’edat mitjana, mostrant els llocs més rell

evants i detallant els canvis que han viscut al llarg dels segles. Aquestes explicacions ens van servir de preàmbul per la sortida en grup que vam fer el dissabte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pluja va fer acte de presència, però la seva companyia va ser molt agradable. Vam començar la visita a Montblanc des de la magnífica plaça Sant Francesc, amb les muralles a tocar. Allí ens van fer les explicacions inicials de la Vila ducal i del seu passat tan ric i noble. Vam pujar a la muralla, tocant els característics merlets i gaudint de les vistes espectaculars des de les torres defensives. Passant per davant de diversos palaus vam arribar a la plaça Major, centre neuràlgic de la vila medieval i del Montblanc actual. D’allà, vam encetar la pujada fins a l’església de Santa Maria, una meravella gòtica i amb moltes curiositats i secrets.

 

Vam seguir el camí fins a l’antic Hospital de Santa Magdalena amb un claustre petitó però espectacular, i que a dia d’avui és un lloc polivalent. En auqest punt es va donar per acabada la visita cultural; que no la gastronòmica, perquè de camí cap al restaurant vam fer parada a les diverses pastisseries montblanquines (boníssimes totes!) per finalitzar al mateix punt: a la magnífica plaça de Sant Francesc.

 

 

 

 

Les properes activitats de la RSAT són:

La catedral de Tortosa

  • Dijous 11 d’abril, 19:00h: Conferència “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, amb la finalitat de donar una pinzellada general al patrimoni de la ciutat.
  • Dissabte 13 d’abril: Sortida amb visita guiada (a càrrec de Joan Hilari Muñoz) a la Catedral de Tortosa i el Museu, dinar amb lloc a concretar.

Reial Monestir de Santes Creus

  • Dijous 30 de maig, 19:00h: Conferència a càrrec de Joana Virgili, per parlar de l’evolució històrica del Monestir i el seu entorn.
  • Dissbte 1 de juny: Sortida amb visita guiada al Monestir de Santes Creus i dinar amb lloc a concretar.

Properament, els socis i sòcies rebran informació per fer la inscripció a aquestes activitats.

Donació dels Bibliòfils a la Biblioteca-Hemeroteca de Tarragona

El Sr. Òscar Martín en representació de la Junta de l’Associació dels Bibliòfils de Tarragona va fer donació a la Sra. Elena Virgili directora de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona, de l’últim llibre editat per la citada entitat. En concret es tracta del primer dels tres volums de l’Arxiepiscopologi de l’Església catòlica a Tarragona a càrrec del mossèn Manuel Mª Fuentes i Gasó i Sr. Joan Mª Quijada Bosch. Els Bibliòfils de Tarragona és una entitat sense ànim de lucre que entre les seves activitats organitza tertúlies obertes a tothom, sortides per als socis i l’edició d’acurats llibres de temàtica tarragonina. Les edicions es financien íntegrament amb les quotes dels membres de l’entitat i el nombre d’exemplars és molt reduït i de caràcter privat, tot i que amb la voluntat de posar a la disposició de la ciutadania la informació de les obres que editen, en lliuren exemplars a diverses biblioteques de la ciutat, entre elles l’esmentada Biblioteca-Hemeroteca. L’entitat té les portes obertes a la incorporació de nous socis que estimin Tarragona i els llibres.

Pilats (L’edifici del Pretori/MHT)

Hem tingut l’oportunitat de visitar les obres de restauració de l’edifici dit de Pilats o pretori, emblemàtic pel seu volum i estructura de les ruïnes del circ i el fòrum provincial de Tàrraco.
Després d’uns despreniments de pedres de les façanes, ara fa un parell d’anys es va aprovar un projecte de restauració finançat conjuntament per l’ajuntament i el departament de Cultura i Patrimoni. A punt d’acabar-se les obres, la direcció del MHT ens va convidar a girar una visita a les obres, abans de desmuntar la bastida utilitzada.

Acompanyats per l’arqueòloga municipal i el personal de l’empresa que està executant la restauració, vam enfilar-nos per la bastida pels vuit pisos fins al cap de munt, als merlets de la torre nord i comprovar les solucions per cobertura d’aigües, restauració de carreus malmesos, la modificació o eliminació dels nius d’aus i, més important, el descobriment d’una porta de comunicació a l’exterior que mena a la volta del sarcòfag, que probablement comunicava amb una torre nord (imatge del gravat del Laborde) desapareguda a les voladures de la guerra del Francès.

L’obra s’ha pogut concloure en terminis més breus que el compromís del projecte del contracte, malgrat un període d’aturada per respectar les nidacions de falciots a les parets (imatge de niu modificat). És aquest un tema de controvèrsia, ja que els falciots (Apus apus) són aus protegides, suposadament en perill d’extinció. La nidació a les parets del Pretori pels efectes de les deposicions i l’ocasional entrada d’aigua de pluja produeixen danys, sobretot de les argamasses i, eventualment de l’estructura. Tractant-se d’aus migratòries (trans-saharianes) és discutible que la seva protecció puntual a una edificació singular, antiga, emblemàtica, patrimoni de la Humanitat i, per tant, molt valuosa, ha de tenir significança diversa.

L’eficàcia i promptitud de les feines de restauració que s’han dut a terme tot i les dificultats contrasta amb els inacabables retards de les de l’edifici del Museu Arqueològic Nacional, just al costat i encara tancat després de més de quatre anys d’obres.