General

La il·lustració a Tarragona al segle XVIII- Francesc Armanya 1718-1803

Dins de cicle La il·lustració a Tarragona al segle XVIII- Francesc Armanya 1718-1803, el proper dimarts 20 de novembre es presentarà a la sala d’actes de la nostra seu la conferència “L’Arquesbisbe Francesc Armanyà, semblança biogràfica d’una gran personalitat (1718-1803)”, a càrrec de Roser Puig i Tàrrech , doctora en història moderna. Es farà un repàs a la biografia de Francesc Armanyà i Font, agustí, bisbe de Lugo i Arquebisbe de Tarragona; un dels bisbes amb mentalitat il·lustrada, i una de les personalitats religioses més riques i completes del segle, com el va definir el seu biògraf.

L’acte es farà a les 19.00 hores.

 

Les nostres propostes als partits que concorren a les eleccions municipals del 2019

Aquest proppassat dia 7, dimecres, tingué lloc l’acte de presentació de propostes sobre el Patrimoni de la ciutat. Tot coincidint amb l’any del 175 aniversari de la nostra entitat i dins del curs d’actes i conferències, la RSAT recull el que són les seves propostes, desitjos i recomanacions sobre el Patrimoni arqueològic de la ciutat. A aquest web es troba el text “VISIÓ DE FUTUR DEL PATRIMONI, Tarragona vers el segle XXII” redactat just a començament del segle i amb la intencionada referència al segle XXII. Quan la història de la nostra societat abasta ja tres segles: una bona part del XIX, tot el XX i el que portem del segle XXI, ja podem pensar i actuar en terminis temporals de centúries. La “Visió de futur” fa un recull ample de la situació i necessitats dels monuments. Sembla que en els anys transcorreguts des de la publicació la situació general no ha canviat gaire, tot plegat. El més important que ha succeït en aquest període potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 7500 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.

En aquesta oportunitat, la RSAT ha volgut aportar d’una forma resumida els arguments de la necessitat ciutadana i municipal de la preservació i cura del patrimoni històric en el seu conjunt. Les pròximes eleccions estan encara a mig any de distància, però és un bon moment per recordar als que es presentin el compromís que adquireixen, i perquè triïn els aspectes que vulguin o puguin incorporar als seus programes electorals.

El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.

Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.

Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.

Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:

Uns criteris generals: 1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i en món acadèmic. 8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.

I almenys quatre actuacions que ens semblen irrenunciables:

Que el Museu Nacional vaigi a la Tabacalera

    La retolació explicativa del TOTS els monuments

       Que TOTS els museus  estiguin oberts

            La coordinació de TOTES les administracions

_______________

(A l’imatge: a l’acte van assitir representants de tots els grups municipals: el Sr. JM Milà pel PSC, el Sr. R Viñuales per Ciutadans, el Sr. P Ricomà per ERC, el Sr. D. Nadal pel Partit Demòcrata, la Sra. L Estrada per les CUP, la Sra. A. Sentís per IC-V,  i la notada absència del Partit Popular. No hi ha constància de assistència d’altres grups politics, al moment actual extraconsistorials.

Ca la Garsa – història i present

El proper dimecres, 14 de novembre, dins del cicle de conferències l’any del 175 aniversari, Marta Serrano presentarà una xerrada sobre l’història i el present de les restes arqueològica del que va ser una part de call jueu de la Tarragona medieval.

L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de la nostra seu (Carrer Major, 35, principal) a les 19.00 hores.

Recordeu-vos.en.

 

 

“Tarragona: vers el segle XXII”, conferència de presentació

Dins del programa d’activitats del 175 aniversari, el pròxim dia 7 de novembre la nostra societat presentarà una conferència sobre el conjunt de propostes d’actuacions que s’haurien de realitzar envers el patrimoni arqueològic. Tenint en compte que a la primavera es faran les eleccions municipals, la conferència està especialment dedicada als grups polítics que es presentaran als comicis. Encara queden sis mesos i molts partits ja fa temps que hi treballen en la confecció dels seus programes electorals. Amb aquesta perspectiva, la RSAT vol oferir una visió sobre el que, des d’una entitat executiva com és l’ajuntament, es pot fer per la preservació, rehabilitació, difusió i gestió del conjunt de monuments que formen part del nostre patrimoni i, també, l’organització de la ciutat al seu voltant. Aspectes patrimonials, arquitectònics, urbanístics i també legals, pressupostaris i, alhora, polítics, tenen cabuda en les propostes.

L’acte es celebrarà a la sala d’actes de la societat, carrer Major, núm. 35, a les 19.00 h. i està obert, lògicament, als socis i simpatitzants.

Us hi esperem.

 

El castell del Catllar

La Fundació Castell del Catllar, de la que la nostra societat és membre, anuncia  un cicle de conferències sobre Els assentaments i la colonització
d’època medieval a les nostres terres.

 

 

Divendres 26 d’octubre · 19:30 h Feudalització i conquesta: els castells termenats i les viles noves, segles X-XIII Dr. Antoni Virgili Clotet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Divendres 2 de novembre · 19:30 h Del Gaià al Francolí: la lenta colonització feudal, 1050-1200 Ramon Serra Rial, historiador especialista en Edat Mitjana i Baix Gaià

Divendres 9 de novembre · 19:30 h La projecció de Tarragona a la regió i l’auge dels poders locals, segles XIII-XIV  Dra. Maria Bonet Donato, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Divendres 16 de novembre · 19:30 h El Catllar, un poble medieval Mn. Manuel M. Fuentes Gasó, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

Totes les conferències tindran lloc al castell de la vila

 

Visita als monuments de Tàrraco amb conservadors d’automòbils clàssics

Aquest passat diumenge (ahir) hem acompanyat a un col·lectiu d’aficionats a la conservació d’automòbils clàssics (17a Siscentada) a una visita als principals monuments de la Tàrraco romana. Una ocasió de generar amistats i difondre el coneixement del nostre patrimoni amb un grup de gent interessada en la conservació del passat, en aquest cas recent, d’automòbils que fa temps ocupaven carrers i carreteres. Arqueologia industrial? Potser sí.

La reunió va comptar amb el suport del Port de Tarragona (Autoritat portuària) i fou promoguda pel nostre soci Josep Moncusí, a la foto al costat del seu Jeep Willis, molt conegut transport militar de l’exèrcit dels Estats Units, de l’època de les guerres de meitat del segle passat.

Per cert, el 13 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni, amb entrada lliure a monuments i museus, comprovàrem que ja només queda una porta oberta d’accés als monuments. El circ, la maqueta i l’antiga Audiència, com les cases museu Castellarnau i Canals, tot tancat. I, és clar, el Museu Nacional. L’oferta cultural arqueològica tarragonina va reduint-se…

IV Tarraco Biennal (21-24 de novembre)

El IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal es celebrarà conjuntament amb la VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica els propers dies 21 al 24 de novembre, organitzat des de la Universitat de Tarragona Rovira i Virgili i l’ICAC, amb col·laboració de la nostra societat i un seguit d’altres col·laboradors.

Tota la informació està disponible en el web de TARRACO-BIENNAL a les diferents pestanyes. Us animem a visitar-la i inscriure-s-hi.

 

 

 

Antonius Musa, metge/ Jaume Fontanet, també metge


 Amb una nodrida assistència que ultrapassà la capacitat de la nostra sala d’actes, es celebrà ahir, amb la inauguració del curs del 175 anivesari, l’anunciada conferència del Dr. Jaume Fontanet sobre la figura d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August durant la seva estada a Tàrraco. De l’èxit del tractament es desprenen dos fets: que Tàrraco fos capital de l’imperi durant aquest periode i, conseqüentment, la construcció de l’acròpolis monumentat del recinte de cult, el fòrum provincial i el circ ordenada per l’emperador. I la consideració oficial dels metges com a professió pùblica protegida en agraiment a la feina feta per Antonius Musa. Dos fets determinants per la relitat de Tàrraco i dels metges com corporació.

D’això surt el projecte de construir i dedicar una estatua al personatge, que contribueixi a consolidar la essència de la nostra ciutat i uns dels seus professionals més considerats.

(La foto apareix a DiariMés del 3 d’octubre)

Visita a la nostra seu del President del Consell Comarcal del Tarragonés

Aquest passat vespre a la RSAT hem acollit la visita del President del Consell Comarcal del Tarragonès, Sr. Daniel Cid Ricote, que recentment ens va lliurar el diploma de Serveis Distingits que el Consell Comarcal ens va atorgar.

Dins d’un ambient de cordialitat i una animada conversa, hem agraït la seva visita i s’ha pogut establir una línia de comunicació per a futures col·laboracions.

(A la foto, el senyor Cid acompanyat de la nostra presidenta Pilar Alió i els membres de la Junta Francesc Barriach, Joan-V M Arbeloa i Oscar Martín.)