General

Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen, entre els dies 28 i 30 de juny de 2022 el Congrés El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes. El congés compta amb la col·laboració de la nostra societat.

Més informació a: https://www.mnat.cat/congres-centcelles-2022/

 

Tàrraco “nova”?

El teatre romà de Tarraco Nova

Ha fet cap a les nostres mans un llibre publicat l’any 2015 titulat “Teatros romanos de Hispania. Estado actual de conservación”, editat per J. Francisco Noguera i Virginia Navalón, de la Universitat Politècnica de València. Ràpidament fem una ullada a les dues pàgines dedicades al teatre romà de Tarragona i la nostra sorpresa és majúscula quan llegim en el títol “Teatro romano de Tarraco Nova” (!). Pensem que no és possible una equivocació d’aquest calibre en el títol, però mirem el mapa de la pàgina següent i en el precís lloc de la nostra ciutat tornem a llegir Tarraco Nova, i altre cop el mateix a l’índex i a d’altres llocs del llibre. Vaja, que no és una espifiada d’impremta, sinó que els autors creuen realment que el nom llatí de Tàrraco era Tarraco Nova, com Carthago Nova. 

Un error de dimensions majúscules que sense dubte presagiava un altre error molt pitjor: l’edifici de ferralla que uns anys després aixecaria un altre arquitecte –Toni Gironès– sobre el malmès monument. Avui, el garbuix de ferro rovellat resisteix, mentre s’hi refugien els coloms i les venerables pedres romanes van tacant-se de rovell. Una altra desgràcia en el patrimoni a afegir a la llarga llista; això sí, amb totes les benediccions de les autoritats competents … (!). 

J.L.V.

 

Benvinguda als nous socis

Volem donar la benvinguda als nous socis incorporats recentment. Després del període de dificultats que ha representat l’epidèmia de la Covid-19, represes les activitats de la societat,  s’han afegit una dotzena de persones a la nostra societat.

Els animem a participar activament en les iniciatives de la Arqueológica i els hi oferim tota la col·laboració a les que tinguin a bé de proposar o promoure. El nostre patrimoni i la nostra història ho mereixen.

Recordem a tothom que no ho hagi fet que es poden recollir els nous carnets a la nostra seu (Horaris variables. Millor trucar abans).

 

 

Activitats (Día dels Museus i Tàrraco Viva)

Monòleg “Buenaventura”
Dissabte 21 de maig, a les 13.00 i a les 18.00h.
Diumenge 22 de maig, a les 13.00h.
Seu de la RSAT, Carrer Major, 35, pral.
Conferència:
Dr. Jordi López, Director del Butlletí Arqueològic. Membre de l’ICAC
“La Roca Plana. El port de la pedra de Tàrraco”
Dissabte 21 de maig, a les 18.00
Museu del Port

Una ocupació militar entre l’antiguitat i l’època contemporània – Presentació d’un llibre

Fa uns dies s’ha presentat a Jesús (Tortosa) una monografia col·lectiva que té entre els seus autors Jordi López Vilar, de la nostra Societat Arqueològica. El llibre es titula “El Terrer Roig (Jesús, Tortosa). Una ocupació militar entre l’antiguitat i l’època contemporània” i ha estat elaborat per Òscar Caldés Aquilué, Jaume Noguera Guillén, Eduard Ble Gimeno, Jordi López Vilar i Pau Valdés Matías. L’obra va obtenir l’any passat el XXVI Premi d’Història Enric Bayerri i Bertomeu que convoca l’Associació de Veïns Jesús-Catalònia (Tortosa). El llibre presenta els resultats d’una campanya de prospecció i excavació arqueològica realitzada l’abril de 2017 al Terrer Roig. L’objectiu de la intervenció fou comprovar l’existència d’un hipotètic jaciment en aquesta zona, citat sistemàticament per diversos erudits del segle XIX i primera meitat del segle XX, i on alguns situaven les restes de l’antiga ciutat ilercavona d’Hibera. Igualment, també es volia comprovar la possible  localització d’un assentament de caire militar de finals de la república romana (s. I aC), potser un campament. 

Durant els treballs d’investigació es va recuperar un gran nombre de materials arqueològics, i es van identificar algunes estructures constructives, però en cap cas es pot defensar l’existència d’un jaciment ibèric de la importància de l’antiga Hibera. Tanmateix, els resultats de la prospecció no només indiquen la presència de tropes romanes a finals del segle I aC, sinó també d’altres ocupacions militars, sobretot en època moderna i contemporània. Som davant d’una zona estratègica per al control de les comunicacions de l’antiga Tortosa, cosa que explica les diferents ocupacions militars al llarg de més de dos mil·lennis, des d’època ibèrica fins a la Guerra Civil Espanyola. 

L’equip de recerca autor d’aquesta obra està format per investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Arqueologia Clàssica, a Tarragona. Els treballs s’han realitzat gràcies al projecte Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC) que dirigeix el professor Jaume Noguera de la UB. En el marc d’aquest projecte, el mateix equip ha desenvolupat més intervencions arqueològiques en diversos jaciments del curs inferior del riu Ebre, com en els campaments romans de la Palma – Nova Classis (l’Aldea, Baix Ebre), el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), o les Aixalelles (Ascó, Ribera d’Ebre), entre d’altres. Els resultats han permès noves interpretacions de l’enfrontament bèl·lic entre cartaginesos i romans durant la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica (218-206 aC).