General

Activitats del curs 2018-2019-175è aniversari

A la reunió de la junta del proppassat dimarts dia 4 es van proposar i acceptat les línies generals del calendari d’activitats de la Societat durant el proper període anual en el que celebrem el 175 aniversari de la fundació de la nostra entitat.

Com sabeu, la data constitutiva de la RSAT fou el 23 de setembre de 1844, diada de Santa Tecla. Les activitats es desenvoluparan al llarg del període anterior a la data, començant al mes vinent.

La confirmació de les dates dels actes s’anirà anunciant gradualment, tan bon punt s’ajustin les agendes amb els participants.

 

 

Les activitats inclouen:

Curs anual de conferències sobre temes específics de divulgació arqueològica

Presentació d’experiències i excavacions actual d’àmbit territorial

Presentació del Butlletí extraordinari

Presentació dels projectes d’activitats i propostes d’actuacions pel futur tan immediat com a llarg termini

Reunions genèriques i específiques amb els partits polítics que participin en la propera contesa electoral de maig del 2019

Visites arqueològiques a monuments i excavacions locals i excursió a Roma

Edició de publicacions conmemoratives

Visites a les autoritats i actes protocolaris

Per descomptat que la Junta Directiva accepta suggeriments, idees o contribucions al programa i agraeix d’antuvi totes les col·laboracions dels socis.

La llibertat d’expressió s’acaba en els monuments

La nostra preocupació per la preservació dels monuments del patrimoni històric ens porta a reclamar amb insistència la seva protecció a ultrança. Sovint hem criticat les imprecisions i inconsistències de l’aplicació de la normativa d’usos. Tot reconeixent que la utilització dels monuments per quelcom més enllà de la seva visita i contemplació afavoreix el coneixement del que representen i, per tant, la seva estima, anem constatant l’interès per fer servir els monuments com a fons de pantalla per a activitats diverses.

No aliè a això ha estat l’ús partidista reactiu d’alguns grups polítics, probablement mancats de recursos intel·lectuals, cercant un marc que els hi donés relleu. Pintades i grafiti ocasionals no només alteren la imatge sinó que també malmeten les mateixes estructures. Això a banda del cost que representa la reparació necessària. Ens diuen que la crema d’una senyera que penjava de la muralla durant les festes, que va ser cremada per uns brètols, van generar un cost de més de 4.000 €. La reparació de les pintades de l’aqüeducte de l’arquebisbe, per dues vegades, també van tenir un cost considerable per l’erari públic. Algun desacord, però, amb la diligència i els criteris que el consistori aplica a les reparacions. Ens agradaria que l’entusiasme fos més proporcional.

No sempre tenim totes les ajudes que voldríem. Acabem de saber que s’han arxivat les actuacions judicials sobre la denúncia que férem a la fiscalia sobre les pintades a la muralla, per què “...la Guardia civil no ha pogut identificar als responsables…”. Vaja.

Respectem al màxim la llibertat d’expressió. I encara més la de les idees. Però entenem que havent-hi amplíssims llocs, parets, espais, mitjans, tele, diaris i pamflets, pot ser que deixin als monuments en pau.

 

(La foto que acompanya aquesta nota representa la immortalització al Google Maps de les pintades de l’aqüeducte (per cert el que passa per dins de la Casa Tutelar de Sant Josep) https://goo.gl/4ZnzVS

El mostassaf arqueològic

Reivindicant una figura de l’antigor:

El mostassaf, o mostassà era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d’Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques. Hereu de la institució del muhtasib musulmà (almotacen), la seva feina principal era el control de la qualitat, la mesura i els preus dels productes que s’oferien a la venda. També s’encarregava, però, de supervisar  la neteja de la ciutat, i les activitats dels gremis, quelcom que li conferia una gran autoritat municipal. Va ser suprimit, com tantes altres coses, el 1715, en els Decrets de Nova Planta, tot i que alguns municipis d’arreu de la Corona d’Aragó en van continuar nomenant durant anys, sobretot per la seva utilitat pública.

Potser que ens caldría una figura similar per a vigilar la preservació del nostre patrimoni arqueològic, “nostre” i també de tota la humanitat segons diu la UNESCO. Algú que de forma continuada es passegés per la ciutat i enregistrés tot allò que malmet, menysté o altera els monuments i que tingués l’autoritat d’obligar l’oportuna reparació.

 

 

Un article al “FET a Tarragona” sobre la nostra entitat

La revista “FET a Tarragona” que edita Ricard Lahoz,  publica un llarg article de Carla Clua sobre la nostra entitat amb motiu de la concessió de la Creu Sant Jordi i el nostre 175 aniversari.

Ho podeu llegir a http://www.fetatarragona.cat/2018/08/08/un-reconeixement-a-la-preservacio-del-patrimoni-tarragoni/  La imatge que acompanya aquesta entrada correspon al número de la revista que parla dels tresors modernistes de Tarragona.

 

 

 

Mèrit als Serveis distingits a la Comarca del Tarragonès.

El Consell Comarcal del Tarragonès ha concedit el seu Diploma de Mèrit de Serveis Distingits a la nostra societat. El Consell Comarcal del Tarragonès és un ens supramunicipal encarregat de l’administració de la comarca del Tarragonès. Hi estan representades totes les forces polítiques dels ajuntaments del Tarragonès, i la principal prioritat és donar suport als municipis, especialment als més petits i amb menys recursos propis, per tal que tinguin les seves necessitats cobertes. La concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits té l’objectiu d’honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada o conducta seguida que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt.

A proposta del municipi de Tarragona, a l’edició d’enguany la Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha estat guardonada juntament amb una vintena de persones i entitats de la comarca.

L’acte de lliurament va tenir lloc a Vespella de Gaià, dirigit pel president del Consell Comarcal i alcalde Vespella, Daniel Cid, i els diplomes lliurats per representants de cada municipi dels guardonats. Però no el nostre, rebut pel nostre vicepresident Joan MV Arbeloa i la notòria i notable absència de representants de l’ajuntament de Tarragona. L’acte fou amenitzat per la Jove Banda de Música de Tarragona que ens va dedicar, però, un sonor “Amparito Roca”.

Restem molt agraïts al Consell Comarcal i ens sentim estimulats per a continuar treballant pel patrimoni i la cultura del Tarragonés.

 

Visita a la excavació de l’antiga caserna de Guàrdia Civil

Aquest dimecres 25 de juliol hem tingut l’oportunitat de visitar les excavacions fetes al solar de l’antiga caserna (“Casa Cuartel”) de la Guàrdia Civil espanyola. L’edifici enderrocat datava de finals del segle XIX quan se’n va construir un col·legi de monges que va funcionar uns anys. Ara el projecte és de construir un edifici de pisos. L’excavació arqueològica inicial esmentada aquí ara fa uns mesos, va mostrar un seguit de troballes que van obligar a una segona etapa d’excavacions, recentment conclosa.

Pendents de l’informe de l’empresa que ha realitzat els treballs, EOS Arqueologia, dirigits per l’arqueòloga Judit Ciurana, l’evidència és d’una estructura complexa amb diferents nivells i galeries datables cap al segle II de la nostra era, fins a un nivell d’aigües.

Informació- Creu Sant Jordi

Pels interessats, a continuació figuren enllaços sobre el guardó de la Creu Sant Jordi:

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/187/2442.pdf Decret de creació el 1981

https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Creu_de_Sant_Jordi Descripció a la Wikipèdia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_Creus_de_Sant_Jordi Llista de guardonats

https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_Sant_Jordi El símbol

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7667/1687704.pdf Decret de concessió: “…a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense per la seva dedicació a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjan segle XIX. L’Arqueològica, que és com es coneix popularment a la ciutat, és una associació que al seu origen va impulsar la creació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i diverses excavacions. Amb la publicació continuada del Butlletí Arqueològic, l’entitat potencia amb determinació l’estudi del món romà i la seva presència a Catalunya.”

 

 

 

Creu Sant Jordi 2018

Com ja s’havia anunciat, la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu Sant Jordi a la nostra entitat, tot coincidint amb el nostre 175 aniversari, que celebrarem al llarg del proper curs acadèmic. L’acte de lliurament es farà el proper dilluns dia 23 a les set del vespre al Palau de la Musica de Barcelona.

El guardó va ser concedit per decisió del govern de Catalunya a l’exili de Brussel·les, pel conseller Puig, motiu que li dona un significat especial. La Societat vol mostrar el seu agraïment i, a l’hora, congratular-se amb tots els socis i amics d’haver rebut aquest reconeixement a la nostra dedicació de defensa del patrimoni de Tarragona, la seva cultura i la seva història. Amb la celebració rebem un nou estímul per a continuar amb la nostra tasca i transmetent els nostres principis i desitjos als que ens succeeixin a  l’esdevenidor.

 

 

Resum del 2n Col·loqui Arquitectura-Arqueologia

Com estava previst, la tarda del 26 de juny es va celebrar la segona edició dels col·loquis Arquitectura-Arqueologia. En aquesta ocasió el tema va ser la Planimetria Arqueològica de Tàrraco i la presentació inicial va estar al càrrec de Josep M. Macias, autor principal de la monografia publicada el 2007, disponible a la Internet en format .pdf (Planimetria Arqueològica). Una assistència suficient va notar l’absència del grup d’arqueòlegs municipal i també els del MNAT, lamentablement.

Després de presentar i debatre els aspectes més tècnics del tema sobre la monografia, es va comentar la necessitat d’actualitzar la informació com a base del coneixement. Es va recordar que, museísticament, la ciutat no a millorat ni incrementat l’oferta, vivint una mica del passat. L’accés a les muralles és del 1929, l’amfiteatre els anys 40 del segle passat, el fòrum de la colònia dels 60 i el circ es va començar a excavar als anys 70, completant-se als 90. Les aportacions recents del teatre i la plaça Sedassos no són gaire memorables.

Els participants van mostrar l’interès per què les tres administracions implicades s’interessin per la planimetria, reactivant el projecte d’investigació, autèntica base del coneixement de la realitat arqueològica del jaciment Tàrraco en el seu conjunt.

Es va fer una discussió ampla sobre aspectes legals sobre la publicació dels resultats de les excavacions, els drets d’autoria i els conflictes que es generen en aquest entorn. Es va proposar l’elaboració d’un document a presentar als partits que concorrin a les pròximes eleccions municipals d’ací a uns mesos, així com la promoció d’un conveni marc que comprometi a tots els implicats, administracions i institucions.

Amb el propòsit de reemprendre la feina aquesta tardor, es va cloure l’acte poc després de les 20 hores.