General

Retrobada- Carta del nostre president

(Foto de J. Moncusí)

DE LA PRIMAVERA A LA TARDOR

Els darrers mesos han estat un període difícil per a gairebé tothom a conseqüència de la pandèmia del Covid-19 (o Sars-2, com també se l’anomena), atès l’estat de confinament, primer, i la posterior desescalada més endavant, a la cerca d’una solució per conviure amb aquest virus, que sembla no arribarà a ser suportable fins que es trobi una vacuna eficient per combatre’l.

A la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es van haver de congelar tots els plans que teníem per a la primavera: conferències, visites a jaciments i exposicions… Tot aturat en l’espera d’una nova normalitat que ens permeti continuar amb la nostra tasca en pro del patrimoni arqueològic i cultural de casa nostra. Malgrat aquesta aturada forçada de cara enfora, des de l’Arqueològica hem continuat planificant accions perquè de cara a la tardor ens retrobem participant en noves activitats, algunes posposades per l’obligat parèntesi, i d’altres incorporades de nou, de les quals anirem oferint detall també des de la mateixa web, en la mesura que l’evolució de la pandèmia ho vagi fent possible.

Tampoc hem deixat de banda la preocupació pel patrimoni, de manera que hem continuat alertant les institucions, principalment l’Ajuntament de Tarragona, de possibles afectacions en elements històrics i arqueològics susceptibles de patir l’efecte del temps i preservar-los en la seva integritat.

Relacionat amb això no podem deixar de preocupar-nos per l’estat en que es troba la part alta de Tarragona. En aquest període de temps, des de la primavera, alguns edificis mal conservats i deshabitats han col·lapsat, sovint després d’un fort període de pluges, a la qual cos s’ha afegit la creixent problemàtica de l’ocupació de pisos buits per persones que enterboleixen la convivència i no respecten el bon veïnatge. Una preocupació que, a mes d’afectacions negatives per a la conservació de l’important patrimoni de la part alta, autèntica acròpolis de la ciutat, pot comportar també un perill real per als veïns, com el recent incendi d’un dels habitatges ocupats, situat entre el carrer dels Ferrers i la plaça dels Sedassos.

Aquesta situació no ens pot deixar indiferents a ningú i hem de procurar trobar-hi una solució, abans el problema no se’ns vagi de les mans. Cal recuperar la part alta, preservar les seves importants restes i monuments. En tenim de molt febles, com les inscripcions romanes encastades a les façanes d’alguns edificis, que pateixen afectacions diverses, i fins i tot alguna bretolada. Però també hi ha edificis molt mal conservats que representen un perill. Amb tot, sembla una bona notícia que l’Ajuntament hagi endegat un pla per monitoritzar l’estat de la muralla i, així, poder fer-ne un seguiment acurat i preveure possibles afectacions.

Esperem retrobar-nos a la tardor, un cop superat aquest estiu atípic, i poder recuperar poc a poc una normalitat que, pel que sembla, no serà totalment igual al moment precedent a l’esclat de la pandèmia.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense

JVAR

Contactes amb l’Ajuntament (passat perfecte)

Setè tinent d’alcalde Conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge

Pel registre: sembla que s’ha perdut en el temps, però abans que esclatés la realitat de la epidemia de CoViD-19, el proppassat dimecres 4 de març, una delegació de membres de la Junta Directiva, presidida per Joan Vianney Arbeloa, es va entrevistar amb el Conseller de Patrimoni del nostre ajuntament, senyor Hermán Pinedo (a la foto). Per cert, el senyor Pinedo és arqueòleg de formació.

La reunió es va celebrar a les dependències de la conselleria de Patrimoni a la Casa-palau Castellarnau. Programada de feia algun temps va permetre debatre sobre diferents qüestions, unes actuals i altres de molt antigues de forma ampla i distesa, des de la situació d’alguns monuments més emblemàtics com l’amfiteatre o la muralla, les grades postisses del circ a Sedassos, el teatre o el forùm de la colònia, fins a temes més administratius com les subvencions o la participació de la RSAT a la Comissió de Patrimoni.

Es va acordar mantenir un contacte freqüent i una possible agenda.

Després ha passat el que ha passat i el que hem de fer és apuntar-nos ho i activar-lo tan bon punt sigui possible. Que com ja hem dit, aquesta societat, en 176 anys ha sobreviscut tres o quatre guerres civils, dues repùbliques, sis monarques, dos (o tres) dictadures, una munió d’alcaldes i unes quantes epidèmies com la verola a finals del segle XIX, un parell de colera (1910), la grip del 1918, l’any de la fam (com si no hagués estat més que un), i altres ensurts. Continuem.

Confinats però oberts al món

L’ajornament de la darrera activitat de la nostra societat ha quedat penjat sense explicació, que estimem deguda. Pels que ara ho llegeixin i els que ho facin al futur, la detenció brusca de l’activitat social ha estat causada per les ordres de confinament i estat d’alarma degut a una epidèmia, ara ja, pandemia, causada per un virus respiratori, el CoViD-19 (Acrònim de “COrona VIrus Disease, de l’any 2019) que està afectant molts països arreu del món. Les epidèmies i la ciència que les estudia, l’Epidemiologia, sempre han estat condicionades a un context històric. Des de les descrites per Hipòcrates fins a la Sida, passant per la pesta negra, la verola de fa 130 anys o la pandèmia de grip de l’any 1918, la humanitat s’ha enfrontat el repte de l’ominosa aparició de fenòmens que amenaçaven de destruir-la i, lamentablement i en algunes zones concretes arribaven a aconseguir-ho. Les pestes i epidèmies de l’antiguitat corresponen al registre històric de fenòmens epidèmics d’aparició més o menys sobtada i inesperada. Les epidèmies han estat responsables de l’aparició i desaparició de cultures i poblacions, de determinants de l’esdevenir històric com les guerres, ciutats assetjades o altres desastres.
Tarragona, l’antiga Tarraco romana, va quedar deserta al segle VIII de l’era cristiana i probablement va romandre abandonada durant més de tres-cents anys després d’una combinació de guerres i epidèmies que van destrossar el seu teixit social. Això però, per què el que es va perdre van ser els registres, sense els quals no es pot escriure la història. Les troballes arqueològiques de materials no peribles, com ceràmiques i estructures ens ajuden a entendre que potser l’abandonament no va ser tan total. Des d’aquest web confiem que d’aquesta nova plaga ens en sortirem i, mentrestant intentarem mantenir la comunicació, ara que la Internet ens permet viure i escriure la història connectats.

X.A./RSAT

Visita de la Consellera de Cultura a la seu de la RSAT

Signant el llibre de visites
La H. Consellera de Cultura amb la Junta Directiva de la RSAT

Aquest proppassat divendres 28 de febrer, la Consellera de Cultura, Hble. Sra. Mariàngela Vilallonga ens va fer l’honor de visitar la nostra seu, en seqüència dels contactes mantinguts amb motiu del 175 aniversary de la nostra entitat. Després de conversar amb els membres de la Junta, va signar el libre de visites.

Actuacions a l’aqueducte romà a Sant Pere i Sant Pau

Després de diverses reclamacions i queixes, entre elles la nostra (https://www.arqueologica.org/2019/01/29/el-poc-que-queda-de-laqueducte-del-gaia/)  l’Ajuntament de Tarragona ha netejat el tram d’aqüeducte romà que hi ha a l’antiga carretera de Sant Pere i Sant Pau. Agraïm al conseller Pinedo que hagi fet la gestió, tot i que demanem sobretot una segona actuació per tallar els arbres que creixen damunt mateix del monument i que amb les seves arrels l’estan destruint.

Queda feina encara.


La Junta Directiva

Junta Directiva, 11 de febrer de 2020

La Junta Directiva de la RSAT es reuneix formalment un cop al mes per tractar del funcionament dia-a-dia de la societat i afers econòmics, acadèmics o administratius de la protecció del patrimoni arqueològic. D’axiò hi ha evidència continuada a les actes de la Junta. No gaire imatges, però. La d’avui mostra la reunió d’aquest dimarts 11 de febrer del 2020. Els assistents, d’esquerra a dreta són: Manel Güell, Contxi Rovira, Jordi Lòpez, Francesc Barriach, Pilar Alió, Oscar Martín, Joan Arbeloa, Rafael Gabriel, Eloi Henàndez i Joan Quijada. Absents Diana Gorostidi, molt enfeinada i Antoni Pujol temporalment a altres pastures nordafricanes, i l’autor de la foto, Xavier Allué.

Tots treballant per vosaltres y per Tarragona

La Mancomunitat de Catalunya a les comarques tarragonines

Aquest dijous 6 de febrer s’ha presentat al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona el llibre “La Mancomunitat de Catalunya a les Comarques Tarragonines, Projectes i Realitats” del que és autor el nostre company de Junta i amic Manel Güell i Junkert, juntament amb Eugeni Perea. Dins la col·lecció “Ramon-Berenguer IV” aquesta obra, que no dubtem en qualificar de monumental, a les quasi 900 pàgines recull, com diu la presentació el que “restà com un llegat estructural, arquitectònic, pedagògic i cultural especialment valorat, però i sobretot, la percepció en la memòria col·lectiva dels catalans d’una notòria capacitat d’autosuficiència i apoderament“. I, afegim nosaltres, d’especial rellevància en els moments històrics actuals.

Passat un segle, ben bé es pot considerar una peça d’arqueologia social que anunciem a tots els interesats.

50è aniversari de la mort de Mn. Joan Serra Vilaró

Dins dels nombrosos actes de conmmemoració del 50è aniversari de la mort de Mon. Joan Serra Vilaró, arqueòleg i canonge, es farà una conferència el dimecres 29 de gener

Serra i Vilaró i  Tàrraco, a càrrec del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Prof. Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo 

Lloc: Sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

Hora: 19.00 h.

La RSAT defensa ampliar l’excavació de l’Amfiteatre per llevant

DiariMés publica unes declaracions del president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, sobre l’ampliació de les excavacions de l’amfiteatre que el periodista i soci de la nostra entitat Carles Gosàlbez recull el següent reportatge.

“La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) defensa que la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre que es troba sota les Escales del Miracle és una bona oportunitat per recuperar una zona del monument poc coneguda i que coincideix amb un espai funerari d’època romana. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que aquest sector «és molt important, perquè hi ha una de les portes monumentals de l’Amfiteatre». El monument romà té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena, de les Escales del Miracle i del col·legi públic del mateix nom. Arbeloa va recordar que la RSAT fa temps que proposa que aquest espai «s’ha de replantejar de cara al futur i, també, pensar com es reorganitza aquest entorn que pot tenir un gran potencial arqueològic i històric». Arbeloa va remarcar que «entenem que s’ha de delimitar la zona i que no es pot hipotecar el col·legi», i va afegir que en l’àmbit de l’arqueologia s’ha de posar la mirada a llarg termini.

El buidatge de la zona actualment oculta, per consolidar el monument, podria suposar la recuperació de 250 metres quadrats de l’Amfiteatre. La intervenció «permetrà conèixer el nivell de conservació de la porta monumental i si aquest accés té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena», va dir Arbeloa.

«Poden haver-hi sorpreses»
El president de la RSAT va comentar que «aquest sector de l’Amfiteatre i en direcció cap a la Punta del Miracle es va ocupar com a espai suburbà i es van fer enterraments entre els segles I i III. Arbeloa va recordar la troballa d’un sarcòfag «força interessant» al carrer Robert d’Aguiló, entre altres peces de gran valor arqueològic, on també va aflorar epigrafia funerària. «L’existència d’enterraments ja era coneguda al segle XVIII», va indicar.

El sector funerari existia abans de la construcció de l’Amfiteatre, en la qual es van aprofitar elements amb inscripcions romanes provinents dels enterraments. Arbeloa va subratllar que en una intervenció arqueològica en l’espai d’Amfiteatre que s’oculta en el subsòl, en una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueolìgic, «podria haver-hi sorpreses». El potencial estratigràfic existent «pot significar que hi hagi restes ben conservades», tot i que «és una incògnita» el que pot estar amagat sota d’Arce Ochotorena, el col·legi públic i les Escales del Miracle. Arbeloa va recalcar que «podrien sortir restes importants o no fer-se cap troballa», però va ressaltar que cal «aprofitar» la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre més desconegut. «En teoria, el potencial arqueològic pot ser important», va indicar el president de la RSAT, i l’actuació que es farà pot començar a desvelar el contingut arqueològic del subsòl. Sí que se sap és que la zona va estar ocupada abans de la construcció del monument.

La informació que s’obtingui de la intervenció que es farà en l’entorn de la porta monumental i de l’església romànica pot aportar noves dades relatives a la construcció del monument i les característiques urbanístiques de l’espai que ocupa.”

(Foto de Google maps)