General

Deixadesa

Les cases del damunt de les voltes del carrer de la Merceria desaigüen les aigües pluvials mitjançant sis baixants adossades a la façana. Dos d’aquests baixants estan en bones condicions, dos estan bastant rovellats i foradades i en els altres dos l’oxidació és de tal magnitud que pràcticament han desaparegut.

Ja no es tracta tan sols que si plou les aigües caiguin lliurement al carrer sinó que algú pot prendre mal i són un perill públic. Certament, qui ha de procedir a la reparació són els propietaris dels edificis, però l’Ajuntament hauria de fer un ofici exigint que ho fessin immediatament, i si no compleixen fer-ho subsidiàriament, tot passant després factura als titulars.

La situació ve de molt lluny en el temps i si no s’ha resolt, cal preguntar-se si cap persona o autoritat competent ho ha vist. En català tenim, entre d’altres, tres dites que poden definir aquesta ceguera: “ulls que no veuen, cor que no dol,” “tenir pa a l’ull” i “fer els ulls grossos,” i que poden representar actituds diferents que van des de no voler complicar-se la vida a considerar que no és assumpte seu.

També podria ser que aquesta persona o autoritat competent considerés que donaria un mal de cap al seu superior jeràrquic o que es feria mal veure, i que la denúncia no serviria de res. Perquè resulta que els que governaven aquests darrers anys la Ciutat no els ha importat en absolut el manteniment del Patrimoni i propiciaven tan sols intervencions en què hi pogués haver una inauguració, amb aplaudiments i lluïment. ¿Quan any fa que està protegit amb una xarxa la muralla del Portal del Roser sense fer-hi res? (podríem citar altres exemples).

Confiem que els darrers desgraciats fets siguin un revulsiu i administradors i administrats fem un radical canvi d’actitud i lluitem tots plegats per la conservació i valorada del principal actiu que té la Ciutat, el nostre Patrimoni.

Rafael Gabriel Costa

L’afer Minerva

Com bé sabeu, Minerva és la deessa romana de la saviesa. Potser no l’invoquem prou quan comprovem que els límits de l’estupidesa humana són inabastables, com sembla que deia Albert Einstein: “Hi ha dues coses infinites, l’espai i l’estupidesa humana…i no n’estic gaire segur de la primera…“.

Operaris que han muntat la bastida que ha de permetre fer els treballs de restauració de la Torre de Minerva de Tarragona i del relleu dedicat a la deessa han foradat els monuments. Per tal de fixar l’estructura metàl·lica s’han fet dotze forats a la torre -que forma part de la muralla del segle II dC.-, un dels quals, sobre el mateix relleu. Un cop més assenyalem el coneixement de l’esdeveniment al sempre vigilant Rafa Marrassé i la publicació Porta enrere, que ens recorda que la Torre de Minerva data del segle II a.C. i el relleu és l’escultura més antiga de la península Ibèrica. Ha estat aquesta difusió de la notícia que ha motivat la resposta i actuacions de l’àrea de Patrimoni de la corporació municipal, l’inici de la reparació de l’agressió i l’esclariment de responsabilitats civils i, àdhuc, penals, del fet.

(La foto és de ACN/Núria Torres)

Adquisicions de la biblioteca. Donació Peña

La biblioteca de la Societat ha rebut un lot d’una cinquantena de llibres d’arqueologia, especialment de la temàtica d’arquitectura i escultura romanes. Són donació d’Ana Gallego, esposa de l’arqueòleg Antonio Peña, recentment traspassat, qui havia publicat alguns importants articles sobre la Tarragona romana, com quedarà explicitat en el proper Butlletí Arqueològic. Des d’aquí volem expressar-li el nostre agraïment per aquest fons que enriqueix les nostres col·leccions bibliogràfiques.

 

Jordi López Vilar, director del Butlletí

..

“Misèria i companyia”…

Com molts de vosaltres, aquests dies del calendari fiscal us deveu estar barallant amb la Declaració de la Renda. La imatge reprodueix la pàgina 41 de la declaració d’enguany (és a dir, la de l’any proppassat) on es poden veure els beneficis fiscals que pot representar dedicar diners personals a la Protecció del Patrimoni Històric de ciutats que són patrimoni mundial de la UNESCO.

Com es pot veure (fletxetes vermelles) es pot deduir el 15% de les quantitats aportades, amb un límit del 10% del que hagin estat els teus guanys. Ni que em sobressin els diners, que no és el cas, jubilat/ pensionista, el benefici fiscal que m’estimularia a fer-ne donacions a patrimoni de Tàrraco no crec que doni ni per a restaurar un carreu de la muralla.

Misèria i companyia.

X.A.

(Per a quan una llei de mecenatge com cal?)

Opcions. La restauració dels monuments

L’altre dia amb motiu de llegir la notícia que deia que es procediria a restaurar la Torre de Minerva del Passeig Arqueològic, em va venir al cap fer una reflexió sobre la restauració dels monuments de Tarragona que son Patrimoni de la Humanitat. Trobo molt bé que institucions privades financin aquestes restauracions, però crec que el problema ve perquè no hi ha un criteri per establir quines són les preferències per les més necessitades de restauració. Vull dir que, per exemple, aquest any es compleixen els set-cents anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la nostra ciutat: no hagués estat una bona idea restaurar el jardí del carrer de les Coques i la Capella de Santa Tecla la Vella? No seria més bo restaurar la part de la muralla sobretot al portal del Roser o l’entrada per l’Escorxador?. No seria bo restaurar les columnes que estan caient al Pretori a la plaça del Rei? Doncs bé crec que el problema està en el fet que les diferents administracions responsables d’aquests monuments no es posen d’acord en qui ha de donar el primer pas. El Diari de Tarragona el diumenge passat hi havia una entrevista a uns divuit personatges de la ciutat de diferents àmbits, als que els hi preguntaven que demanarien al nou govern de la Generalitat. Malauradament cap d’ells va contestar res sobre demandes del patrimoni. Això em va fer reflexionar que amb aquest tema poca gent dóna la importància que té el ser Patrimoni Mundial. Per la qual cosa demanaria als polítics es posessin les piles i actuessin davant als diferents estaments oficials fins a obtenir les desitjades subvencions per l’arranjament del nostre patrimoni. I, per altra banda, seria necessari actuar de tal manera què es marquessin unes prioritats necessàries per a la conservació dels nostres monuments.

Francesc Barriach, vocal de la Junta Directiva

 

..

Manteniment del Patrimoni

Es van repetint notícies sobre l’estat i manteniment del Patrimoni arqueològic de Tàrraco als mitjans locals, que no fan més que recordar les deficiències de plans de gestió integrals del jaciment.

Avui ens fem ressò de veus assenyades d’observadors qualificats com el nostre President d’Honor, Rafael Gabriel, quan porta la nostra atenció sobre “…l’estat de la gran pilastra de l’entrada al Pretori. Està revestida amb pedra artificial imitant carreus que s’està disgregant. Les façanes sud i de ponent també fan esgarrifar. Si ens fixem també en les muralles (especialment al portal del Roser i al Rectorat, entre altres trams) .

La pilastra, un aditament al recinte del Pretori d’aportació recent, te un forjat de ferro que, amb el temps i la intempèrie, s’ha rovellat regalimant el rovell per l’exterior i qüestionant la seva estabilitat. El Portal del Roser (a la foto de F. Barriach: clicar a sobre per ampliar), porta d’accés a la Part Alta, a banda de la poc afortunada estètica del disseny del sistema de control d’accés, té algunes estructures al límit de la precarietat.

 

..

Assemblea General Ordinària – Comunicat

Assemblea General:

Amb motiu de les actuals circumstàncies i al fet que encara existeixen restriccions degut a la pandèmia provocada pel COVID-19, us comuniquem que l’Assemblea General ordinària de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense la celebrarem a partir del mes de setembre d’enguany, un cop s’hagi avançat en la normalització de la situació.
 
La data de celebració de l’Assemblea General ordinària la comunicarem oportunament, amb la deguda antelació.
 
La Junta Directiva
..

Èxit del Cicle de Conferències de Primavera

El cicle de conferències telemàtiques de la RSAT d’aquesta primavera ha estat un bón èxit de continguts i participació. Les exposicions s’han pogut fer amb pocs problemes tècnics, les temàtiques prou interessants i l’assistència ha superat la trentena de persones en cada una de les sessions. Això és, més o menys l’aforament de la nostra sala d’actes.

Això ens anima a repetir l’experiència aviat.

 

 

..

 

 

4a. Conferència de primavera de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

4a. Conferència de primavera a través de Zoom de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense

Dia i Hora: Dijous, 6 de maig, 2021 19.00h.

Rafael Gabriel Costa, president honorari de la RSAT
“La Part Alta de Tarragona el 1715”
Enllaç Zoom per la reunió:

https://zoom.us/j/91453290975?pwd=VkZqM3hCMFRwYVUyWlRUYndKZjVsUT09 

ID de reunió: 914 5329 0975
Codi d’accès: 522436

 

..