General

La cata de la plaça del Rei

Ja va sent hora de donar-li un tractament a la cata arqueològica que està al costat nord de la plaça del Rei. El que potser fou un voluntariós projecte de donar visibilitat al substrat que pogués donar idea de fins on estava el terra del fòrum provincial i estructures adjacents, ha esdevingut una andròmina impresentable. L’opacitat del vidre, la manca d’il·luminació, la brutícia i el desordre amaguen una història d’abandonament i unes altres petites històries adjacents. La vora d’acer coreten, a joc amb la no gaire afortunada “moderna” i, alhora, esperpèntica, tanca del Pretori, a l’altra banda de la plaça, per la seva alçada, convidava a seure. Mala tria, sobretot a l’estiu quan el sol escalfava l’acer de tal forma que més d’un (o d’una) turista s’ha cremat el cul en seure-hi. Per evitar aquests accidents, el municipi va decidir rodejar l’andròmina amb una tanca de jardí de ferro, “cutre” i desescairada amb la peça, que si bé prevén les cremades de cul, no ha contribuït gaire a l’estètica del lloc. Més recentment, la propietària d’un establiment d’hostaleria proper, s’ha apiadat de la “cosa” i ha afegit una heura decorativa.

Durant un temps, al forat hi vivia un gat, del que una jove veïna en prenia cura i donava menjar. Un dia la veïna va marxar i s’endugué el gat. Un altre veí preocupat del fet que molts desaprensius hi llençaven brossa i envasos de plàstic, sobretot durant les festes, ho va tapar amb una pasta acrílica, d’aquestes color taronja de les que fan cobriment de mitjaneres.

Ens informen del departament de Cultura de l’ajuntament que ja han posat fil a l’agulla per donar-li un destí definitiu a la cata que sembla que serà la seva desaparició, cobrint els carreus descoberts, colmatant amb sorres el forat i restablint el paviment. Només queda per decidir quina partida pressupostària i de quin departament municipal se’n farà càrrec de l’obra, cosa que, com sabeu, no és mai fàcil…

 

 

 

 

 

El MNAT al Port

Aquest dissabte 16 de juny hem tingut l’ocasió d’assistir a la inauguració-presentació de l’exposició dedicada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al “Tinglado 4″ del Port de Tarragona.
El propòsit de l’exposició és intentar mantenir una part del museu i les seves peces a l’abast del públic mentre duren les obres d’arranjament de la seu a la plaça del Rei.

Amb això, bé podríem tancar aquesta nota-notícia pels nostres socis i seguidors. Em sembla però, una bona oportunitat per aportar algunes explicacions que poden ser, també, d’interès. Com que és una iniciativa personal, i amb permís de la RSAT, ampliaré aquesta entrada amb el que són aportacions de caràcter més personal i, per això signaré l’autoria al final.

El MNAT no ha arribat al port–ha arribat a port, potser?–per una casualitat més o menys atzarosa. Aquest darrer episodi és fruit d’un excel·lent treball de la direcció del museu, sota l’autoritat de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), un ens que a penes te cinc anys de vida de la Generalitat de Catalunya. Com que cal conèixer el qui és quí puix que l’onomàstica ajuda a entendre el relat, Xavier Llovera, primer i Mònica Borrell més recentment, amb la dedicada i incansable cooperació del personal del museu, han dut a terme la tasca del trasllat i la museïtzació de les peces que del museu s’exposen.
El bon fer i excel·lent disposició dels tècnics de l’àrea de cultura de l’Autoritat Portuària, amb una llarga trajectòria de muntatges exitosos, han garantit que el marc que envolta les peces del museu permeti un bon accés i informació al visitant. Això sota la decidida presència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu i Figueras que amb una trajectòria de cooperació amb afers culturals de molt alt nivell, just ara abandona aquesta dedicació.

Això però, no ha estat un disseny més que voluntariós. El MNAT ha hagut d’abandonar la seva seu al número 1 de la plaça del Rei no gens menys que per una ordre judicial. El deplorable estat de manteniment i notables dèficits estructurals als quals mai se li van posar remei, van portar als treballadors del centre a plantejar una denúncia davant de les autoritats laborals, per les lamentables condicions laborals en les quals havien de treballar. Una numantina i desnortada resistència per part de la direcció va endarrerir el tràmit judicial fins que finalment, una sentència ferma, obligava al responsable de la gestió del centre, la Generalitat de Catalunya, a procedir a realitzar les necessàries obres d’arranjament. Cal recordar aquí que el MNAT, com a museu NACIONAL, és propietat de l’estat espanyol i que, en compliment de les transferències en matèria de Cultura i Patrimoni, ara fa uns anys va traspassar la gestió a la Gencat. I, per cert, que alguns dels funcionaris més antics, ho són de l’administració de l’estat, tot i que ara també, qui els paga i mana és la Generalitat.

De la sentència en fa més de quatre anys i les obres no es poden començar fins que es deslliurin els espais i es traslladin i emmagatzemin les obres dipositades al museu. (Nota al marge: quan diem dipositades volem insistir en què, una part substancial del material del museu la componen peces propietat de la RSAT, cedides en el seu dia amb els canvis legislatius sobre el patrimoni cultural; propietat a la qual la RSAT mai no ha renunciat.)
El projecte de les obres contempla principalment el canvi de tots els finestrals, de ferro de l’època i que no suporten vents i pluja, la instal·lació d’un ascensor i accessos per a persones amb limitacions de mobilitat, la climatització i, més important, sobretot pel temps que ha portat la negociació del projecte, una nova central transformadora de l’escomesa elèctrica. Això a banda de la nova museïtzació que hauria de permetre una millor i més comprensible contemplació de les peces del museu.

Cosas de palacio” que s’han vist i es veuran enrederides per qüestions pressupostàries, puix que el projecte s’ha periodificat per assignar-se durant un període de quatre exercicis i, com que encara no ha començat, si algú té interès a veure el MNAT a la seva seu, caldrà que s’esperi a l’any 2024 o 2025. Vale?

La visita a l’exposició és gratuïta fins a l’1 de juliol…d’enguany.

XA/RSAT

Visita a Poblet – 16 de juny

La RSAT ha organitzat finalment l’anunciada visita al Reial Monestir de Poblet, conjuntament amb Bibliòfils de Tarragona.

La visita està programada pel dissabte 16 de juny i inclou:

 

  • Visita Arxiu Tarradellas amb la directora Nuria Gavarro a les 11
  • Dinar a la hostatgeria els qui vulguin (prèvia reserva),
  • Visita biblioteca amb Fra Xavier Guanter, tarda 15,30
  • Visita guiada al monestir i acabar sobre 18 hores, (qui vulgui quedar-se a les  Vespres  es fan a les 19 hores)

Transport: La RSAT no organitza un transport col·lectiu per aquesta visita. Els participants hauran d’utilitzar mitjans propis. Alhora, també poden triar de fer la visita sencera, el dinar o, només la visita a la tarda.

Les reserves/inscripcions per la visita i pel dinar s’han d’adreçar a la nostra adreça de correu electrònic informacio@arqueologica.org , preferiblement abans del dia 15, divendres. (També es poden fer personalment a la seu de la RSAT, als matins)

 

 

Assemblea General Ordinària

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA

Us recordem que de conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del passat 14 de maig us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 11 de juny de 2018 a les 7 de la tarda, a la seu social del carrer Major núm. 35.

Durant els 10 dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius de l’estat de comptes.

..

Notable afluència de pùblic durant les Jornades de Portes Obertes

Més dos centenars de persones ens han visitat aquest passat cap de setmana durant les Jornades de Portes Obertes en celebració del Dia Mundial de l’Associacionisme Cultural. S’han ofert videos de reportatges multilingües dels monuments i d’excavaciones recents i una exposició de fotografies antigues de Tarragona amb detall de l’evolució de estructures i edificis ja despareguts del nostre entorn. També s’ha donat accés al nostre pati-jardí recentment restaurat i que permet la celebració d’activitats com els recents concerts de música romana dins del festival Tàrraco Viva.

 

 

Jornada de portes obertes – 2018

Tot celebrant el Dia Mundial de l’Associacionisme Cultural, el 4 de juny, un cop més mantenim les nostres portes obertes a tothom, per tal de mostrar la nostra seu i informar de les nostres activitats, enguany sota el lema Arqueologia i Patrimoni, els dos eixos principals de la nostra dedicació.

Esteu tots convidats.

 

Horari:

Divendres 1, tarda de 18 a 20 hores

Dissabte 2, matí de 11 a 13 i tarda de 18 a 20 h.

Diumenge 3, matí de 10 a 14 h-

Convocatòria de la Junta General Ordinària

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA

De conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del passat 14 de maig us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 11 de juny de 2018 a les 7 de la tarda, a la seu social del carrer Major núm. 35.

 

ORDRE DEL DIA

1er.    Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’acta de la sessió anterior.

2on.   Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’estat de comptes de l’exercici passat i del pressupost per enguany.

3er.    Lectura de la Memòria de Secretaria i, en el seu cas, aprovació.

4rt.    Projectes i proposicions presentades, per escrit.

5è      Precs i preguntes, o torn obert de paraula.

NB:   Durant els 10 dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius.

 

P.S. Ens resulta molt onerós la tramesa dels Butlletins. Agrairíem que els socis els recullin en mà, el mateix dia de la Junta o be els matins amb prèvia confirmació de cita. Així mateix, per facilitar la comunicació amb els socis us demanem ens feu arribar el vostre correu electrònic enviant un e-mail a: informacio@arqueologica.org

 

Convocatoria junta 2018 en . pdf (clicar a sobre)

Política de privacitat i custòdia de dades

Per el vostre coneixement:

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), és titular de l’espai web https://www.arqueologica.org  i del fitxer que conté la base de dades de caràcter personal facilitades per les persones que s’inscriuen com a sòcies de la RSAT en el moment de formalitzar la inscripció. El fitxer també inclou les dades de persones que han participat al llarg dels anys en les activitats desenvolupades per l’associació, juntament amb el fitxer històric de les persones que consten inscrites a la RSAT des de la seva fundació, l’any 1844.

De conformitat el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) relatiu a la protecció de les persones físiques quant a tractament de dades personals, i per la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSICE), la RSAT té activades les mesures de seguretat, tant de caire tècnic com organitzatiu, per garantir i protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de les dades custodiades.

Les dades da caràcter personal que custòdia la RSAT no es transmetran a altres entitats ni a terceres persones, essent tractades exclusivament per a les finalitats pròpies de l’entitat.

RSAT.

 

 

Exit de la conferència-concert de Ludi Scaenici al pati de la RSAT

Les dues sessions de l’actuació de Ludi Scaenici, el grup de reconstrucció històrica de la música i els Sons de Roma han estat un èxit, segons tots els participants. Aquesta primera col·laboració amb el Festival Tàrraco Viva dins de la modalitat d’Actuacions en Espais Petits ha estat possible després de l’arranjament del nostre pati-jardí, tot i que encara hem de millorar l’arrebosament d’alguns murs.

Els assistents han gaudit de l’espectacle i les ensenyances, perllongant-se en un animat col·loqui amb participació diversa. Així i tot han hagut de suportar un notable bat de sol, mínimament alleujat per uns barrets improvisats, que ens fan veure que les activitats al pati seran millor als vespres. Trompes, tubes, címbals, timbals, flautes, tíbies, lires, castanyoles, cròtals, han omplert de sons el nostre petit recinte.