Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

De les pedres al paper

2Amb un títol invers (Del paper a les pedres) la nova edició en paper de la revista Fet a Tarragona, es presentà aquest dimarts passat al vespre a l’Espai Turisme, amb un dossier dedicat al patrimoni, en motiu del quinzè aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Recomanable.

(A la foto el catedràtic Ruiz de Arbulo, el director de la revista Ricard Lahoz y el membre de la nostra societat Francesc Barriach, que intervingueren a l’acte de presentació)

“Ruta Lorcada”

Dins el cicle de visites guiades de tardor que des del mes d’octubre l’Arqueològica organitza pels socis, el dissabte 7 de novembre va tenir lloc la “Ruta Lorcada”, un recorregut per diferents espais que Federico García Lorca (juntament amb Salvador Dalí) va veure en la seva ‘incògnita’ visita per les festes de Santa Tecla de 1935. Començant a l’Arxiu Històric a l’antiga Tabacalera on la Maria Elena Virgili ens va fer un resum de l’exposició organitzada a tal efecte, i després de visitar part de la Necròpoli, el nombrós grup es va dirigir en autobús fins al Passeig Arqueològic. Les explicacions es van intercalar amb la lectura de poemes magistralment interpretats per l’actriu tarragonina Mercè Rovira. També es va fer un recorregut a peu per la part Alta amb l’objectiu de conèixer les activitats que diverses institucions han realitzat en el present homenatge en record del poeta andalús. D’aquesta manera es va poder entrar a l’Antic Ajuntament, la seu de l’Arqueològica, el Museu d’Art Modern i el Teatre Tarragona. Aquesta ruta s’emmarca dins un congrés organitzat per Maribel Calle de la URV amb la presència d’importants especialistes en la vida i obra de Lorca, com Gabriel Pozo, Pepa Merlo, i sobretot la il·lustre Antonina Rodrigo. Cal agrair a les diferents institucions l’esforç i recursos destinats per portar a bon terme aquesta iniciativa cultural, i especialment a l’artista Josep Maria Rosselló. La devoció lorquiana li ve de lluny, però serà a partir de conèixer a través de Jordi Rovira Soriano la famosa entrevista que Lluís de Salvador li fa a Lorca per l’estrena de l’adaptació de la “Dama Boba” de Lope de Vega (amb la interpretació de Margarida Xirgu) i la seva misteriosa anterior visita, que es va anar gestant en la seva ment inquieta i fecunda aquest homenatge en el 80 aniversari de la seva presència tarragonina. Pensem que aquest ha estat un just record al músic, dramaturg i poeta granadí que va quedar meravellat per la gent de Tarragona, la festa, i la seva romanitat, regalant-nos frases lapidàries que quedaran per la posteritat respecte un patrimoni que per ell era “Roma pura”.

DSC_0455 DSC_0478 DSC_0499cartell_Lorca 2 (4)

Visita al Castell del Catllar

Dins del cicle de visites guiades de tardor el passat dissabte 31 d’octubre un grup d’unes 30 persones entre socis i interessats, van poder gaudir d’una extensa  visita al conjunt arquitectònic del castell del Catllar amb les precises explicacions del  Sr. Josep M. Gavaldà i el Sr. Josep Saragossa. Un dels fets destacables d’aquest conjunt és l’existència d’una seqüència d’hàbitat contínua que des d’un punt de vista diacrònic va de l’edat del bronze fins l’actualitat. També  els llargs treballs d’excavació i restauració, així els importants recursos emprats, han salvat segurament de la degradació o fins i tot destrucció un important llegat arquitectònic i arqueològic, en un esplèndid exemple a seguir en la preservació i difusió del patrimoni històric. Actualment l’oferta no es limita solament a la visita al monument ja que és també el Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià, i disposa d’unes òptimes instal·lacions amb terrassa panoràmica inclosa disponible per revertir en la cultura i el gaudi dels seus conciutadans.DSC_0250DSC_0301

Visita al antic Museu i necropoli paleocristiana

Visita a la necropolisSeguint amb el cicle de Visites Guiades de Tardor organitzat per la nostra entitat, el dissabte 24 d’octubre un grup d’uns cinquanta socis va poder gaudir de les detallades explicacions del nostre guia-arqueòleg Jordi López Vilar, i també del nostre secretari Oscar Martín, en la visita al conjunt monumental de la necròpoli paleocristiana. En primer lloc vam recórrer l’exposició “El Món de la Mort. Síntesi prefigurativa del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona”, on s’atresora un recull de les peces arqueològiques més representatives trobades en les diferents excavacions, per després continuar a l’exterior amb la resta de la necròpoli. El plat fort però va tenir lloc amb l’accés a espais tancats al públic durant més d’una generació com les criptes i sobretot l’antic Museu inaugurat el 1930 construït per iniciativa de Mn. J. Serra i Vilaró. Vam poder gaudir també d’un amfitrió d’excepció amb la presència i explicacions del Sr. Xavier Llovera, de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural que molt gentilment ens va obrir les portes i ens va informar puntualment sobre el pla d’acció futur en el patrimoni arqueològic i monumental sota les competències de la institució que ell representa.

Fa anys una visita similar despertava emocions diverses a Angel del Arco, que el 1923 escrivia el text adjunt sobre la cripta dels tres màrtirs:

(Clicar “read more“)

(més…)

Concerts al Mèdol

jaumet950Durant la visita a la pedrera romana del Mèdol es va comentar l’ús que se li va donar per a la celebració de concerts en el passat. Les evidències històriques són escasses, però d’algunes en tenim relats i foto:

16 de Setembre de 1930

EL I CONCIERTO-NATURA DE “EL MEDOL”, CONSTITUYE UN EXITO COMPLETO

No nos equivocábamos días atrás al afirmar que el I Concierto Natura de “El Mèdol”, había despertado el más vivo interés en Tarragona y aún fuera de ella. La realidad lo ha demostrado en forma fehaciente, pues el éxito de concurrencia no pudo ser mayor, dadas las posibilidades del terreno para la colocación de sillas.

RITA BROSA

Rita Brosa, la admirable pianista de tierras tarraconeses, también por lo mismo que es nacida en Reus, fue para los oyentes una simpática revelación, que causó en todos la impresión más favorable. Pese a la dificultat que ofrece siempre la ejecución de obras de concierto en un piano nuevo, supo dar a la interpretadas tal relieve y brillantez que no era posible exigir más. Sus dotes interpretativas, su temperamento y su maestría, quedaron de manifiesto, tanto en los estudios de Chopin (cuyas melodías tenían un especial encanto al palpitar en aquel romántico recinto surgido de las aladas manos de la artista) como en el “Suspiro” de Litz, “Mallorca” de Albéniz y la “Danza del Molinero” de Albéniz.

La labor de Rita Brosa, exquisita y sobria como corresponde a quien conoce y siente los secretos y recursos del arte pianístico sin abusar nunca de ellos con irrespetuosos efectismos, satisfizo plenamente al auditorio, que la hizo objeto de tantas demostraciones fervorosas de asentimiento y simpatía, como obras ejecutó en la parte del programa a ella confiada. Y digamos para el final que en una fiesta de la acusada espiritualidad de esta que reseñamos, nada podía producir al público más halagadora y adecuada impresión, que la causada por el arte de esta pianista que además de ser una excelente artista, es una bella y encantadora mujer.

EL SERVICIO DE AUTOMNIBUS

No fue este servicio todo lo perfecto que hubiera sido de desear, por la actitud poco razonable que adoptó, según se nos dice, el dueño o encargado de alguno de los carruajes. Este hecho, y el accidente ocurrido a uno de los coches que debía recoger a los últimos espectadores en su regreso a la capital, ocasionó algunas molestias, que se vieron agravadas por la lluvia que, providencialmente, cayó cuando ya el concierto había terminado y se hallaban en Tarragona la inmensa mayoría de los concurrentes al mismo. Aquel mismo accidente, originó cierto contratiempo a unas familias que acompañando a la admirable pianista Rita Brosa, debían ser conducidas por aquel carruaje desde esta ciudad a la Canonja, de cuerdo con lo establecido por la Comisión organizadora. En el fondo, fue debido todo esto al hecho de haber tenido que ser aplazado el Concierto, pues en la fecha 21 de Agosto en que debía primeramente celebrarse, por la mayor duración de la tarde y seguridad del tiempo, el regreso de la concurrencia hubiérase podido efectuar en forma perfectamente normal.

17 de Setembre de 1930

OPINIONES AJENAS SOBRE EL I CONCIERTO-NATURA DE “EL MÈDOL”

Como estaba anunciado, el domingo tuvo lugar en “El Mèdol” un concierto a cargo de la pianista Rita Brosa y de Juan Gibert, violoncelista, y a beneficio de la colonia escolar de la playa del Milagro que sostiene la Junta provincial antituberculosa.

Un viaje en autobús desde Tarragona, con las deficiencias de organización propias de tales casos; rosario de automóviles en la carretera; bocinazos a granel; Cantón y Shanghai en sendos letreros sobre unas barracas; los chinos no se ven pero se vislumban; a lo largo de la cinta asfaltada, piedras blanas, antipáticas, que marcan las lindes de los cotos de caza, exclusivismo. Un éxito de público, no una multitud, pero sí una estupenda selección.

“El Mèdol”. Manifestación a través de los siglos de la grandeza romana y del sentido patricio de los romanos; elegancia de línea, aún en esa aguja que se yergue altiva en competencia con pinos y cipreses. El romanticismo perdió uno de sus mejores escenarios: los románticos no supieron apreciar esta “trouvalle”. Chateaubriand de haberlo visitado, hubiera situado en su recinto el último capítulo de “El último abencerraje”. El concierto, algo de buen tono y verdadero recreo de espíritu. Rita Brosa tocó con mucho sentimiento y dominio del mecanismo, entre otras composiciones, “La danza del molinero” de Falla, a la que supo imprimir su verdadero sabor, y “Mallorca”, la conocida obra de Albéniz, que bordó primorosamente. Juan Gibert, acompañado por aquella, sacó un estupendo partido de la obra de Turina “Jueves santo a media noche” y del intermezzo de “Goyescas” del malogrado Granados, realizando una verdadera filigrana en la “Canción India” de Rimsky-Korsakoff.

Ambos artistas recibieron calurosos aplausos de la concurrencia.

En resumen, un éxito completo y de todos.

(més…)

Notícies vàries: convenis, jaciments ignorats, jaciments re-iniciats, troballes novedoses

cavet-excavacio-2009-p

Conveni de llarga història amb la Fundació Privada Mútua Catalanahttp://fundaciomutuacatalana.org/noticies/?p=507

Diferents corresponsals (Jordi López, Ethel Allué i Cinta Bellmunt) en fan arribar notícies diverses que enllacem tot seguit:

Un informe sobre l’impacte arqueológic de BCN World ocultat: http://www.tottarragona.cat/ca/urbanisme/20009-la-generalitat-camufla-un-informe-sobre-limpacte-arqueologic-de-bcn-world.html

Les troballes de Maria Martinon-Torres d’Homo sapiens a l’est de l’eden http://www.leakeyfoundation.org/blog/2015journal-article-homo-sapiens-to-the-east-of-eden

El reinici d’excavacions benvingudes a Cambrilshttp://iphes-noticies.blogspot.com.es/2015/10/tornen-les-excavacions-arqueologiques.html

 

 

Visita al Mèdol

Visita al MèdolComplint amb el calendari, el proppassat dissabte 10 vam visitar la pedrera romana del Mèdol, un dels monuments que formen part del conjunt Patrimoni de la Humanitat.
Bé que conegut per molts de la trentena llarga de visitants que es van reunir, la nova ordenació de l’espai duta a terme a conseqüència de l’incendi que va cremar el bosc al voltant de la pedrera, ofereix una nova visió. Les descobertes que l’incendi va permetre conèixer mostren zones desconegudes de la pedrera.
L’empresa d’autopistes propietària del terreny ha fet un discret esforç d’ordenació de l’espai per a visites i retolat el circuit per a informació dels visitants. Però va ser la detallada instructiva explicació de Jordi López, responsable de l’excavació del recinte, la que va il·lustrar amplament l’excursió.

RECORDANÇA

Avui, dia 6 d’octubre, fa un any que, de manera sobtada, es va produir l’òbit del nostre President JORDI ROVIRA SORIANO.

En el decurs d’aquest temps, el llegat i el record del Jordi han estat molt presents en les actuacions de la Reial Societat Arqueològica, que ha intentat mantenir la línia de defensa del patrimoni tal com ell ens la marcava.