Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Història d’una figuera

Una figuera al FórumConfiem que avui ens permetran un petit divertiment:

Fa un any vam avisar que naixia una figuera entre els carreus del parament romà de la Plaça del Fòrum. Ara poden veure com ufanosa segueix creixent. Com que en aquest punt es pot presentar un conflicte amb acusacions de desistiment de funcions o de prevaricació si les accions a prendre no són les correctes cal pensar que el més adient seria que algú decidís iniciar un expedient administratiu. L’arqueòleg municipal farà un informe i si és el cas s’iniciarà un projecte on un arquitecte determinarà que s’ha de fer, amb un estudi de costos, descomposició de preus, pressupost total i el pertinent estudi de seguretat atès que es tracta de treball en altura. Ara bé, com que la intervenció a realitzar és sobre un Monument el projecte s’enviarà al Departament de Cultura de la Generalitat per a la seva conformitat. Si es considera l’eliminació de la figuera, primer que res es sol·licitarà un informe al Departament de Medi Ambient per a verificar que aquesta no està inclosa en el catàleg d’espècies protegides, els arqueòlegs i arquitectes del corresponent Servei, ho estudiaran acuradament i prepararan els seus informes que sotmetran a la Comissió Territorial del Patrimoni perquè en el seu cas doni la seva aprovació. Podem estar tranquils, ja que si l’Ajuntament no està conforme amb el determini, sempre podrà recórrer a la Comissió Central de Barcelona. Suposem que algú tindrà la suficient clarividència per preveure que perquè els arqueòlegs municipals, la Consellera del Patrimoni, l’arquitecte autor del projecte, els tècnics de Medi Ambient, els tècnics de Cultura i els membres de la Comissió puguin fer amb seguretat una inspecció ocular de la figuera caldria instal·lar una bona bastida. Aquí podria sorgir el primer entrebanc, puix que cal fer abans un projecte amb informe de seguretat i aconseguir la pertinent dotació econòmica i com que resulta que el pressupost municipal per a manteniment de monuments és limitat i supeditat a la venda de patrimoni, caldrà veure si no es vendre algun actiu municipal primer. Podria donar-se el cas que tot això requerís cert temps i mentrestant la figuera, insensible ella, hagués anat creixent i les seves arrels haguessin mogut els carreus. Llavors ja estem en paraules majors i l’operació resulta massa onerosa per a les arques municipals, caldria fer un nou projecte més acurat amb intervenció de restauradors i més arquitectes, i enviar-ho a la Generalitat, al Ministerio per allò de l’ú per cent cultural i a la Comunitat Europea per si s’aconsegueix algun fons perdut per manera d’aconseguir els recursos necessaris. Llavors vindria la part de la realització. En funció de la quantia podria ser una contractació directa, sinó caldria fer un concurs. En conjunt, pot semblar una mica complex tot plegat, però les autoritats competents podrien garantir que s’ha seguit el procediment administratiu fil per randa i que els recursos dels tarragonins, o en el seu cas dels catalans, dels espanyols o dels europeus s’han utilitzat de manera acurada.

R.G.

Libro blanco del Patrimonio

Llibre Blanc Patrimoni…de las ciudades Patrimonio de la Humanidad…

Presentat aquest dilluns 30 a l’ajuntament de Tarragona conjuntament amb el president de la Comissió de Patrimoni del Grup de Ciutats, l’alcalde d’Avila, Espanya, conté la informació rellevant de les ciutats de l’estat reconegudes per la UNESCO i la gestió d’aquest patrimoni.

Recordem als lectors que formar part del patrimoni mundial (la traducció de “World heritage” té algunes imprecisions) és un premi al patrimoni, però a les ciutats els hi representa un compromís de mantenir aquest patrimoni. La UNESCO no dóna un ral, si em permeteu una referència antiga a la moneda de 25 cèntims de pesseta amb un forat al mig que era la unitat de preu el primer terç del segle XX. Vaja, que no aporta ni un euro. El que facilita és que les ciutats que tenen aquest privilegi puguin intentar esmerçar recursos de qui els tingui: governs, administracions o mecenes, per a què puguin contribuir al manteniment del patrimoni.

Cal espavilar, doncs.

(Podeu descarregar el llibre en format .pdf clicant aquí.)

Recuperar col·leccions i mantenir el patrimoni museístic

ArmasJust ara fa uns dies teníem coneixement de la possible pèrdua d’una valuosa col·lecció d’armes de l’època napoleònica http://www.diaridetarragona.com/tarragona/38966/tarragona-deja-escapar-la-coleccion-napoleonica–mas-importante-de-espana, migrant cap a altres llocs per les dificultats del seu propietari de mantenir-la

Ara sembla que l’ajuntament pren la iniciativa i, fins i tot, postula la Casa Canals ara tancada per manca de personal i/o pressupost, com a possible destí de la col·lecció (http://www.diaridetarragona.com/tarragona/39239/tgn-piensa-en-casa-castellarnau-o-canals-para-las-armas-del-frances)

Igual matem dos aucells d’un tret: conservem la col·lecció i obrim la Casa Canals…

Deltebre I. La història d’un naufragi… Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)

fm_IMG_1839Deltebre I. La història d’un naufragi... Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)
Exposició al MNAT. Del 20 de març de 2015 fins al 4 d’octubre de 2015

El jaciment Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813. Aquest vaixell formava part del comboi militar que actuà en el setge a la plaça de Tarragona. La presa i la defensa de la ciutat de Tarragona eren l’objectiu de la expedició marítima, organitzada pel lloctinent general, John Murray i dirigida pel contraalmirall Hallowell.

Paga la pena una visita.

 

Pàdel a l’amfiteatre… de Mérida

Pàdel a l'amfiteatre de MéridaInsensateses es fan arreu. Aquests dies és notícia el projecte de fer un campionat de pàdel a l’amfiteatre romà de Emèrita Augusta. Que els jihadistes de l’IS destrosin monuments pot tenir una explicació com a trastorn mental, social o polític. Fer servir un monument per a un campionat de pàdel és més aviat una deficiència mental.

 

 

Adendum posterior: “La direcció del World Padel Tour renúncia a l’amfiteatre de Mèrida“.

La destrucció del patrimoni arqueològic

HatraEls edificis, les construccions, que són una important part de l’objecte dels estudis d’arqueologia, han estat objecte de destrucció des de l’origen dels temps. Una part de l’exercici de la violència, a banda de la que s’efectua sobre les persones, és la destrucció d’edificis, estàtues i construccions. És el proverbial “no deixar pedra sobre pedra” de les victòries o les conquestes.

Josué va fer caure les muralles de Jericó a trompetades amb el mateix entusiasme amb què els aqueus destruïren Troia o els romans Cartago. O el del general Suchet amb el castell del Patriarca i uns bons trossos de la muralla tarragonina durant la guerra del Francés.

Que ara l’exèrcit de l’Estat Islàmic (ISIS) destrossi estàtues al Museu de Mosul, la ciutat assíria de Nimrud o l’antiga ciutat de l’Imperi dels Parts, Hatra, a l’Iraq, es deu a motius de fanatisme religiós, com els talibans feren amb els Budes de Bamiyan. Sembla un referent a l’eficàcia simbòlica al mig d’un conflicte que tingué uns orígens tèrbols a la macropolítica dels interessos pel petroli. La causa de la causa és la causa del mal causat…

Mentrestant, encara restarem agraïts als que van espoliar jaciments i monuments per a omplir els museus d’occident. Boig món.

 

Junta general ordinària

ballot boxDe conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del dia 11 de febrer, us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 13 de març del 2015 a les 7 de la tarda en primera convocatòria i a 2/4 de 8 en segona convocatòria , a la seu social del carrer Major núm. 35.

Renovació de càrrecs.

Detalls i ordre del día a la persiana CONVOCATÒRIES al menú d’aquesta mateixa pàgina web.