Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Les publicacions de la RSAT

Publicaciones RSAT-1Aquesta setmana hem completat l’enviament als nostres corresponsals el darrer volum del nostre Butlletí. Com sabeu aquesta obligació contreta amb els nostres corresponsals, més de 300 arreu del món, a banda de fer-nos present al món de l’Arqueologia, ens permet rebre, mai més ben dit en justa correspondència, els exemplars de les publicacions que composen la nostra biblioteca.
Val a dir que per raons múltiples anàvem (i encara hi anem) enrederits en els enviaments. Una no petita raó és l’econòmica puix que costa quasi el mateix editar el Butlletí que el correu per a fer-lo arribar als destinataris.
Als socis els hi recordem que, pels que no ho hagin recollit, tenen a la seva disposició, a més del Butlletí, les darreres publicacions de la Societat.

(Clicant sobre la foto es veuen en detall)

 

Solstici d’estiu

sun upSolstici d’estiu
En la nit de Sant Joan en època romana se celebrava el matrimoni de Júpiter i Juno. Juny era el mes ideal per als matrimonis i la fecunditat. També se celebrava el dia de Servi Tuli, nascut del foc i favorit de la deessa Fortuna. La tradició era mantenir-se tota la nit sense dormir, encenien llucanes i torxes per il·luminar les cases, i fogueres per la ciutat perquè la força del Sol no decaigués i les collites anessin bones. Aquestes fogueres havien de ser saltades tres vegades, així es purificaven i atreien la fortuna. Però a més de la festa del foc, era també una festa de l’aigua en la qual es passejava en barques adornades amb flors pels llacs i rius.

24 de Juny
El dia de Sant Joan era el dia de Janus, senyor dels solsticis, divinitat ambivalent que mira cap al passat i cap al futur, déu dels canvis, els inicis, els finals i de les portes.
En el solstici d’estiu s’inicia la decadència solar, aquest dia era anomenat “porta dels homes”, en contraposició al solstici d’hivern que es deia “porta dels déus”.

Això és una simplificació divulgativa només per a desitjar a tothom una bona revetlla. I animar a qui ho vulgui a aprofundir en el coneixement de l’arqueologia de les celebracions festives amb els recursos de la nostra societat.

 

Presentat el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes

2El 16 de juny del 2015 s’ha presentat a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes. El projecte, amb la col·laboració amb l’ICAC i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona(MNAT), està format per mostres humanes de diferents necròpolis de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC.

L’ICAC va estudiar i compilar les dades existents sobre la població funerària de l’antiga Tàrraco i en va extreure mostres dentàries d’esquelets d’entre els segles III i VII dC dipositats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). És el moment que es generalitza el ritus de la inhumació en lloc de la incineració, un canvi clau per poder fer estudis paleoantropològics.

El biobanc d’ADN antic de l’IDIBAPS és una instal·lació científica formada per un conjunt mostres de material genètic dels habitants de Tàrraco, procedents de diferents necròpolis de l’àrea de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC. El biobanc posa aquestes mostres genètiques a disposició de la comunitat científica internacional per a  dur a terme estudis antropològics, de moviments migratoris i, fins i tot, de l’evolució genètica d’algunes de les malalties que patim actualment. Una instal·lació pública que obre nombroses possibilitats de col·laboració entre disciplines tan diverses com la biomedicina, l’arqueologia i la paleoantropologia.

La paleogenètica és una potent eina que tradicionalment s’ha utilitzat en l’estudi de l’origen, estructura i evolució de les poblacions antigues així com en l’estudi de l’evolució de les malalties modernes d’origen microbiològic. Fins ara, només hi havia col·leccions de material antic als museus d’història natural, consistents en teixits de diferents espècies animals per poder interpretar la diversitat genètica, estudiar la conservació o l’evolució de les diferents espècies en el passat o estimar les causes de les extincions. Així, no hi havia grans col·leccions de material genètic antic de mostres humanes.

(Del web d l’ICAC)

 

“Vine a l’Arqueològica”

RSAT portalLa jornada de portes obertes, de fet dues mitges jornades de divendres tarda i dissabte matí, han estat un discret èxit de concurrència. De fet ens animen a fer-ne més en el futur proper. Tot i la modesta exposició, els assistents han mostrat unànimement la seva satisfacció i, alhora, la sorpresa que, si no tenien coneixement previ, els hi representava la societat i la seva seu.

El que volem és recordar als socis precisament que, per a ells, tenim sempre les portes obertes. No cal més que trucar o enviar un e-mail.

 

Va de museus

P1030058.jpgEls proppassats dos diumenges el Diari de Tarragona ha publicat sengles articles signats per Rafa Marrasé sobre la situació dels museus arqueològics de la ciutat: el Museu Nacional i el Museu de la necròpolis.

El primer es fa ressò de la sentència judicial que obliga a l’estat a invertir 1,5 milions d’euros per a condicionar l’edifici de la plaça del Rei. Es parla de la necessitat d’obrir portes d’emergència inexistents, accessos de discapacitats i climatització, el que comporta refer tot el finestram. El segon, una mica més trist, revisa l’actual i deplorable situació del museu de la necròpolis, menjat per les humitats i ocupat pels coloms.

Els reportatges-denúncia, al bell mig de la campanya electoral pels ajuntaments, fan palesa la deixadesa que pateixen ambdues estructures museístiques, fruit de la desídia, la incompetència funcionarial i l’abandó per part de les administracions responsables al llarg d’un extensíssim període de temps. A banda del “Fuenteovejuna” de les responsabilitats per la implicació de tres administracions amb responsabilitat i competències, no podem per més que assenyalar alguns personatges concrets que amb un sentit errat i malaltís de la propietat, han deixat que la negligència adquireixi un caràcter de catàstrofe.

Però no ens cansarem de denunciar els fets i les situacions, que tenen mérit propi. I a l’administració més propera, just ara renovada, com és la municipal, continuar recordant que naveguem junts amb aquest vaixell que es diu Tarragona i que no podem restar immòbils mentre alguns llencen per la borda els béns que han estat fruit del treball de molts durant decennis.

(Els articles de R. Marrasé es poden llegir a l’hemeroteca de D de T, enllaçats  una mica més amunt i aquí)

La RSAT participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar

Castell del CatllarLa Reial Societat Arqueològica Tarraconense participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar com a entitat fundadora.
Es la voluntat de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de constituir, conjuntament amb l’Ajuntament del Catllar, una fundació amb la finalitat de defensar, protegir, conservar, promoure i difondre el patrimoni de titularitat municipal d’interès històric, artístic, arquitectònic, documental i cultural i, en particular, del Castell del Catllar, com a dotació fundacional el conjunt d’obres i publicacions sobre història i arqueologia referents a la matèria que es disposa a la RSAT. (El llista de publicacions està disponible a la biblioteca de la nostra entitat a qui ho demani)
S’ha nomenat el doctor Jordi López Vilar, vocal de la Junta de la RSAT i director del Butlletí, com a membre del Patronat de la
Fundació Castell del Catllar en representació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. el castell i els seus voltant, en particular amb el poblat protohistòric de l’Era constitueixen un conjunt d’un elevat interès monumental i arqueològic.

Una visita profitosa

MNATAquesta passada setmana vam rebre la visita a la seu de la RSAT de Xavier Llovera Massana, Coordinador Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Xavier Llovera és actualment la màxima autoritat administrativa pel que fa a la conservació i promoció del patrimoni monumental de Tàrraco.

Durant la visita vam tenir l’oportunitat de conèixer de via veu els projectes pel MNAT, la vila dels Munts i, també, l’elaboració d’un document sobre el Relat del patrimoni que permeti una ordenació de les visites prèvia una més ordenada senyalització. Tot això fruit de l’acord de l’Agencia amb l’ajuntament de Tarragona, i l’aquiescència del Ministeri de Cultura que ara està obligat per una sentència judicial a endegar les obres d’condicionament i clima del MNAT.

Un reportatge a Diari de Tarragona publicat aquest diumenge 17 de maig, es fa ressò de la sentència al titular, però al text es relaten els detalls del projecte i les quantitats de les inversions. Esperem que es vagin complint els terminis.

El més important però, és l’establiment d’un marc de relació fluida amb l’Agència i el MNAT que, cal recordar, és la seu oficial d’aquesta societat entre altres raons perquè una important part dels materials que conté el museu és propietat cedida per la nostra societat.