Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Alföldy

Ahir a les 13 hores, a l’ICAC, vam assistir a la presentació del llibre Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coeditat per l’ICAC i la URV en motiu del 25è aniversari de la universitat.

El volum és un homenatge a qui va ser el màxim especialista de la Tàrraco romana i doctor honoris causa de la URV. Aplega una dotzena llarga d’articles seus sobre les inscripcions de la ciutat, publicats originalment en alemany i algun en llatí, a més d’introduccions que els contextualitzen i actualitzen. Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coordinat per la professora de la URV i investigadora de l’ICAC Diana Gorostidi, ha comptat amb la col·laboració de nombrosos especialistes d’àmbit hispànic i ha tingut el suport del DAI (Institut Arqueològic Alemany). Jaume Massó, del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, ha glossat la figura de l’homenatjat i ha acabat afirmant que era “excepcional com a epigrafista i com a persona”. L’obra evidencia que “la recerca del professor Alföldy va ser pionera en molts àmbits de la història i de l’arqueologia de Tàrraco, de l’antiga província Tarraconensis i d’Hispània en general”, com de forma prou emotiva, ens ha il·lustrat Diana Gorostidi. 

Una peça bibliogràfica de gran valor, sobretot divulgatiu, de l’obra del, podem dir nostrat, prof. Alföldy.

 

Una entrevista de radio, per a compartir

Dimarts passat qui això escriu va ser entrevistat a l’emissora Radio Ciutat de Tarragona, amb motiu de l’aniversari de la concessió per part de la UNESCO del títol de Patrimoni de la Humanitat.

El podcast es pot sentir a http://rctgn.cat/xavier-allue-acceptes-patrimoni-mundial-acceptes-que-ten-faras-carrec/  amb una durada de 14 minuts.

 

Recull de la visita a la Roca Plana

Aquest dissabte es va fer la vista-excursió a l’embarcador de la Roca Plana, a la costa de Tamarit. Vam reunir una trentena de participants que fèrem un periple d’uns tres quilòmetres. Vam visitar primer unes trinxeres de defensa de costa de la Guerra civil a la mateixa platja de la Roca plana i després l’indret de l’embarcador romà, poc visible per l’estat de la mar. Després vam caminar pel camí de costa fins la punta de la Creueta, ja a tocar de la Platja Llarga, per a veure la pedrera just a nivell de mar. De tornada ens vam acostar a les restes del Mas Grimau i la seva torre de defensa i el curios sot al mig del bosc, possible resta d’un impacte de meteorit, a manca de millor interpretació geològica.

Tot plegat una bona passejada il·lustrativa d’alguns dels més bonics indrets del nostre municipi i el que conté.

A la foto, el Dr. Jordi López adreçant-se al grup.

 

Enviaments per e-mail/correu electrònic

La RSAT fa servir un programa per a enviament de correus múltiples operat per MailChimp.

Alguns programes de correu identifiquen aquests correus múltiples com publicitat i els emmagatzemen a la carpeta d’SPAM o be la de “Promocions”.

Cal modificar les instruccions de recepció per a rebre els nostres correus. (Consulteu amb el vostre webmaster del correu en cas de dubtes)

RSAT

 

Nova visita arqueológica: Embarcador romà de la Roca Plana

Us recordem que el 25 de novembre, dissabte, farem la  visita als jaciments del Bosc de la Marquesa: Embarcador romà de la Roca Plana, pedrera de la Punta de la Creueta i torre de Mas Grimau. Punt de trobada: Urbanització de la Mora c/ Baix Llobregat cantonada amb c/ Baix Camp, a les 11:00 h. Guia: Jordi López Vilar.

Cal dur calçat esportiu i anar preparat per caminar pel bosc de la Marquesa i la platja un quilòmetre llarg. I apuntar-se enviant un correu a informacio@arqueologica.org

I, per cert, dimecres i també com activitat associada per l’indret,  el 22 de novembre, dimecres, a les 19:30 h farem a la seu de la Societat la conferència “La pedrera romana del Mèdol. Darreres novetats”, per Anna Gutiérrez Garcia-M. i Jordi López Vilar.

 

Bibliofils – La Pedrera del Port

La nostra entitat germana, Bibliofils de Tarragona el divendres dia 17 de novembre a les 19:30 del vespre i a la seu de l’Arqueològica al carrer Major, 35, pis principal, celebrarà una nova tertúlia. En aquesta ocasió,  el Dr. Jordi López presentarà l’estudi crític que ha realitzat sobre el manuscrit fet per Buenaventura Hernández Sanahuja sobre “la Pedrera del Port de Tarragona”, que serà objecte de la propera publicació de la estimada entitat.

Atès que aquesta xerrada és molt interessant s’invita també als socis de la RSAT.

Activitats de tardor – Conferències – Visites

Esdeveniments diversos han retardat la programació d’activitats de la societat durant el darrer trimestre de l’any. Algunes ja s’han celebrat, com la interessant visita a la vil·la romana de La Llosa a Cambrils i el Museu Molí de les Tres Eres que es va fer el 28 d’octubre, amb una nodrida assistència.

Tenim pendent la presentació del darrer volum 38-39 del Butlletí, ara ja imprés però que no ens ha arribat encara. Tan aviat com els butlletins estiguin disponibles anunciarem la seva presentació formal.

CONFERENCIES:

  • 15 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Un port-of-trade al litoral cessetà”, per Jordi Diloli, Ivan Cots i Jordi Vilà.
  • 22 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “La pedrera romana del Mèdol. Darreres novetats”, per Anna Gutiérrez Garcia-M. i Jordi López Vilar.

Ambdues es faran a la sala d’actes de la nostra seu, carrer Major 35, pral.

VISITA ARQUEOLÒGICA:

  • 25 de novembre, dissabte. Visita als jaciments del Bosc de la Marquesa: Embarcador romà de la Roca Plana, pedrera de la Punta de la Creueta i torre de Mas Grimau. Punt de trobada: Urbanització de la Mora c/ Baix Llobregat cantonada amb c/ Baix Camp, a les 11:00 h. Guia: Jordi López Vilar.

NOTA PELS SOCIS:

Aquest anunci s’ha enviat també per correu electrònic a tots els socis que ens han facilitat la seva adreça. Seria molt convenient que aquells que no ho hagin fet, ens la facin arribar per tal d’agilizar la tramesa de notícies i anuncis.

E-mail: informacio@arqueologica.org 

Preservar la creu de terme

Com a conseqüència a l’arrencada de la mèlia centenària que hi havia davant de la Diputació per la ventada de fa uns dies, la creu de Sant Antoni queda molt més visible. I ara es fa evident la qualitat del grup escultòric, al temps que augmenten les preocupacions per la seva conservació. Salvada per la sort, en caure l’arbre cap a l’altre costat, ara el major perill per al monument és la contaminació atmosfèrica i l’erosió.

Potser es temps de pensar de fer una bona còpia amb materials resistents com són les actuals resines amb pols de marbre o similars, i que l’original es pugui conservar al Museu d’Història de Tarragona, degudament acompanyada de la informació pertinent. L’estudi, fet ja fa molts anys pel Dr. Sánchez Real, mostra una obra escultòrica remarcable que cal protegir abans no sigui massa tard.

 

 

La mèlia, el creuer de Sant Antoni i altres petits desastres

Ja fa anys que des de la RSAT hem fet clams per la reducció botànica ornamental al jardí de Sant Antoni, tot just davant del que fou Casa de beneficència i ara Palau de la Diputació Provincial, per tal de protegir el creuer allí estant i que pateix cops de les branques quan fa vent. El creuer, datat de més de 400 anys (1604), és una peça arquitectònica preciosa que, al llarg del segles s’ha mogut a l’entorn fins a ocupar el lloc actual, amb la mala fortuna de quedar massa prop dels arbres veïns, que dificulten la seva visió. Costums i devocions han canviat amb el temps, i ara és excepcional que algun caminant s’apropi al creuer i faci una pregària per haver arribat al seu destí.Dels creuers a les cruïlles se’n pot fer molta literatura puix que carreguen molta història també.

Els fenomens meteorològics han pres aquest cop l’iniciativa i les ventades han tirat a terra l’arbre que, segons registres, havia estat plantat a la mateixa època de la creu de terme, al que se’n deia el jardí del general.

Les ventades han malmès altres arbres i algunes de les tanques petites a l’entorn del circ. Algunes que, tot plegat, haurien de desaparèixer perquè només tapen les vistes del monument.

 

Esdeveniments: l’alcalde, la directora del MNAT, Theodor Hauschild

Aquest web ha romàs silent unes setmanes per raons diverses, algunes no separables dels esdeveniments que viu el país.

Pel mig s’han produït altres, com la visita formal del proppassat 15 de setembre d’alguns membres de la Junta Directiva al senyor Alcalde de la Ciutat Josep Fèlix Ballesteros, visita dedicada presentar els projectes per a la celebració del 175 aniversari de la societat i els compromisos que prendrà la ciutat.

L’ altre va ser la visita a la nostra seu, el 27 de setembre, de la nova directora del Museu Nacional Arqueològic, Mònica Borrell Giró, amb qui es va mantenir una interessant conversa sobre el futur del MNAT, tan immediat per les obres i trasllat provisional, com a llarg termini sobre el museu a la Tabacalera.

I just avui, l’aparició a la seu en carn mortal, de l’insigne arqueòleg Theodor Hauschild, fill predilecte de Tarragona, Creu Sant Jordi, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i gran amic de la nostra societat. Ens congratulem de què continua bé de salut i actiu a la seva edat, i ens ha promès tornar de visita en uns mesos, potser el proper estiu.