Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

“Vine a l’Arqueològica”

RSAT portalLa jornada de portes obertes, de fet dues mitges jornades de divendres tarda i dissabte matí, han estat un discret èxit de concurrència. De fet ens animen a fer-ne més en el futur proper. Tot i la modesta exposició, els assistents han mostrat unànimement la seva satisfacció i, alhora, la sorpresa que, si no tenien coneixement previ, els hi representava la societat i la seva seu.

El que volem és recordar als socis precisament que, per a ells, tenim sempre les portes obertes. No cal més que trucar o enviar un e-mail.

 

Va de museus

P1030058.jpgEls proppassats dos diumenges el Diari de Tarragona ha publicat sengles articles signats per Rafa Marrasé sobre la situació dels museus arqueològics de la ciutat: el Museu Nacional i el Museu de la necròpolis.

El primer es fa ressò de la sentència judicial que obliga a l’estat a invertir 1,5 milions d’euros per a condicionar l’edifici de la plaça del Rei. Es parla de la necessitat d’obrir portes d’emergència inexistents, accessos de discapacitats i climatització, el que comporta refer tot el finestram. El segon, una mica més trist, revisa l’actual i deplorable situació del museu de la necròpolis, menjat per les humitats i ocupat pels coloms.

Els reportatges-denúncia, al bell mig de la campanya electoral pels ajuntaments, fan palesa la deixadesa que pateixen ambdues estructures museístiques, fruit de la desídia, la incompetència funcionarial i l’abandó per part de les administracions responsables al llarg d’un extensíssim període de temps. A banda del “Fuenteovejuna” de les responsabilitats per la implicació de tres administracions amb responsabilitat i competències, no podem per més que assenyalar alguns personatges concrets que amb un sentit errat i malaltís de la propietat, han deixat que la negligència adquireixi un caràcter de catàstrofe.

Però no ens cansarem de denunciar els fets i les situacions, que tenen mérit propi. I a l’administració més propera, just ara renovada, com és la municipal, continuar recordant que naveguem junts amb aquest vaixell que es diu Tarragona i que no podem restar immòbils mentre alguns llencen per la borda els béns que han estat fruit del treball de molts durant decennis.

(Els articles de R. Marrasé es poden llegir a l’hemeroteca de D de T, enllaçats  una mica més amunt i aquí)

La RSAT participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar

Castell del CatllarLa Reial Societat Arqueològica Tarraconense participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar com a entitat fundadora.
Es la voluntat de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de constituir, conjuntament amb l’Ajuntament del Catllar, una fundació amb la finalitat de defensar, protegir, conservar, promoure i difondre el patrimoni de titularitat municipal d’interès històric, artístic, arquitectònic, documental i cultural i, en particular, del Castell del Catllar, com a dotació fundacional el conjunt d’obres i publicacions sobre història i arqueologia referents a la matèria que es disposa a la RSAT. (El llista de publicacions està disponible a la biblioteca de la nostra entitat a qui ho demani)
S’ha nomenat el doctor Jordi López Vilar, vocal de la Junta de la RSAT i director del Butlletí, com a membre del Patronat de la
Fundació Castell del Catllar en representació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. el castell i els seus voltant, en particular amb el poblat protohistòric de l’Era constitueixen un conjunt d’un elevat interès monumental i arqueològic.

Una visita profitosa

MNATAquesta passada setmana vam rebre la visita a la seu de la RSAT de Xavier Llovera Massana, Coordinador Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Xavier Llovera és actualment la màxima autoritat administrativa pel que fa a la conservació i promoció del patrimoni monumental de Tàrraco.

Durant la visita vam tenir l’oportunitat de conèixer de via veu els projectes pel MNAT, la vila dels Munts i, també, l’elaboració d’un document sobre el Relat del patrimoni que permeti una ordenació de les visites prèvia una més ordenada senyalització. Tot això fruit de l’acord de l’Agencia amb l’ajuntament de Tarragona, i l’aquiescència del Ministeri de Cultura que ara està obligat per una sentència judicial a endegar les obres d’condicionament i clima del MNAT.

Un reportatge a Diari de Tarragona publicat aquest diumenge 17 de maig, es fa ressò de la sentència al titular, però al text es relaten els detalls del projecte i les quantitats de les inversions. Esperem que es vagin complint els terminis.

El més important però, és l’establiment d’un marc de relació fluida amb l’Agència i el MNAT que, cal recordar, és la seu oficial d’aquesta societat entre altres raons perquè una important part dels materials que conté el museu és propietat cedida per la nostra societat.

Col·loqui-debat 7 de maig de 2015 de les candidatures a les eleccions municipals de Tarragona

20150507_163605La tarda del 7 de maig, just poques hores abans del començament de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 2015, i convocat per la nostra societat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, a la seu del col·legi, es celebrà l’anunciat col·loqui-debat de candidatures a les eleccions municipals a Tarragona sobre el Patrimoni Monumental de Tàrraco.
Presidiren l’acte la nostra presidenta Pilar Alió, conjuntament amb la presidenta del Col·legi de Periodistes, Sara Sans. que presentaren l’acte, actuant de moderador el periodista i expert en temes de comunicació d’arqueologia de Tàrraco Carles Gosàlbez.

Participaren les quatre candidatures de partits actualment al consistori (PSC, CiU, PPC i ICV-EUA) i quatre aspirants a formar-ne part (ERC, CUP, C’s, AraTGN). S’acordà un torn d’intervenció del més recent al més antic, iniciant el debat amb la recomanació del moderador de centrar-se en propostes de futur i no tan en crítiques al passat de les que ja s’encarrega la societat civil. Les participacions foren de cinc minuts per partit.

En les intervencions inicials, el representant de AraTGN, David Serra, va fer esment de la necessitat d’un pacte de ciutat pel que fa al patrimoni, la importància de consensuar un relat de la ciutat per tal de mantenir si es vol la capitalitat cultural de Tarragona. Proposa un full de ruta integrador que pogués arribar fins a l’any 2025.

El representant de la CUP, Jordi Martí, demanar un programa amb participació popular en la planificació de la gestió del patrimoni, dins d’un projecte total de ciutat, tot recordant la importància de la recuperació dels masos de l’entorn del municipi així com les fortificacions ara abandonades.

El representant de Ciutadans, Rubèn Viñuales, mostrà el seu acord amb les propostes dels seus predecessors en la paraula i reclamar un millor finançament de les activitats com Tàrraco Viva per part de la Generalitat, així com la integració de les estructures del patrimoni en un museu de la Romanitat, pel que cal obtenir una millor inversió de les diferents administracions.

El representant d’Esquerra Republicana, Pau Ricomà, va posar èmfasi en la conservació dels monuments i la necessitat que el museu d’Historia assoleixi el protagonisme que doni suport al relat històric de la ciutat al llarg de tota la història, amb especial record de l’etapa medieval i el significat de Tarragona en l’inici de la història de Catalunya.

La representant d’ICV-EUA, Arga Sentís, va fer esment del patrimoni industrial de la ciutat i la necessitat del seu manteniment i exposició, demanant una gestió integral amb la necessària participació extra municipal. També la integració dels monuments en la memòria història que permeti explicar l’evolució de la ciutat a través dels temps.

El representant del PPC, Jordi Roca, va donar les gràcies a tots els organitzadors i participants, expressà que compartia l’esmentat pels altres participants i enfocà el seu discurs cap a l’eix organitzatiu i econòmic, per tal de desenvolupar una indústria cultural a la ciutat que permeti aprofitar el llegat monumental.

El representant de CiU, JosepMª Prats, va demanar la creació d’una regidoria de Patrimoni al consistori i l’elaboració d’un Pla estratègic amb participació amb l’ajuntament de la universitat i la Generalitat. Va reivindicar l’esperit cristià dels monuments i el màrtirs. Esmentà la ubicació del nou museu a la Tabacalera com a museu de la Cristianitat, integrant els monuments de la part baixa amb el Foro de la colònia i la part alta.

Per últim, la representant del PSC, actualment al govern de la ciutat, Begoña Floría, va recordar que una bona part del que s’havia esmentat ja s’està fent, que s’han catalogat fins a 700 peces monumentals i que es treballa per a consolidar el model de ciutat al voltant del patrimoni.

En obrir-se el debat, la part principal per part de diferents participants es va conduir cap a la necessitat de l’existència d’una indústria cultural que aporti recursos i turisme a la ciutat. Amb intervencions diverses i preguntes dels assistents sobre la gestió del patrimoni, l’ordenació del relat i, també, la necessitat d’un nou marc pel mecenatge, es tancà el debat després de 90 densos minuts.

La RSAT està satisfeta d’haver donat l’oportunitat a vuit polítics en actiu d’expressar la seva visió del patrimoni a Tarragona davant dels mitjans i d’una quinzena de membres de la societat i altres. Tot i la volatilitat del que es diu a les campanyes electorals, ha estat un bon recull del que les diferents opcions polítiques en pensen i sobre el que hom podrà passar comptes quan arribin al poder.

Col·loqui-debat amb les candidatures a les properes eleccions municipals

microsLa R. Societat Arqueològica Tarraconense ha convocat un col·loqui-debat de les candidatures a les pròximes eleccions municipals per tal de mostrar les propostes i idees sobre el Patrimoni Monumental de Tàrraco.
Per això hem comptat amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya- Demarcació de Tarragona que molt amablement ha cedit el seu saló d’actes per la celebració del debat.
L’acte es farà el dia 7 de maig, dijous a les 16.30
Presentaran el col·loqui Sara Sans, presidenta del CPCT i Pilar Alió presidenta de la nostra societat i moderarà el debat Carles Gosàlbez, periodista.
Es prevenen unes intervencions de 5 minuts per part de cada un dels candidats per a explicar els seus projectes/idees, seguit a continuació d’un debat, amb una durada de l’acte de 90 minuts.
L’acte és obert al pùblic

Actualitzacions

CataloguitoDe mica en mica anem actualitzat aquesta pàgina web. Ara podeu accedir al Catàleg actualitzat de les publicacions de la RSAT, excepció feta del Butlletí Arqueològic i les seves separates, només baixant la persiana de Publicacions a la dreta.

TÀRRACO. Una mostra del coneixement

Muralles i Cesar AugustUn dels vectors de l’activitat econòmica i social s’adreça cap a la qualitat de vida i l’atenció a les persones. Aquest és el vector comú dels àmbits de l’alimentació, les indústries de la salut i les indústries culturals i basades en l’experiència. Són precisament aquestes de les que forma part la nostra Societat Arqueològica. Una tradició de més de 170 anys de defensa del patrimoni arqueològic i cultural de Tarragona i les seves comarques ens porta al compromís de la transferència del coneixement de retorn cap a la societat, transferència del coneixement que és una responsabilitat dels científics i els acadèmics.

L’arqueologia és la clau de l’estudi del passat. I el coneixement del passat serveix per a conèixer el present i albirar el futur. La museologia és una de les formes de mostrar les realitats documentals. Si museu ve de musa, del lloc on habiten i on es veneren les muses, és el lloc d’inspirar idees, d’estimular el coneixement, molt lluny de la idea de magatzem. Tàrraco és un filó de troballes per a mostrar al món. Tota la ciutat és un museu. Això demana la integració d’espais i concentració d’esforços multidisciplinaris. El relat de Tàrraco.

S’ha endegat una activitat extensa i transversal liderada per Xavier Llovera Massana, Coordinador pel Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu immediat és un projecte de millora de l’organització del patrimoni mundial de la Tàrraco romana, juntament amb un projecte de millora de les infraestructures de la Plaça del rei a Tarragona: el Museu nacional i el museu d’Historia. Segons el Conveni Marc signat entre Generalitat i Ajuntament es constitueix una comissió que haurà de presentar:

  • Un equip de treball, que sigui representatiu del coneixement cultural, educatiu i turístic de la ciutat
  • Un pla de comunicació, que permeti donar a conèixer la intenció de les administracions i que sigui transparent en tota la gestió del projecte, així com fomentar el nou ús d’aquests espais
  • Un full de ruta amb calendari clar des de l’inici del projectefins aacabar-ne l’execució
  • Els coordinadors elaboraran un document de gestió conjunta dels espais, amb les obligacions de cadascuna de les parts.

Es compta amb la participació, a part de l’Ajuntament I del MNAT, representants de Patronat de Turisme de Tarragona, Tàrraco Viva, l’àmbit d’Arqueologia de la URV, l’ ICAC, el Museu d’Història , l’àrea d’Acció Cultural del Port de Tarragona, entre d’altres. La RSAT té la intenció de participar activament i decisiva en aquest projecte, aportant els esforços que calguin per a dur-la bon termini. Des d’aquesta pàgina web mantindrem informació continuada sobre el projecte.