Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Forats a les butxaques

21_prosp_tgn_1-400x300La soldada dels soldats pot ser l’únic romanent del seu pas per la terra, per les nostres terres. Investigadors de l’ICAC han trobat evidència de la presència de militars romans pels cims de les muntanyes de Prades, a més de 1000 metres sobre el nivell del mar. Les modernes tècniques de recerca ha permès la troballa de monedes dels segles I al IV i, en les proximitats, bales de fona de plom. Òbviament altres restes més peribles no resisteixen el pas del temps com ho fan els objectes metàl·lics. Com que no tots els soldats tenien forats a les butxaques, cal pensar que probablement eren bastant gent, desplaçant-se per les muntanyes i acampant en indrets diversos.

http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2016/romans-a-1-000-metres-dalcada-a-les-muntanyes-de-prades/

 

EXPOSICIÓ DE LLIBRES LITÚRGICS TRIDENTINS (S. XVI-XIX)

Expo llibres tridentins1Expo Llibres tridentins

 

 

 

 

 

Tot coincidint amb la Jornada de Portes Obertes la Reial Societat Arqueològica Tarraconense presenta els dies 4 i 5 de juny de 2016 una exposició de llibres Litúrgics Trientins dels segles XVI-XIX.

Per llibre litúrgic entenem un llibre que serveix per a la celebració litúrgica i està escrit amb vista a ella. És, per tant, un element de la celebració, i a ell també se’l respecta i fins i tot se’l venera. Els llibres litúrgics són un vehicle de la tradició, en tant que expressen la fe de l’Església. Però són també fruit d’una cultura, determinada quant al temps i a l’espai geogràfic. Pel que són i pel que representen, acostumen a ser modèlics en l’art de la impressió i de l’enquadernació.

Podem dividir la història dels llibres litúrgics en cinc períodes: Improvisació (segles I-III), creativitat (segles IV-VI), llibres litúrgics purs (segles VII-X), llibres litúrgics mixtes (segles XI-XVI), llibres tridentins (segles XVI-XX) i Concili Vaticà II (segles XX-XXI). Aquesta exposició és una mostra de llibres litúrgics tridentins, és a dir, emanats de les reformes del Concili de Trento (1545-1563). Des del temps de la seva promulgació, els llibres tridentins van romandre gairebé inalterats. Els anys següents al concili es van publicar el Breviari (1568), el Missal (1570), el Martirologi (1586), el Pontifical (en 1595), el Caeremoniale episcoporum (1600) i el Ritual (1614). Només a partir de mitjan segle de XX van patir reformes importants, fins els canvis més profunds que va representar el concili Vaticà II. Per tant, van estar vigents durant gairebé 400 anys.
Breviarium romanum. Comprèn la litúrgia de les hores o ofici diví, que és la pràctica quotidiana de la pregària en diferents hores al llarg del dia, amb uns continguts definits per a cada hora.
Missale romanum. És el llibre que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la santa missa.
Martyrologium romanum. És el llibre en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l’ordre dels dies de l’any.
Caeremoniale episcoporum. Conté fórmules i ritus de les celebracions reservades al bisbe, com la confirmació, les ordenacions, les consagracions d’esglésies, etc.
Rituale romanum. Conté varis rituals religiosos, referents especialment a l’administració dels sagraments (menys la missa), processons, benediccions, exorcismes, etc.
Llibre de cor. Llibre de gran format que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
Enquadernacions. Mostra de diferents enquadernacions del segle XVIII i primera meitat del XIX.

(J.López)

El pedestal de Fulvia Celera protegit, de moment

lapida protegidaOPINIÓ

El pedestal dedicat a Fulvia Celera, encastat a un edifici actualment en obres del carrer de la Destral, al que ens referíem a l’entrada immediatament anterior, ha estat protegit amb una cobertura provisional d’arpillera i fusta. Sembla que les denúncies públiques tenen la seva efectivitat. És cert que els estaments oficials poden no estar pendents de tot el que passa a la ciutat i que cal que els ciutadans responsables que van pel carrer, se’n facin responsables de notificacions i denúncies. També fora que tothom que fa una intervenció urbanística, sigui pública o privada, tingués la sensibilitat mínima de preservació del patrimoni. Però quan això no és així, cal que quan s’atorguen llicències d’obres en zones on existeixen restes arqueològiques, es facin els advertiments necessaris per a evitar malmetre peces que no tenen recanvi.
Pel que fa a les làpides amb epigrafia que es conserven a diferents indrets, el correcte fora que es treguessin i substituïxen per còpies, tal com es va fer a la façana del Col·legi d’Enginyers al carrer de les Escrivanies Velles amb les làpides hebraiques que hi ha. Només així es pot garantir la pervivència de les restes.

XA

Fulvia Celera, una dona tarragonina notable, menystinguda 2000 anys després

pedestal del carrer de la Destral numero 8La inscripció del carrer de la Destral que mostra la foto, és un pedestal d’estàtua que recorda Fulvia Celera, sense dubte una de les dones més poderoses i influents de la Tàrraco de finals del segle I, inicis del II dC. Ella mateixa és recordada en altres inscripcions de la ciutat, així com la seva família i els seus lliberts, que van arribar a obtenir els més alts càrrecs: amb el seu marit Caius Vibius Latro van ser els sacerdots suprems (flamen i flamínica, respectivament) del culte imperial a la provincia Hispània Tarraconense. El pedestal, dedicat pel seu llibert Marcus Fulvius Diadochus la recorda com a sacerdotessa vitalícia de la Concòrdia Augusta.

El document és una de les moltes inscripcions romanes que es troben encara incrustades a les parets dels carrers de la part alta i que avui en dia configuren un paisatge patrimonial d’enorme valor simbòlic per la ciutat, un paisatge que hauria de ser percebut pels ciutadans i per les institucions com a part de la mateixa Tarraco romana i viva que volem preservar. Cal que la presència de les inscripcions romanes als carrers de la part alta serveixi de crida a la nostra responsabilitat vers aquests monuments que encara avui ens parlen d’antics tarragonins. No podem permetre’ns negligències en la conservació del patrimoni, tampoc de l’epigràfic.

 

D.G.

(més…)

Presentació del darrer Butlletí Arqueològic

Presentacio ButlletiAquest dimarts, al Salo d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona es va presentar el darrer volum del Butlletí Arqueològic, amb una nodrida assistència. Amb aquest volum la nostra publicació es posa pràcticament al dia, aportant un seguit d’interessants estudis de diverses investigacions arqueològiques a les nostres contrades. (A la foto, l’equip d’autors)

Aquí sota, text del discurs de presentació ( clicar read more)

(més…)