Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d'intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Adornos ibéricos de bronce

Anillos__pendientes_y_brazaletes_argaricos_[La_Bastida_de_Totana]

L’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) restaura adorns ibèrics de bronze trobats en el jaciment del *Pontarró (La Secuita, Tarragona). La troballa va tenir lloc en 2012 arran d’una excavació d’urgència, i també es van trobar unes 6.000 comptes de collaret fetes de vidre, tot això en una sitja que podria tenir un ús ritual. L’ICAC restaura ara les peces de bronze, la gran majoria de les quals són adorns com a penjants, cadenes i agulles. L’objectiu de restaurar alguns materials de bronze és per la seva conservació, però sobretot, perquè una vegada nets es pugui extreure més informació arqueològica.

La responsable de la restauració, Anna Bertral és conservadora restauradora especialitzada en arqueologia i  investigadora adscrita del *ICAC que també ha coordinat el seminari “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”.

L’estudi dels materials del *Pontarró s’emmarca en el projecte “Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament en la *Cesetania occidental durant la Protohistòria (I mil·lenni aC)”. Els treballs de restauració els finança el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

(L’imatge correspon a troballes similars a la regió de Múrcia)

Arqueologia de la violència

MASSACRE 10000 ANYSEn la línia del post anterior trobem a l’edició d’avui del diari El PAIS una ressenya d’una excavació a l’Africa del que sembla ser la conseqüència d’unes morts violentes d’ara fa 10.000 anys. Es descriu com a una mostra dels orígens de la guerra. Sembla que això de la guerra ve de lluny, dissortadament. A les nostres contrades no som aliens a troballes similars, car la violència ens ha acompanyat tot sovint, des de l’edificació de les muralles de defensa fa 2100 anys fins a les fosses comunes de la Guerra civil.

 

 

 

La ciència, la veritat i la història

images-1“La definició moderna de la ciència podria afirmar que es tracta d’un estudi sistemàtic de la natura a través del mètode científic. Això significa crear una hipòtesi i proves per determinar el grau en què pot explicar els resultats del mesurament. Una idea comuna és que els fets científics són la veritat, però en realitat, no totes les persones en la societat (o fins i tot la ciència) realment està d’acord sobre el significat de la veritat. Com a qüestió d’observació, cal dir que no importa si hom creu que la gravetat és real o està d’acord amb les lleis de la termodinàmica i electrodinàmica. En la ciència, aquests seran cert si hom està d’acord amb ells o no, si van ser cert o si hom sap sobre ells o no. Una perspectiva similar podria aplicar-se als esdeveniments històrics.
Moltes persones creuen que la veritat és relativa, que la veritat és diferent per a diferents persones, que depèn de la forma de veure les coses. Altres veuen la veritat com a objectiu, que la veritat no depèn de nosaltres o la nostra perspectiva. No hi ha dubte que moltes persones no estaran d’acord amb molts altres sobre la naturalesa de la veritat, sinó en la ciència, la veritat està determinada per la mesura i observació. El mesurament es considera la veritat i els models que utilitzem per compte de les observacions es consideren científica en la mesura que puguin explicar els mesuraments.”

Aquest text de Robert Hayes s’estén en consideracions sobre la importància de la Arqueologia i fins i tot la ciència forense per aproximar-se a la veritat històrica. Coincideix en el temps en la publicació a Diari de T. d’una notícia sobre la memòria històrica de la Guerra civil i la trobada de 25 fossars a diferents indrets de Catalunya, sumant-se als més de 350 descoberts al país últimament. (DdT, nº 10.341, 9gen2015, pp32)

El text de R. Hayes conclou: “Tot el camp de la ciència forense moderna i l’arqueologia ens han ajudat a corroborar una lletania dels esdeveniments històrics de tot el món i al llarg de tot el registre de la civilització. Felicitacions als que utilitzen el mètode científic per tal d’establir la validesa dels esdeveniments històrics”.

 

La moneda en època d’August- Exposició al MNAT

unnamedLa moneda en època d’August reuneix en una exposició una selecció representativa de les monedes que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció que –en el cas concret de Tàrraco– esdevé exhaustiva, aplegant per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat dedicades, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco fou pionera.

L’acte inaugural es farà el dijous, 17 de desembre a les 19:30 h, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5).

 

Innovadora experiència docent entre alumnes d’Història de l’Art de l’IES Jaume I i de la URV

El divendres 11 de desembre l’Arqueològica va tenir el privilegi de participar, cedint l’ús de la seu social de l’entitat, en el colofó d’una interesantíssima i innovadora activitat docent organitzada per les professores Esther Lozano i Marta Serrano. L’activitat reconeguda pel Departament d’Ensenyament a través de l’ICE-URV també com a formació del personal docent, ha consistit en un projecte de col·laboració entre alumnes d’Història de l’Art de 1r de BAT de l’IES Jaume I i alumnes d’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Amb el títol “Secundària i Universitat: l’aprenentatge recíproc de l’alumnat d’història de l’art a través d’una experiència innovadora docent” aquesta ha volgut aproximar als dos col·lectius d’estudiants a través de la passió per l’art i el treball cooperatiu. Entre les diverses activitats portades a terme tenim la realització d’un itinerari guiat per Tàrraco i la creació  de material visual divers. L’experiència s’ha valorat molt positivament i profitosa per ambdues parts. Des des de la nostra entitat només ens resta aplaudir aquesta iniciativa que ha permés assolir un major coneixement i possiblement estima del llegat antic de Tarragona a les joves generacions.

DSC_0256

DSC_0286 DSC_0262 DSC_0260 DSC_0257

Presentació de llibre. Oikonomía : οικονομία

oikonomíaOikonomía: cuidados, reproducción, producción, de la Col·leció Antropologia Mèdica de la nostra universitat pública

La presentació comptarà amb la presència de les autores, Coral Cuadrada, Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo.

L’acte tindrà lloc al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el dimecres 16 de desembre a les 19:30 h (plaça del Rei, 5 · Tarragona).

La medicina a Roma

La Medicina a Roma - 1El Medical Anthropology Research Centre de la nostra universitat ha organitzat un seguit de conferències amb motiu de l’exposició que es mostra al CRAI del Campus Catalunya sobre la Medicina a Roma.
La presentació del cicle va anar al càrrec dels professors Coral Cuadrada i Oriol Romaní.
El professor Ricardo Mar, arquitecte i arqueòleg, presentà una conferència sobre els cults i els santuaris de sanació a les ciutats romanes. Sobre uns estudis sobre l’arqueologia dels centres de salut lligats a les aigües i a les fonts, recordà l’origen grec d’aquestes instal·lacions sota la dedicació a Asclepio i les deesses de la salut Hygea i Panacea. Seguí una ampla descripció de les estructures dels edificis acompanyada d’iconografia, l’asclepeion instaurat a Roma a l“isola tiberina” cap a l’any 240 aC.
I una explicació de com el sanatori d’Empúries, excavat per Puig i Cadafalc fa cent anys, per les seves troballes molt probablement no estava dedicat a Asclepio sinó a la deïtat egípcia de Serapis…
La professora Joana Zaragoza, del Departament de Filologia, ens va portar també als orígens grecs de la medicina romana, amb especial èmfasi en els aspectes femenins de la salut, tant com a pacients com curadores i el paper de la dona al món antic. El principal compromís es trobava a l’àrea de la reproducció. La dedicació dels Textos hipocràtics al coneixement i tractament de les malalties de les dones configuraren la visió del cos de la dona.
Finalment Ada delasHeras, investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica es va estendre sobre les pràctiques mèdiques de l’antiguitat tardana, al Baix imperi.

Es va anunciar un segon curs sobre aquestes temàtiques per la primavera vinent.

15 anys de TÀRRACO Patrimoni Mundial (Article a Diari de T.)

Pont del diableAbans de la declaració ja sabíem que Tàrraco era un jaciment excepcional. El seu conjunt monumental resulta un dels més importants de la mediterrània occidental des de diversos punts de vista. Primerament pel diacronisme de l’evidència arqueològica, és a dir, la presència de troballes de totes les èpoques històriques des de la república romana fins la baixa antiguitat. En segon lloc per la genuïnitat i l’excel·lent estat de la majoria dels monuments conservats parcialment. Alguns elements esdevenen únics per infreqüents, per les seves dimensions i la qualitat constructiva. Tàrraco te tots els testimonis arquitectònics i arqueològics imprescindibles per la vida en qualsevol ciutat antiga: infraestructures defensives, hidràuliques, espais de reunió,d’activitats econòmiques, de culte, gestió i lúdiques.

Però si el testimoni arquitectònic i arqueològic tangible justifica per si mateix els valors que en Tàrraco va reconèixer la Unesco, la nostra ciutat també va desenvolupar un paper transcendental en la conquesta de la península, així com a camp de proves i experimentació d’exitoses estructures administratives i religioses que després s’estengueren a la resta de l’imperi. Tàrraco no només és important com a colònia i com a capital de la major província de l’imperi romà, sinó que també a través d’ella es produeix el procés de la romanització del país, i posteriorment l’expansió del cristianisme.

La distinció suposa una enorme responsabilitat en la gestió d’un patrimoni que s’entén rebassa els límits de la pròpia ciutat. Tots els esforços per aconseguir-la van generar la unitat d’institucions i societat civil, i es van crear unes expectatives i un estat d’ànim que pensàvem era idoni per la recuperació, millora i posada en valor del seu llegat.

Malauradament no ha estat així i l’oferta patrimonial s’ ha anat reduint a partir del tancament d’espais, en el manteniment i la inversió, i quan s’ha intervingut no sempre pensem ha estat encertadament. L’experiència ens demostra que sense la consideració de la societat civil com a agent vàlid en la tutela del patrimoni, l’administració per sí mateixa no pot assolir la tasca de salvaguarda i difusió d’un llegat tan important.

S’ha de recuperar la il·lusió perduda, la confiança mútua i el diàleg, actuant de manera conjunta amb nous projectes encisadors que esdevinguin revulsius com el Museu de la Tabacalera, el teatre i la part Alta com unitat de conjunt,i que situïn a Tarragona com a ciutat referencial de la romanitat. El patrimoni de Tarragona és un diamant en brut, amb un gran potencial, que necessita sumar els esforços de totes les parts implicades en la seva gestió i conservació.

REIAL SOCIETAT ARQUEOLOGICA TARRACONENSE

Butlletí – Recordatori

Publicaciones RSAT-1El darrer Butlletí publicat ha estat distribuït a tots els nostres corresponsals. Els socis de Tarragona que vulguin poden passar per la seu de la societat a recollir-lo. (Com sabeu l’enviament per correu és molt onerós per la societat, puix costa quasi més que l’edició de cada volum). Matins a primera hora o divendres a la tarda, però millor que truqueu abans per estar segurs que hi som.