Tag Archive: MNAT

El MNAT al Port

Aquest dissabte 16 de juny hem tingut l’ocasió d’assistir a la inauguració-presentació de l’exposició dedicada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al “Tinglado 4″ del Port de Tarragona.
El propòsit de l’exposició és intentar mantenir una part del museu i les seves peces a l’abast del públic mentre duren les obres d’arranjament de la seu a la plaça del Rei.

Amb això, bé podríem tancar aquesta nota-notícia pels nostres socis i seguidors. Em sembla però, una bona oportunitat per aportar algunes explicacions que poden ser, també, d’interès. Com que és una iniciativa personal, i amb permís de la RSAT, ampliaré aquesta entrada amb el que són aportacions de caràcter més personal i, per això signaré l’autoria al final.

El MNAT no ha arribat al port–ha arribat a port, potser?–per una casualitat més o menys atzarosa. Aquest darrer episodi és fruit d’un excel·lent treball de la direcció del museu, sota l’autoritat de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), un ens que a penes te cinc anys de vida de la Generalitat de Catalunya. Com que cal conèixer el qui és quí puix que l’onomàstica ajuda a entendre el relat, Xavier Llovera, primer i Mònica Borrell més recentment, amb la dedicada i incansable cooperació del personal del museu, han dut a terme la tasca del trasllat i la museïtzació de les peces que del museu s’exposen.
El bon fer i excel·lent disposició dels tècnics de l’àrea de cultura de l’Autoritat Portuària, amb una llarga trajectòria de muntatges exitosos, han garantit que el marc que envolta les peces del museu permeti un bon accés i informació al visitant. Això sota la decidida presència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu i Figueras que amb una trajectòria de cooperació amb afers culturals de molt alt nivell, just ara abandona aquesta dedicació.

Això però, no ha estat un disseny més que voluntariós. El MNAT ha hagut d’abandonar la seva seu al número 1 de la plaça del Rei no gens menys que per una ordre judicial. El deplorable estat de manteniment i notables dèficits estructurals als quals mai se li van posar remei, van portar als treballadors del centre a plantejar una denúncia davant de les autoritats laborals, per les lamentables condicions laborals en les quals havien de treballar. Una numantina i desnortada resistència per part de la direcció va endarrerir el tràmit judicial fins que finalment, una sentència ferma, obligava al responsable de la gestió del centre, la Generalitat de Catalunya, a procedir a realitzar les necessàries obres d’arranjament. Cal recordar aquí que el MNAT, com a museu NACIONAL, és propietat de l’estat espanyol i que, en compliment de les transferències en matèria de Cultura i Patrimoni, ara fa uns anys va traspassar la gestió a la Gencat. I, per cert, que alguns dels funcionaris més antics, ho són de l’administració de l’estat, tot i que ara també, qui els paga i mana és la Generalitat.

De la sentència en fa més de quatre anys i les obres no es poden començar fins que es deslliurin els espais i es traslladin i emmagatzemin les obres dipositades al museu. (Nota al marge: quan diem dipositades volem insistir en què, una part substancial del material del museu la componen peces propietat de la RSAT, cedides en el seu dia amb els canvis legislatius sobre el patrimoni cultural; propietat a la qual la RSAT mai no ha renunciat.)
El projecte de les obres contempla principalment el canvi de tots els finestrals, de ferro de l’època i que no suporten vents i pluja, la instal·lació d’un ascensor i accessos per a persones amb limitacions de mobilitat, la climatització i, més important, sobretot pel temps que ha portat la negociació del projecte, una nova central transformadora de l’escomesa elèctrica. Això a banda de la nova museïtzació que hauria de permetre una millor i més comprensible contemplació de les peces del museu.

Cosas de palacio” que s’han vist i es veuran enrederides per qüestions pressupostàries, puix que el projecte s’ha periodificat per assignar-se durant un període de quatre exercicis i, com que encara no ha començat, si algú té interès a veure el MNAT a la seva seu, caldrà que s’esperi a l’any 2024 o 2025. Vale?

La visita a l’exposició és gratuïta fins a l’1 de juliol…d’enguany.

XA/RSAT

Esdeveniments: l’alcalde, la directora del MNAT, Theodor Hauschild

Aquest web ha romàs silent unes setmanes per raons diverses, algunes no separables dels esdeveniments que viu el país.

Pel mig s’han produït altres, com la visita formal del proppassat 15 de setembre d’alguns membres de la Junta Directiva al senyor Alcalde de la Ciutat Josep Fèlix Ballesteros, visita dedicada presentar els projectes per a la celebració del 175 aniversari de la societat i els compromisos que prendrà la ciutat.

L’ altre va ser la visita a la nostra seu, el 27 de setembre, de la nova directora del Museu Nacional Arqueològic, Mònica Borrell Giró, amb qui es va mantenir una interessant conversa sobre el futur del MNAT, tan immediat per les obres i trasllat provisional, com a llarg termini sobre el museu a la Tabacalera.

I just avui, l’aparició a la seu en carn mortal, de l’insigne arqueòleg Theodor Hauschild, fill predilecte de Tarragona, Creu Sant Jordi, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i gran amic de la nostra societat. Ens congratulem de què continua bé de salut i actiu a la seva edat, i ens ha promès tornar de visita en uns mesos, potser el proper estiu.

 

 

Museus

img_2776img_2775Aquest passat dissabte es va fer l’anunciada visita al Museu Arqueològic Nacional de Tarragona (MNAT), Interessant, però que serveix sobre tot per comprovar, un cop més, el lamentable estat i limitacions de la institució. Això tot esperant les anunciades reformes parcials, determinades per sentència judicial per no cumplir normatives de seguretat i laborals.

A canvi, vam gaudir d’un voluntariosa mostra sobre el monument de Centcelles (http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=88 ) que recull visions actualitzades d’una de les més importants peces del nostre patrimoni tardo-romà.

Tot recordant que una substancial part de les peces del museu van ser l’aportació de la nostra Societat i el, per ara, somni de que algún dia es podrà utilitzar l’edifici de la abandonada Tabacalera com a seu pròpia del museu.

Mentrestant es coneix la notícia de que la fiscalía especialitzada en Patrimoni ha obert dligències contra l’anterior director del museu pel tancament durant més de 20 llargs anys del museu de la Necropolis paleocristina.

Museus en precari i als jutjats…

 

 

Sant Jordi – 2016

MNAT webAquest proper dissabte 23 d’abril hi ha una Jornada de Portes Obertes a tots els centres que depenen del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona −Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (Av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Altafulla) i Vil·la romana de Centcelles (Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en el seu horari habitual, així com les exposicions “La moneda en època romana” i “Meet me there”, al Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5)

Una cosa més a fer per Sant Jordi.

 

 

La moneda en època d’August- Exposició al MNAT

unnamedLa moneda en època d’August reuneix en una exposició una selecció representativa de les monedes que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció que –en el cas concret de Tàrraco– esdevé exhaustiva, aplegant per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat dedicades, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco fou pionera.

L’acte inaugural es farà el dijous, 17 de desembre a les 19:30 h, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5).

 

Arqueologia: com el pa que mengem

Objectes de PompeyaEl blog “Meridianos“, que es dedica a reportatges diversos, aporta una recepta per a l’elaboració de pa amb una recepta de fa 2000 anys. Concretament fa referència a un pa conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, precisament aquest museu arqueològic al que voldríem que es sembles el nou Museu Arqueològic Nacional a la Tabacalera.

Posats a fer reconstruccions històriques, dedicar una estona a fer pa té un especial atractiu. Bé que la formula o recepta aportada és quelcom complexa, amb ingredients que, estem segurs, no eren disponibles a l’època de l’Imperi, com el gluten per separat. Tampoc queda clar que el forner esclau de Q. Granio Verus tingués necessitat de barrejar tres classes diferents de farines. Les preferències d’un cereal o altre estaven més lligades a la disponibilitat que a la gastronomia, i el contingut de segó també depenia de les habilitats dels moliners.

El memorable és tenir evidència de què un 24 d’agost d’ara fa 1936 anys algú feia pa, sense sospitar que una erupció volcànica seria la fi del món, del seu món.

I el que si crec és que un museu arqueològic com cal ho necessitem com el pa que mengem…o menjàvem.

MNAT – Tabacalera – futuro

jardi verticalAra fa unes setmanes, concretament el 20 d’abril, ens fèiem ressò de la promesa de l’alcalde de promoure la dedicació de l’antiga Fàbrica de Tabacs a seu del Museu Nacional Arqueològic.

En un encertat article l’arquitecte-aparellador Enric Casanovas ( http://www.diaridetarragona.com/opinion-&-blogs/45438/tabacalera%10el-ultimo-desacierto ) ens recorda que el conjunt d’edificis de la Tabacalera ha esdevingut el terrabastall on van a parar tot allò que no saben on posar-lo. Mentrestant els milers (de fet, milions) de peces arqueològiques del MNAT dormen oblidades emmagatzemades a una nau del polígon industrial.

L’inici de la nova legislatura municipal no ha permès albirar grans canvis en l’inèrcia, per no dir inanició, dels projectes i, sobretot i precisament, la manca de projectes clars. Les consideracions econòmiques no haurien de preocupar-nos a una ciutat que ha llençat 50 milions d’euros a l’aigüera del pàrquing Jaume 1r (per cert, felicitacions als “Jaumes” avui 25 de juliol) i que ja porten 35 milions més enterrats a un mercat que, pel que sembla, no arribarà mai a funcionar. En tot cas, però, del que es tracta és de generar els diners de les fonts naturals d’inversió en cultura pública: la Generalitat de Catalunya, el govern de l’Estat i, també, els fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) que en el seu programa 2020 promou aquelles inversions que contemplin una transferència de coneixement a la població, per sobre de les faraòniques obres públiques que s’han fet fins ara. Al cap i a la fi, un Museu Nacional Arqueològic de la categoria que es pot muntar representa un projecte pel gaudi no només dels habitants de la regió, sinó dels milers de possibles visitants de tot el món, d’un entorn que és Patrimoni de la Humanitat.

No ens cansarem de recordar-ho..