Tag Archive: Muralles de Tarragona

L’afer Minerva

Com bé sabeu, Minerva és la deessa romana de la saviesa. Potser no l’invoquem prou quan comprovem que els límits de l’estupidesa humana són inabastables, com sembla que deia Albert Einstein: “Hi ha dues coses infinites, l’espai i l’estupidesa humana…i no n’estic gaire segur de la primera…“.

Operaris que han muntat la bastida que ha de permetre fer els treballs de restauració de la Torre de Minerva de Tarragona i del relleu dedicat a la deessa han foradat els monuments. Per tal de fixar l’estructura metàl·lica s’han fet dotze forats a la torre -que forma part de la muralla del segle II dC.-, un dels quals, sobre el mateix relleu. Un cop més assenyalem el coneixement de l’esdeveniment al sempre vigilant Rafa Marrassé i la publicació Porta enrere, que ens recorda que la Torre de Minerva data del segle II a.C. i el relleu és l’escultura més antiga de la península Ibèrica. Ha estat aquesta difusió de la notícia que ha motivat la resposta i actuacions de l’àrea de Patrimoni de la corporació municipal, l’inici de la reparació de l’agressió i l’esclariment de responsabilitats civils i, àdhuc, penals, del fet.

(La foto és de ACN/Núria Torres)

Opcions. La restauració dels monuments

L’altre dia amb motiu de llegir la notícia que deia que es procediria a restaurar la Torre de Minerva del Passeig Arqueològic, em va venir al cap fer una reflexió sobre la restauració dels monuments de Tarragona que son Patrimoni de la Humanitat. Trobo molt bé que institucions privades financin aquestes restauracions, però crec que el problema ve perquè no hi ha un criteri per establir quines són les preferències per les més necessitades de restauració. Vull dir que, per exemple, aquest any es compleixen els set-cents anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la nostra ciutat: no hagués estat una bona idea restaurar el jardí del carrer de les Coques i la Capella de Santa Tecla la Vella? No seria més bo restaurar la part de la muralla sobretot al portal del Roser o l’entrada per l’Escorxador?. No seria bo restaurar les columnes que estan caient al Pretori a la plaça del Rei? Doncs bé crec que el problema està en el fet que les diferents administracions responsables d’aquests monuments no es posen d’acord en qui ha de donar el primer pas. El Diari de Tarragona el diumenge passat hi havia una entrevista a uns divuit personatges de la ciutat de diferents àmbits, als que els hi preguntaven que demanarien al nou govern de la Generalitat. Malauradament cap d’ells va contestar res sobre demandes del patrimoni. Això em va fer reflexionar que amb aquest tema poca gent dóna la importància que té el ser Patrimoni Mundial. Per la qual cosa demanaria als polítics es posessin les piles i actuessin davant als diferents estaments oficials fins a obtenir les desitjades subvencions per l’arranjament del nostre patrimoni. I, per altra banda, seria necessari actuar de tal manera què es marquessin unes prioritats necessàries per a la conservació dels nostres monuments.

Francesc Barriach, vocal de la Junta Directiva

 

..

Manteniment del Patrimoni

Es van repetint notícies sobre l’estat i manteniment del Patrimoni arqueològic de Tàrraco als mitjans locals, que no fan més que recordar les deficiències de plans de gestió integrals del jaciment.

Avui ens fem ressò de veus assenyades d’observadors qualificats com el nostre President d’Honor, Rafael Gabriel, quan porta la nostra atenció sobre “…l’estat de la gran pilastra de l’entrada al Pretori. Està revestida amb pedra artificial imitant carreus que s’està disgregant. Les façanes sud i de ponent també fan esgarrifar. Si ens fixem també en les muralles (especialment al portal del Roser i al Rectorat, entre altres trams) .

La pilastra, un aditament al recinte del Pretori d’aportació recent, te un forjat de ferro que, amb el temps i la intempèrie, s’ha rovellat regalimant el rovell per l’exterior i qüestionant la seva estabilitat. El Portal del Roser (a la foto de F. Barriach: clicar a sobre per ampliar), porta d’accés a la Part Alta, a banda de la poc afortunada estètica del disseny del sistema de control d’accés, té algunes estructures al límit de la precarietat.

 

..

Una altra vista panoràmica de Tarragona al segle XXI

Ens hem acostumat a mirar la ciutat des del port. Per raons d’il·luminació amb llum de migdia, perspectiva i, també, l’accés des d’una façana, la vista de Tarragona des del moll ha estat model per artistes i fotògrafs. Les vistes aèries, fotografies històriques, també ens mostren la ciutat des del mar. Com que el turó de la ciutat fa baixada, es veuen millor els diferents nivells que permeten identificar edificis i altres detalls. Les visions antigues, de van Wyngaerde o dels geògrafs militars francesos als segles XVII i XVIII miren la ciutat des d’altures pròximes en les quals les muralles ocupen un loc preeminent.

Oferim aquí una imatge recent, des de l’aire i des de llevant, de J. Moncusí, facilitada pel seu pare, soci de la nostra entitat, que segur que sorprendrà. El cercle de les muralles queda evident pel joc de sombres i llums.

L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.