Tag Archive: Muralles de Tarragona

Una altra vista panoràmica de Tarragona al segle XXI

Ens hem acostumat a mirar la ciutat des del port. Per raons d’il·luminació amb llum de migdia, perspectiva i, també, l’accés des d’una façana, la vista de Tarragona des del moll ha estat model per artistes i fotògrafs. Les vistes aèries, fotografies històriques, també ens mostren la ciutat des del mar. Com que el turó de la ciutat fa baixada, es veuen millor els diferents nivells que permeten identificar edificis i altres detalls. Les visions antigues, de van Wyngaerde o dels geògrafs militars francesos als segles XVII i XVIII miren la ciutat des d’altures pròximes en les quals les muralles ocupen un loc preeminent.

Oferim aquí una imatge recent, des de l’aire i des de llevant, de J. Moncusí, facilitada pel seu pare, soci de la nostra entitat, que segur que sorprendrà. El cercle de les muralles queda evident pel joc de sombres i llums.

L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.