Tag Archive: Patrimoni

Les nostres propostes als partits que concorren a les eleccions municipals del 2019

Aquest proppassat dia 7, dimecres, tingué lloc l’acte de presentació de propostes sobre el Patrimoni de la ciutat. Tot coincidint amb l’any del 175 aniversari de la nostra entitat i dins del curs d’actes i conferències, la RSAT recull el que són les seves propostes, desitjos i recomanacions sobre el Patrimoni arqueològic de la ciutat. A aquest web es troba el text “VISIÓ DE FUTUR DEL PATRIMONI, Tarragona vers el segle XXII” redactat just a començament del segle i amb la intencionada referència al segle XXII. Quan la història de la nostra societat abasta ja tres segles: una bona part del XIX, tot el XX i el que portem del segle XXI, ja podem pensar i actuar en terminis temporals de centúries. La “Visió de futur” fa un recull ample de la situació i necessitats dels monuments. Sembla que en els anys transcorreguts des de la publicació la situació general no ha canviat gaire, tot plegat. El més important que ha succeït en aquest període potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 7500 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.

En aquesta oportunitat, la RSAT ha volgut aportar d’una forma resumida els arguments de la necessitat ciutadana i municipal de la preservació i cura del patrimoni històric en el seu conjunt. Les pròximes eleccions estan encara a mig any de distància, però és un bon moment per recordar als que es presentin el compromís que adquireixen, i perquè triïn els aspectes que vulguin o puguin incorporar als seus programes electorals.

El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.

Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.

Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.

Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:

Uns criteris generals: 1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i en món acadèmic. 8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.

I almenys quatre actuacions que ens semblen irrenunciables:

Que el Museu Nacional vaigi a la Tabacalera

    La retolació explicativa del TOTS els monuments

       Que TOTS els museus  estiguin oberts

            La coordinació de TOTES les administracions

_______________

(A l’imatge: a l’acte van assitir representants de tots els grups municipals: el Sr. JM Milà pel PSC, el Sr. R Viñuales per Ciutadans, el Sr. P Ricomà per ERC, el Sr. D. Nadal pel Partit Demòcrata, la Sra. L Estrada per les CUP, la Sra. A. Sentís per IC-V,  i la notada absència del Partit Popular. No hi ha constància de assistència d’altres grups politics, al moment actual extraconsistorials.

“Tarragona: vers el segle XXII”, conferència de presentació

Dins del programa d’activitats del 175 aniversari, el pròxim dia 7 de novembre la nostra societat presentarà una conferència sobre el conjunt de propostes d’actuacions que s’haurien de realitzar envers el patrimoni arqueològic. Tenint en compte que a la primavera es faran les eleccions municipals, la conferència està especialment dedicada als grups polítics que es presentaran als comicis. Encara queden sis mesos i molts partits ja fa temps que hi treballen en la confecció dels seus programes electorals. Amb aquesta perspectiva, la RSAT vol oferir una visió sobre el que, des d’una entitat executiva com és l’ajuntament, es pot fer per la preservació, rehabilitació, difusió i gestió del conjunt de monuments que formen part del nostre patrimoni i, també, l’organització de la ciutat al seu voltant. Aspectes patrimonials, arquitectònics, urbanístics i també legals, pressupostaris i, alhora, polítics, tenen cabuda en les propostes.

L’acte es celebrarà a la sala d’actes de la societat, carrer Major, núm. 35, a les 19.00 h. i està obert, lògicament, als socis i simpatitzants.

Us hi esperem.

 

Balanç de Gestió de recintes monumentals de Tarragona

La regiduria de Patrimoni i el MHT presenten els resultats de la campanya 2016 de visites turístiques al Patrimoni Monumental de la Ciutat a la seva pàgina web (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/noticies-2017/els-recintes-patrimonials-reben-mes-de-630.000-visites-durant-lany-2016). A aquest exercici s’han recuperat les xifres d’ara fa set anys pel que fa a visites globals, que havien perdut un 27% de les visites l’any 2012, relacionable amb la crisi econòmica, esdeveniment que sembla que ho explica tot. El tancament al pùblic de les cases-museu Castellarnau i Canals també representa una reducció en el nombre de visites.

A banda queda l’atractiu que representa el MNAT a les seves seus de la plaça del Rei i la Necropolis, del que no disposem de dades actualitzades.

Contents com estem de que el nostre patrimoni monumental sigui una font d’atracció per als visitans, encara patim per les mancances en l’àmbit informatiu i la continuïtat dels circuits, actualment en fase d’actualització. I pels esforços necesaris per a ordenar les visites, periodificar-les i integrar-les. Cert que podriem arribar a un milió de visites, però ens queda molta feina abans de morir d’exit, preocupació a molts indrets de gran atractiu turístic.

 

 

 

Conferència Tarragona i el seu patrimoni

Les entitats amb activitats a l’entorn de la Setmana Santa tarragonina escalfen motors. Aquest divendres 3 de febrer a les 20h i a l’església de Natzaret, tindrà lloc una conferència pronunciada per la congregant i presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Sra. Pilar Alió Borràs. La conferència emmarcada dins del cicle Les Conferències de La Sang, versarà sobre l’Arqueologia i el patrimoni tarragoní.

Esteu convidats.

 

Més sobre el patrimoni històric

bego-floria-a-dmes-2La imatge aqui al costat (clicar a sobre per a ampliar) reprodueix l’article publicat a Diari Mes per la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona posant l’accent en el valor estratègic del nostre llegat arqueològic. Important com a manifest de posicionament, just quan hem sentit qualificar de “casposa” la dedicació a la protecció i difusió del nostre patrimoni monumental, defineix la importància que l’ajuntament dona al Patrimoni. Bé que l’ajuntament ho manifesti i bé que vigili si al seu entorn i per les inquietuts que provoca l’incertesa del projecte dels Jocs Mediterranis del 2017, algun desinformat malinterpreta la realitat.

Precisament aquest mes es celebrarà a Tarragona, com ja hem anunciat des de aquí, el III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal. I el tema elegit és el Circ de Tàrraco. Podem doncs recordar que la tradició de conteses esportives i espectacles populars tenen  a la nostra ciutat una tradició de 2000 anys. Fins avui ens arriben la persistència de construccions arquitectòniques ùniques al món en quant a la seva conservació, i els testimonis epigràfics dels protagonistes de les curses de carros, Amb això també, l’evidència de l’afició i interés de la població de Tàrraco en les activitats lúdiques populars.

Tot desitjant el millor dels èxits als Jocs Mediterranis, s’haurà de veure si en 2000 anys més en quedarà un record documentable com el que ens aporta el Circ.

 

 

Arqueologia contemporània

savinosa

Diari de Tarragona va publicar dissabte 22 d’octubre, un reportatge recollint les opinions de la nostra societat sobre La Savinosa http://www.diaridetarragona.com/tarragona/72890/la-arqueologica-critica-que-no-se-derriben-los-edificios-de-la-savinosa. El titular a primera plana anunciava que “La Arqueològica pide demoler los edificios de la Savinosa”. El Diari ha confós el contingut d’una conversa personal i informal referida a l’estat de conservació dels edificis de la Savinosa i les opinions en ella expressades amb un posicionament formal de la nostra entitat sobre el projecte de recuperació de l’antic Preventori, projecte que l’Arqueològica desconeix i sobre el qual no es pot pronunciar. Aquestes opinions foren  expressades al final d’una llarga conversa amb el periodista Octavi Saumell sobre aspectes diversos de la protecció del patrimoni de la ciutat, que arrenca de l’escrit que la RSAT ha adreçat a l’ajuntament i del que fèiem referència ara fa uns dies: https://www.arqueologica.org/2016/10/07/la-proteccio-del-patrimoni-i-les-festes-a-la-part-alta/, i que era el motiu principal del contacte.

La dedicació mantinguda per la RSAT a la defensa del Patrimoni arqueològic ha estat principalment enfocada a la part més antiga: el llegat de la Tàrraco Romana, únic, extraordinari i en bona part reconegut fa quinze anys com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ha estat la tradició des dels fundadors de la Societat, que van dur a la recuperació de importantíssimes peces arqueològiques, que la RSAT va custodiar fins a cedir-les en dipòsit a l’actual Museu Nacional Arqueològic per la seva cura i exposició. Però la societat també ha entès que la conservació i promoció del patrimoni inclou TOT el patrimoni i que la història i l’arqueologia reconeixen tots els períodes fins als temps actuals. La defensa de la nostra ciutat inclou realment tot el que és de tots i, també, allò que està en mans privades però que forma part del paisatge i l’estructura de l’àmbit on vivim.

La contemplació del creixent número d’estructures arquitectòniques que han perdut el seu ús, i que sembla que no som capaços de donar utilitat en la Tarragona actual ens resulta d’especial preocupació. Recentment un partit polític amb representació municipal va editar un llistat amb una quarantena d’edificis abandonats o sense ús conegut: La Tabacalera, La “Residencial”, la casa de l’Ardiaca, el modern edifici d’Obres del Port, el Banc d’Espanya, l’hospital “Casablanca”, entre d’altres, destacant pel seu abandonament de llarga durada “La Savinosa”. Uns quants d’ells van formar part d’una exposició de denúncia per una artista local (E.M. “De la A a la Z”, Tinglado del Port, 2016).

El nou concurs d’idees i projectes sobre “La Savinosa” ha adjudicat el premi a un equip d’arquitectes que preveuen la conservació i restauració de les ruïnes existents de l’antic Preventori antituberculós. El que queda dels edificis està molt més enllà de la seva possible reconstrucció. La part d’instal·lacions de conduccions i clavegueram inservibles i les estructures haurien de reconstruir-se totalment per ser dignes de conservació. I, el que és més preocupant, no sembla que s’hagi definit el possible ús a donar a la restauració dels edificis. Sense definir en primer lloc la seva finalitat i el que es pot o vol fer amb els edificis i els espais, és molt agosarat decidir com han de ser.

Independentment de l’estat de conservació dels seus edificis en l’actualitat, el conjunt de la Savinosa és una mostra de l’arquitectura de principis del segle XX obra de Francesc Monravà Soler, de línies simples i pràcticament racionalista, amb uns edificis singulars disposats simètricament, de gran força estètica, i una volumetria ben adaptada al paisatge que són dignes de conservació, motiu pel qual té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local.

La RSAT manté el seu interès per l’arqueologia de la ciutat en totes les seves èpoques i de fa temps que elaborem criteris de conservació, manteniment, ús i qualificació de les peces del nostre patrimoni. La ciutat del present és fruit de la ciutat del passat, i suport i bressol de la ciutat del futur.

 

 

La protecció del patrimoni i les festes a la Part Alta

paelles-i-patrimoniDurant l’estiu hem estat testimonis de les dificultats de la conciliació de les activitats festives amb la preservació del nostre patrimoni arqueològic. El carrer  és de tothom i les festes són pel gaudi, la xerinola, les danses i el divertiment. Però algunes parts sensibles del que és de tothom, es poden ressentir quan l’activitat s’exagera i la cura per l’entorn es perd. Els veïns de la Part Alta de fa temps es queixen amb raó dels sorolls. La RSAT també som veïns, tot i que a les nits i als festius no hi som i no ho patim. Però hi ha efectes del soroll que afecten peces i materials del patrimoni antic. I moltes actuacions clarament evitables que embruten, malmeten, el que és pitjor, menyspreen allò que és de tots, per uns moments de disbauxa.

La RSAT s’ha adreçat a les autoritats municipals demanant una ordenació de les festivitats que respecti millor el patrimoni arqueològic, amb la decisió de portar el greuge on calgui, administracions superiors o organitzacions que ens donen aixopluc com la UNESCO.

(Veure text adreçat a l’ajuntament clicant  a Llegir més)

(més…)

Els veïns d’aqui al costat

Hispania nostra 40 aParet pel mig, la dependència que ocupen les modestes oficines de la nostra entitat toca la sala principal de l’edifici de l’antic Ajuntament de Tarragona. Un fantàstic arc apuntat de més de sis metres de llum tapat amb totxana simple separa els dos edificis. Si acostes l’orella a la paret, se sent fàcilment el que passa a l’altre costat.

A la planta de l’Antic Ajuntament s’inaugurà el proppassat dijous una exposició de fotografies i panells amb una selecció de monuments localitzats a l’estat espanyol: Hispania Nostra – 40. L’exposició celebra els quaranta anys de l’entitat HISPANIA NOSTRA. Es tracta d’una associació de caràcter no lucratiu, declarada d’utilitat pública. Amb el lema “Re-conociendo el Patrimonio español en Europa“, el seu objectiu és la defensa, salvaguarda i posada en valor del Patrimoni Cultural i Natural espanyol, en l’àmbit de la societat civil.

L’exposició, un xic atapeïda, la formen una trentena de panells amb fotos i text d’una selecció de monuments i llocs considerats patrimonials. Inclou, de les nostres contrades, el Circ i les oliveres mil·lenàries del territori del riu Sínia. Del circ fa esment de la Restauració que el 1995 va rebre el premi Europa Nostra.

A l’acte inaugural, qui signa aquesta entrada fou l’únic representant del poble que va assistir. A la foto al costat, surten el Director del Museu, la funcionària encarregada, la regidora de Patrimoni i la comissària de la mostra, amb un servidor de vostès. La foto la va fer un xicot jove, fill d’un dels presents. Malgrat la publicitat donada per l’ajuntament a les seves llistes de contactes i les xarxes socials, i que aquella tarda el carrer Major estava a vessar de gent com per la festa major, no va atreure ningú més.

No puc deixar de notar alguns aspectes que afegeixen peculiaritat a l’esdeveniment. Vaig preguntar si hi havia texts en llatí, puix que el títol sembla escrit en aquesta llengua. Al mig de la conversa es va apuntar, en parlar que l’exposició era itinerant per l’estat, “…porque esto es aún España…”. Això és part del problema amb els veïns del costat, els veïns de l’altra banda de l’Ebre. La tendència habitual és superposar l’antiga Hispània al regne d’Espanya recent i confondre termes. L’associació Hispania Nostra exclou de les seves activitats tots els monuments i llocs situats a Portugal, l’antiga Lusitània i part de la Hispània Ulterior imperial. Ni el paisatge de Sintra, ni el monestir dels Jerònims de Lisboa o, més recent, el poble i fortificacions d’Elvas. O els nuclis d’art rupestre del Vale do Côa. Potser no és més que la meva sensibilitat personal, però això no ens fa bons veïns…oi?

XA

 

 

Dossier patrimoni de Tarraco a “Viu a fons Tarragona”

RSAT membresLa revista  “Viu a fons Tarragona” ofereix un ample reportatge sobre la ciutat i el patrimoni de 28 págines i moltes fotografíes de la ciutat, els monuments i les persones que tenen influència en la seva preservació. Com indica l’enllaç, es pot veure a ISSUU.

A la foto, destacats membres de la Junta Directiva de la nostra entitat: F. Barriach, JMV Arbeloa, P. Alió, R. Gabriel y O.Martín

 

Mobiliari urbà i monuments

PixadorsAquesta societat s’ha manifestat repetides vegades en contra de la profusió de peces de mobiliari urbà a la nostra ciutat. Diferents administracions municipals sembla que hagin competit en omplir places i carrers d’andròmines de justificació diversa, utilitat limitada i patètica consideració estètica: quioscs, cartells, guixetes diverses, pilons, paradetes, parades de bus, contenidors diversos i fins i tot preteses obres d’art absolutament abominables. Un dia farem un recull d’imatges per contrastar opinions amb els nostres socis.

La darrera aportació consistorial a l’arqueologia contemporània són uns mingitoris de plàstic que han distribuït per zones de la Part Alta i, suposadament, amb motiu de les festes patronals. Sembla que la incontinència urinària que acompanya el consum immoderat de begudes condueix a la micció espontània i incontrolada en qualsevol racó i això empitjora durant les festes.

Tot entenent el problema i a banda de la peculiaritat de què els urinaris només permeten l’ús als ciutadans dotats de bragueta, bàsicament mascles, l’enèsima aportació al desordre acumulatiu d’artefactes municipals sembla una aportació sobrera.

Desitgem que la imaginació edilícia en trobi d’altres solucions.