Tag Archive: Tàrraco

El port romà de Tàrraco

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.

Alguna cosa es mou al Teatre Romà de Tàrraco

imgresAquest proper dia 3 de novembre conclou el termini de presentació d’ofertes per a la Direcció, redacció dels informes i de la memòria i execució de la intervenció arqueològica al teatre romà de Tarragona. Això segueix la publicació el passat dia de santa Tecla de les activitats per a la Conservació – restauració de les restes arqueològiques del Teatre Romà de Tarragona corresponents als sectors de la cavea, l’orchestra, el proscaenium i el frons scaenae, així com del seu entorn immediat.. I això d’acord amb el projecte redactat per l’Àrea de Pintura Mural i Escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural dedica un pressupost de 104.989,91 € al primer i de 146.474,44 € al projecte de conservació. La proposta ha estat redactada per la fins recentment arqueòloga territorial Maite Mirò (Prescripcions tècniques en .pdf a l’ènllaç )

NOTA: Quan cliqueu als enllaços del web de la Generalitat acostuma a sortir una pantalla anunciant que “no és una connexió segura”. No en feu cas, funciona bé i no dona problemes

Article de Marc Mayer sobre una epigrafia del Baix Imperi

Greek formulaeLa publicació HUNGARIAN POLIS STUDIES (N. 22) From Polites to Magos, (Studia György Németh sexagenario dedicata) en homenatge del Prof. György Németh inclou un article de l’arqueòleg Marc Mayer sobre la influència de les formulacions gregues en dues inscripcions de Tarraco, de l’epoca del Baix Imperi. Aquestes publicacions “grises” com són els llibres d’homenatge, no són sempre fàcils de trobar a la bibliografia. Des d’aquí oferim la cita (EPIGRAPHY OF TARRACO: 417. Notes on the influence of Greek formulae in two inscriptions from Tarraco CIL II2 947 and 1108, en From Polites to Magos. Studia György Németh sexagenario dedicata, Hungarian Polis Studies, 22, Budapest-Debrecen 2016, pp. 199-203.) i l’enllaç (https://goo.gl/pkg1RO)

..

Fulvia Celera, una dona tarragonina notable, menystinguda 2000 anys després

pedestal del carrer de la Destral numero 8La inscripció del carrer de la Destral que mostra la foto, és un pedestal d’estàtua que recorda Fulvia Celera, sense dubte una de les dones més poderoses i influents de la Tàrraco de finals del segle I, inicis del II dC. Ella mateixa és recordada en altres inscripcions de la ciutat, així com la seva família i els seus lliberts, que van arribar a obtenir els més alts càrrecs: amb el seu marit Caius Vibius Latro van ser els sacerdots suprems (flamen i flamínica, respectivament) del culte imperial a la provincia Hispània Tarraconense. El pedestal, dedicat pel seu llibert Marcus Fulvius Diadochus la recorda com a sacerdotessa vitalícia de la Concòrdia Augusta.

El document és una de les moltes inscripcions romanes que es troben encara incrustades a les parets dels carrers de la part alta i que avui en dia configuren un paisatge patrimonial d’enorme valor simbòlic per la ciutat, un paisatge que hauria de ser percebut pels ciutadans i per les institucions com a part de la mateixa Tarraco romana i viva que volem preservar. Cal que la presència de les inscripcions romanes als carrers de la part alta serveixi de crida a la nostra responsabilitat vers aquests monuments que encara avui ens parlen d’antics tarragonins. No podem permetre’ns negligències en la conservació del patrimoni, tampoc de l’epigràfic.

 

D.G.

(més…)

La transició arquitectónica de la Tarraco romana a l’epoca medieval

Visita 30 abril 2016Una excel·lent explicació per part del nostre secretari Oscar Martín va presidir la visita del dissabte 30 d’abril per la Part Alta de Tarragona. Una trentena d’assistents van seguir amb atenció les explicacions de com la reutilització de materials i la concentració de l’habitatge de la ciutat es va reduir al que abans havia estat l’acròpolis monumental. (a la foto, el grup d’assistents)

15 anys de TÀRRACO Patrimoni Mundial (Article a Diari de T.)

Pont del diableAbans de la declaració ja sabíem que Tàrraco era un jaciment excepcional. El seu conjunt monumental resulta un dels més importants de la mediterrània occidental des de diversos punts de vista. Primerament pel diacronisme de l’evidència arqueològica, és a dir, la presència de troballes de totes les èpoques històriques des de la república romana fins la baixa antiguitat. En segon lloc per la genuïnitat i l’excel·lent estat de la majoria dels monuments conservats parcialment. Alguns elements esdevenen únics per infreqüents, per les seves dimensions i la qualitat constructiva. Tàrraco te tots els testimonis arquitectònics i arqueològics imprescindibles per la vida en qualsevol ciutat antiga: infraestructures defensives, hidràuliques, espais de reunió,d’activitats econòmiques, de culte, gestió i lúdiques.

Però si el testimoni arquitectònic i arqueològic tangible justifica per si mateix els valors que en Tàrraco va reconèixer la Unesco, la nostra ciutat també va desenvolupar un paper transcendental en la conquesta de la península, així com a camp de proves i experimentació d’exitoses estructures administratives i religioses que després s’estengueren a la resta de l’imperi. Tàrraco no només és important com a colònia i com a capital de la major província de l’imperi romà, sinó que també a través d’ella es produeix el procés de la romanització del país, i posteriorment l’expansió del cristianisme.

La distinció suposa una enorme responsabilitat en la gestió d’un patrimoni que s’entén rebassa els límits de la pròpia ciutat. Tots els esforços per aconseguir-la van generar la unitat d’institucions i societat civil, i es van crear unes expectatives i un estat d’ànim que pensàvem era idoni per la recuperació, millora i posada en valor del seu llegat.

Malauradament no ha estat així i l’oferta patrimonial s’ ha anat reduint a partir del tancament d’espais, en el manteniment i la inversió, i quan s’ha intervingut no sempre pensem ha estat encertadament. L’experiència ens demostra que sense la consideració de la societat civil com a agent vàlid en la tutela del patrimoni, l’administració per sí mateixa no pot assolir la tasca de salvaguarda i difusió d’un llegat tan important.

S’ha de recuperar la il·lusió perduda, la confiança mútua i el diàleg, actuant de manera conjunta amb nous projectes encisadors que esdevinguin revulsius com el Museu de la Tabacalera, el teatre i la part Alta com unitat de conjunt,i que situïn a Tarragona com a ciutat referencial de la romanitat. El patrimoni de Tarragona és un diamant en brut, amb un gran potencial, que necessita sumar els esforços de totes les parts implicades en la seva gestió i conservació.

REIAL SOCIETAT ARQUEOLOGICA TARRACONENSE

¿Conjunt Històricoartístic o mostrari de bastides i estintolaments?

Casa Foxà carrer de cavallersL’any 1966 Tarragona va ser declarada Conjunt Historicoartístic, ressenyant no tan sols els monuments més significatius sinó també la bellesa i interès del conjunt urbà dels carrers i edificis de la Part Alta. Cal assenyalar que en el decurs dels últims anys s’han produït intervencions importants com la recuperació de l’antic Hospital de Santa Tecla, seu del Consell del Tarragonès, i de la Casa del General de Catalunya, seu dels Serveis Territorials de Cultura. També s’han arranjat carrers i places i s’ha eliminat el transit de vehicles en bona part del nucli antic (encara que s’hauria de continuar treballant i dialogant per millorar les necessitats tant dels comerciants com dels habitants de la zona). Alhora, per part de la iniciativa privada,s’han dut a terme reformes i arranjaments de diversos edificis.

Com a conseqüència dels planejaments urbanístics i d’actuació com el “Pla Especial de la Part Alta” i el “Pla Integral” en la dècada dels 90 semblava que la zona tenia perspectives de futur i revifava amb l’arribada de nous veïns que no solament augmentaven la població sinó que la rejovenien.

Però la realitat actual resulta molt decebedora si ens fixem en l’estat d’edificis com l’antiga Rectoria de la Catedral, l’antic Beateri de Sant Domènec (Ca l’Agapito) o la casa Foxà, al Carrer de Cavallers (a la foto). Encara més penós es contemplar els solars vuits del carrers dels Ferrers, de la Civaderia o del Comte entre d’altres, així com els nous estintolaments al Carrer de Sant Llorenç i la gran quantitat de cases de la zona que només tenen façana o que estan embolcallades amb xarxes per evitar el perill de despreniments.

El resultat és que la Part Alta s’està tornant a buidar. Molta gent marxa per la manca de serveis, per les dificultats de circulació i d’aparcament, pels sorolls de terrasses, concerts, berbenes, correfocs i activitats fora d’hores que impossibiliten el descans nocturn. No es pot viure immers en una festa continua.

Tots som conscients que estem en una època de profunda crisi econòmica, però de cara al futur immediat, s’ha de veure si convé canviar el model de ciutat basant-se amb criteris de sostenibilitat. Quatre taules en una terrassa donen per sobreviure de moment però no la rendibilitat que pot permetre atraure inversions. No té futur que quan desapareix un servei sigui substituït automàticament per un bar o una terrassa. No té futur per exemple, la degradació de comerços del carrer Major, carrer on a totes les ciutats es busca mantenir un nivell de qualitat que doni mesura de l’empenta de la Ciutat. El cas del carrer Major es especialment trist atès que pocs anys enrere s’havia creat una atmosfera força cosmopolita amb un estil propi gràcies a nous comerços que cuidaven molt la seva imatge i els seus productes. Malauradament, per manca del suport tant per part de l’administració com de la gent en general, han hagut d’anar plegant o s’han traslladat a altres indrets.

Dins d’una ciutat les centralitats van canviant, es van desplaçant.Pensem per exemple com  a hores d’ara està minvant l’activitat comercial del nostre Eixample i precisament per això s’ha de tenir especial cura en mantenir un equilibri i el que mai s’hauria de fer és condemnar un barri com és la Part Alta, origen i essència de la ciutat, a un “monocultiu” que, portat a saturació, conduirà inexorablement a la seva degradació. Pensem tan sols en com han acabat les en altres temps exitoses zones lúdiques de la Part Baixa i el Port Esportiu.

R.G.