Els edificis, les construccions, que són una important part de l’objecte dels estudis d’arqueologia, han estat objecte de destrucció des de l’origen dels temps. Una part de l’exercici de la violència, a banda de la que s’efectua sobre les persones, és la destrucció d’edificis, estàtues i construccions. És el proverbial “no deixar pedra sobre pedra” de les victòries o les conquestes.
Josué va fer caure les muralles de Jericó a trompetades amb el mateix entusiasme amb què els aqueus destruïren Troia o els romans Cartago. O el del general Suchet amb el castell del Patriarca i uns bons trossos de la muralla tarragonina durant la guerra del Francés.
Que ara l’exèrcit de l’Estat Islàmic (ISIS) destrossi estàtues al Museu de Mosul, la ciutat assíria de Nimrud o l’antiga ciutat de l’Imperi dels Parts, Hatra, a l’Iraq, es deu a motius de fanatisme religiós, com els talibans feren amb els Budes de Bamiyan. Sembla un referent a l’eficàcia simbòlica al mig d’un conflicte que tingué uns orígens tèrbols a la macropolítica dels interessos pel petroli. La causa de la causa és la causa del mal causat…
Mentrestant, encara restarem agraïts als que van espoliar jaciments i monuments per a omplir els museus d’occident. Boig món.