Monthly Archive: Març 2019

Conferència sobre el port de Tàrraco

Aquest proper dimarts dia 26 a les 19.00h. tindrem una nova conferència dins del curs del 175é aniversari a càrrec de la Dra. Ada Lasheras González, de l’ICAC, amb el tìtol:

Més enllà del moll: el barri portuari de Tarraco (segles II aC – VIII dC)“.

El port ha estat la porta de Tarragona al món vint-i-dos segles i encara hi ha molts secrets a conèixer. A l’antigüetat clàssica va ser la porta d’entrada de la Romanitat a Hispània.

XXXV TERTÚLIA DELS BIBLIÒFILS DE TARRAGONA

El proper divendres, a les 19 hores de la tarda del día 22 de març es celebrarà la XXXVena tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona a la sala d’actes de la nostra seu (C/. Major, 35, a la Part Alta).

Adam G. Quigley, nascut a londres i resident a Tarragona des del 2006, ha desenvolupat una exhaustiva recerca a diversos arxius del Regne Unit en l’estudi de variada documentació relacionada amb la ‘Guerra de la Independencia’ o ‘Guerra del Francès’ a Catalunya, especialment Tarragona. Ens il·lustrarà sobre: “ANTES MORIR QUE RENDIRSE”, TESTIMONIS BRITÀNICS DEL SETGE DE TARRAGONA DE 1811.

L’endemà dissabte, a les 10.30h. es farà una visita als llocs més significatius dels esdeveniments històrics del del setge.

Històries amagades – Visita a la nostra seu

Aquest proppassat diumenge hem rebut la visita dels components de l’actual edició d’Històries amagades, una iniciativa del Museu d’Història de Tarragona. Dirigits per Mayte Blay, una trentena de visitants ens van honorar amb el seu interés en la nostra societat i instal·lacions.

Tot i que a la RSAT no voldríem ser una història, ara de 175 anys, amagada, puix que mantenim una activitat pùblica, ja ens fa goig que ens visitin. Estem oberts, cosa que no passa amb algunes dependències del MHT.

La caiguda de l’Imperi romà

Unes quantes pedres dels carreus que formen la façana al carrer Sant Hermenegild de l’edifici conegut com el Pretori han caigut aquesta matinada. Fa uns dies es va alertar de la inestabilitat d’uns altres carreus en la façana ponent. El Pretori és una de les edificacions més emblemàtiques de les restes de la romanitat de Tàrraco. L’edifici formava part del fòrum provincial i s’ha recrescut en époques posteriors, medievals, com a castell. Fa un segle va ser presó i actualment acull part de les instal·lacions del Museu d’Història de Tarragona. La tradició l’ha assignat el seu destí com a seu del Pretori i, per una extensió, a la seva ocupació per qui, en un temps, va ser pretor de Tàrraco i després de Judea, Ponç Pilats. Aquest personatge bíblic històric tingué un notable protagonisme en la condemna a mort de Jesucrist. Anecdòtic és el seu recurs a rentar-se les mans davant d’un problema que li era incòmode. El gest ha esdevingut simbòlic de quan hom, especialment una autoritat amb responsabilitats públiques, vol desempallegar-se d’una d’aquestes responsabilitats.

La imatge de “la caiguda” de l’Imperi romà entra en la historiografía des de la publicació el segle XVIII de  History of the Decline and Fall of the Roman Empire. pèr Edward Gibbon, (1782), si no m’erro. Amb això s’extén l’dea de que els imperis, estructures socials enormes, cauen. L’imperi inca, l’espanyol, l’anglès, l’austro-húngar, el sovietic, per citar uns quants, han caigut amb més o menys estrèpit.

Els edificis també cauen. Els vells, antics, però també de més recents. Dues forces inevitables: el pas del temps i la llei de la gravetat són els principals responsables. El pas del temps és inexorable i la gravetat sembla ser l’ùnica llei d’obligat compliment. És comprensible doncs que part de les restes arqueològiques pateixin desprendiments de part de les seves estructures. El que s’escau és que un plà de restauració i manteniment sigui actiu, ben conegut, es a dir, pùblic, que eviti, ni que sigui davant de l’inevitable, que un esdeveniment es torni en un ensurt. Que la diligència en les reparacions i les explicacions formin part de una quotidianitat per una població que ja sap que comparteix espais amb l’historia. Amb l’història d’un imperi que ja va caure 1500 anys ençà. I que per a la confiança dels ciutadans, ningú no se’n renti les mans.

XA/RSAT