Monthly Archive: abril 2024

Signatura del llibre Thorpeness / Stanwell

Durant el dia de Sant Jordi, el secretari de la RSAT, Òscar Martín i la nostra sòcia Txell Navarrete, autors del llibre “Thorpeness / Stanwell. L’atac als mercants anglesos al port de Tarragona (1938) durant la Guerra Civil espanyola”, signaran exemplars del mateix al stand de l’Arxiu del Port de Tarragona ubicat a la Rambla Nova a l’alçada del carrer Adrià.

El llibre analitza els atacs, les conseqüències polítiques i l’impacte mediàtic mundial que tingueren els raids aeris nazifeixistes sobre els mercants anglesos Thorpeness i Stanwell al port de Tarragona el 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat els luctuosos fets, i en coincidència amb l’estratègia propagandística republicana, es va generar una gran quantitat de documentació d’època que inclou, fins i tot imatges en moviment inèdites dels massius funerals dels mariners del Thorpeness.

Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes” i Visita-excursió a Tortosa

Com es va anunciar, el Dimecres 10 d’abril, 19:00h, a la Sala d’actes de la RSAT, es celebrà la Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la nostra entitat, previa a la visita a Tortosa del Dissabte 13 d’abril.

De Hibera – Dertosa a Tortosa: les seves empremtes

La xerrada mostrà l’evolució de l’actual ciutat de Tortosa des de la probable ocupació en època ibèrica fins al final de l’antiguitat, amb la fundació de la ciutat romana en època de Cèsar, documentada per les primeres emissions monetàries amb llegenda HIBERA ILERCAVONIA i les emissions d’època de Tiberi, ja amb el binomi HIBERA DERTOSA. Els motius de vaixells de les encunyacions monetàries fan palesa la importància del comerç per a la ciutat, la seva situació estratègica privilegiada en les rutes, tant les marítimes com cap a l’interior de la península Ibèrica pel riu Ebre. Aquesta importància del comerç també es veu reflectida per l’epigrafia, amb inscripcions que parlen de ciutadans morts mentre es trobaven de viatge, o amb dedicatòries a divinitats com Mercuri o els Diòscurs, relacionats amb el comerç i amb la navegació respectivament. El coneixement arqueològic de la ciutat antiga és dificultós per la capa freàtica del riu Ebre, que impossibilita arribar als estrats fundacionals en diversos indrets, tot i que tenim vestigis parcials de les muralles a l’antiguitat tardana i restes d’ocupació molt parcial d’època romana. Respecte del comerç s’exposà la importància d’un producte exclusiu de Tortosa, l’anomenat “Jaspi de la Cinta” o brocattello, una pedra característica molt apreciada ja des de l’antiguitat, utilitzada com a elements arquitectònics i decoratius, amb una àmplia distribució per tota la Mediterrània occidental. Així mateix es va fer esment de la presència jueva a la ciutat, amb la inscripció trilingüe (en grec, llatí i hebreu) de la jove Meliosa, del segle VI, o altres procedents del cementiri medieval i encastades a les muralles del segle XIV com a material constructiu. Així mateix, la presència andalusina a la ciutat està prou documentada arqueològicament i també epigràficament, amb una inscripció en àrab referida a la inauguració d eles drassanes de la ciutat. La conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, el 31 de desembre de 1148 esdevingué l’inic d’una nova etapa amb la cristianització i la reutilització dels espais.

La vista  a l’espai Cota zero, Museu de Tortosa i Catedral de Tortosa va ser conduida magistralment pel professsor Joan Hilari Muñoz.

Selecció d’imatges:

Presentació de les Actes del Congrés Internacional de Centcelles

El dia 4 d’abril a les 7 de la tarda, als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, es va fer la presentació de les Actes del Congrés Internacional “El monument tardoromà de Centcelles” (Tarragona – Constantí, 28-30 juny de 2022), que recullen les aportacions dels diferents investigadors que van participar-hi. El llibre és un gruixut volum editat per l’Ateneu Sant Pacià dins la sèrie Studia Archaeologiae Christianae, actuant com editors Cristina Godoy i Andreu Muñoz.

Malauradament l’acte va coincidir de ple amb la Junta General de la nostra Societat, per la qual cosa va assistir-hi només el Sr. Francesc Barriach, membre de la Junta, en representació de la RSAT, que va seguir l’acte acompanyat d’altres autoritats com l’arquebisbe de Tarragona o l’alcalde de Constantí. A la taula de ponents van parlar la Sra. Mònica Borrell, directora del MNAT, que va presentar el llibre, els Drs. Cristina Godoy i Andreu Muñoz (editors), i el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià quan es va celebrar el congrés. Tots ells han tingut paraules de reconeixement per la feina feta en el passat al monument per l’Institut Arqueològic Alemany, així com pels professors Schlunk i Hauschild.

“La Setmana Santa del Jordi Rovira”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 de març de 2008  titulat “Tras las huellas de la pasión“, i un altre al mateix diari, del 9 d’abril de 2009 titulat “La Setmana Santa de fa 70 anys“.

 

 

 

 

La Setmana Santa del Jordi Rovira

El nostre autor va publicar dos articles sobre la Setmana Santa de Tarragona, al març del 2008, en castellà, i a labril del 2009 en català. A tots dos, amb molt bon to, descriu la Setmana Santa ignorada, l’oculta del 1937 i 1938 i la recuperada del 1939. Les dues primaveres dels anys de guerra és cert que uns tarragonins devots van fer la processó “sub silentio, començant el recorregut a la plaça del Rei, arribant fins a la Rambla i tornant a pujar, potser un darrera de laltre, tal com va explicar moltes vegades mossèn Salvador Ramon, canonge sempre disposat a recordar i a mantenir vives diverses flames, pietoses o no. El Jordi Rovira parla, així, de la procesión particular”, íntima i silenciosa, de la recuperació dels Armats de la Congregació de la Sang i de la reconstrucció dels misteris perduts durant la guerra.

Al segon article proporciona dates conegudes però freqüentment oblidades, des de lassalt i la destrucció desglésies i imatges al juliol del 1936 fins a la recuperació del 1939. Nazaret, Sant Miquel del Pla i Sant Agustí, magatzems de gra i queviures durant la guerra, van ser recuperades per al culte i sacralitzades de nou. La Sang va celebrar la primera junta el 26 de febrer i La Soledat el 15 de març, i es va iniciar el costum doferir el Ciri Pasqual, cada any una confraria, a la Seu. Actualment sacostuma a fer loferiment a la parròquia propera o vinculada, La Sang i la Soledat, conjuntament, a la Trinitat, els Natzarens a Sant Francesc o el Descendiment a Sant Pau.

El primer Via Crucis de La Sang del Diumenge de Rams es va fer arribar, sense imatge pròpia, a les portes del cementiri en un acte dit de reconciliació”. El fossar havia estat dessacralitzat durant els anys de la guerra, desproveït de la Creu i convertit en cementiri civil. El primer acte religiós de la Setmana Santa va congregar a cents de persones, sense vesta, que van tornar a la plaça del Rei resant el Rosari. No sabem, el Jordi Rovira tampoc ho diu, si el va encapçalar la bandera negra. Potser sí. Bandera que oneja al balconet del carrer de la Nau els Divendres Sants o que ho feia quan el reus havien estat ajusticiats a la presó de Pilats. Poques vegades, és cert.

Lautor parla de la relativament ràpida recuperació dels misteris destruïts, primer del natzarè de Sant Miquel del Pla i poc després, ja al 1940, del Sant Crist de la Sang, obres totes dues del Salvador Martorell, el millor escultor tarragoní, civil i religiós, de gran part del segle XX. La Setmana Santa de la postguerra, tal com recorda el Jordi Rovira, no va tornar a ser la mateixa, dita popular que es manté fins avui. Afortunadament és així. No per ser hereus de les tradicions les hem de fer hermètiques i inamovibles. Mantenir també vol dir oxigenar. Crec que el Jordi Rovira estaria dacord. Al cel i a la terra.

 

Manuel Allué

Conferència “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”

Durant el 2024 estem celebrant la doble efmèride dels 180 anys de la nostra entitat i el desè aniversari del decés de qui en va ser president, Jordi Rovira. Per aquest motiu hem preparat una sèrie de xerrades i sortides culturals per a tots els socis i sòcies i pel públic general.

El proper torn és el de Tortosa. Us informem que, excepcionalment, la xerrada del mes d’abril no serà en dijous, serà el dia:

Dimecres 10 d’abril de 2024, a les 19:00h, amb la Conferència titulada “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, amb la finalitat de donar una pinzellada general al patrimoni de la ciutat.