Monthly Archive: agost 2015

Mobiliari urbà i monuments

PixadorsAquesta societat s’ha manifestat repetides vegades en contra de la profusió de peces de mobiliari urbà a la nostra ciutat. Diferents administracions municipals sembla que hagin competit en omplir places i carrers d’andròmines de justificació diversa, utilitat limitada i patètica consideració estètica: quioscs, cartells, guixetes diverses, pilons, paradetes, parades de bus, contenidors diversos i fins i tot preteses obres d’art absolutament abominables. Un dia farem un recull d’imatges per contrastar opinions amb els nostres socis.

La darrera aportació consistorial a l’arqueologia contemporània són uns mingitoris de plàstic que han distribuït per zones de la Part Alta i, suposadament, amb motiu de les festes patronals. Sembla que la incontinència urinària que acompanya el consum immoderat de begudes condueix a la micció espontània i incontrolada en qualsevol racó i això empitjora durant les festes.

Tot entenent el problema i a banda de la peculiaritat de què els urinaris només permeten l’ús als ciutadans dotats de bragueta, bàsicament mascles, l’enèsima aportació al desordre acumulatiu d’artefactes municipals sembla una aportació sobrera.

Desitgem que la imaginació edilícia en trobi d’altres solucions.

L’Ajuntament de Tarragona engegarà el pla director del Circ i el projecte de conservació del fòrum de la colònia

image_miniBones notícies de l’arribada de fons econòmics per a dues tasques pendents als monuments de Tàrraco.

El Ministeri de Cultura atorga una subvenció de 36.000 euros per desenvolupar un projecte que permetrà fer la museïtzació integral del Circ romà i 28.875 més que faran accessible el Fòrum de la Colònia a les persones amb mobilitat reduïda. (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/lajuntament-de-tarragona-engegara-el-pla-director-del-circ-i-el-projecte-de-conservacio-del-forum-de-la-colonia)

Benvinguts siguin.

El cinamom i la creu de terme

_MG_8909.jpgHi ha arbres que no deixen veure el…bosc? En aquest cas no deixen veure una creu de final del camí davant del portal de Sant Antoni.

El cinamom centenari, una mèlia, un arbre procedent de l’Asia que ha anat creixent just a quatre metres d’on un dia va quedar instal·lat la creu de terme, encara més centenaria que assenyala el final del camí d’arribada a Tarragona. Les branques han crescut tant que, quan bufa vent, colpegen la part superior del creuer, amb risc de fer-ho malbé.

Pot ser que trobem una forma de compatibilitzar ambdós monuments, abans de que un o l’altre pateixin els embats dels temps.

 

(La foto és de Pere Ferré i està publicada a un reportatge de Norian Muñoz a http://www.diaridetarragona.com/tarragona/46265/tarragona-realizara-un-inventario-de-sus-arboles-emblematicos )

Arqueologia: com el pa que mengem

Objectes de PompeyaEl blog “Meridianos“, que es dedica a reportatges diversos, aporta una recepta per a l’elaboració de pa amb una recepta de fa 2000 anys. Concretament fa referència a un pa conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, precisament aquest museu arqueològic al que voldríem que es sembles el nou Museu Arqueològic Nacional a la Tabacalera.

Posats a fer reconstruccions històriques, dedicar una estona a fer pa té un especial atractiu. Bé que la formula o recepta aportada és quelcom complexa, amb ingredients que, estem segurs, no eren disponibles a l’època de l’Imperi, com el gluten per separat. Tampoc queda clar que el forner esclau de Q. Granio Verus tingués necessitat de barrejar tres classes diferents de farines. Les preferències d’un cereal o altre estaven més lligades a la disponibilitat que a la gastronomia, i el contingut de segó també depenia de les habilitats dels moliners.

El memorable és tenir evidència de què un 24 d’agost d’ara fa 1936 anys algú feia pa, sense sospitar que una erupció volcànica seria la fi del món, del seu món.

I el que si crec és que un museu arqueològic com cal ho necessitem com el pa que mengem…o menjàvem.