Monthly Archive: octubre 2022

Troballes al carrer Estanislau Figueras

DiariMés publica les troballes d’unes estructures subterrànies en la construcció d’un edifici al carrer Estanislao Figueras (shorturl.at/uIPT5). La noticia inclou una interpretació preliminar de les troballes.

Des de la Arqueologica es postula que puguessin tractar-se de restes de l’esglesia (o de la cripta) de Santa Anna (o dels Sants). Construïda en un moment indeterminat entre 1194 i 1214 fou primer llebroseria i des de 1372 Hospital de Ciutat, que es trasllada el 1387 a la plaça del Corral. El 1592 s’instal·len allí l’Ordre dels Agustins.  Essent coneguda primer com Església dels Sants, acaba dient-se de Santa Anna pel fet que un dels tres altars de la capella era dedicat a aquesta santa en aquesta darrera fase. Durant la Guerra de Separació o dels Segadors entre 1640 i 1642, desapareixen tots els santuaris o esglésies medievals extra-murs. Desprès, els frares de l’Ordre se Sant Agustí van edificar un nou convent al carrer Santa Ana a lo que fins no fa gaire era seu de la colla dels Xiquets de Tarragona.

S’adjunta un fragment del dibuix-aiguada d’Anton van Wingaerde fet el 1563, existent a l’Ashmolean Museum d’Oxford on es veuen Santa Anna i el Convent de Sant Domènech, que existia on ara hi ha la Av. Catalunya tocant el Camp de Mart, i que va desaparèixer al mateix temps. Llavors van fer un convent a la plaça de la Font, on ara hi ha l’Ajuntament. Al fons es dibuixat també el Santuari del Loreto de llevors.

RG.//

 

Jordi Rovira, in memoriam

Avui recordem que, ara fa 8 anys, concretament el 6 d’octubre de 2014, un tràgic succés trasbalsava la societat tarragonina. Inesperadament i prematura va morir Jordi Rovira Soriano, deixant commocionats familiars, amics i coneguts.
Jordi Rovira Soriano va ser una persona polifacètica en tots els sentits, historiador, articulista, bibliòfil, guia turístic…, i des de 2011 President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Precisament des d’aquesta institució va dedicar gran part de la seva vida a la difusió, defensa i salvaguarda del patrimoni amb una passió i contundència que no deixava ningú indiferent.
Amb una ingent producció científica, la seva desaparició va implicar la pèrdua d’un dels seus grans actius ciutadans i una veu crítica i lúcida que encara hauria pogut aportar moltíssim més al coneixement històric local i la defensa del patrimoni tarragoní.
Merescudament va ser honrat pòstumament per l’Ajuntament com a Fill Predilecte de Tarragona i una placa a la Plaça del Pallol fa present el seu perenne record en el mateix lloc on va perdre la vida.