Author Archive: rsat

Esdeveniments: l’alcalde, la directora del MNAT, Theodor Hauschild

Aquest web ha romàs silent unes setmanes per raons diverses, algunes no separables dels esdeveniments que viu el país.

Pel mig s’han produït altres, com la visita formal del proppassat 15 de setembre d’alguns membres de la Junta Directiva al senyor Alcalde de la Ciutat Josep Fèlix Ballesteros, visita dedicada presentar els projectes per a la celebració del 175 aniversari de la societat i els compromisos que prendrà la ciutat.

L’ altre va ser la visita a la nostra seu, el 27 de setembre, de la nova directora del Museu Nacional Arqueològic, Mònica Borrell Giró, amb qui es va mantenir una interessant conversa sobre el futur del MNAT, tan immediat per les obres i trasllat provisional, com a llarg termini sobre el museu a la Tabacalera.

I just avui, l’aparició a la seu en carn mortal, de l’insigne arqueòleg Theodor Hauschild, fill predilecte de Tarragona, Creu Sant Jordi, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i gran amic de la nostra societat. Ens congratulem de què continua bé de salut i actiu a la seva edat, i ens ha promès tornar de visita en uns mesos, potser el proper estiu.

 

 

La llei

Aquests dies que tant sentim parlar de la llei, les lleis i els seu compliment, el suport de la democràcia, els compromisos a que la llei obliga, sense entrar en temàtica jurídica de la que potser no tenim coneixements interpretatius suficients, venim a entendre que les lleis han de ser prou clares com per a que les entengui tothom, i que el compliment obliga igualment a tothom: persones físiques, es a dir, la gent, les organitzacions i associacions de varies o moltes persones, les entitats, les empreses, les administracions, i, sobre tot, l’estat.

A continuació reproduïm el text de l’article 35 de la Llei 9/93,  de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, quelcom a tenir present. No estem segurs que aquesta llei i,concretament aquest article, es respecti com cal.

Article 35                                                  
 Criteris d’intervenció                                      
 -1 Qualsevol intervenció en un monument històric,  un jardí
 històric,  una  zona arqueològica o una zona paleontològica
 d’interès nacional ha de respectar els criteris següents:   
   a) La conservació,  la  recuperació,  la  restauració, la
 millora i la utilització del bé han de respectar els valors
 que  van  motivar  la  declaració, sens perjudici que pugui
 ésser autoritzat l’ús  d’elements,  tècniques  i  materials
 contemporanis  per a la millor adaptació del bé al seu ús i
 per a valorar determinats elements o èpoques.
   b) S’ha  de   permetre   l’estudi   científic    de   les
 característiques     arquitectòniques,     històriques    i
 arqueològiques del bé.
   c) S’han de conservar les  característiques  tipològiques
 d’ordenació  espacial,  volumètriques  i  morfològiques més
 remarcables del bé.
   d) És prohibit de reconstruir totalment o  parcialment el
 bé,   excepte   en  els  casos  en  què  s’utilitzin  parts
 originals, i de fer-hi addicions mimètiques que en falsegin
 l’autenticitat històrica.
   e) És prohibit d’eliminar parts del bé, excepte en el cas
 que  comportin  la  degradació del bé o que l’eliminació en
 permeti una  millor  interpretació  històrica.  En  aquests
 casos,   cal   documentar   les  parts  que  hagin  d’ésser
 eliminades.
   f) És prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes i
 conduccions  aparents en les façanes i cobertes del bé i de
 bastir instal·lacions de  serveis  públics  o  privats  que
 n’alterin greument la contemplació.
 -2 Les intervencions en els  conjunts  històrics  d’interès
 nacional han de respectar els criteris següents:            
   a) S’han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica
 del  conjunt i les característiques generals de l’ambient i
 de la silueta paisatgística. No es  permeten  modificacions
 d’alineacions,     alteracions     en     l’edificabilitat,
 parcel·lacions  ni  agregacions  d’immobles,  excepte   que
 contribueixin  a  la  conservació  general del caràcter del
 conjunt.
   b) Són    prohibides    les    instal·lacions    urbanes,
 elèctriques, telefòniques i qualssevol altres, tant  aèries
 com   adossades  a  la  façana,  que  s’han  de  canalitzar
 soterrades. Les antenes  de  televisió,  les  pantalles  de
 recepció d’ones i els dispositius similars s’han de  situar
 en llocs en què no perjudiquin la imatge urbana de part del
 conjunt.
   c) És  prohibit   de   col·locar-hi   anuncis   i  rètols
 publicitaris.  Els rètols que anuncien serveis públics, els
 de senyalització i els comercials han d’ésser harmònics amb
 el conjunt.
 -3  El volum, la tipologia, la morfologia i  el  cromatisme
 de  les intervencions en els entorns de protecció dels béns
 immobles d’interès nacional no poden  alterar  el  caràcter
 arquitectònic  i  paisatgístic  de  l’àrea  ni pertorbar la
 visualització  del  bé.  En  els  entorns   dels   immobles
 d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres
 que  comporti  una  alteració greu de la geomorfologia i la
 topografia   del   territori    i    qualsevol    abocament
 d’escombraries, runa o deixalles.

 

.

Aigües

Al repositori de publicacions ACADEMIA s’acaba de penjar l’article de Joaquin Ruiz de Arbulo  “Aguas míticas, aguas sagradas, aguas curativas y aguas canalizadas en la antigüedad grecolatina“, com a capítol d’introducció a “Aquae sacrae, agua y sacralidad en la Antigüedad”, una publicació editada a Girona el 2011. Es tracta d’un recompte notablement cult, profusament acompanyat d’un seguit d’imatges al càrrec, si se’ns permet ser possessius, del nostre catedràtic, de la nostra universitat i soci de la nostra societat. De ben segur que, especialment, el seu caràcter divulgatiu ùs interesarà.

 

 

Final de campanya a l’Abric Romaní de Capellades – IPHES

Ahir va concloure la campanya d’estiu que l’IPHES fa de ja una pila d’anys al jaciment neandertal de l’Abric Romaní. Ara, el jaciment de la Cinglera del Capelló aporta més de 12.000 restes de fauna i eines de pedra de fa sobre 60.000 anys, segons informa l’Institut  http://iphes-noticies.blogspot.com.es/2017/08/el-jaciment-neandertal-de-labric-romani.html .

Esperem properament comptar amb una presentació-resum al llarg de curs.

 

La bellesa no està a l’interior

La Part Alta de Tarragona conté un bon nombre d’edificis emblemàtics i monumental. I també altres que no ho són tant. Més de dos mil anys d’història ha fet que els habitants de la ciutat, des de l’antiga Tàrraco a l’actual capital la vida a dut a molts canvis i reconstruccions. L’ocupació del que va ser el Fòrum provincial ha estat molt activa i des de la reconstrucció medieval molts edificis es van construir sobre les runes d’altres. L’actual nivell de terra està uns tres o quatre metres per sobre del nivell del terra a l’època alta imperial. Molt probablement, fenòmens de tipus “karstic” han arrossegat terres i deixat altres elements en situacions de desequilibri. Això, mes la poca consistència d’alguns fonaments ha fet sovintejar ensorraments d’edificis.

Els dels carrers Cavallers-Riudecols, Compte, d’en Mediona, Misser Sitges, Calderers i altres, i l’abandonament d’altres, singularment per la seva situació, com Ca l’Ardiaca o Ca l’Agapito, són mostres evidents i que van passant els anys sense que se’ls hi doni alguna solució adequada. Cert que es tracta de propietats privades i que, amb la crisi de la construcció, no deu ser fàcil invertir o rendibilitzar les propietats. Però de ben segur que l’autoritat municipal té prou recursos legals i administratius per posar remei al qual sembla configurar una ciutat víctima d’una catàstrofe.

 

 

El que no sabíem del Teatre Romà de Tàrraco

Com recordareu, el passat 6 d’abril vam celebrar a la seu de la RSAT un col·loqui sobre el teatre romà de Tàrraco, monument tants anys abandonat a la seva (mala) sort i sobre el que existia un projecte de recuperació. També recordareu que les administracions implicades i convidades al col·loqui, van declinar la seva participació. Tot i així, la concurrència va generar un ric debat amb les aportacions de diferents professionals de l’arqueologica i l’arquitectura i altres membres de la nostra societat, exposant criteris diversos sobre les actuacions programades. (Veure les entrades d’aquest blog del 6 d’abril, 5 d’abril, 9 de gener, 28 d’octubre de 2016, 26 d’octubre  i potser alguna més anterior)

Just avui, el digital PORTA ENRERA publica una ample reportatge de R. Marrassé sobre un informe dels tècnics municipals sobre el monument, elaborat l’any passat, que mereix lectura detinguda. El reportatge recull els aspectes més substantius de l’informe, que és notablement crític sobre el projecte i els materials emprats per a la recuperació del teatre.

Sembla que caldrà replantejar tot el projecte abans de que ens trobem un nyap de difícil reconducció.

 

 

L’embarcador romà de la Roca plana

El Dr. Jordi López Vilar, de l’ICAC i Director del nostre Butlletí i Anna Gutiérrez Garcia-M del CNRS-Université de Bordeaux-Montaigne publiquen a la revista Auriga, de divulgació i debat del món classic un article sobre l’embarcador que es troba a la platja de la Roca plana, a l’indret del Bosc de la Marquesa, antic municipi de Ferran-Tamarit i una de la zones més privilegiades de la costa mediterrània. La seva interpretació es de que la roca plana que dona nom a la platja forma part d’un embarcador de pedres i materials procedents de la pedrera del Médol.

“Concretament, les evidències que fonamenten la hipò-tesi són els següents:
1. Retalls artificials de la roca, especialment el costat septentrional del moll, que conformen un tall rectilini d’uns 40 m de longitud.
2. Encaixos quadrangulars al moll, on es podrien haver afermat les grues de càrrega.
3. La troballa d’un carreu de pedra Mèdol abandonat al moll, que és un tipus de pedra geològicament diferent de la pedra que constitueix la costa en aquest sector.
4. La presència d’un jaciment romà a només 150 m del moll amb abundant ceràmica del segon terç del segle IdC, que coincideix amb un dels moments àlgids d’ex-plotació de la pedrera.
5. La proximitat de la pedrera del Mèdol, situada a només 1 km de distància, i amb un camí força pla, on només s’ha de salvar un suau turó de 10 m d’altura als darrers 300 m.

Per tot això, considerem amb quasi total seguretat que som davant del punt on els romans embarcaven la pedra del Mèdol amb destí cap a Tarragona. Estaríem parlant, doncs, del primer moll pròpiament industrial d’època.”
Enriquim amb aixó el coneixement de les nostres contrades més properes. Fora bò que l’indret fos senyalitzat adequadament per a informació dels que ho visitin, a banda que s’hauria d’incloure entre els monuments catalogats com a Patrimoni de la Humanitat que conformen els altres monuments de Tàrraco.

Excavacions i troballes

Les suades estivals dels arqueòlegs que comentàvem fa uns dies, van donant els seus fruits. De de l’ICAC rebem notícia de les troballes a La Secuita. A l’excavació han participat una dotzena d’estudiants d’arqueologia del grau d’història de la URV, del Màster en Arqueologia Clàssica (URV/UAB/ICAC), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció entre altres professionals del director del nostre Butlletí Dr. Jordi López (http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2017/descoberts-al-forti-roma-de-la-secuita-una-gran-torre-tres-cisternes-i-la-muralla-oriental/). Corresponen a estructures d’un fortí de la primera meitat del segle I aC. Potser lligat a les guerres sertorianes en una época anterior a l’imperi, quan conflictes armats sovintejaren en aquesta part del món, representen una part de la història del món antic menys popularment coneguda, però molt interessant per a comprendre els orìgens de romanitat a les nostres contrades.

 

 

MEMORIA 2016, presentada a la Junta general del 30 de juny

MEMÒRIA  2016

L’objecte de la present memòria és justificar les activitats dutes a terme per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense durant l’exercici de 201

1.-       Activitats científiques:

  • Dins les “Activitats de primavera”, l’organització a la seu social de l’entitat entre el 7-28 d’abril, d’un heterogeni cicle de conferències sobre el ric i divers patrimoni a Tarragona i entorn. Aquestes s’organitzaven sobre la base de dos breus ponències per sessió amb l’objectiu de generar un debat posterior amb intervenció del públic assistent. Aquestes van presentar les següents temàtiques:
  • Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana, i rieres del Camp de Tarragona” (a càrrec del Sr. Josep M. Vergès. (IPHES)). // “L’art moble paleolític del jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet” (a càrrec del Sr. Manuel Vaquero. (IPHES)).
  • Una mirada a la pintura del Camp de Tarragona a l’època del Renaixement” (a càrrec de la Sra. Sofia Mata (MDT/URV)). // “El Renaixement arquitectònic oblidat al Camp de Tarragona”. (a càrrec de la Sra. Anna Serra. (URV)).
  • Castell de Vallmoll; aproximació des de l’arqueologia” (a càrrec de la Sra. Izadi Salsamendi) // “Resultats de l’estudi arqueològic del Castell de Vallmoll” (a càrrec de la Sra. Carme Subiranas.
  • Evidències arqueològiques de la guerra de Sertori en el curs inferior de l’Ebre” (a càrrec del Sr. Jaume Noguera (UB)). // “Darreres novetats en arqueologia de les guerres romanes al Camp de Tarragona i Conca de Barberà. (a càrrec del Sr. Jordi López vilar. (ICAC)).
  • Participació el 15 d’octubre de 2016, en la “V Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat”, al Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, organitzat per l’Institut Ramón muntaner. L’Arqueològica va participar amb una xerrada sobre “La digitalització del Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i la seva incorporació a Raco” a càrrec del membre de la junta i Director del Butlletí Arqueològic Jordi López Vilar.
  • Dins les “Activitats de tardor”, l’organització de les conferències a la seu social de l’entitat:
  • La mineria del Baix Priorat durant la Baixa Edat Mitjana i l’Edat moderna” a càrrec de la Sra. Alba Alonso Mora (URV). (24/XI/2016).
  • Eduard Toda, l’arqueologia i Tarragona” a càrrec del Sr. Jaume Massó Carballido (Museu de Reus). (1/XII/2016).

2.-       Activitats de difusió cultural:

  • Jornada de portes obertes i venda de llibres per la Diada de Sant Jordi a la seu social de l’entitat amb destacada presència de públic.
  • Participació en els actes commemoratius del Dia de l’Associacionisme Cultural (4-5 de juny 2016) amb unes Jornades de Portes Obertes amb el lema “Coneix l’Arqueològica”. Aprofitant l’efemèride es va presentar a les vitrines de la biblioteca una exposició de llibres Litúrgics Trientins dels segles XVI-XIX.
  • Realització d’un cicle de 3 visites guiades de primavera amb gran èxit d’assistència de públic. En concret les visites guiades van ser les següents:
  • “Passeig epigràfic per Tàrraco” (16 abril). A càrrec de la Sra. Diana Gorostidi.
  • “ De Tàrraco a Terragona” (30 abril). A càrrec del Sr. Òscar Martín.
  • “Visita al conjunt monumental de Scala Dei (14 maig).
  • Realització d’un cicle de 2 visites guiades de tardor també amb gran èxit d’assistència de públic. En concret aquestes van ser les següents:
  • Visita guiada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (a càrrec del Sr. Jordi López Vilar).
  • Visita guiada a l’exposició “Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món” (a càrrec del Sr. Jaume Massó Carballido).
  • L’entitat ha mantingut una activa presència i col·laboració amb diversos mitjans de comunicació (Diari de Tarragona, Diari Més, Fet A Tarragona, etc.) en tot allò referent a la difusió i protecció del Patrimoni cultural.
  • Articles premsa/entrevistes:
    • 06/III/2016. Entrevista a Pilar Alió. Diari de Tarragona.
    • 24/VI/2016. López et alii. “La restauració del teatre romà: elements de reflexió”. Diari de Tarragona.

3.-       Publicacions:

3.1.-  Butlletí Arqueològic

  • Al maig de 2016 es va procedir a l’enviament del Butlletí Arqueològic corresponent als volums núms. 34-35 a les diferents entitats amb què mantenim intercanvi i també a uns 250 socis.
  • Edició del Butlletí Arqueològic corresponent als volums 34-35 (anys 2012-13), i que el Antoni Gonzàlez Sanmartí va presentar el dimarts 17 de maig al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona.
  • Paral·lelament s’ha procedit a la digitalització de tot el Butlletí Arqueològic i és consultable íntegrament a través de la plataforma virtual ‘Raco’.

 3.2.- Actes homenatge, reconeixements

3.2.1.- El 16 de febrer de 2016 i seguint amb els diferents actes d’homenatge desenvolupats l’any anterior, l’ajuntament va descobrir al costat del Portal del Roser una placa en memòria del fill Predilecte de la ciutat i nostre president Jordi Rovira Soriano que tan prematura i sentidament ens va deixar. Entre els parlaments que es van realitzar la RSAT va participar amb unes breus paraules del Secretari desglossant la seva figura.

3.2.2.- El 5 de maig de 2016 la Fundació Mútua Catalana en la II Edició dels Premis que celebren anualment, va fer un homenatge a Rafael Gabriel Costa president de l’Arqueològica entre els anys 1977-1987 i 1993-2011 i actual President d’Honor de la nostra entitat, per tota la seva trajectòria a l’àmbit cultural i la defensa del patrimoni monumental de Tàrraco.

3.2.3.- El 15 de novembre de 2016 l’Arqueològica va realitzar un sentit acte d’homenatge al nostre president d’Honor Rafael Gabriel costa per la seva tasca i trajectòria en la defensa i protecció del patrimoni i com a president de l’entitat. El Sr. Francesc Barriach va glosar la trajectòria i la importància de l’homenatjat i se li va lliurar un record de l’acte.

  1. – Pàgina web, xarxes socials, internet.

4.1 Web

  • Renovada fa tres anys la pàgina web de la nostra societat (arqueologica.org) aquesta ha tingut una activitat força notable. Durant el 2016 ha continuat convenientment mantinguda i actualitzada regularment gràcies als esforços del Sr. Xavier Allué amb notícies d’actualitat d’àmbits diversos vinculats amb l’arqueologia, la prehistòria i el món antic en general, així com puntuals informacions de cara a la denúncia d’agressions al patrimoni arqueològic i monumental, reculls de premsa, convocatòries, etc. La nostra web ha estat i és una plataforma fonamental per fer difusió de les activitats pròpies i una via molt útil per informar convenientment als socis.
  • La pàgina web en l’últim any ha publicat 106 entrades, amb 7.148 visites (unes 600 al mes). La pàgina més visitada és la principal, amb més de la meitat de visites. Per temàtica l’entrada més visitada (amb 154 visites) és la que tracta sobre les festes a la Part Alta.

4.2 Xarxes socials

  • En la línia de donar a conèixer l’entitat i tenir presència a les xarxes socials (tal i com es va fer el febrer de 2015 obrint el seu compte a Twitter), l’Arqueològica va obrir a finals de 2016 també compte a Facebook, amb un total fins al present de 312 seguidors.

4.3 Internet

  • Amb l’objectiu d’ampliar i millorar la nostra presència a internet s’ha millorar l’entrada sobre la Societat Arqueològica de la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure en català de la Wikipedia.

5.-       Biblioteca i Arxiu:

Amb caràcter general, ha prosseguit la tasca de buidat sistemàtic del fons bibliogràfic de revistes, publicacions periòdiques i llibres de la nostra biblioteca fruit de l’intercanvi, arribant-se a totalitzar en l’inventari uns 43.500 volums. El nombre de publicacions entrades a la biblioteca durant el 2016 és de 355.

  • Al llarg d’aquest any 2016 la biblioteca de la RSAT s’ha vist nodrida de donacions bibliogràfiques de diverses universitats i institucions; també cal destacar una extraordinària donació bibliogràfica de l’École Française de Roma amb un total de 309 kg de llibres de temàtica específica en el món de l’arqueologia pendents de recollir a Roma.
  • La biblioteca ha atès les corresponents consultes d’estudiants i investigadors, així com ha rebut visites d’estudiants de Grau i Màster, per iniciativa del Sr. Jordi López.
  • L’Arqueològica va cedir temporalment documentació de l’arxiu històric per l’exposició temporal que es va fer a Reus sobre l’Eduard Toda i Güell.
  • L’Arqueològica va cedir algunes imatges de Schulten provinents de l’Arxiu Valentines per l’edició del llibre “Adolf Schulten en Numancia, historia de una controversia”, editat per la Diputación de Soria.
  • Fruit de les pràctiques a l’Arqueològica d’un estudiant de Màster URV/ICAC s’ha començat a realitzar una base de dades de les peces que formaven part de la col·lecció històrica de la Rsat i que avui en dia estan dipositades al Mnat
  • Digitalització dels llibres d’Actes, monografies i publicacions diverses de l’entitat paral·lelament als treballs realitzats en aquest sentit respecte el Butlletí Arqueològic.

6.-       Defensa del Patrimoni:

La Societat ha adreçat escrits a les autoritats competents, en interès de la conservació i valorització del patrimoni de les nostres comarques, amb el Departament de Cultura de la Generalitat en general i amb l’Ajuntament de Tarragona (p.ex. document 6 octubre 2016), entre d’altres. També ha informat i denunciat convenient i regularment a través de diverses plataformes mediàtiques les agressions al patrimoni arqueològic i monumental tarragoní.

7.-       Projecció exterior, distincions i participació:

  • Convenis/Subvencions:
  • S’ha concedit una subvenció de la Generalitat per la digitalització complerta del Butlletí Arqueològic.
  • L’Arqueològica va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana per la qual aquesta va donar 5.000 euros per l’edició i distribució del Butlletí Arqueològic núms. 34-35 (2012/13) presentat al mes de maig del 2016.
  • S’ha signat un conveni amb la Urv per a que estudiants de la mateixa puguin fer les pràctiques en tasques de recerca vinculats a la Rsat.
  • Participació:
  • La RSAT ha participat en diverses reunions de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona (Sra. Begoña Floria), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas amb el Sr. Jordi Agràs, l’Agència Catalana Patrimoni Cultural (Sr. Llovera), etc. així com amb membres de diferents grups polítics municipals. També la presidència s’ha reunit amb l’empresa Repsol, i membres de la junta van visitar el monestir cistercenc de Poblet.

Cal destacar també la presència del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya en una fugaç visita a la Necròpoli Paleocristiana on membres de la Rsat van poder acompanyar-lo i mantenir un breu diàleg amb la promesa de tornar a veure’ns en una propera ocasió.

Altres actes destacats amb presència de l’Arqueològica van ser:

  • Conferència-col·loqui al col·legi de periodistes titulada “Mirar lluny, treballar a prop”.
  • Jornada “Els usos del Patrimoni: Jornada de debat i participació”.
  • Visita durant la jornada de portes obertes, a les restes de l’exedra de la Catedral.
  • El Sr. Francesc Barriach ha assistit a totes les reunions del Tàrraco Biennal com a representant de la Rsat. En aquest sentit també cal destacar la presència del Sr. Jordi López, membre de la junta,  com a secretari del III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic que es va realitzar entre el 16-19 de novembre entorn la temàtica dels circs romans.
  • L’Arqueològica ha mantingut presència a través de nostre President d’Honor Rafael Gabriel Costa, dins el Consell assessor en matèria de patrimoni històrico-artístic de Tarragona, creat per l’Ajuntament de Tarragona.
  • La RSAT forma part de la Fundació Castell del Catllar. Manté un representant permanent en la persona del Sr. Jordi López Vilar, membre de la junta de la RSAT. Aquesta presència, seguint una trajectòria de col·laboracions amb precedents com els antics Grups de Recerca, considerem especialment important de cara a la preservació i tutela d’un important conjunt monumental com són les restes arqueològiques i monumentals del Catllar.
  • Participació en el “El relat de Tàrraco”: Una activitat liderada per Xavier Llovera Massana, Coordinador pel Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu immediat és la “millora i posada en valor del patrimoni romà de Tàrraco, així com de l’actualització del projecte museogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, recuperant la connexió amb el Pretori, gestionat pel Museu d’Història de Tarragona”. En aquest sentit la Rsat ha format part del jurat del concurs convocat pel projecte museogràfic MNAT-Pretori representada pel Sr. Rafael Gabriel.
  • Participació del Sr. Rafael Gabriel en representació de la RSAT, en les reunions de la Comissió de Seguiment del Pla Director de les Muralles de TGN presentat públicament per l’ens municipal el 2 de juny de 2016 al Saló d’Actes de l’Ajuntament.
  • Participació al mes de juliol en la Comissió de seguiment del Pla director del Circ romà de Tarragona. La presència va anar a càrrec del Sr. Secretari.
  • El Sr. Antoni Pujol, membre de la Junta de l’Arqueològica forma part com a Patró vocal de la Fundació Privada Mútua Catalana.
  • El Sr. Francesc Barriach és membre del Senat Tarragoní i nomenat ‘Perpetuador de les festes de Tarragona’.
  • Membres de la junta directiva formen o han format part també dels següents estaments: Patronat de Poblet, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Comitè Cívic de BASF, Campus d’Excel·lència de la URV, Comissió pel Patrimoni cultural d’Entitats, Fundació Privada Mútua Catalana, etc.

 8.-       Seu social i local de l’entitat:

  • L’Arqueològica és la seu que acull les reunions que la plataforma veïnal Farts de Soroll desenvolupa regularment per tal d’organitzar les seves campanyes i accions reivindicatives.
  • Amb l’objectiu de millorar les instal·lacions i seu social de l’entitat es van portar a termes obres d’arranjament de la terrassa del pati amb l’eliminació de les estructures de ventilació de les dependències de La Caixa (per gentilesa de CaixaBanc) situades als baixos de l’edifici, permetent recuperar un espai diàfan especialment interesant de cara a possibles activitats estivals. En aquest sentit també s’ha mantingut adequadament l’entorn i la vegetació del jardí.
  • S’han realitzat obres de consolidació de l’estructura del balcó que presentava deficiències.
  • Cal destacar que al 2016 s’ha escriturat després de la corresponent finalització de la hipoteca, la seu social de l’entitat.

9.-       Altes / Baixes socis

– Altes socis: 19

– Baixes socis:  16 (10 per defunció i  6 baixa voluntària)

10.- Carnet socis

Es va procedir a l’edició i expedició del nou carnet de soci de l’Arqueològica vàlid fins el 2020, a partir del qual es poden fer efectius els beneficis que comporta ser membre de l’entitat (fer ús de les instal·lacions i biblioteques de la seu, descomptes en compra de llibres en les llibreries La Rambla, La Capona i Gaudí (Reus), entrada recintes museístics (municipals, Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià i castell del Catllar), obtenció del Butlletí Arqueològic, etc.)

Tarragona, 30 de juny de 2017