Monthly Archive: Febrer 2017

Excavacions al solar de l’antiga caserna de la Guardia civil

Ara fa uns dies vam  tenir la oportunitat de visitar el que sembla la fase final de les excavacions que s’han fet al solar on fis fa uns anys estava la “casa cuartel“, la caserna de la Guardia Civil a Tarragona. El jaciment està situat al començament del carrer López Pelàez cantonada amb la sortida del pàrquing sota el parc de Saavedra, antic baluard de època moderna. L’edifici va retornar a propietat municipal, absolutament degradat i es va enderrocar ara fa uns mesos. Abans de ser ocupat per la Guardia Civil havia estat un col·legi religiós construït a finals del segle XIX i tancat poc abans de la guerra civil.

Ens va atendre la directora de la excavació, l’arqueòloga Dra. Judit Ciurana qui va manifestar que les troballes havien superat les expectatives del començament. Tot pendent de datacions sembla que allí s’havia localitzat una construcció de una certa entitat per la consistència dels murs de base trobats, en part aprofitant la pròpia superfície rocosa del subsòl. Situat a extramurs de la muralla s’ha d’esbrinar quina dedicació va tenir en diferents èpoques.

El solar està destinant a la construcció d’habitatges social en un futur immediat.

(Foto de la publicació LA CIUTAT DE TARRAGONA)

 

Poblet (Reial Monestir de Santa Maria de Poblet)

Membres de la junta directiva de la nostra societat vam tenir el privilegi, dimecres passat, de ser rebuts per l’Abat de Poblet, pare Octavi Vilà, 105è abat del monestir. A banda de la salutació i un intercanvi de llibres, el motiu de la visita era veure les obres del nou museu i planificar una visita de la RSAT tan bon punt estiguin enllestides.

L’amabilíssima acollida de l’abat qui, per cert, és membre de la nostra societat, ens va permetre conèixer alguns detalls de l’actualitat de monestir, gaudir un cop més de les meravellas de la institució i enorgullir-nos de que formi part de la història del nostre país. Alhora evocar experiències viscudes i recordar amics comuns, vius o que ens han deixat. L’abat, tarragoní de la rambla Vella, manté contactes i amistats properes. L’escalfor de l’acollida contrastava amb el fred concentrat de tot l’hivern a les amplìssimes estàncies recuperades per a la visita, com l’antic dormitori, ara diàfan i on es poden fer activitats multitudinàries com concerts.

(Més informació del monestir al web: http://www.poblet.cat/Prehome/index.php )

(A la foto, d’esquerra a dreta, el nas de l’autor d’aquesta nota X Allué, Jordi López director del Butlletí, Ona Coffey esposa d’Eloi Hernàndez al seu costat, JoanMaria Vianney Arbeloa, Rafael Gabriel, president d’honor, la nostra presidenta Pilar Alió i l’abat)

 

 

Balanç de Gestió de recintes monumentals de Tarragona

La regiduria de Patrimoni i el MHT presenten els resultats de la campanya 2016 de visites turístiques al Patrimoni Monumental de la Ciutat a la seva pàgina web (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/noticies-2017/els-recintes-patrimonials-reben-mes-de-630.000-visites-durant-lany-2016). A aquest exercici s’han recuperat les xifres d’ara fa set anys pel que fa a visites globals, que havien perdut un 27% de les visites l’any 2012, relacionable amb la crisi econòmica, esdeveniment que sembla que ho explica tot. El tancament al pùblic de les cases-museu Castellarnau i Canals també representa una reducció en el nombre de visites.

A banda queda l’atractiu que representa el MNAT a les seves seus de la plaça del Rei i la Necropolis, del que no disposem de dades actualitzades.

Contents com estem de que el nostre patrimoni monumental sigui una font d’atracció per als visitans, encara patim per les mancances en l’àmbit informatiu i la continuïtat dels circuits, actualment en fase d’actualització. I pels esforços necesaris per a ordenar les visites, periodificar-les i integrar-les. Cert que podriem arribar a un milió de visites, però ens queda molta feina abans de morir d’exit, preocupació a molts indrets de gran atractiu turístic.

 

 

 

El taronger del pati

No és exactament arqueologia botànica però des de la societat volem recordar que, a la nostra seu, tenim un pati. I que al pati tenim una taronger estupend, ple de taronges encara, tot i que ja hem fet una primera collita. La seva aportació anual de fruits ens recorda el trànsit de les estacions i la gloria de les pomes d’or d’aquesta vora del Mediterrani.

 

 

 

 

El port romà de Tàrraco

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.

Conferència Tarragona i el seu patrimoni

Les entitats amb activitats a l’entorn de la Setmana Santa tarragonina escalfen motors. Aquest divendres 3 de febrer a les 20h i a l’església de Natzaret, tindrà lloc una conferència pronunciada per la congregant i presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Sra. Pilar Alió Borràs. La conferència emmarcada dins del cicle Les Conferències de La Sang, versarà sobre l’Arqueologia i el patrimoni tarragoní.

Esteu convidats.