Monthly Archive: febrer 2024

Pilats (L’edifici del Pretori/MHT)

Hem tingut l’oportunitat de visitar les obres de restauració de l’edifici dit de Pilats o pretori, emblemàtic pel seu volum i estructura de les ruïnes del circ i el fòrum provincial de Tàrraco.
Després d’uns despreniments de pedres de les façanes, ara fa un parell d’anys es va aprovar un projecte de restauració finançat conjuntament per l’ajuntament i el departament de Cultura i Patrimoni. A punt d’acabar-se les obres, la direcció del MHT ens va convidar a girar una visita a les obres, abans de desmuntar la bastida utilitzada.

Acompanyats per l’arqueòloga municipal i el personal de l’empresa que està executant la restauració, vam enfilar-nos per la bastida pels vuit pisos fins al cap de munt, als merlets de la torre nord i comprovar les solucions per cobertura d’aigües, restauració de carreus malmesos, la modificació o eliminació dels nius d’aus i, més important, el descobriment d’una porta de comunicació a l’exterior que mena a la volta del sarcòfag, que probablement comunicava amb una torre nord (imatge del gravat del Laborde) desapareguda a les voladures de la guerra del Francès.

L’obra s’ha pogut concloure en terminis més breus que el compromís del projecte del contracte, malgrat un període d’aturada per respectar les nidacions de falciots a les parets (imatge de niu modificat). És aquest un tema de controvèrsia, ja que els falciots (Apus apus) són aus protegides, suposadament en perill d’extinció. La nidació a les parets del Pretori pels efectes de les deposicions i l’ocasional entrada d’aigua de pluja produeixen danys, sobretot de les argamasses i, eventualment de l’estructura. Tractant-se d’aus migratòries (trans-saharianes) és discutible que la seva protecció puntual a una edificació singular, antiga, emblemàtica, patrimoni de la Humanitat i, per tant, molt valuosa, ha de tenir significança diversa.

L’eficàcia i promptitud de les feines de restauració que s’han dut a terme tot i les dificultats contrasta amb els inacabables retards de les de l’edifici del Museu Arqueològic Nacional, just al costat i encara tancat després de més de quatre anys d’obres.

28 de febrer de 2024 General, Read more >

“El sanatori de la platja”

 

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 d’agost de 2010 titulat “El sanatori de la platja” i un altre publicat al Diari de Tarragona del 22 de desembre de 2013 titulat “El Preventorio de La Savinosa y su indudable valor arquitectónico”

El Preventori de la Savinosa

Tot ciutadà de Tarragona coneix l’estrafolari conjunts d’edificis abandonats que ocupen un dels morrots de la nostra costa més propera, entre la platja de l’Arrabassada i la de la Savinosa. Ja fa molts anys que no hi ha rabasses plantades en una ni creixen les savines a l’altre. Uns quants més que el malaguanyat Preventori resta abandonat. Construït als anys 20 del segle passat com a recurs sanitari, no va funcionar com tal fins una dotzena d’anys després. Durant la Guerra civil del 36 es va fer servir temporalment com hospital de sang, fins que finalment inicià l’activitat per a la qual s’havia construït: acollir infants de pares afectats de malaltia tuberculosa dels que havien d’estar aïllats fins que els pares deixessin de ser contagiosos. Cap dels infants acollits patía tuberculosis, això a banda del fet biològic conegut de què la infecció tuberculosa als infants no és bacil·lífera i, per tant, els nens no contagien.
Malgrat això, ben conegut a l’època, l’article de Jordi Rovira a La Vanguàrdia relata les reticències i rebuig de la gent de Tarragona del Preventori.
Amb l’adveniment de tractaments antituberculosos eficaços com l’antibiòtic estreptomicina i les hidrazides, el Preventori va perdre utilitat i es va tancar als anys 60. Fins avui.
A l’article de Diari de Tarragona de tres anys després, Jordi Rovira reivindica el valor arquitectònic de les edificacions, discussió oberta des de l’abandonament de la institució que els successius governs de la Diputació Provincial, propietària de les runes i l’espai, han estat incapaços de resoldre, per vergonya de tots.
Des d’aquí, i en aquesta ocasió, em permeto discrepar del valor de l’obra de l’arquitecte Francesc Monravà (“l’altre Monravà”). Massa anys i massa oportunitats perdudes. Arribant al primer quart d’un segle en el qual la recuperació del paisatge i el retorn a la natura són doctrina, la meva idea va per altres camins. Havent participat en diverses ocasions en projectes i discussions sobre el futur de les restes del Preventori, a hores d’ara crec que el millor fora enderrocar les edificacions i deixar l’espai com un de natural i protegit.
Això, però, sense oblidar la constant observació de l’entorn de Tarragona que sempre va guiar en Jordi, en els seus escrits i en el seu cor.

Xavier Allué

 

 

23 de febrer de 2024 General, , Read more >

“Teatre romà i democràcia”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de setembre de 2010 titulat “Teatre romà i democràcia”

El teatre romà

La ventafocs del patrimoni arqueològic tarragoní. Aquesta frase del Jordi Rovira s’escau a la perfecció al malaurat teatre romà de Tarragona. Descobertes les grades a finals del segle XIX en un estat de conservació magnífic, va ser greument malmès en successives etapes per una indústria d’olis que s’hi va instal·lar a sobre. Salvat a mitjans dels anys 70 gràcies a la pressió popular encapçalada pel Col·legi d’Arquitectes i la nostra Societat Arqueològica, ha romàs en un lamentable estat d’abandonament durant 40 anys. De tots els grans monuments de la ciutat, aquest ha estat el que ha trigat més anys en ser adequat per a la visita.

Ara bé, com es presenta el teatre, dotze anys després de l’article publicat pel Jordi? Cal reconèixer que la Generalitat ha fet un esforç; s’han dut a terme excavacions arqueològiques en profunditat  dirigides per Jacinto Sánchez que han aportat un cúmul de dades científiques  que delegem veure aviat publicades. Altra cosa és el tractament que s’ha fet al monument. De res han servit les queixes expressades al projecte de l’arquitecte Toni Gironès -adjudicat a dit per la mateixa Generalitat- que el malmet estèticament i física. En un article que vaig publicar al Diari de Tarragona el 24 de juny de 2016 conjuntament amb el Josep M. Macias, reflexionàvem sobre aquest projecte de “restauració”, tot comentant alguns punts que crec importants. Primer, que cal donar una solució definitiva al gran desnivell existent entre el solar del teatre i el carrer Caputxins, que actualment està limitat per una sèrie de murs de diferents èpoques que conformen una mena de patchwork arquitectònic d’aspecte tercermundista.

L’estructura de malla metàl·lica que s’ha implementat sobre les grades -segons el projecte de l’esmentat arquitecte- presenta una sèrie d’inconvenients, més enllà de l’efecte estètic -o millor antiestètic- que produeix, i és que, malgrat l’intent d’explicar la volumetria de l’edifici, és un atractiu per se; és a dir, que en l’aspecte visual té més visibilitat que el monument mateix. El resultat és una mena d’escultura de ferralla postmoderna plantada sobre unes restes romanes en mig d’un entorn sense cap mena de tractament integral. Aquest fet s’agreuja  amb el problema del rovell que genera tacant les pedres originals romanes i les defecacions dels coloms que viuen allí. La rocambolesca història d’aquesta restauració ha estat explicada per Rafa Marrasé en diversos articles de Porta Enrere que recomanem llegir.

Des del meu punt de vista, és urgent desmantellar aquest monument metàl·lic al despropòsit i fer una actuació assenyada i consensuada. Llàstima de diners llençats.

Jordi López Vilar

15 de febrer de 2024 General, Read more >

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano

Aquest any 2024 la nostra entitat commemora dos esdeveniments: el 180è aniversari de la seva fundació i els deu anys del traspàs del president Jordi Rovira i Soriano, prematurament mort en plena activitat investigadora i divulgadora del patrimoni històric, arqueològic i cultural de Tarragona i el seu entorn, que va difondre abastament en infinitat de publicacions fruit de la seva intensa capacitat de treball manifestada al llarg de tota la seva vida.

Nosaltres, com a Reial Societat Arqueològica Tarraconense, volem reiterar-li el nostre agraïment i reconeixement a tota aquesta tasca. Per aquest motiu durant aquest any hem volgut recuperar dotze temes que ell va tractar i difondre a la premsa, al Diari de Tarragona i a la Vanguàrdia, oferir un punt de vista actualitzat i personal sobre cadascun d’ells per part de socis de l’entitat, i publicar-ho a la nostra web. Els articles referenciats els vam publicar en un recull l’any 2015, sota el títol Visions Tarragonines. Recull d’articles de premsa de Jordi Rovira Soriano, amb la col·laboració de Bibliòfils de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

 

Convidem als socis que ho desitgin a sumar-se a aquest homenatge de reconeixement i aportar el seu comentari i visió personal sobre algun dels temes que el president Jordi Rovira va tractar a la premsa esmentada.

 

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

President de la RSAT

 

15 de febrer de 2024 General Read more >