Monthly Archive: octubre 2016

Arquitectura de Centcelles

18-18c52499cfEl director del nostre Butlletí Jordi López, juntament amb J.M. Puche, publica a QUARHIS un documentat article titulat “Tècnica i Arquitectura tardoantiga de Centcelles”, disponible a l’enllaç  del repositori ACADEMIA: https://www.academia.edu/29498650/T%C3%A8cnica_i_arquitectura_tardoantiga_de_Centcelles_Tarragona_._Observacions_i_primeres_reflexions 

Centcelles és una de les peces del Patrimoni Mundial dels monuments de Tàrraco, que mereix una visita detallada. Una mica lluny del circuit turístic, és la menys coneguda.

La restauració del teatre romà: elements de reflexió

1391710217teatre-romaTal com relatem al nostre post de 25 d’agost https://www.arqueologica.org/2016/08/25/acord-marc-per-la-posada-en-valor-del-patrimoni-mundial-de-tarraco/ l’Ajuntament i la Generalitat signaren un acord marc sobre el patrimoni monumental de la Tàrraco romana. Josep M. Macias i Jordi López oferiren a Diari de Tarragona unes reflexions( https://www.arqueologica.org/wp-content/uploads/2016/10/Teatre-roma-DT24JUN2016.pdf) que convé repassar. Les primeres impressions motivaren una certa preocupació entre els arqueòlegs professionals que recomanen, un cop netejat el jaciment, fer-ne les menys actuacions possibles per no desvirtuar la realitat.

Des d’aquest web acceptem comentaris i propostes tant dels socis com de tots els interessats en el tema.

 

 

Alguna cosa es mou al Teatre Romà de Tàrraco

imgresAquest proper dia 3 de novembre conclou el termini de presentació d’ofertes per a la Direcció, redacció dels informes i de la memòria i execució de la intervenció arqueològica al teatre romà de Tarragona. Això segueix la publicació el passat dia de santa Tecla de les activitats per a la Conservació – restauració de les restes arqueològiques del Teatre Romà de Tarragona corresponents als sectors de la cavea, l’orchestra, el proscaenium i el frons scaenae, així com del seu entorn immediat.. I això d’acord amb el projecte redactat per l’Àrea de Pintura Mural i Escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural dedica un pressupost de 104.989,91 € al primer i de 146.474,44 € al projecte de conservació. La proposta ha estat redactada per la fins recentment arqueòloga territorial Maite Mirò (Prescripcions tècniques en .pdf a l’ènllaç )

NOTA: Quan cliqueu als enllaços del web de la Generalitat acostuma a sortir una pantalla anunciant que “no és una connexió segura”. No en feu cas, funciona bé i no dona problemes

Arqueologia contemporània

savinosa

Diari de Tarragona va publicar dissabte 22 d’octubre, un reportatge recollint les opinions de la nostra societat sobre La Savinosa http://www.diaridetarragona.com/tarragona/72890/la-arqueologica-critica-que-no-se-derriben-los-edificios-de-la-savinosa. El titular a primera plana anunciava que “La Arqueològica pide demoler los edificios de la Savinosa”. El Diari ha confós el contingut d’una conversa personal i informal referida a l’estat de conservació dels edificis de la Savinosa i les opinions en ella expressades amb un posicionament formal de la nostra entitat sobre el projecte de recuperació de l’antic Preventori, projecte que l’Arqueològica desconeix i sobre el qual no es pot pronunciar. Aquestes opinions foren  expressades al final d’una llarga conversa amb el periodista Octavi Saumell sobre aspectes diversos de la protecció del patrimoni de la ciutat, que arrenca de l’escrit que la RSAT ha adreçat a l’ajuntament i del que fèiem referència ara fa uns dies: https://www.arqueologica.org/2016/10/07/la-proteccio-del-patrimoni-i-les-festes-a-la-part-alta/, i que era el motiu principal del contacte.

La dedicació mantinguda per la RSAT a la defensa del Patrimoni arqueològic ha estat principalment enfocada a la part més antiga: el llegat de la Tàrraco Romana, únic, extraordinari i en bona part reconegut fa quinze anys com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ha estat la tradició des dels fundadors de la Societat, que van dur a la recuperació de importantíssimes peces arqueològiques, que la RSAT va custodiar fins a cedir-les en dipòsit a l’actual Museu Nacional Arqueològic per la seva cura i exposició. Però la societat també ha entès que la conservació i promoció del patrimoni inclou TOT el patrimoni i que la història i l’arqueologia reconeixen tots els períodes fins als temps actuals. La defensa de la nostra ciutat inclou realment tot el que és de tots i, també, allò que està en mans privades però que forma part del paisatge i l’estructura de l’àmbit on vivim.

La contemplació del creixent número d’estructures arquitectòniques que han perdut el seu ús, i que sembla que no som capaços de donar utilitat en la Tarragona actual ens resulta d’especial preocupació. Recentment un partit polític amb representació municipal va editar un llistat amb una quarantena d’edificis abandonats o sense ús conegut: La Tabacalera, La “Residencial”, la casa de l’Ardiaca, el modern edifici d’Obres del Port, el Banc d’Espanya, l’hospital “Casablanca”, entre d’altres, destacant pel seu abandonament de llarga durada “La Savinosa”. Uns quants d’ells van formar part d’una exposició de denúncia per una artista local (E.M. “De la A a la Z”, Tinglado del Port, 2016).

El nou concurs d’idees i projectes sobre “La Savinosa” ha adjudicat el premi a un equip d’arquitectes que preveuen la conservació i restauració de les ruïnes existents de l’antic Preventori antituberculós. El que queda dels edificis està molt més enllà de la seva possible reconstrucció. La part d’instal·lacions de conduccions i clavegueram inservibles i les estructures haurien de reconstruir-se totalment per ser dignes de conservació. I, el que és més preocupant, no sembla que s’hagi definit el possible ús a donar a la restauració dels edificis. Sense definir en primer lloc la seva finalitat i el que es pot o vol fer amb els edificis i els espais, és molt agosarat decidir com han de ser.

Independentment de l’estat de conservació dels seus edificis en l’actualitat, el conjunt de la Savinosa és una mostra de l’arquitectura de principis del segle XX obra de Francesc Monravà Soler, de línies simples i pràcticament racionalista, amb uns edificis singulars disposats simètricament, de gran força estètica, i una volumetria ben adaptada al paisatge que són dignes de conservació, motiu pel qual té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local.

La RSAT manté el seu interès per l’arqueologia de la ciutat en totes les seves èpoques i de fa temps que elaborem criteris de conservació, manteniment, ús i qualificació de les peces del nostre patrimoni. La ciutat del present és fruit de la ciutat del passat, i suport i bressol de la ciutat del futur.

 

 

V Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona

jordi-lopez-ie-canonginsEl dissabte, 15 d’octubre de 2016, va tenir lloc la V Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. Organitzada per Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví i sota el paraigües de l’Institut Ramon Muntaner. La jornada va transcórrer al Castell de Masricart. En el programa, centrat en aquesta ocasió en arqueologia, hi participà també la Reial Societat Arqueològica, amb una xerrada sobre “La digitalització del Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i la seva incorporació a RACO”. La intervenció, a càrrec de Jordi López Vilar, director del nostre butlletí va ser un breu repàs a la història del Butlletí Arqueològic des de la seva fundació fins l’actualitat. Es va presentar també la situació actual de la revista i es va glossar la importància de la seva digitalització, realitzada mercès a l’ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara, mitjançant un conveni amb l’IRMU, estem només pendents de la seva incorporació al repositori RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert). Amb la totalitat del Butlletí accessible des de la xarxa esperem facilitar l’accés als treballs científics sobre Tarragona i les seves comarques que hem publicat al llarg dels més de 100 anys que té la revista.

Muralles

muralles-baixada-del-roser-oct-2016Fa unes  setmanes es va posar en marxa el procés de reconstrucció de la part malmesa de les muralles que toquen a la Baixada del Roser, amb un desplegament de grues i bastides espectacular. A dia d’avui sembla, però, que no hi treballa ningú (!). A veure si prendrà més temps la reconstrucció de la muralla que la seva construcció original al segle II a.C. pels arquitectes militars romans…

 

 

La protecció del patrimoni i les festes a la Part Alta

paelles-i-patrimoniDurant l’estiu hem estat testimonis de les dificultats de la conciliació de les activitats festives amb la preservació del nostre patrimoni arqueològic. El carrer  és de tothom i les festes són pel gaudi, la xerinola, les danses i el divertiment. Però algunes parts sensibles del que és de tothom, es poden ressentir quan l’activitat s’exagera i la cura per l’entorn es perd. Els veïns de la Part Alta de fa temps es queixen amb raó dels sorolls. La RSAT també som veïns, tot i que a les nits i als festius no hi som i no ho patim. Però hi ha efectes del soroll que afecten peces i materials del patrimoni antic. I moltes actuacions clarament evitables que embruten, malmeten, el que és pitjor, menyspreen allò que és de tots, per uns moments de disbauxa.

La RSAT s’ha adreçat a les autoritats municipals demanant una ordenació de les festivitats que respecti millor el patrimoni arqueològic, amb la decisió de portar el greuge on calgui, administracions superiors o organitzacions que ens donen aixopluc com la UNESCO.

(Veure text adreçat a l’ajuntament clicant  a Llegir més)

(més…)