El proper divendres 31 de Maig a les 18,30 tindrem la XXXVI Tertúlia a la nostra seu social i a la sala d’actes de la RSAT, a càrrec d ela Dra. Immaculada Socias Batet que ens il·lustrarà sobre
“ANTONI AGUSTI com col·lecionista d’art”
La Dra. Socias es professora de la Universitat de Barcelona i membre del Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
L’acte és obert als socis de la RSAT i amics interessats
Membres de la Junta Directiva van visitar aquest passat dilluns 20 de maig l’actual consellera del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hnble. Senyora Mariàngela Vilallonga Vives
La reunió, repetidament ajornada per raons diverses, era motivada per tal
d’expressar l’agraïment per la concessió de la Creu Sant Jordi i la commemoració del 175 aniversari de la nostra entitat.
Es tractaren diferent temes en un ambient de cordialitat i franc intercanvi de parers, dels que destaquen les ofertes d’accés a subvencions possible, la ja antiga demanda de participació de la RSAT en la Comissió de Patrimoni territorial i la inclusió del nostre butlletí a repositoris de publicacions com el RACO, on ja hi estem, o el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats CARHU plus de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), per l’interès de captar noves contribucions al Butlletí Arqueològic i el posicionament a l’àmbit de les publicacions científiques.
El passat 17 de maig la versió digital del Diari de Tarragona informava de la caiguda de d’un tros de la cornisa de l’edifici de la denominada Antiga Audiència i ens agradaria recuperar part de la Història d’aquesta construcció.
El llunyà any de 1801 i sota els auspicis de la Societat Econòmica d’Amics del País es fundà una Escola Gratuïta de Dibuix i Nàutica ubicada a la plaça del Pallol. Llorenç Miquel escriu que els alumnes de la classe de matemàtiques van formar una unitat de sapadors durant la Guerra del Francès. Restaurada el 1814, atorgava entre d’altres el títol de pilot. L’any 1826 l’edifici fou reformat en profunditat realitzant-se una nova fatxada i abastant el volum actual.
No fou fins el 1883 que va ser reformat de nou per ubicar-hi la llavors recent creada Audiència Provincial de Justícia. Al fris de la cornisa abans esmentada i darrera les lletres en acer inoxidable existeix la inscripció gravada sobre la pedra el 1826 i que posa “PUBLICUM STUDIOSAE JUVENTUTIS GRAFICES AETENEUM.” La traducció actual podria ser “Ateneu públic per a la joventut estudiosa de les Arts Gràfiques.”
Pensem que en el moment d’intervenir per restaurar la cornisa es podrien treure les lletres amb acer inoxidable i recuperar la inscripció original.
Pensem també que seria convenient considerar la denominació antiga d’Escola de Dibuix i Nàutica o pot-ser d’Acadèmia de Belles Arts com deia Llorenç Miquel el 1833. Recuperaríem així el nom d’una institució genuïnament nostra.
Fonts:
[Miquel, Lorens]: “Tarragona,” vol. IX del Diccionario Geográfico Universal. Imprenta Torner, Barcelona 1833.
Ortueta, Elena de: Tarragona, el camí cap a la modernitat. Urbanisme i Arquitectura. Lunwerg. Barcelona 2006.
RG/RSAT
El proper dijous, dia 9 de maig, a les 19.00h. i a la sala d’actes de la RSAT es celebrarà la conferència:
Les Muralles de Tarragona. De fortificació a monument.
a càrrec de Pilar Bravo i Joan Menchon, del Museu d’Història de Tarragona i dins les activitats de Tàrraco Viva que acaba d’iniciar la seva XXI edició. L’accés és gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.
Ahir tarda es va celebrar l’anunciat col·loqui sobre el patrimoni de Tarragona amb els partits polítics del consistori que es presenten a les propers eleccions municipals aquest mes.
Hi van ser presents els senyors/senyores Ruben Viñuales de Ciutadans, Eva Miguel de la CUP, Pau Ricomà d’ERC, Dídac Nadal del PDeCat, Maria Elisa Vedrina del PPC i Begoña Floria del PSC. Les seves aportacions van ser seguides per una nodrida audiència que també va incoporar opinions, idèes i suggeriments.
El Patrimoni arqueològic ocupa un lloc important al programa dels partits, pel que ens diuen, però es troben a faltar propostes concretes, efectives i consistents. Que els monuments estiguin oberts al pùblic, que les actuacions estiguin pactades i que és necessari un consorci entre les diferents administracions per coordinar les tasques, son qüestions del passat. Les mancances econòmiques van sobrevolar tot el discurs.
Des de l’Arqueològica esperem que després de les eleccions, l’ajuntament resultant afronti tot el tema del Patrimoni arqueològic amb més eficàcia i amplitud.
(A la foto, la taula de participants)