El respecte al Patrimoni

DespullatsLa primera setmana de juliol ha vist un seguit d’esdeveniments no del tot relacionats entre ells que preocupen com a mostra d’una manca de sensibilitat vers la nostra realitat històrica i, també, l’actual. El nostre president honorari, Rafael Gabriel, se’n fa resò en un article d’opinió. (Llegir més: clicar “Read more“, aquí sota)

 

 

 

 

El Monument als Herois de 1811
Aquest dies a la Rambla Nova s’ha celebrat una “performance” artística basant-se en embolcallar amb banderes dos monuments i sembla que l’autor amb aquesta manifestació pretén obrir un debat sobre la mala interpretació que normalment es fa dels símbols.
Jo no vull entrar en debat sobre l’oportunitat d’aquest pretès debat ni sobre la idoneïtat dels símbols escollits, però si sobre la necessitat o conveniència de realitzar manifestacions, siguin comercials o artístiques, sobre o al voltant dels monuments de la nostra ciutat. Penso que en principi no s’haurien d’autoritzar intervencions que podent malmetre aquests monuments o alterar i mistificar la seva essència o el seu significat.
Per a molts tarragonins el Monument als Herois de 1811 no és tan sols dedicat als herois i heroïnes (que també van existir) que durant quasi dos mesos abandonats a la seva sort van resistir un ferotge assetjament, sinó també a les dones, homes i nens que arran de l’assalt dels francesos el 28 de juny de 1811 foren víctimes de la vesània dels tres dies de saqueig, violacions, assassinats i fins i tot gent cremada viva pel “gloriós” i “civilitzat” exèrcit de Napoleó, amb una sanya tal que va escandalitzar i espantar a mitja Europa. És també un homenatge als que van patir uns anys de dura repressió per part dels ocupants i als tarragonins que van veure impotents la voladura i destrucció de bona part de la ciutat quan se’n van anar. La ciutat va quedar reduïda a tres-centes famílies i va trigar quasi cent anys a refer-se.
És per això que em sap greu veure cada dimarts i cada dijous aquest símbol embolcallat pels tendals d’un mercadet, i em sap greu veure que per facilitar l’aparcament de furgonetes i camions s’hagi suprimit la il·luminació posterior del monument.
Em sap greu que dotze hores després que la societat civil tarragonina fes un acte commemoratiu al peu del monument s’hagi realitzat una “performance” per molt artística que sigui. No pretenc que es decretin dies de dol, ni de molt, però ¿no es podrien separar els actes lúdics d’aquests darrers dies del mes de juny? ¿no hi han més dies per fer el Concurs de Castells de Foc?
En fi, que demano una mica de respecte per aquells tarragonins i aquelles tarragonines que van patir els dies més luctuosos de la història moderna de la Ciutat.

Rafael Gabriel Costa
President honorari de la RSAT
1 de juliol de 2016

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.