La bellesa no està a l’interior

La Part Alta de Tarragona conté un bon nombre d’edificis emblemàtics i monumental. I també altres que no ho són tant. Més de dos mil anys d’història ha fet que els habitants de la ciutat, des de l’antiga Tàrraco a l’actual capital la vida a dut a molts canvis i reconstruccions. L’ocupació del que va ser el Fòrum provincial ha estat molt activa i des de la reconstrucció medieval molts edificis es van construir sobre les runes d’altres. L’actual nivell de terra està uns tres o quatre metres per sobre del nivell del terra a l’època alta imperial. Molt probablement, fenòmens de tipus “karstic” han arrossegat terres i deixat altres elements en situacions de desequilibri. Això, mes la poca consistència d’alguns fonaments ha fet sovintejar ensorraments d’edificis.

Els dels carrers Cavallers-Riudecols, Compte, d’en Mediona, Misser Sitges, Calderers i altres, i l’abandonament d’altres, singularment per la seva situació, com Ca l’Ardiaca o Ca l’Agapito, són mostres evidents i que van passant els anys sense que se’ls hi doni alguna solució adequada. Cert que es tracta de propietats privades i que, amb la crisi de la construcció, no deu ser fàcil invertir o rendibilitzar les propietats. Però de ben segur que l’autoritat municipal té prou recursos legals i administratius per posar remei al qual sembla configurar una ciutat víctima d’una catàstrofe.

 

 

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *