Ahir va concloure la campanya d’estiu que l’IPHES fa de ja una pila d’anys al jaciment neandertal de l’Abric Romaní. Ara, el jaciment de la Cinglera del Capelló aporta més de 12.000 restes de fauna i eines de pedra de fa sobre 60.000 anys, segons informa l’Institut http://iphes-noticies.blogspot.com.es/2017/08/el-jaciment-neandertal-de-labric-romani.html .
Esperem properament comptar amb una presentació-resum al llarg de curs.
La Part Alta de Tarragona conté un bon nombre d’edificis emblemàtics i monumental. I també altres que no ho són tant. Més de dos mil anys d’història ha fet que els habitants de la ciutat, des de l’antiga Tàrraco a l’actual capital la vida a dut a molts canvis i reconstruccions. L’ocupació del que va ser el Fòrum provincial ha estat molt activa i des de la reconstrucció medieval molts edificis es van construir sobre les runes d’altres. L’actual nivell de terra està uns tres o quatre metres per sobre del nivell del terra a l’època alta imperial. Molt probablement, fenòmens de tipus “karstic” han arrossegat terres i deixat altres elements en situacions de desequilibri. Això, mes la poca consistència d’alguns fonaments ha fet sovintejar ensorraments d’edificis.
Els dels carrers Cavallers-Riudecols, Compte, d’en Mediona, Misser Sitges, Calderers i altres, i l’abandonament d’altres, singularment per la seva situació, com Ca l’Ardiaca o Ca l’Agapito, són mostres evidents i que van passant els anys sense que se’ls hi doni alguna solució adequada. Cert que es tracta de propietats privades i que, amb la crisi de la construcció, no deu ser fàcil invertir o rendibilitzar les propietats. Però de ben segur que l’autoritat municipal té prou recursos legals i administratius per posar remei al qual sembla configurar una ciutat víctima d’una catàstrofe.
Com recordareu, el passat 6 d’abril vam celebrar a la seu de la RSAT un col·loqui sobre el teatre romà de Tàrraco, monument tants anys abandonat a la seva (mala) sort i sobre el que existia un projecte de recuperació. També recordareu que les administracions implicades i convidades al col·loqui, van declinar la seva participació. Tot i així, la concurrència va generar un ric debat amb les aportacions de diferents professionals de l’arqueologica i l’arquitectura i altres membres de la nostra societat, exposant criteris diversos sobre les actuacions programades. (Veure les entrades d’aquest blog del 6 d’abril, 5 d’abril, 9 de gener, 28 d’octubre de 2016, 26 d’octubre i potser alguna més anterior)
Just avui, el digital PORTA ENRERA publica una ample reportatge de R. Marrassé sobre un informe dels tècnics municipals sobre el monument, elaborat l’any passat, que mereix lectura detinguda. El reportatge recull els aspectes més substantius de l’informe, que és notablement crític sobre el projecte i els materials emprats per a la recuperació del teatre.
Sembla que caldrà replantejar tot el projecte abans de que ens trobem un nyap de difícil reconducció.
La Vanguardia d’aquest dissabte ofereix un interessant reportatge sobre la Vil·la del Munts (http://www.lavanguardia.com/encatala/20170805/43329885017/residencia-empereador-adria.html ) sobre la realitat i l’actualitat del monument, tot ell encara pendent d’amples actuacions arqueològiques, però ja molt espectacular.
(Foto de V. Llurba)