Tag Archive: Tàrraco

Visita als monuments de Tàrraco amb conservadors d’automòbils clàssics

Aquest passat diumenge (ahir) hem acompanyat a un col·lectiu d’aficionats a la conservació d’automòbils clàssics (17a Siscentada) a una visita als principals monuments de la Tàrraco romana. Una ocasió de generar amistats i difondre el coneixement del nostre patrimoni amb un grup de gent interessada en la conservació del passat, en aquest cas recent, d’automòbils que fa temps ocupaven carrers i carreteres. Arqueologia industrial? Potser sí.

La reunió va comptar amb el suport del Port de Tarragona (Autoritat portuària) i fou promoguda pel nostre soci Josep Moncusí, a la foto al costat del seu Jeep Willis, molt conegut transport militar de l’exèrcit dels Estats Units, de l’època de les guerres de meitat del segle passat.

Per cert, el 13 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni, amb entrada lliure a monuments i museus, comprovàrem que ja només queda una porta oberta d’accés als monuments. El circ, la maqueta i l’antiga Audiència, com les cases museu Castellarnau i Canals, tot tancat. I, és clar, el Museu Nacional. L’oferta cultural arqueològica tarragonina va reduint-se…

IV Tarraco Biennal (21-24 de novembre)

El IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal es celebrarà conjuntament amb la VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica els propers dies 21 al 24 de novembre, organitzat des de la Universitat de Tarragona Rovira i Virgili i l’ICAC, amb col·laboració de la nostra societat i un seguit d’altres col·laboradors.

Tota la informació està disponible en el web de TARRACO-BIENNAL a les diferents pestanyes. Us animem a visitar-la i inscriure-s-hi.

 

 

 

Antonius Musa, metge/ Jaume Fontanet, també metge


 Amb una nodrida assistència que ultrapassà la capacitat de la nostra sala d’actes, es celebrà ahir, amb la inauguració del curs del 175 anivesari, l’anunciada conferència del Dr. Jaume Fontanet sobre la figura d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August durant la seva estada a Tàrraco. De l’èxit del tractament es desprenen dos fets: que Tàrraco fos capital de l’imperi durant aquest periode i, conseqüentment, la construcció de l’acròpolis monumentat del recinte de cult, el fòrum provincial i el circ ordenada per l’emperador. I la consideració oficial dels metges com a professió pùblica protegida en agraiment a la feina feta per Antonius Musa. Dos fets determinants per la relitat de Tàrraco i dels metges com corporació.

D’això surt el projecte de construir i dedicar una estatua al personatge, que contribueixi a consolidar la essència de la nostra ciutat i uns dels seus professionals més considerats.

(La foto apareix a DiariMés del 3 d’octubre)

Inauguració del curs 2018-2019- Antonius Musa, metge

El proper dimecres dia 3 d’octubre inaugurarem el curs d’activitats amb la conferència “Antoninus Musa, el metge que va guarir a August”  al càrrec del Dr. Jaume Fontanet Torres, metge ginecòleg i vocal de la Junta del Col·legi de Metges de Tarragona.

A la sala d’actes de la nostra seu a les 18.30 hores.

Esteu tots convidats.

 

 

L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.

 

El port romà de Tàrraco

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.

Alguna cosa es mou al Teatre Romà de Tàrraco

imgresAquest proper dia 3 de novembre conclou el termini de presentació d’ofertes per a la Direcció, redacció dels informes i de la memòria i execució de la intervenció arqueològica al teatre romà de Tarragona. Això segueix la publicació el passat dia de santa Tecla de les activitats per a la Conservació – restauració de les restes arqueològiques del Teatre Romà de Tarragona corresponents als sectors de la cavea, l’orchestra, el proscaenium i el frons scaenae, així com del seu entorn immediat.. I això d’acord amb el projecte redactat per l’Àrea de Pintura Mural i Escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural dedica un pressupost de 104.989,91 € al primer i de 146.474,44 € al projecte de conservació. La proposta ha estat redactada per la fins recentment arqueòloga territorial Maite Mirò (Prescripcions tècniques en .pdf a l’ènllaç )

NOTA: Quan cliqueu als enllaços del web de la Generalitat acostuma a sortir una pantalla anunciant que “no és una connexió segura”. No en feu cas, funciona bé i no dona problemes

Article de Marc Mayer sobre una epigrafia del Baix Imperi

Greek formulaeLa publicació HUNGARIAN POLIS STUDIES (N. 22) From Polites to Magos, (Studia György Németh sexagenario dedicata) en homenatge del Prof. György Németh inclou un article de l’arqueòleg Marc Mayer sobre la influència de les formulacions gregues en dues inscripcions de Tarraco, de l’epoca del Baix Imperi. Aquestes publicacions “grises” com són els llibres d’homenatge, no són sempre fàcils de trobar a la bibliografia. Des d’aquí oferim la cita (EPIGRAPHY OF TARRACO: 417. Notes on the influence of Greek formulae in two inscriptions from Tarraco CIL II2 947 and 1108, en From Polites to Magos. Studia György Németh sexagenario dedicata, Hungarian Polis Studies, 22, Budapest-Debrecen 2016, pp. 199-203.) i l’enllaç (https://goo.gl/pkg1RO)

..