Author Archive: rsat

Homenatge a Rafael Gabriel Costa

Rafael Gabriel 2016Rafael Gabriel Costa ha estat president de la nostra societat un llarg temps, en dos periodes des de 1977 a 1987 i 1993 fins a 2011 i nomenat President d’Honor des de les hores. Ahir dijous, la Fundació Mútua Catalana, en la II Edició dels Premis que celebren anualment, va retre un sentit homenatge al nostre president d’honor per tota la seva trajectòria a l’àmbit cultural i la defensa del patrimoni monumental de Tàrraco. Des d’aquí ens sumem a l’homenatge al mateix temps que agraïm el continu suport de la Fundació a les activitats d’aquesta societat.

Article a “La Plumilla” d’Antoni Coll sobre l’acte (clicant a read more)

 

(més…)

La transició arquitectónica de la Tarraco romana a l’epoca medieval

Visita 30 abril 2016Una excel·lent explicació per part del nostre secretari Oscar Martín va presidir la visita del dissabte 30 d’abril per la Part Alta de Tarragona. Una trentena d’assistents van seguir amb atenció les explicacions de com la reutilització de materials i la concentració de l’habitatge de la ciutat es va reduir al que abans havia estat l’acròpolis monumental. (a la foto, el grup d’assistents)

Un militar borni i del partit popular

73e8bf7c-6bc2-499a-9f8d-e5b5f3e390a9El títol té a veure amb la darrera conferència del curs de la RSAT, aquest proppassat dijous. Jordi López i Jaume Noguera (a la foto) ens van explicar les troballes arqueològiques que mostren el pas per les nostres contrades dels exèrcits combatents en la guerra civil de la República romana protagonitzada per Quint Sertori, els anys 80-71 aC.

Sertori, militar romà nascut a Nursia, prop de Perugia, va progressar a les files dels exèrcits, distingint-se en les guerres contra els Cimbris i els Teutons, al nord de la Gàl·lia. Les seves discrepàncies polítiques amb els que ostentaven el poder a Roma, la facció dels optimetes, conservadors, li van portar a alinear-se amb el partit popular, més proper al poble. Literalment més popular, de quan les coses volien dir el que deien, no com avui dia…

Barallat i rebel·lat contra el poder, va reclutar exèrcits i combatre amb un cert èxit militar els successius generals, pretors i comandaments, incloent-hi el que fou Pompeu Magnus, enviats des de Roma per controlar-lo.

El passi dels exèrcits per les nostres contrades va deixar un rastre de monedes, fíbules i sivelles, bales de fona i altres materials, trobats en excavacions recents, que ens permeten constatar la realitat dels esdeveniments històrics i la seva localització.

 

 

La fusta i les fibres vegetals a la Prehistòria

Ancient wood toolsLa referència comú de “Edat de pedra” a un ample període de l’antigor, abans de l’existència de l’escriptura, depositària de la memòria, arrela en el fet de la troballa d’estris i materials de pedra. I això, alhora, determinant per la persistència de tals materials deguda a les seves característiques físiques.

Poc es parla però, del paper determinant que feren una miríada d’estris, objectes o estructures que, fets amb matèries vegetals, no han arribat als nostres dies i que puguin ser objecte d’estudi. És obvi que des dels primers homínids que fessin servir quelcom més que les seves mans i peus per ajudar-se a viure, ja fos com a útils, com aixopluc o altres estris, els materials més disponibles al seu abast fossin del regne vegetal. Lamentablement i per les mateixes raons òbvies, la persistència d’aquests materials queda limitada i les restes són molt més escasses.

Hauríem d’incorporar l’Edat de la Fusta (Wood Age) a la cronologia de la prehistòria. O, tanmateix, de TOTA la Història. (Bastons, mànecs de destral, llances, recipients, canoes, lean-tos i cabanes, teixits de lli, vímet, ratan, canya, cordes, etc.)

 

 

Altamira

altamira-1024x681Al centenari del descobriment de les pintures de la Coves d’Altamira, el “Patronato de la Cuevas Prehistóricas” va començar la publicació, en memòria de Marcelino Saez de Sautuola fins a cinc volums d’aportacions sobre troballes i excavacions prehistòriques de Santander i zones properes (Burgos, Palència, Astúries). Aquest matèria bibliogràfic, de 1975 a 1988 recull un bon mostrari altrament no publicat i es troba disponible a la nostra biblioteca.

Ho recordem per coincidir amb l’estreno de la pel·lícula Altamira protagonitzada pel conegut actor Antonio Banderas, que interpreta el paper de l’esmentat investigador, i relata la seva aventura i, alhora les dificultats pel reconeixement del significat de la seva troballa.