General

Troballes al carrer Estanislau Figueras

DiariMés publica les troballes d’unes estructures subterrànies en la construcció d’un edifici al carrer Estanislao Figueras (shorturl.at/uIPT5). La noticia inclou una interpretació preliminar de les troballes.

Des de la Arqueologica es postula que puguessin tractar-se de restes de l’esglesia (o de la cripta) de Santa Anna (o dels Sants). Construïda en un moment indeterminat entre 1194 i 1214 fou primer llebroseria i des de 1372 Hospital de Ciutat, que es trasllada el 1387 a la plaça del Corral. El 1592 s’instal·len allí l’Ordre dels Agustins.  Essent coneguda primer com Església dels Sants, acaba dient-se de Santa Anna pel fet que un dels tres altars de la capella era dedicat a aquesta santa en aquesta darrera fase. Durant la Guerra de Separació o dels Segadors entre 1640 i 1642, desapareixen tots els santuaris o esglésies medievals extra-murs. Desprès, els frares de l’Ordre se Sant Agustí van edificar un nou convent al carrer Santa Ana a lo que fins no fa gaire era seu de la colla dels Xiquets de Tarragona.

S’adjunta un fragment del dibuix-aiguada d’Anton van Wingaerde fet el 1563, existent a l’Ashmolean Museum d’Oxford on es veuen Santa Anna i el Convent de Sant Domènech, que existia on ara hi ha la Av. Catalunya tocant el Camp de Mart, i que va desaparèixer al mateix temps. Llavors van fer un convent a la plaça de la Font, on ara hi ha l’Ajuntament. Al fons es dibuixat també el Santuari del Loreto de llevors.

RG.//

 

Jordi Rovira, in memoriam

Avui recordem que, ara fa 8 anys, concretament el 6 d’octubre de 2014, un tràgic succés trasbalsava la societat tarragonina. Inesperadament i prematura va morir Jordi Rovira Soriano, deixant commocionats familiars, amics i coneguts.
Jordi Rovira Soriano va ser una persona polifacètica en tots els sentits, historiador, articulista, bibliòfil, guia turístic…, i des de 2011 President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Precisament des d’aquesta institució va dedicar gran part de la seva vida a la difusió, defensa i salvaguarda del patrimoni amb una passió i contundència que no deixava ningú indiferent.
Amb una ingent producció científica, la seva desaparició va implicar la pèrdua d’un dels seus grans actius ciutadans i una veu crítica i lúcida que encara hauria pogut aportar moltíssim més al coneixement històric local i la defensa del patrimoni tarragoní.
Merescudament va ser honrat pòstumament per l’Ajuntament com a Fill Predilecte de Tarragona i una placa a la Plaça del Pallol fa present el seu perenne record en el mateix lloc on va perdre la vida.

ACTUACIÓ D’EMERGÈNCIA A LES GRADES RECONSTRUIDES DE L’AMFITEATRE

A la Arqueológica hem rebut l’informe detallat de l’ACTUACIÓ D’EMERGÈNCIA A LES GRADES RECONSTRUIDES DE L’AMFITEATRE facilitat per la regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. És un informe pormenoritzat de l’actual situació del monument i les actuacions que esdeveniments recents han fer necessàries. La preservació del monument haurà d’incloure decisions sobre la reconstrucció de les grades efectuada als any 70 del passat segle, tot pendent de la conclusió del Pla Director de l’Amfiteatre, actualment en fase de redacció.

El presupost de les obres puja 266.741,77€

Fig. 1 Esllavisada recent

Èxit del III Col·loqui al pati

  1. EXIT DEL III COL·LOQUI AL PATI

Amb una renovada assistència el III Col·loqui al pati de la RSAT sobre les Migracions va ser un èxit de participació.A destacar les intervencions d’un empresari amb llarga experiència a països del tercer món, d’un periodista australià recentment assentat a Tarragona i, breu però, notable  de qui va apuntar que la raó de les migracions cap a Europa més que econòmica te a veure amb el respecte i protecció dels drets humans a Occident. A notar que més de la meitat dels assistents van reconèixer que no havien nascut a Tarragona.

Cinta S. Bellmunt va recitar un emotiu poema de la poetesa somali Warsan Shire “Ningú abandona la seva terra

Propers col·loquis s’ajornen a després de les festes de Santa Tecla.

Canvis a la Junta Directiva de la Societat

Recentment ha renunciat a la seva posició de vocal de la Junta Directiva na Diana Gorostidi i Pí, prestigiosa epigrafista que ha compartit els seus esforços a la junta el passat recent i a qui altres compromisos impedeixen mantenir la seva responsabilitat. La Junta vol expressar el seu agraiment i reconeixement a na Diana, tant més especialment per les dificultatas personals que l’han afectat darrerament.

Per a ocupar el seu lloc la Junta ha triat com a vocal, d’acord amb els estatuts, a la senyora Neus Gasull Casanova, arqueòloga de formació, que assumirà, entre altres, tasques de participació de la societat a les xarxes socials.

Tot esperant el retorn de vacances, la Junta anunciarà en breu les activitats a desenvolupar el darrer quatrimestre de l’any, que esperem siguin de l’interés dels socis i amics.

J.D.

 

Éxit del 2n Col·loqui Obert al pati

El divendres 22 vam fer el segon Col·loqui Obert al pati/jardí de la nostra seu. Una cincuantena llarga de socis, amics i visitants van participar activament sobre la història, l’autoria del relat, la ciència, la subjectivitat, l’arqueologia, les veritats i les mentides o omissions.

Regal afegit va ser la participació espontània de l’historiador britànic Adam Quigley que, en un català perfecte, va oferir algunes realitats del malaurat setge de Tarragona a la Guerra del Francès.

 

 

 

 

Llegir també: Col·loquis oberts, per afavorir el pensament critic, (clicar a l’enllaç) de na Cinta Bellmunt

Donació de llibres de na Pilar Alió

La nostra anterior presidenta, la senyora Pilar Alió, ha fet donació d’un important lot de llibres centrats especialment en temàtica tarragonina i en els monestirs de Poblet i Santes Creus. S’han incorporat a la biblioteca aquells que mancaven, en total poc més d’un centenar. En destaquen alguns més que centenaris com ara opuscles publicats per Bonaventura Hernández Sanahuja, i d’altres també de difícil adquisició: la primera edició de la Tarragona Cristiana d’Emili Morera (1897), els Tarraconenses ilustres de Joan Ruiz i Porta (1891) o La imprenta en Tarragona d’Àngel del Arco (1916). També els llibres dels grans monestirs cistercencs, entre els quals algunes guies del s. XIX.

Amb aquestes ratlles volem fer palès el nostre agraïment a aquesta contribució que enriqueix encara més el nostre fons bibliogràfic.

 

..

El pati

El pati/jardí de la RSAT és un pati singular. Tenim UN taronger i UN llimoner. També un parell de rosers i un llorer. Cert que l’hem tingut prou descuidat, però gràcies a la iniciativa d’un dels membres de la Junta Directiva, na Lluïsa Serres, ara està molt més presentable i net.

El taronger és bord, però amb les taronges es pot fer una melmelada estupenda. Les llimones tenen poc suc i la pell gruixuda, però a rodanxes queden fantàstiques al gin-andtonic.

Tot plegat ens ha permès aprofitar l’espai, al mig de les calorades d’aquest estiu de l’escalfament planetari, per fer unes tertúlies a la “fresca”.

La següent, divendres 22 de juliol, a les 7 del vespre, per parlar del relat de la Història i les històries del relat.

Benvinguts sigueu.