General

El poc que queda de l’aqueducte del Gaià

Carles Gosàlbez informa des de les pàgines de Diari Més de com un tram d’aqüeducte romà del segle I dC localitzat a Sant Pere i Sant Pau corre el perill de desaparèixer si no s’actua de manera immediata. A més de la presència de residus que converteixen la zona en un abocador il·legal, la gran presència de massa vegetal, i en particular un pi que creix damunt de l’estructura coberta, posen en seriós risc aquest sector de l’Aqüeducte del Gaià, que cobria una distància de més de quaranta quilòmetres i subministrava aigua a la part alta de la ciutat de Tàrraco.

El nostre secretari Òscar Martín va manifestar que «és incomprensible l’estat de deixadesa de la zona i sembla que els monuments de la perifèria no existeixin». Va assegurar al diari que aquest problema se solucionaria «de manera senzilla, amb una intervenció de la Brigada». L’Ajuntament hauria de condicionar aquestes restes i canviar un cartell que informa de la presència de l’aqüeducte i que està en un estat indigne». Per a l’Arqueològica, la prioritat és «eliminar els arbres que ja afecten el monument. Altrament acabarem perdent aquest tram d’aqüeducte.


Diners pel MNAT

La Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos del Ministerio de Cultura y Deporte anuncia l’assignació de 4.023.962 euros a les obres de millora del Museo Nacional Arqueològic de Tarragona. La reforma de l’edifici, del que la licitació ha estat publicada aquesta setmana, està prevista s’iniciï l’últim trimestre de 2019, amb un termini d’execució de 18 mesos. El Ministeri il·lustra l’anunci amb una foto de la façana del Tinglado 4 del Port de Tarragona que acull una mostra d’una petita part de les peces del Museu, mentre duren les obres. La Gerencia de Infraestructuras no actualitza la seva pàgina web des de octubre de 2018, però fons de tota solvència n’asseguren que finalment veurem iniciar-se les obres del nostre més important museu, originades per una sentència judicial de fa més de cinc anys que li han pres a l’estat donar-li compliment. Si és compleixen els terminis, els 8 + 18 mesos se’ns faran curts, després d’anys que les incompetències d’uns, l’embogiment d’altres i l’incúria institucional ens hagin privat de gaudir dels nostres béns arqueològics i de poder mostra-los als nostres visitants.

Una altra vista panoràmica de Tarragona al segle XXI

Ens hem acostumat a mirar la ciutat des del port. Per raons d’il·luminació amb llum de migdia, perspectiva i, també, l’accés des d’una façana, la vista de Tarragona des del moll ha estat model per artistes i fotògrafs. Les vistes aèries, fotografies històriques, també ens mostren la ciutat des del mar. Com que el turó de la ciutat fa baixada, es veuen millor els diferents nivells que permeten identificar edificis i altres detalls. Les visions antigues, de van Wyngaerde o dels geògrafs militars francesos als segles XVII i XVIII miren la ciutat des d’altures pròximes en les quals les muralles ocupen un loc preeminent.

Oferim aquí una imatge recent, des de l’aire i des de llevant, de J. Moncusí, facilitada pel seu pare, soci de la nostra entitat, que segur que sorprendrà. El cercle de les muralles queda evident pel joc de sombres i llums.

Bon Any Nou 2019

.

2019

..

..

La darrera entrada d’aquest web recodaba un mal any, un títol potser no gaire afortunat per aquestes dates.

El desig de la Junta Directiva és que aquest nou any del calendari, 175è de la nostra ja llarga història sigui propici a tots i que el poguem compartir amb felicitat.

Un mal any: 536 a.D.

Colle Gnifetti Glacier in the Swiss Alps entombs more than 2000 years of fallout from volcanoes,  storms, and human pollution. NICOLE SPAULDING/CCI FROM C. P. LOVELUCK ET AL., ANTIQUITY

Sovint fem reflexions sobre la part més fosca de la història de Tàrraco, cap al final de l’edat antiga. Recentment la revista Science ha publicat un article sobre el “pitjor any per a viure” i aporta els arguments arqueològics per a demostrar-ho (Archeology doi: 101126/science.aaw0632) (https://www.sciencemag.org/news/2018/11/why-536-was-worst-year-be-alive).

Les marques als gels tant dels Alps com a Groenlandia donen evidència d’erupcions volcàniques que van cobrir l’atmosfera de cendres que provocaren una “edat del gel” a la que es sumaren els efectes de la peste de Justinià.  Hauriem de ser capaços de evidenciar el que tot això va produir a la nostra ciutat. Obrim espai als “Comentaris”

El món clàssic i l’art.

Inici

Dins de les activitats del 175è aniversari de la RSAT i amb el títol: El món clàssic i l’art. El fons del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona es presentarà una conferència a càrrec de la Directora del Museu d’Art Modern, Sra. Rosa Ricomà i Vallhonrat, sobre l’influència del món antic sobre l’art modern i contemporani a les nostres contrades. 

Dimarts dia 18  de desembre, a les 19.00 hores, a la sala d’actes de la nostra seu. 

José Sánchez Real, homenatge als 100 anys del seu naixement

Dins de les celebracions del 18è aniversari del nomenament dels monuments de la Tàrraco romana com Patrimoni Mundial per la UNESCO, s’ha celebrat un col·loqui sobre la figura de José Sánchez Real, Doctor en Química, professor d’institut, arqueòleg i notable membre de la nostra societat.

El programa de les Jornades inclou la primera edició d’un col·loqui nomenat Gent de pedra picada en el qual es recorda la tasca d’una persona que ha destacat en la defensa del patrimoni de la ciutat i que ja no està entre nosaltres. Enguany s’ha dedicat al Dr. José Sánchez Real, amb motiu del centenari del seu naixement. Hi participaren: el Sr. Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca de Reus i president del Centre de Lectura de Reus, el Sr. Jaume Felip Sánchez, farmacèutic, historiador, medievalista i nebot del Dr. José Sánchez Real, el Sr. Francesc Barriach, vocal de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i Dr. Xavier Allué, vocal de la RSAT i antic alumne del Dr. Sánchez Real.

José Sanchez Real (1918-2008) va ser destacat soci de la RSAT, membre de la Junta directiva molts anys i director del Butlletí Arqueològic, on figuren varies de les seves nombroses aportacions al coneixement del patrimoni de la Tàrraco romana. Escriptor inquiet i prolífic, la seva producció inclou des de temes de Química i Física, la seva professió, a historiografies de personatges tarragonins, especialment metges de l’edat moderna. Una part dels seus articles estan recollits als volums “Obra menor” editats pel lamentablement mig desaparegut Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

(A les imatges, una del prof. Sánchez Real a la seva maduresa i un altre dels participants a la mesa rodona, d’esquerra a dreta, senyors MassóAllué, Felip, Barriach i Joan Menchón, arqueòleg municipal que presentà l’acte)