General

Adquisició del catàleg imprès del museu de la RSAT de 1852

S’ha adquirit, amb destí a la biblioteca, un exemplar del catàleg del museu que va imprimir la nostra Societat l’any 1852. Es tracta d’un llibret de reduïdes dimensions titulat “Catálogo de los objetos que se conservan en el museo de la Sociedad Arqueológica Tarraconense”, i del qual se’n van imprimir 1.000 exemplars. És un llibre molt difícil de trobar i que no teníem a la biblioteca, malgrat ser una publicació pròpia. Es troba accessible a la xarxa en obert a aquesta adreça:

https://books.google.es/books?id=-xD7g2q0Q00C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

 

XXXIX tertúlia de Bibliòfils de Tarragona

Aquest dijous 24 de febrer la seu de la Reial Societat Arqueològica a acollit la XXXIX tertúlia de Bibliòfils de Tarragona titulada “Un plànol de la Part Alta de 1715” a càrrec de Rafael Gabriel. Cal recordar que R. Gabriel és president d’Honor de la RSAT i expresident dels Bibliòfils de Tarragona.

Aquesta ha sigut tertúlia molt esperada ja que va haver de ser posposada a causa de la Covi-19 i dona el tret de sortida a una nova sèrie d’activitats en aquest desitjat retorn a la “normalitat”.

Publicació del darrer Butlletí Arqueològic (any 2021)

Fidels a la voluntat de difondre estudis rellevants per a l’arqueologia i la història de Tarragona i les seves comarques, darrerament des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem editat el darrer volum del Butlletí Arqueològic, corresponent a l’any2021, número 43 de la cinquena època des dels inicis de la seva publicació l’any 1901.
Aquest volum l’integren nou estudis referents a diferents èpoques que actualitzen els coneixements actuals dels temes tractats, així com les necrològiques dels arqueòlegs recentment traspassats i que han mantingut vincles amb l’estudi de Tarragona i el seu espai històric, com són els doctors Simon J, Keay i Antonio Peña Jurado.

 

 

 

Sumari del Butlletí Arqueològic, núm. 43 (2021)
DAVID JIMENO JIMÉNEZ. Les necròpolis d’incineració ibèriques entre el Millars i l’Ebre. Un
estat de la qüestió
J. A. DOMINGO, P. PENSABENE. El Propileo del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris
(CPHC) y su relación con el pórtico de la plaza de culto en el foro provincial de Tarraco
JOSEP F. ROIG, SALVADOR F. POZO. El pou Cartanyà, novetats de la vaixella de bronze
JOAN-VIANNEY M. ARBELOA I RIGAU. La configuració del portal baixmedieval de Sant
Francesc de Montbalc (Conca de Barberà) i l’existència d’una segona torre
JOSEP M. PUCHE FONTANILLES. Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des
dels seus inicis fins al segle XVIII
ANNA ISABEL SERRA MASDEU. Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques:
ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d’identitat local
JORDI LÓPEZ VILAR. Una medalla tarragonina inèdita de santa Tecla (s. XVIII)
JOAN MARIA QUIJADA BOSCH. Desenvolupament i configuració territorial de la xarxa
parroquial de l’arquebisbat de Tarragona (segles XII-XXI)
JORDI LÓPEZ VILAR. Bibliografia de Joan Ruiz i Porta
Necrològica Simon J. Keay
Necrològica d’Antonio Peña Jurado

Aquëductes romans

Com sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.

“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.

Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.

Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.

Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.

Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.

Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.

A més dels quatre no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori com ara Els Munts, Ferran o Centcelles.

Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.

Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.

A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.

Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.

I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “

Informació complementària:

Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021)  https://bit.ly/31KIGct 

..

Tarraco Bienal – 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

5è Congrés internacional d’Arqueologia i Món Antic.

Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris.

25, 26 I 27 DE NOVEMBRE DE 2021

PROGRAMA

DIMECRES, 24 DE NOVEMBRE
Horari
19.00 ELS CONGRESSOS TARRACO BIENNAL. PRESENTACIÓ A LA CIUTAT DEL V CONGRÉS TARRACO BIENNAL. Conferència oberta de Joaquin Ruiz de Arbulo

DIJOUS, 25 DE NOVEMBRE
9.00 PRESENTACIÓ. Ada Lasheras, Patricia Terrado

9.15 – 10.00 SISTEMES PORTUARIS I ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA. UN BALANÇ. Conferència inaugural per Xavier Nieto, fundador del CASC, director (jubilat) del Museo de Arqueología Subacuática ARQUA de Cartagena, impulsor i primer responsable del Máster de Arqueología Náutica de la Universidad de Cádiz.
10.00 – 10.45 SISTEMES PORTUARIS A LES COSTES DE CATALUNYA. UNA VISIÓ DE CONJUNT A PARTIR DELS DERELICTES. Rut Geli, Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)

10.45 – 11.15 DESCANS.

11.15 – 12.00 EL SISTEMA PORTUARI DE TARRACO. UN APROXIMACIÓ A NIVELL REGIONAL. Patricia Terrado, URV/ICAC

12.00 – 12.45 NOVES RECERQUES ENTORN DELS ESPAIS PORTUARIS D’EMPORION-EMPORIAE. Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Elisa Hernández, Ramon Julià i Rut Geli, MAC-Empúries i CASC

12.45 – 13.30 EL PORT DE BARCINO. Carme Miró, Ajuntament de Barcelona i Santiago Riera, Universitat de Barcelona. MAC-Empúries i CASC

13.30 – 14.00 DEBAT.

TARDA

16.00 – 16.45 LOS SISTEMAS PORTUARIOS DE LA BAHÍA DE CÁDIZ. Darío Bernal, Univ de Cádiz.

16.45 – 17.30 SISTEMAS PORTUARIOS Y NAVEGACIÓN EN EL SE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA. CARTHAGO NOVA Y LA REDISTRIBUCIÓN REGIONAL. UNA VISIÓN A TRAVÉS DEL REGISTRO ARQUEOLÓGICO SUBACUÁTICO. Felipe Cerezo, Univ de Cádiz.

17.30 – 18.00 DESCANS.

18.00 – 18.45 EL SISTEMA PORTUARIO DE TARRACO. UNA APROXIMACIÓN A NIVEL URBANO. Ada Lasheras, Casa de Velazquez/ICAC

18.45 – 19-30 EL SISTEMA PORTUARIO DEL ESTUARIO DE ONOBA AESTUARIA. Juan Manuel Campos i Javier Bermejo , Universidad de Huelva

19.30 – 20.00 DEBAT.

DIVENDRES, 26 DE NOVEMBRE

9.00 – 9.45 EL SISTEMA PORTUARI DE HISPALIS I LA SEVA FUNCIÓ COM A EMPORIO PRINCIPAL DEL BAETIS. Carlos Cabrera, University of Oxford

9.45 – 10.30 EL PORT FLUVIAL DE LA CIUTAT ROMANA DE DERTOSA. DARRERES INTERPRETACIONS. Jordi Diloli, Jordi Vilà i Ramon Ferré, GRESEPIA-URV.

10.30 – 11.00 DESCANS.

11.00 – 11.45 NOVAE (Svishtov, Bulgaria) AND THE NAVIGATION IN THE LOWER DANUBE. Krzysztof Narloch, University of Varsaw.

11.45 – 12.30 GEOARCHAEOLOGY OF THE PORT-CITY OF OSTIA: RESEARCH SYNTHESIS AND PERSPECTIVES. Ferréol Solomon, Université de Strasbourg.

12.30 – 13.15 EL PORTUS ANNONARIUS DE PUTEOLI Y EL SISTEMA PORTUARIO ROMANO EN CAMPI FLEGREI. REFLEXIONES ARQUEOLÓGICAS. Michele Stefanile, Univ. Orientale Napoli.

13.15 – 14.00 PALEOTOPOGRAFÍA PORTUARIA DE POMPEYA Y LIXUS. NUEVAS PERSPECTIVAS.Ricardo Mar, URV.

TARDA
16.00 – 16.45 ÉFESO Y SUS PUERTOS. UNA MIRADA DIACRÓNICA DE UNA CIUDAD BUSCANDO EL MAR. Horacio Gonzalez i Sabine Ladstätter, Universidad Complutense Madrid / Instituto Austríaco de Viena.

16.45 – 17.30 SULLE ROTTE DEL MEDITERRANEO SUR-ORIENTALE: I PORTI DI CIRENE, ALESSANDRIA E CIPRO. Oliva Menozzi, Universita G. d’Annunzio di Chieti/Pescara.

17.30 – 18.00 DESCANS.

18.00 – 18.45 LES PORTS DE GAULE NARBONNAISE. Corinne Sanchez, LabExArquimede, CNRS, Montpellier.

18.45 – 19.30 LES PORTS DE L’ISTRIE ET DE LA DALMATIE. Francis Tassaux, Institut Ausonius / Université de Bordeaux.

19.30 – 20.00 CONCLUSIONS.

DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

11.00 – 13.00 VISITA A MUSEU DEL PORT / SALA EXPOSICIÓ DEL MNAT AL TINGLADO 4. PASSEJADA MARÍTIMA PEL PORT / ETC.

UBICACIÓ. les sesions es faran a la
Universitat Rovira i Virgili – Campus Catalunya
Avinguda Catalunya, 35 . Tarragona

Enllaç: https://www.tarracobiennal.com/

Cicle de Conferències de tardor 2021 – Programa

(Clicar a sobre per ampliar)

RSAT Tardor 2021  (Program en .pdf)

LINKS D’ACCÉS  A LES XERRADES:

ID de reunió: 876 2793 5441
Codi d’accés: 998446

ID reunió: 892 0563 5457
Codi d’accés: 681099

ID reunió: 831 2463 4956
Codi accés: 413438

..

Cicle de conferències de tardor – Programa

Dijous, 11 de novembre, 19:00 h
Javier Domingo: “El Propileu d’accés a la plaça de culte del Fòrum Provincial de Tarraco”

Dimarts, 16 de novembre, 19:00 h
Judit Ciurana: “El Vinyet (la Canonja-Reus). Un assentament rural d’època romana a l’oest de Tarraco”

Dijous, 18 de novembre, 19:00 h
K. Fortuny, A. Lasheras, J. López, J. M. Macias, A. Muñoz V., F. Rodríguez (Institut Català d’Arqueologia Clàssica): “Treballs Arqueològics a la vil.la romana del Mas dels Frares (Constantí). 2018-2021. Primers resultats”

 

Com habitualment, i si no s’anuncia d’una altra manera, les sessions es faran a la Sala d’Actes de la nostra seu, Carrer Major, 35, pral. Pendents d’ulteriors regulacions sanitàries, l’ùnic requeriment vigent és l’obligació de portar mascareta facial al local.

 

 

..