Aquest proppassat diumenge hem rebut la visita dels components de l’actual edició d’Històries amagades, una iniciativa del Museu d’Història de Tarragona. Dirigits per Mayte Blay, una trentena de visitants ens van honorar amb el seu interés en la nostra societat i instal·lacions.
Tot i que a la RSAT no voldríem ser una història, ara de 175 anys, amagada, puix que mantenim una activitat pùblica, ja ens fa goig que ens visitin. Estem oberts, cosa que no passa amb algunes dependències del MHT.
Unes quantes pedres dels carreus que formen la façana al carrer Sant Hermenegild de l’edifici conegut com el Pretori han caigut aquesta matinada. Fa uns dies es va alertar de la inestabilitat d’uns altres carreus en la façana ponent. El Pretori és una de les edificacions més emblemàtiques de les restes de la romanitat de Tàrraco. L’edifici formava part del fòrum provincial i s’ha recrescut en époques posteriors, medievals, com a castell. Fa un segle va ser presó i actualment acull part de les instal·lacions del Museu d’Història de Tarragona. La tradició l’ha assignat el seu destí com a seu del Pretori i, per una extensió, a la seva ocupació per qui, en un temps, va ser pretor de Tàrraco i després de Judea, Ponç Pilats. Aquest personatge bíblic històric tingué un notable protagonisme en la condemna a mort de Jesucrist. Anecdòtic és el seu recurs a rentar-se les mans davant d’un problema que li era incòmode. El gest ha esdevingut simbòlic de quan hom, especialment una autoritat amb responsabilitats públiques, vol desempallegar-se d’una d’aquestes responsabilitats.
La imatge de “la caiguda” de l’Imperi romà entra en la historiografía des de la publicació el segle XVIII de History of the Decline and Fall of the Roman Empire. pèr Edward Gibbon, (1782), si no m’erro. Amb això s’extén l’dea de que els imperis, estructures socials enormes, cauen. L’imperi inca, l’espanyol, l’anglès, l’austro-húngar, el sovietic, per citar uns quants, han caigut amb més o menys estrèpit.
Els edificis també cauen. Els vells, antics, però també de més recents. Dues forces inevitables: el pas del temps i la llei de la gravetat són els principals responsables. El pas del temps és inexorable i la gravetat sembla ser l’ùnica llei d’obligat compliment. És comprensible doncs que part de les restes arqueològiques pateixin desprendiments de part de les seves estructures. El que s’escau és que un plà de restauració i manteniment sigui actiu, ben conegut, es a dir, pùblic, que eviti, ni que sigui davant de l’inevitable, que un esdeveniment es torni en un ensurt. Que la diligència en les reparacions i les explicacions formin part de una quotidianitat per una població que ja sap que comparteix espais amb l’historia. Amb l’història d’un imperi que ja va caure 1500 anys ençà. I que per a la confiança dels ciutadans, ningú no se’n renti les mans.
Avui s’ha presentat el recentment aprovat el Pla Funcional i Arquitectònic de la Tabacalera. Es trata d’un ambiciós projecte que contempla la utilització de totes les estructures existents a l’antiga Fàbrica de Tabacs. El més notable és l’obertura d’accés des de l’avinguda Vidal i Barraquer per connectar les instal·lacions amb la ciutat.
La Tabacalera acollirá principalment el Museu Nacional Arqueològic, El Museu d’Història i la Biblioteca, a més d’altres instal·lacions de caràcter cultural i dependències de servei, cafeteria, etc., tot plegat per constituir un gran centre o Pol Cultural (hub) obrint al mateix temps la ciutat al riu. (https://www.tarragona.cat/cultura/noticies/noticies-2019/la-tabacalera-es-transformara-en-el-nou-centre-neuralgic-cultural-de-la-ciutat). Igualment es contempla la continuació de les tasques d’excavació arqueológica del jaciment que està sota part de l’antiga fábrica.
El Butlletí Arqueològic número 40, corresponent al 2018 ja està disponible.
Es farà una presentació el proper dimecres 27 a les 19.00 hores a la nostra seu (C./ Major, 35, pral.) a càrrec dels editors de l’IPHES. Tots els socis estan convidats a assistir i recollir el seu exemplar.
Carles Gosàlbez informa des de les pàgines de Diari Més de com un tram d’aqüeducte romà del segle I dC localitzat a Sant Pere i Sant Pau corre el perill de desaparèixer si no s’actua de manera immediata. A més de la presència de residus que converteixen la zona en un abocador il·legal, la gran presència de massa vegetal, i en particular un pi que creix damunt de l’estructura coberta, posen en seriós risc aquest sector de l’Aqüeducte del Gaià, que cobria una distància de més de quaranta quilòmetres i subministrava aigua a la part alta de la ciutat de Tàrraco.
El nostre secretari Òscar Martín va manifestar que «és incomprensible l’estat de deixadesa de la zona i sembla que els monuments de la perifèria no existeixin». Va assegurar al diari que aquest problema se solucionaria «de manera senzilla, amb una intervenció de la Brigada». L’Ajuntament hauria de condicionar aquestes restes i canviar un cartell que informa de la presència de l’aqüeducte i que està en un estat indigne». Per a l’Arqueològica, la prioritat és «eliminar els arbres que ja afecten el monument. Altrament acabarem perdent aquest tram d’aqüeducte.
La Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos del Ministerio de Cultura y Deporte anuncia l’assignació de 4.023.962 euros a les obres de millora del Museo Nacional Arqueològic de Tarragona. La reforma de l’edifici, del que la licitació ha estat publicada aquesta setmana, està prevista s’iniciï l’últim trimestre de 2019, amb un termini d’execució de 18 mesos. El Ministeri il·lustra l’anunci amb una foto de la façana del Tinglado 4 del Port de Tarragona que acull una mostra d’una petita part de les peces del Museu, mentre duren les obres. La Gerencia de Infraestructuras no actualitza la seva pàgina web des de octubre de 2018, però fons de tota solvència n’asseguren que finalment veurem iniciar-se les obres del nostre més important museu, originades per una sentència judicial de fa més de cinc anys que li han pres a l’estat donar-li compliment. Si és compleixen els terminis, els 8 + 18 mesos se’ns faran curts, després d’anys que les incompetències d’uns, l’embogiment d’altres i l’incúria institucional ens hagin privat de gaudir dels nostres béns arqueològics i de poder mostra-los als nostres visitants.
Ens hem acostumat a mirar la ciutat des del port. Per raons d’il·luminació amb llum de migdia, perspectiva i, també, l’accés des d’una façana, la vista de Tarragona des del moll ha estat model per artistes i fotògrafs. Les vistes aèries, fotografies històriques, també ens mostren la ciutat des del mar. Com que el turó de la ciutat fa baixada, es veuen millor els diferents nivells que permeten identificar edificis i altres detalls. Les visions antigues, de van Wyngaerde o dels geògrafs militars francesos als segles XVII i XVIII miren la ciutat des d’altures pròximes en les quals les muralles ocupen un loc preeminent.
Oferim aquí una imatge recent, des de l’aire i des de llevant, de J. Moncusí, facilitada pel seu pare, soci de la nostra entitat, que segur que sorprendrà. El cercle de les muralles queda evident pel joc de sombres i llums.
Dimarts 15 de gener a les 18 hores, a la seu de la nostra societat (RSAT-Carrer Major, 35 pral.) es presentarà el dibuix de la Tarragona Medieval d’Hugo Prades, editat per l’empresa Itinere.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
