La revista “FET a Tarragona” que edita Ricard Lahoz, publica un llarg article de Carla Clua sobre la nostra entitat amb motiu de la concessió de la Creu Sant Jordi i el nostre 175 aniversari.
Ho podeu llegir a http://www.fetatarragona.cat/2018/08/08/un-reconeixement-a-la-preservacio-del-patrimoni-tarragoni/ La imatge que acompanya aquesta entrada correspon al número de la revista que parla dels tresors modernistes de Tarragona.
El Consell Comarcal del Tarragonès ha concedit el seu Diploma de Mèrit de Serveis Distingits a la nostra societat. El Consell Comarcal del Tarragonès és un ens supramunicipal encarregat de l’administració de la comarca del Tarragonès. Hi estan representades totes les forces polítiques dels ajuntaments del Tarragonès, i la principal prioritat és donar suport als municipis, especialment als més petits i amb menys recursos propis, per tal que tinguin les seves necessitats cobertes. La concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits té l’objectiu d’honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada o conducta seguida que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt.
A proposta del municipi de Tarragona, a l’edició d’enguany la Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha estat guardonada juntament amb una vintena de persones i entitats de la comarca.
L’acte de lliurament va tenir lloc a Vespella de Gaià, dirigit pel president del Consell Comarcal i alcalde Vespella, Daniel Cid, i els diplomes lliurats per representants de cada municipi dels guardonats. Però no el nostre, rebut pel nostre vicepresident Joan MV Arbeloa i la notòria i notable absència de representants de l’ajuntament de Tarragona. L’acte fou amenitzat per la Jove Banda de Música de Tarragona que ens va dedicar, però, un sonor “Amparito Roca”.
Restem molt agraïts al Consell Comarcal i ens sentim estimulats per a continuar treballant pel patrimoni i la cultura del Tarragonés.
Aquest dimecres 25 de juliol hem tingut l’oportunitat de visitar les excavacions fetes al solar de l’antiga caserna (“Casa Cuartel”) de la Guàrdia Civil espanyola. L’edifici enderrocat datava de finals del segle XIX quan se’n va construir un col·legi de monges que va funcionar uns anys. Ara el projecte és de construir un edifici de pisos. L’excavació arqueològica inicial esmentada aquí ara fa uns mesos, va mostrar un seguit de troballes que van obligar a una segona etapa d’excavacions, recentment conclosa.
Pendents de l’informe de l’empresa que ha realitzat els treballs, EOS Arqueologia, dirigits per l’arqueòloga Judit Ciurana, l’evidència és d’una estructura complexa amb diferents nivells i galeries datables cap al segle II de la nostra era, fins a un nivell d’aigües.
Imatges de l’acte de lliurament de la Creu Sant Jordi aquest dilluns passat al Palau de la Música.
Acte del lliurament i grup d’assistents (clicar a sobre de les imatges per ampliar)
i un detall singular del nomenament original
Pels interessats, a continuació figuren enllaços sobre el guardó de la Creu Sant Jordi:
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/187/2442.pdf Decret de creació el 1981
https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Creu_de_Sant_Jordi Descripció a la Wikipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_Creus_de_Sant_Jordi Llista de guardonats
https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_de_Sant_Jordi El símbol
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7667/1687704.pdf Decret de concessió: “…a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense per la seva dedicació a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjan segle XIX. L’Arqueològica, que és com es coneix popularment a la ciutat, és una associació que al seu origen va impulsar la creació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i diverses excavacions. Amb la publicació continuada del Butlletí Arqueològic, l’entitat potencia amb determinació l’estudi del món romà i la seva presència a Catalunya.”
Com ja s’havia anunciat, la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu Sant Jordi a la nostra entitat, tot coincidint amb el nostre 175 aniversari, que celebrarem al llarg del proper curs acadèmic. L’acte de lliurament es farà el proper dilluns dia 23 a les set del vespre al Palau de la Musica de Barcelona.
El guardó va ser concedit per decisió del govern de Catalunya a l’exili de Brussel·les, pel conseller Puig, motiu que li dona un significat especial. La Societat vol mostrar el seu agraïment i, a l’hora, congratular-se amb tots els socis i amics d’haver rebut aquest reconeixement a la nostra dedicació de defensa del patrimoni de Tarragona, la seva cultura i la seva història. Amb la celebració rebem un nou estímul per a continuar amb la nostra tasca i transmetent els nostres principis i desitjos als que ens succeeixin a l’esdevenidor.
Com estava previst, la tarda del 26 de juny es va celebrar la segona edició dels col·loquis Arquitectura-Arqueologia. En aquesta ocasió el tema va ser la Planimetria Arqueològica de Tàrraco i la presentació inicial va estar al càrrec de Josep M. Macias, autor principal de la monografia publicada el 2007, disponible a la Internet en format .pdf (Planimetria Arqueològica). Una assistència suficient va notar l’absència del grup d’arqueòlegs municipal i també els del MNAT, lamentablement.
Després de presentar i debatre els aspectes més tècnics del tema sobre la monografia, es va comentar la necessitat d’actualitzar la informació com a base del coneixement. Es va recordar que, museísticament, la ciutat no a millorat ni incrementat l’oferta, vivint una mica del passat. L’accés a les muralles és del 1929, l’amfiteatre els anys 40 del segle passat, el fòrum de la colònia dels 60 i el circ es va començar a excavar als anys 70, completant-se als 90. Les aportacions recents del teatre i la plaça Sedassos no són gaire memorables.
Els participants van mostrar l’interès per què les tres administracions implicades s’interessin per la planimetria, reactivant el projecte d’investigació, autèntica base del coneixement de la realitat arqueològica del jaciment Tàrraco en el seu conjunt.
Es va fer una discussió ampla sobre aspectes legals sobre la publicació dels resultats de les excavacions, els drets d’autoria i els conflictes que es generen en aquest entorn. Es va proposar l’elaboració d’un document a presentar als partits que concorrin a les pròximes eleccions municipals d’ací a uns mesos, així com la promoció d’un conveni marc que comprometi a tots els implicats, administracions i institucions.
Amb el propòsit de reemprendre la feina aquesta tardor, es va cloure l’acte poc després de les 20 hores.
Imatges de la visita al Reial Monastir de Poblet de la RSAT conjuntament amb els Bibliófils de Tarragona, el 16 de juny de 2018.
Clicar a sobre per agrandir
El proper dimarts 26 de juny es celebrarà el 2n Col·loqui Arquitectura-Arqueologia, a les 18.30 hores i a la Sala d’actes RSAT. Durada prevista de 120 minuts.
Tema. La Planimetría Arqueológica de Tàrraco. Ens cal abordar la necessitat de simplificació documental i oferir idees a les administracions actuants i responsables de projectes i adjudicacions, revisem la fins ara excel·lent documentació disponible i aportem ideas pel seu manteniment i actualització.
Com que es tracta d’una activitat restringida als interessats, agrairem la confirmació d’assistència a l’e-mail xallue@arqueologica.org
Consulteu: https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/documentacio/fitxers/ID_184200917447.pdf
Ja va sent hora de donar-li un tractament a la cata arqueològica que està al costat nord de la plaça del Rei. El que potser fou un voluntariós projecte de donar visibilitat al substrat que pogués donar idea de fins on estava el terra del fòrum provincial i estructures adjacents, ha esdevingut una andròmina impresentable. L’opacitat del vidre, la manca d’il·luminació, la brutícia i el desordre amaguen una història d’abandonament i unes altres petites històries adjacents. La vora d’acer coreten, a joc amb la no gaire afortunada “moderna” i, alhora, esperpèntica, tanca del Pretori, a l’altra banda de la plaça, per la seva alçada, convidava a seure. Mala tria, sobretot a l’estiu quan el sol escalfava l’acer de tal forma que més d’un (o d’una) turista s’ha cremat el cul en seure-hi. Per evitar aquests accidents, el municipi va decidir rodejar l’andròmina amb una tanca de jardí de ferro, “cutre” i desescairada amb la peça, que si bé prevén les cremades de cul, no ha contribuït gaire a l’estètica del lloc. Més recentment, la propietària d’un establiment d’hostaleria proper, s’ha apiadat de la “cosa” i ha afegit una heura decorativa.
Durant un temps, al forat hi vivia un gat, del que una jove veïna en prenia cura i donava menjar. Un dia la veïna va marxar i s’endugué el gat. Un altre veí preocupat del fet que molts desaprensius hi llençaven brossa i envasos de plàstic, sobretot durant les festes, ho va tapar amb una pasta acrílica, d’aquestes color taronja de les que fan cobriment de mitjaneres.
Ens informen del departament de Cultura de l’ajuntament que ja han posat fil a l’agulla per donar-li un destí definitiu a la cata que sembla que serà la seva desaparició, cobrint els carreus descoberts, colmatant amb sorres el forat i restablint el paviment. Només queda per decidir quina partida pressupostària i de quin departament municipal se’n farà càrrec de l’obra, cosa que, com sabeu, no és mai fàcil…