La Junta Directiva de la RSAT es reuneix formalment un cop al mes per tractar del funcionament dia-a-dia de la societat i afers econòmics, acadèmics o administratius de la protecció del patrimoni arqueològic. D’axiò hi ha evidència continuada a les actes de la Junta. No gaire imatges, però. La d’avui mostra la reunió d’aquest dimarts 11 de febrer del 2020. Els assistents, d’esquerra a dreta són: Manel Güell, Contxi Rovira, Jordi Lòpez, Francesc Barriach, Pilar Alió, Oscar Martín, Joan Arbeloa, Rafael Gabriel, Eloi Henàndez i Joan Quijada. Absents Diana Gorostidi, molt enfeinada i Antoni Pujol temporalment a altres pastures nordafricanes, i l’autor de la foto, Xavier Allué.
Aquest dijous 6 de febrer s’ha presentat al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona el llibre “La Mancomunitat de Catalunya a les Comarques Tarragonines, Projectes i Realitats” del que és autor el nostre company de Junta i amic Manel Güell i Junkert, juntament amb Eugeni Perea. Dins la col·lecció “Ramon-Berenguer IV” aquesta obra, que no dubtem en qualificar de monumental, a les quasi 900 pàgines recull, com diu la presentació el que “restà com un llegat estructural, arquitectònic, pedagògic i cultural especialment valorat, però i sobretot, la percepció en la memòria col·lectiva dels catalans d’una notòria capacitat d’autosuficiència i apoderament“. I, afegim nosaltres, d’especial rellevància en els moments històrics actuals.
Passat un segle, ben bé es pot considerar una peça d’arqueologia social que anunciem a tots els interesats.
Dins dels nombrosos actes de conmmemoració del 50è aniversari de la mort de Mon. Joan Serra Vilaró, arqueòleg i canonge, es farà una conferència el dimecres 29 de gener
Serra i Vilaró i Tàrraco, a càrrec del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Prof. Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo
Lloc: Sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
DiariMés publica unes declaracions del president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, sobre l’ampliació de les excavacions de l’amfiteatre que el periodista i soci de la nostra entitat Carles Gosàlbez recull el següent reportatge.
“La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) defensa que la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre que es troba sota les Escales del Miracle és una bona oportunitat per recuperar una zona del monument poc coneguda i que coincideix amb un espai funerari d’època romana. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que aquest sector «és molt important, perquè hi ha una de les portes monumentals de l’Amfiteatre». El monument romà té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena, de les Escales del Miracle i del col·legi públic del mateix nom. Arbeloa va recordar que la RSAT fa temps que proposa que aquest espai «s’ha de replantejar de cara al futur i, també, pensar com es reorganitza aquest entorn que pot tenir un gran potencial arqueològic i històric». Arbeloa va remarcar que «entenem que s’ha de delimitar la zona i que no es pot hipotecar el col·legi», i va afegir que en l’àmbit de l’arqueologia s’ha de posar la mirada a llarg termini.
El buidatge de la zona actualment oculta, per consolidar el monument, podria suposar la recuperació de 250 metres quadrats de l’Amfiteatre. La intervenció «permetrà conèixer el nivell de conservació de la porta monumental i si aquest accés té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena», va dir Arbeloa.
«Poden haver-hi sorpreses» El president de la RSAT va comentar que «aquest sector de l’Amfiteatre i en direcció cap a la Punta del Miracle es va ocupar com a espai suburbà i es van fer enterraments entre els segles I i III. Arbeloa va recordar la troballa d’un sarcòfag «força interessant» al carrer Robert d’Aguiló, entre altres peces de gran valor arqueològic, on també va aflorar epigrafia funerària. «L’existència d’enterraments ja era coneguda al segle XVIII», va indicar.
El sector funerari existia abans de la construcció de l’Amfiteatre, en la qual es van aprofitar elements amb inscripcions romanes provinents dels enterraments. Arbeloa va subratllar que en una intervenció arqueològica en l’espai d’Amfiteatre que s’oculta en el subsòl, en una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueolìgic, «podria haver-hi sorpreses». El potencial estratigràfic existent «pot significar que hi hagi restes ben conservades», tot i que «és una incògnita» el que pot estar amagat sota d’Arce Ochotorena, el col·legi públic i les Escales del Miracle. Arbeloa va recalcar que «podrien sortir restes importants o no fer-se cap troballa», però va ressaltar que cal «aprofitar» la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre més desconegut. «En teoria, el potencial arqueològic pot ser important», va indicar el president de la RSAT, i l’actuació que es farà pot començar a desvelar el contingut arqueològic del subsòl. Sí que se sap és que la zona va estar ocupada abans de la construcció del monument.
La informació que s’obtingui de la intervenció que es farà en l’entorn de la porta monumental i de l’església romànica pot aportar noves dades relatives a la construcció del monument i les característiques urbanístiques de l’espai que ocupa.”
L’Arqueològica desitja a tots els socis, amics i simpatitzants unes bones festes del solstici (saturnalia) i un molt feliç nou any 2020 (2773 a.u.c., més o menys), just passat el nostre 175è aniversari.
Dimarts passat, dins les activitats del CLXXV aniversari de la nostra entitat es va fer l’acte de presentació del Butlletí d’enguany a la seu dels Serveis Territorials de Cultura. Amb una sala plena, la presentació va estar al càrrec de la Sra. Mònica Borràs, directora del MNAT, que va repassar els continguts de l’actual volùm i resaltar la importància d’una publicació més que centenària i la contribució que representa al coneixement de l’arqueologia de la ciutat i el territori.
Tot seguit es procedí al lliurament del Diploma de Soci de Mèrit a gairebé una cinquantena de socis amb més de 45 anys d’antiguitat a la Societat.
LLISTAT de guardonats
0001 Francisco de Paula París Ferré 0002 José Solé Armengol 0003 Joan Alió Ferrer 0004 Pere Valls Recasens 0005 Josep Maria Sanet Jové 0006 Joan Olivé Martí 0007 Enric Aragonès Valls 0008 Ramon Salas Roig 0009 Antonio Julio Fandos Marco 0010 Joan Salvadó Sorolla 0011 Salvador-Joan Rovira Gómez 0012 Jaume Masip Sabaté 0013 Joan Micó Cornado 0014 Josep Maria Gavaldà Colominas 0015 Francesc Barriach Molas 0016 Joan Pere Cadena Escute 0017 Rafael Pellicer Domínguez 0018 Javier Busquets Fontgibell 0019 Josep Lluís Gras Alcalde 0020 Joan Ribas Boix 0021 Eloy Hernández Fernández 0022 J. Walfida Pérez Martín 0023 Albert Vallvé Navarro 0024 Maria Teresa Montaña Martí 0025 Manel Sanromà Lucia 0026 Francisco Javier Marcos Teigeiro 0027 Adolfo Quetcuti Carceller 0028 Carlos Abelló Alfonso 0029 Ramon Marrugat Cuyas 0030 José Sabaté Guillemat 0031 Samuel Burguete Recasens 0032 José Solé Casellas 0033 Josep Ignasi Boada Gasulla 0034 Francesc Magarolas Jordà 0035 José María Capelladaes Rosell 0036 Vicente Morales Zaldívar 0037 Juan Antonio Pérez Sanjuan 0038 Josep Maria Sans Travé 0039 Francesc García Segarra 0040 Rodolfo Cortés Cortés 0041 Josep Sendra Navarro 0042 José Fortuño Bonet 0043 José Maria Sans Querol 0044 Rafael Gabriel Costa 0045 Maragda Terré Vidal 0046 Francesc Roig Queralt 0047 Theodor Hauschild
0048 Reial Club Nàutic de Tarragona 0049 Museu de Vilafranca
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
