El proper dijous dia 20, a les 19.00 hores tindrem una nova conferència dins del programa del nostre 175 Aniversari
“Una mirada a la Tarragona medieval del segle XII. El cas del despoblat dels Mongons”
Al llarg del segle XII, Tarragona experimenta tota una sèrie d’esdeveniments que la faran renéixer del seu estat de semi-abandonament. Farem una mirada al despoblat dels Mongons com exemple que ens arriba d’aquesta època. Conferenciant: Albert Llanos Serral, Llicenciat en Humanitats i membre de l’entitat.
A l’Acte Institucional commemorant el Dia de l’Associacionisme Cultural d’enguany, la nostra societat ha rebut un diploma de reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya, lliurat per la Hnble. Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga.
A la foto, el nostre secretari Sr. Oscar Martín a l’acte que es va celebrar el proppassat 6 de juny al Casino l’Aliança de Poblenou.
Com cada any, tot coincidint amb el Dia de l’Associacionisme cultural la nostra societat mantindrá durant tot el cap de setmana del 7 al 9 de juny les portes de la institució obertes a tothom. Oferirem exposició d’objectes i llibres i audiovisuals arqueològics.
Horaris:
Divendres 7, de 18.00 a 20.00 hores
Dissabte 8, de 10.00 a 13.00 hores i de 18.00 a 20.00
El proper divendres 31 de Maig a les 18,30 tindrem la XXXVI Tertúlia a la nostra seu social i a la sala d’actes de la RSAT, a càrrec d ela Dra. Immaculada Socias Batet que ens il·lustrarà sobre
“ANTONI AGUSTI com col·lecionista d’art”
La Dra. Socias es professora de la Universitat de Barcelona i membre del Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
L’acte és obert als socis de la RSAT i amics interessats
Mariàngela Vilallonga Vives , consellera de Cultura
Membres de la Junta Directiva van visitar aquest passat dilluns 20 de maig l’actual consellera del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hnble. Senyora Mariàngela Vilallonga Vives
La reunió, repetidament ajornada per raons diverses, era motivada per tal d’expressar l’agraïment per la concessió de la Creu Sant Jordi i la commemoració del 175 aniversari de la nostra entitat.
Es tractaren diferent temes en un ambient de cordialitat i franc intercanvi de parers, dels que destaquen les ofertes d’accés a subvencions possible, la ja antiga demanda de participació de la RSAT en la Comissió de Patrimoni territorial i la inclusió del nostre butlletí a repositoris de publicacions com el RACO, on ja hi estem, o el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats CARHU plus de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), per l’interès de captar noves contribucions al Butlletí Arqueològic i el posicionament a l’àmbit de les publicacions científiques.
El passat 17 de maig la versió digital
del Diari de Tarragona informava de la caiguda de d’un tros de la
cornisa de l’edifici de la denominada Antiga Audiència i ens
agradaria recuperar part de la Història d’aquesta construcció.
El llunyà any de 1801 i sota els
auspicis de la Societat Econòmica d’Amics del País es fundà una
Escola Gratuïta de Dibuix i Nàutica ubicada a la plaça del Pallol.
Llorenç Miquel escriu que els alumnes de la classe de matemàtiques
van formar una unitat de sapadors durant la Guerra del Francès.
Restaurada el 1814, atorgava entre d’altres el títol de pilot.
L’any 1826 l’edifici fou reformat en profunditat realitzant-se
una nova fatxada i abastant el volum actual.
No fou fins el 1883 que va ser reformat
de nou per ubicar-hi la llavors recent creada Audiència Provincial
de Justícia. Al fris de la cornisa abans esmentada i darrera les
lletres en acer inoxidable existeix la inscripció gravada sobre la
pedra el 1826 i que posa “PUBLICUM STUDIOSAE JUVENTUTIS GRAFICES
AETENEUM.” La traducció actual podria ser “Ateneu públic
per a la joventut estudiosa de les Arts Gràfiques.”
Pensem que en el moment d’intervenir per restaurar la cornisa es podrien treure les lletres amb acer inoxidable i recuperar la inscripció original.
Pensem també que seria convenient
considerar la denominació antiga d’Escola de Dibuix i Nàutica
o pot-ser d’Acadèmia de Belles Arts com deia Llorenç
Miquel el 1833. Recuperaríem així el nom d’una institució
genuïnament nostra.
Fonts:
[Miquel, Lorens]: “Tarragona,” vol. IX del Diccionario Geográfico Universal. Imprenta Torner, Barcelona 1833.
Ortueta, Elena de: Tarragona, el camí cap a la modernitat. Urbanisme i Arquitectura. Lunwerg. Barcelona 2006.
El proper dijous, dia 9 de maig, a les 19.00h. i a la sala d’actes de la RSAT es celebrarà la conferència:
Les Muralles de Tarragona. De fortificació a monument.
a càrrec de Pilar Bravo i Joan Menchon, del Museu d’Història de Tarragona i dins les activitats de Tàrraco Viva que acaba d’iniciar la seva XXI edició. L’accés és gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.
Ahir tarda es va celebrar l’anunciat col·loqui sobre el patrimoni de Tarragona amb els partits polítics del consistori que es presenten a les propers eleccions municipals aquest mes.
Hi van ser presents els senyors/senyores Ruben Viñuales de Ciutadans, Eva Miguel de la CUP, Pau Ricomà d’ERC, Dídac Nadal del PDeCat, Maria Elisa Vedrina del PPC i Begoña Floria del PSC. Les seves aportacions van ser seguides per una nodrida audiència que també va incoporar opinions, idèes i suggeriments.
El Patrimoni arqueològic ocupa un lloc important al programa dels partits, pel que ens diuen, però es troben a faltar propostes concretes, efectives i consistents. Que els monuments estiguin oberts al pùblic, que les actuacions estiguin pactades i que és necessari un consorci entre les diferents administracions per coordinar les tasques, son qüestions del passat. Les mancances econòmiques van sobrevolar tot el discurs.
Des de l’Arqueològica esperem que després de les eleccions, l’ajuntament resultant afronti tot el tema del Patrimoni arqueològic amb més eficàcia i amplitud.
Tal i com s’havia anunciat, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense organitza un col·loqui entre els partits polítics o agrupacions que es presenten a les properes eleccions municipals.
En principi es convoca als partits que han tingut representació al consistori que ara s’acaba. Aquest col·loqui es seqüència del que es va celebrar la tardor passada en el que l’Arqueològica va presentar les seves preocupacions i desitjos en el marc del nostre 175 aniversari, efemèride que estem celebrant enguany. Per les dificultats d’ajustar calendaris tenint en compte les actuals eleccions al Parlament espanyol i el quasi solapament de les campanyes electorals, finalment hem triat el
Dijous 2 de maig, a les 17.00h. i a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, al carrer Major, nùm. 14
La dinàmica del col·loqui, després de una introducció a l’acte, inclou una breu (un minut) presentació dels participants, seguit d’un torn d’intervencions d’explicació de projectes o propostes de 5-6 minuts, i a continuació, un col·loqui obert. la durada de l’acte no ha de superar els 90 minuts.
L’acte és obert, per descomptat als socis de la RSAT, al pùblic en general interessat i als mitjans de comunicació.
Aquest passatl 25 d’abril, el vicepresident de la RSAT, Joan-Vianney M. Arbeloa, va impartir la conferència sobre la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense i la normativa de protecció del patrimoni el 1844. L’exposició consistí en explicar els antecedents de les normes que protegien el patrimoni mitjançant Reials Ordres i circulars, el paper de les Reials Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando, fins a la primera norma que podríem anomenar global en matèria de patrimoni històric, la Reial Cèdula de Carles IV de 1803, incorporada com a Llei a la Novísima Recopilación l’any 1805 i la seva prolongada vigència. S’exposà igualment l’estat del patrimoni, fruit de les circumstàncies especials de la primera meitat del segle XIX, com la Guerra del francès, les revoltes anticlericals, la desamortització de Mendizábal o la primera Guerra Carlina, i la necessitat d’articular mecanismes de protecció per part de l’Estat, amb diferents normes, fins la constitució de les Comissions de Monuments l’any 1844, amb una implantació d’àmbit provincial.
Com arqueòleg i com a jurista, Arbeloa va indicar que van ser precisament les característiques de les Comissions de Monuments provincials, amb les limitacions reals a l’hora de fer efectius els seus objectius, i també de pressupost, les que van afavorir la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense el mateix any 1844, a l’empara de les normes que facilitaven i incentivaven l’actuació de les persones privades en la tasca de recuperació del patrimoni.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
