General

Deltebre I. La història d’un naufragi... Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)
Exposició al MNAT. Del 20 de març de 2015 fins al 4 d’octubre de 2015

El jaciment Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813. Aquest vaixell formava part del comboi militar que actuà en el setge a la plaça de Tarragona. La presa i la defensa de la ciutat de Tarragona eren l’objectiu de la expedició marítima, organitzada pel lloctinent general, John Murray i dirigida pel contraalmirall Hallowell.

Paga la pena una visita.

Insensateses es fan arreu. Aquests dies és notícia el projecte de fer un campionat de pàdel a l’amfiteatre romà de Emèrita Augusta. Que els jihadistes de l’IS destrosin monuments pot tenir una explicació com a trastorn mental, social o polític. Fer servir un monument per a un campionat de pàdel és més aviat una deficiència mental.

Adendum posterior: “La direcció del World Padel Tour renúncia a l’amfiteatre de Mèrida“.

El Diari de Tarragona es fa resó d’un fet del que ja fa un més que n’erem testimonis…

El reportatge aquí: http://www.diaridetarragona.com/tarragona/38599/las-casas-castellarnau-y-canals-de-tarragona-cerradas-por-motivos-economicos

Els edificis, les construccions, que són una important part de l’objecte dels estudis d’arqueologia, han estat objecte de destrucció des de l’origen dels temps. Una part de l’exercici de la violència, a banda de la que s’efectua sobre les persones, és la destrucció d’edificis, estàtues i construccions. És el proverbial “no deixar pedra sobre pedra” de les victòries o les conquestes.

Josué va fer caure les muralles de Jericó a trompetades amb el mateix entusiasme amb què els aqueus destruïren Troia o els romans Cartago. O el del general Suchet amb el castell del Patriarca i uns bons trossos de la muralla tarragonina durant la guerra del Francés.

Que ara l’exèrcit de l’Estat Islàmic (ISIS) destrossi estàtues al Museu de Mosul, la ciutat assíria de Nimrud o l’antiga ciutat de l’Imperi dels Parts, Hatra, a l’Iraq, es deu a motius de fanatisme religiós, com els talibans feren amb els Budes de Bamiyan. Sembla un referent a l’eficàcia simbòlica al mig d’un conflicte que tingué uns orígens tèrbols a la macropolítica dels interessos pel petroli. La causa de la causa és la causa del mal causat…

Mentrestant, encara restarem agraïts als que van espoliar jaciments i monuments per a omplir els museus d’occident. Boig món.

De conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del dia 11 de febrer, us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 13 de març del 2015 a les 7 de la tarda en primera convocatòria i a 2/4 de 8 en segona convocatòria , a la seu social del carrer Major núm. 35.

Renovació de càrrecs.

Detalls i ordre del día a la persiana CONVOCATÒRIES al menú d’aquesta mateixa pàgina web.

A la cua de l’any de celebració del Bimil·lenari d’August, la revista Galens, del Col·legi de Metges de Tarragona publica un article del Dr. Jaume Fontanet recordant la figura d’Antonius Mussa, metge que va tractar a César August quan emmalaltí i vingué a Tàrraco a descansar i refer-se (http://issuu.com/comt/docs/galens189/31?e=2119443/11373778  pàg. 30). Antonius Mussa, d’origen grec, s’afegeix ara com a metge “tarragoní”

Durant la primera quinzena de febrer un equip format per estudiants del màster en arqueologia clàssica de l’ICAC i del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona han estat excavant en el jaciment ibèric de Rabassats (Nulles). Els treballs han estat dirigits per Carme Belarte (ICREA-ICAC), Jordi Morer (Rocs S.L.) i Joan Canela (ICAC). El jaciment va ser descobert l’any 2012 en el marc d’unes prospeccions que es van dur a terme al municipi de Nulles, i es tracta d’un petit assentament rural datat en l’ibèric ple (s. III aC). Una primera campanya de decapatge amb màquina, realitzada l’octubre de l’any passat, va deixar al descobert un gran edifici que ocupava una superfície de 400 m quadrats. En la intervenció acabada recentment s’ha excavat una part de l’edifici, el seu extrem oest. Els resultats de la campanya han estat positius i han permès documentar tres àmbits que es correspondrien amb tres espais diferenciats d’una mateixa casa. En l’àmbit situat a l’extrem oest es van localitzar elements que indicaren activitats de taller (un pondus) i de mòlta de gra (molins de vaivé). En l’àmbit central es va documentar una gran llar de foc que permet pensar en aquest espai com a lloc de vida i repòs, mentre que al recinte situat a l’est d’aquest darrer es va observar la presència de gran quantitat de ceràmica corresponent a grans contenidors (àmfores, tenalles) i sitges, pel que podria tractar-se d’una àrea de magatzem. L’accés a aquests espais es realitzaria des de un pati obert que es situava al sud, tenint el conjunt una planta aproximada en forma d’U. Aprofitem per felicitar la iniciativa de l’Ajuntament de Nulles i l’ICAC, impulsors d’aquest projecte que enriquirà el nostre patrimoni arqueològic.

Ens hem de felicitar de la restauració duta a terme aquests dies en un petit tram de mur al Passeig de Sant Antoni, junt a la Portella dels Jueus. De fet, és un mur construït després de l’enderroc del Baluart de Cadenes en la segona meitat del segle XIX, per tant, carent d’interés. Però estava en un estat de degradació que fins i tot feia perillar la seva estabilitat. El rejuntat amb morter magre de calç i l’ús de pedra allà on ha calgut ha deixat el mur en òptimes condicions. Desconeixem si ha estat una obra pública o privada, però felicitem els seus promotors.

Clica l’ocellet vermell a la cantonada superior dreta d’aquest pàgina…i segueix-nos

Només un enllaç amb The NewYorker, la coneguda revista

Un article de Jon Michaud : http://www.newyorker.com/books/page-turner/graves-garbage-hard-life-archeologist?mbid=social_twitter

Tombes i escombreries…