Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Arqueologia i Arquitectura cara a cara

El proppassat dijous, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes com s’havia programat, es va celebrar el Col·loqui-Debat que tenia la voluntat d’ajuntar professionals d’ambdues ciències per parlar de temes comuns. El marc de la sala d’actes del COAC, espectacularment dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo aprofitant restes del témene de la acrópolis de Tàrraco, va acollir una nodrida assistència de més de 70 persones, arquitectes, arqueòlegs, historiadors i altres interessats, i va testimoniar l’interès de la matèria.

La presentació inicial de JM Macias va fer una anàlisi retrospectiva del paper que ha desenvolupat i desenvolupa la figura de l’arqueòleg i la seva incidència en la gestió del Patrimoni.  Per una banda, s’ha reconegut que la situació econòmica actual posicionarà la cura pel Patrimoni Històric dins l’escala de prioritats en una situació més endarrerida i que s’ha desaprofitat la bonança dels darrers temps. El reconeixement de la UNESCO dels monuments com patrimoni mundial és positiu però la ciutat en certs aspectes no ha estat a l’altura del que això representa. Lamentablement no s’ha constituït una entitat de coordinació ni existeix una estratègia a llarg termini, funció que la Comissió de Patrimoni no abasta. El col·lectiu arqueològic, disseminat entre els àmbits de l’administració pública, la museografia, la universitat i les empreses privades, cada cop més presenta objectius divergents i compartimentats, impossibilitant actuacions conjuntes i coordinades. La presentació d’Enric Casanovas va mostrar amb un ample desplegament d’imatges dels diferents monuments, les mancances i incoherències actuals, plantejant les preguntes específiques que requereixen respostes concretes a desenvolupar. A prou breus alhora que concises, van donar pas a un debat que es va perllongar més de 80 minuts, participant una vintena dels assistents.

Finalment, s’ha fet una reflexió sobre les fites i fracassos en la museïtzació de la ciutat i s’han qüestionat els projectes actuals del Teatre romà i la plaça dels Sedassos. Ha estat una discussió que no s’ha cenyit a la forma, sinó també a la seva utilitat social i coherència museogràfica en l’actual context de reproducció digital del Patrimoni Arquitectònic i la necessitat de posar a l’abast dels professionals planimetries i estructures en formats intercanviables com l’AutoCAD. Es comentaren també les limitacions que imposa la normativa i en contrast amb l’incompliment de la legislació vigent estatal i autonòmica.

El compromís és de generar trobades más específiques i de caràcter pràctic, probablement d’àmbit més reduït i temàtica aplicada, de les que la RSAT es compromet a facilitar.

Per això, i a partir d’arà, la nostra societat acollirà propostes d’uns i altres professionals per tal d’organitzar propers esdeveniments.

Les propostes es poden adreçar al correu electrònic:   xallue@arqueologica.org

 

 

 

Col·loqui-Debat Arquitectura-Arqueologia cara a cara

ARQUITECTURA I ARQUEOLOGIA: CARA A CARA

1er Col·loqui


15 de març de 2018 , 18.00 hores

Sala d’actes Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, 

c/Sant Llorenç 20

 

 

 

Presentació. Després de molts anys d’una activitat arqueològica intensa a la ciutat de Tarragona, en els darrers temps es comencen a desenvolupar projectes d’adequació arquitectònica i musealització. Tarragona es troba en un procés incipient de transformació, formal i funcional, en què s’intenta adequar el seu Patrimoni al segle XXI. És un procés que porta retard i que pretén assolir uns nivells de qualitat d’acord amb el reconeixement de l’ UNESCO i amb una demanda creixent de turisme cultural.
Objectius. Plantegem la conveniència d’una sèrie de debats entre arquitectes i arqueòlegs que permeti un coneixement mutu i potenciï les relacions entre uns professionals que sovint no s’han relacionat. D’altra banda es vol construir un espai de debat permanent i independent, amb una visió a llarg termini en què tècnics que viuen o treballen a la ciutat puguin repensar el tractament que requereix el Patrimoni Arquitectònic Històric de Tarragona. Cal contrastar visions al voltant de l’arquitectura i construcció en zones d’alt valor arqueològic, establir límits coherents de treball i coordinar i facilitar l’accés documental arxivístic. Cal abordar la necessitat de simplificació documental i oferir idees a les administracions actuants i responsables de projectes i adjudicacions.

Llista oberta i ampliable dels temes de debat.

L’aportació arqueològica en els projectes arquitectònics i en el model de ciutat.
Una planimetria arqueològica oberta i en contínua actualització
Una Arquitectura integrada i respectuosa amb el Patrimoni
El POUM i els constrenyiments que provoca
La necessitat de finançar la diagnosi arqueològica prèvia
La transparència documental i arxivística
Anàlisis crítiques del passat i visions de futur
El grans agents del Patrimoni: responsabilitats i coordinació

Una proposta inicial de: Xavier Allué (Reial Societat Arqueològica Tarraconense); Enric Casanovas (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya – Tarragona); Josep M. Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Col·loqui obert. Per qüestions d’aforament de la sala cal confirmar assistència a:   xallue@arqueologica.org

 

 

 

Teatres Romans de l’antiga Hispania Citerior

Ahir vespre l’arquitecte Ramón Aloguin va pronunciar l’anunciada conferència sobre el Teatres Romans d’una part de la Hispania Citerior. va incoure els teatres o els restes de Segóbriga (prop de l’actual Saelices), Màlaga, Cesarea Augusta, Sagunt, Cartagena i Tàrraco amb abundant iconografia i avaluació crítica dels diferents tractaments als que han estat sotmeses les restes.

 

Teatres Romans – Conferència

El proper dijous, 8 de març, a les 19.00 hores a la sala d’actes de la nostra societat, es farà la conferència sobre TEATRES ROMANS al càrrec de l’arquitecte Ramón Aloguin, amb la que iniciem el curs d’activitats anual.

L’entrada és lliure, tot i que demanem als qui no siguin socis que ens ho notifiquin amb anterioritat al correu de la RSAT (informació@arqueologica.org), per raons d’aforament de la sala.

..

La Catedral. Una interesant visita

 

 

 

 

 

 

 

L’associació d’Amics de la Catedral va oferir el proppassat dissabte una visita a l’església primada pels seus socis, convidant també als de la RSAT, com es va anunciar per e-mail.

De la mà del canonge obrer de la Catedral, mossèn Joaquim Gras, vam explorar indrets poc (o gens) coneguts d’aquesta, com les sagristies, la balconada darrera la capella dels sastres, la casa de l’ermità, fins i tot pujant per sobre de les capelles del braç dret del creuer (del Sant Crist de la Salut) des d’on vam fer les fotos que acompanyen aquest post. (clicar a sobre per ampliar)

Butlletí digital!!

Finalment tenim TOT el Butlletí Arqueològic penjat per a accés lliure al repositori RACO, des del primer número (http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/issue/view/25546/showToc).Com ja vam anunciar al seu dia, l’accés permet cerques per paraules i descarregar en .pdf els arxius.

Ha estat un esforç col·lectiu de diferents membres de la RSAT i el suport econòmic de les entitats que ens ajuden, singularment la Generalitat de Catalunya.

 

El museu Molas

La nostra societat germana Bibliòfils de Tarragona acaba de celebrar la seva assemblea anual, enguany dedicada a la memòria de Joan Molas i el 75è aniversari de la creació del seu museu.

Per aquest motiu han editat un elegant fulletó  (DINAR BIBLIÒFILS 2018r (1))amb notes biogràfiques, històriques i imatges del món del personatge.

Reproduïm el que diu de la col·lecció Molas:

La creació d’aquesta excepcional col·lecció privada d’antiguitats diverses es remunta al 1900, per iniciativa del Sr. Joan Molas i Llaveria, fuster dedicat als treballs de manteniment de la Catedral durant aproximadament una quarantena d’anys. Aquesta afició pel col·leccionisme va continuar en el seu fill, el Sr. Joan Molas Sabaté, el veritable fundador del Museu, en sintonia amb altres iniciatives semblants com el barceloní Museu Frederic Marès, artista amb el què va cultivar amistat durant molt de temps. D’aquesta manera el continu atresorament de peces va derivar en la creació d’un peculiar museu privat ubicat al Pla de la Seu que es va inaugurar oficialment el dia de Santa Tecla de 1943 per les més altes autoritats municipals, essent llavors alcalde el Sr. Josep Macián Pérez. Enguany celebrem per tant el 75 aniversari d’aquella efemèride. La col·lecció caracteritzada per un evident horror vacui, era visitable als baixos del número 6 del citat pla de la Catedral i constava de dues úniques sales per exposar l’heterogènia col·lecció de materials arqueològics i arquitectònics antics, així com històrics, religiosos, bibliogràfics, documentals, etnogràfics d’interés local i peninsular, englobant testimonis de la història d’Espanya inclosos els dominis colonials ultramarins. La mostra es va anar enriquint amb el pas de temps esdevenint un referent local (veure p.ex: “El Museo Molas, orgullo de la ciudad” DE 28/12/1958), i sobretot va permetre salvar de la destrucció i l’expoli innumerables peces arqueològiques que avui en dia haurien desaparegut del nostre coneixement i estudi. Amb la mort del seu creador els hereus van cedir aquest interesantíssim llegat a la ciutat amb la condició d’estar sempre a exposició pública. Actualment una part significativa s’exposa a la Casa-Museu Castellarnau, mentre que una altra roman emmagatzemada als soterranis del mateix immoble,

Aquesta ùltima frase ens fa recordar la manca de disponibilitat per a visites de la Casa Castellarnau i el desaprofitament del considerable llegat de Joan Molas, que hauria d’estar disponible per a gaudi dels ciutadans de Tarragona i els visitants.