Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2020

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

En virtut de l’article 40.5 del Real Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 i de conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió de 23 de novembre, us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper dimarts 29 de desembre de 2020 a les 18:30 h de la tarda.

Ateses les circumstàncies actuals ocasionades per la COVID-19, la Junta General es celebrarà telemàticament mitjançant la plataforma ZOOM per un enllaç que us enviarem uns dies abans.

En cas que no es pugui assistir telemàticament, es pot fer ús del dret a atorgar la representació i el vot al President, a qualsevol membre de la Junta, o al soci que designeu. Per  això adjuntem amb el present correu una butlleta de delegació de vot que ha de ser convenientment emplenada i enviada per correu postal (Carrer Major 35, pral. – 43003 Tarragona) o bé per correu electrònic, com a màxim fins el dia 28 de desembre, a la següent adreça: informacio@arqueologica.org.

ORDRE DEL DIA

1r.     Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior del dia 28 de juny de 2019.
2n.    Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici passat i del pressupost per enguany.
3r.     Lectura de la Memòria de Secretaria de l’any 2019 i, en el seu cas,       aprovació.
4t.     Projectes i proposicions presentades, per escrit via correu electrònic o postal.
5è.    Precs i preguntes, o torn obert de paraula. 
NB:    Durant els cinc dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius, d’acord amb l’article 19.5 dels Estatuts, amb cita prèvia concertada per tal de complir i respectar les recomanacions de seguretat i protecció prescrites per les autoritats sanitàries.

La Junta Directiva us agraeix, especialment en aquestes circumstàncies, la vostra comprensió i compromís.

PD:  Aprofitem l’avinentesa per informar que hem editat el Butlletí Arqueològic Núm. 42 corresponent a l’any 2020 i que resta a disposició dels socis per recollir-lo a la seu de l’entitat segons l’horari següent: dimarts 15 de desembre de 17ºº h a 19ºº h, dimecres 16 de desembre de 10ºº h a 12ºº h i dijous 17 de desembre de 17ºº h a 19ºº h. Al mes de gener també es podran recollir els llibres els dies di marts 12 de 17ºº h a 19ºº h, dimecres 13 de 10ºº h a 12ºº h i dijous 14 de 17ºº h a 19ºº h.9o’

           El Secretari,                                                          Vist i plau,
                                                                                        el President


      Òscar Martín Vielba                                 Joan-Vianney M. Arbeloa Rigau  

 

Tarragona, 11 de desembre de 2020

 

Resúm del webinar sobre el 20è aniversari de la Declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com patrimoni Mundial

Enguany estem commemorant a Tarragona el 20è aniversari de la declaració del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i, alhora fent un balanç del què ha estat per al patrimoni arqueològic de la ciutat aquesta declaració.

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha estat convidada a la darrera sessió de +ls seminaris web organitzats per l’Ajuntament de Tarragona, que va tenir lloc el passat 25 de novembre.  A l’esmentada sessió, que comptà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, hi van participar també Joan Menchón, cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Jordi Tresserras, Consultor d’UNESCO i director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, i Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), coordinat i moderat per la periodista Cinta S. Bellmunt.

En el decurs de la sessió es van tractar diversos aspectes relacionats amb la repercussió de la declaració en el tractament, conservació i coneixement de les restes patrimonials de Tàrraco, el seu potencial, el retorn social, i la projecció de futur.

Per part de l’Arqueològica vam posar èmfasi en la importància de la implicació de la societat civil en la gestió del llegat patrimonial, perquè permet una visió més àmplia de les implicacions que les decisions tècniques o polítiques poden tenir sobre el patrimoni, així com la necessitat de promoure actuacions coherents i homogènies en els edificis romans monumentals que avui, com a resultat de l’evolució urbana, estan situats en diferents indrets de la ciutat actual. Casos paradigmàtics d’això són el Circ romà i el Fòrum Provincial, que han patit actuacions arqueològiques d’excavació i restauració amb criteris diversos tot i ser un mateix monument, cosa que obstaculitza l’enteniment de l’espectador davant una realitat que li és difícil de relacionar. Aquesta opinió nostra va ser recolzada per Jordi Tresserres, consultor d’UNESCO, en el sentit de ressaltar la importància que ha de tenir la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el patrimoni i el correcte coneixement d’aquest patrimoni que els ciutadans han d’obtenir amb les actuacions que es porten a terme.

Així mateix la nostra entitat va ressaltar el potencial arqueològic que encara hi ha a Tarragona per aprofundir en el coneixement de la ciutat romana que haurà de projectar-se en futures actuacions a llarg termini, com la porta monumental de l’Amfiteatre romà que es troba sota la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, o les restes de la ciutat romana que es conserven en els patis interiors de les illes de cases de l’eixample central, entre la Rambla Nova i el Teatre romà, restes que ens aproparien al coneixement de la vida quotidiana dels ciutadans. La directora del MNAT, Mònica Borrell, entre altres aportacions, va coincidir en aquesta darrera apreciació, en considerar que els aspectes de la vida diària dels ciutadans romans ajuden a comprendre la societat d’aquell temps i establir un relat de Tàrraco molt més exacte i proper a la realitat, essent el Museu l’espai idoni per apreciar i difondre aquests aspectes.

La participació de l’Arqueològica en la darrera sessió va ser una bona ocasió per donar a conèixer i exposar el nostre parer sobre aquestes qüestions davant els representants de les diferents administracions i institucions que hi varen prendre part.

(Els interessats poden veure la sessió sencera a l’enllaç de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=YV7P2_4MfbU&feature=youtu.be )

Llegat Mezquida

Arriben a la biblioteca de la RSAT els llibres de la família Mezquida
Aquest mes de novembre la nostra biblioteca s’ha vist augmentada amb la donació d’un important lot de llibres de qui fou l’enyorat historiador i periodista Lluís Mezquida Gené (1920-2004). Home reconegut per la seva lluita en favor dels monuments de la ciutat, a través sobretot de la seva ploma, s’implicà plenament en els objectius de l’Arqueològica i hi participà molt activament com a soci i també com a membre de la Junta durant anys. És de tots coneguda la seva tasca en favor de la recuperació de les restes del fòrum del c/ Lleida i de l’amfiteatre de Tarragona amb els “Amigos del Anfiteatro”, a més de la seva participació en la recuperació d’altres objectes de gran valor com el sarcòfag d’Hipòlit. Cal afegir-hi, a més, la seva tasca com historiador de temps més recents en els llibres que escrigué sobre la guerra civil.
Els llibres que hem rebut, alguns d’ells dedicats pels autors, continguts ara en 15 caixes, estan encara pendents de classificació i sense dubte suposaran un enriquiment de la nostra biblioteca, especialment de la secció local. Destaquem també un petit però interessant lot de documentació d’arxiu que comprèn cartes originals de Schulten, García y Bellido i W. Bryant, entre d’altres. Celebrem, per tant, l’arribada de tot aquest material i agraïm a la família aquest acte generós.

Les restes romanes del fòrum provincial. Racó nord-occidental

Foto d’ACN

Aquests passats dies han sortit algunes notícies, a partir d’un comunicat de l’ajuntament sobre les restes arqueològiques d’una part del Fòrum Provincial al carrer Civaderia. Anunciades com a noves troballes des de la RSAT hem comentat que el seu coneixement és antic. Avui l’amic i consoci Carles Gosàlvez publica a DiariMés de Tarragona una peça que reproduïm a continuació que aporta dades històriques sobre aquesta part del patrimoni romà de Tàrraco.

Les restes romanes de Civaderia ja eren conegudes al segle XVI.

El president d’honor de l’Arqueològica, Rafael Gabriel, valora la intenció de fer-les visitables

Actualitzada 15/11/2020 a les 19:04

Les restes romanes del Fòrum Provincial i d’un aqüeducte localitzades en un immoble de propietat municipal del carrer Civaderia, presentades la setmana passada pel regidor de Patrimoni de l’Ajuntament, Hermán Pinedo, com una troballa arqueológica de gran rellevància, no ha estat cap descobriment. Les restes ja estan documentades al segle XVI pel jurista, epigrafista i arqueòleg tarragoní Lluis Pons d’Icart (1518-1578) i, més tard, per Bonaventura Hernández Sanahuja (1810-1891), arqueòleg i primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, qui va fer referència en un document, entre altres estudiosos del passat de la ciutat.

Més recentment en el temps, l’any 1985 la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) va publicar Tarraco: recull de dades arqueològiques, amb articles de Rodolf Cortés i Rafael Gabriel. La que va ser una de les quatre cantonades del Fòrum Provincial, la ubicada al Civaderia, ja era coneguda molt abans de la intervenció que, actualment, s’està duent a terme en el solar municipal del citat carrer. No obstant això, és la cantonada més desconeguda del gran edifici del Fòrum de la Província, on es trobava l’aparell de l’administració de la Tarraconensis.

En la publicació del 1985 de Cortés i Gabriel s’informa que «a la cantonada dels carrers Civaderia i de les Mosques hi ha l’angle nord-est del Fòrum. Segueix el mur interior amb una pilastra i possible cornisa. Al segle XIX es recuperaren restes d’un sòcol de marbre, avui al Museu Arqueològic». En un altre apartat es comenta que «aquí desemboca la conducció d’aigües que penetra des del Camp de Mart, per sota de la muralla, i que ja recollim en el seu moment».

En el recull també es fa referència a un escrit de Pons d’Icart, qui va descriure que «seguint tot el carrer de Merceria, la plaça de les Cols i el carrer Civaderia fins al mur de la ciutat, on sota terra, en una cisterna que s’ha fet en una caseta, he vist una porta del palau».

Rafael Gabriel, president d’honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va explicar a aquesta redacció que les troballes de Civaderia «s’estan redescobrint» i va recordar que, «en el seu moment, l’Ajuntament va comprar l’immoble per la importància de les restes romanes que conté». L’adquisició es va efectuar durant l’alcaldia de Josep Maria Recasens. Gabriel va afegir que amb el temps «s’ha perdut la seva memòria», en al·lusió a les restes que ara excava l’àrea de Patrimoni. «Res és casual», va remarcar Gabriel, qui va presidir la RSAT en els períodes 1977-1987 i 1993-2011.

Gabriel va valorar de manera positiva que l’Ajuntament vulgui posar en valor les restes del Fòrum Provincial i de l’aqüeducte que es troben a l’immoble de Civaderia. «És molt interessant», va dir.

Per altra banda, el president d’honor de la RSAT va matissar que el tram de l’aqüeducte que no es correspon al traçat del que aportava aigua des del riu Francolí –Pont del Diable–, com es va dir la setmana passada durant la visita a l’excavació. Aquest sector prové «de l’Oliva, de l’aqüeducte del Gaià, i està situat en la cota 65, mentre l’aqüeducte del Francolí està a la cota 50, a l’avinguda de Catalunya».

En el decurs de la visita, Hermán Pinedo va anunciar que la voluntat del seu departament és seguir treballant en el patrimoni de la ciutat i va dir que «el que no farem és abandonar-ho 30 o 40 anys més». El regidor va comentar que caldrà integrar l’ús municipal de l’immoble amb la presència de l’espai patrimonial que conté i es va mostrar partidari que les restes romanes puguin ser visitades en un futur no llunyà.

..

20 anys de Tarraco Patrimoni de la UNESCO

Amb motiu del vint anys de la declaració per la UNESCO de les restes arquelògiques de Tàrraco Patrimoni Mundial, el Museu d’Història organitza un seguit de seminaris telemàtics (webinars) de lliure accés.

El programa i els URL d’accés figuren en el següent annex.

…Recordem als socis i simpatitzants interessats la conveniència de fer-nos arribar, si no ho han fet, les seves adreces de correu electrònic – email a l’adreça de la societat

informacio@arqueologica.org

Trobada telemàtica amb l’Ajuntament de Tarragona

Aquest passat dijous, día 15 d’octubre, i dins de les activitats regulars de la nostra Societat, hem mantingut una entrevista amb les autoritats municipals de Tarragona. Els coneguts condicionants que ha determinat la pandèmia de la CoViD-19 ens han portat a que la trobada fos telemàtica. A la pantalla de l’ordinador tenim l’ajuntament…

Per part del consistori ha participat el senyor alcalde Pau Ricomà, el regidor de Patrimoni i 7è Tinent d’alcalde, senyor Herman Pinedo i la funcionària municipal senyora Araceli Salto Saura. Per part de la RSAT, el nostre president JoanM Vianney Arbeloa, la vice presidenta Pilar Alió i el que això escriu, Xavier Allué, vocal de la Junta Directiva.

Tot i que les trobades telemàtiques fa temps que son populars i tècnicament eficaces, per nosaltres és una fita inicial que anuncia el que sembla que serà una metodologia habitual i més o menys generalitzada de les relacions externes de la societat.

La sessió va durar prop d’una hora i es van intercanviar temes d’interés que inclouen el conveni de la RSAT amb l’ajuntament pel que fa a subvencions, els projectes més propers de manteniment dels monuments, que ens tindran en compte en futurs projectes, al temps que nosaltres vam reiterar la nostra disposicio continuada de col·laboració.

Més detalls a demanda

“L’antic museu de la Societat Arqueològica Tarraconense (1844-1867)”, el llibre

Com a part de les activitats del CLXXVè aniversari de la societat s’ha completat el procés d’edició del llibre “L’antic museu de la Societat Arqueològica Tarraconense (1844-1867)” que ja està disponible.

L’any 1844 un grup de ciutadans compromesos van fundar la Societat Arqueològica Tarraconense amb el propòsit de promoure i protegir el patrimoni arqueològic de la ciutat i el territori i, amb això, reunir a un “…Museu tot el nombre possible de fragments, monedes, medalles i altres documents històrics dignes d’estima…” Inicialment es va disposar d’un habitatge al carrer d’en Granada. El museu es va quedar petit i va haver de traslladar-se a un nou local a la placeta de l’Ensenyança. L’any 1853 el municipi va cedir una part de l’antic convent de Sant Domènec, a la Plaça de la Font, on s’instal·larien després l’Ajuntament i la Diputació. Amb el desenvolpament de la Comissió de Monuments per l’estat i la creació dels museus arqueològics provincials es van ajuntar els fons respectius el 1867.

El llibre recull la història de l’museu i presenta un catàleg de 92 de les peces més representatives . Coordinat pel Dr. Jordi López Vilar, Bibliotecari de la Societat i membre de l’ICAC compta amb la participació de destacats especialistes de diferents institucions com Julio C. Ruiz, Diana Gorostidi, Josep F. Roig, Damià Amorós i Sofia Mata.

En la seva edició i finançament han col·laborat especialment el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Fundació Privada Mútua Catalana i la Diputació de Tarragona.

L’edició, destinada als socis, es distribuirà també a biblioteques així com a les quasi 250 entitats del món arreu amb quí la societat manté un intercanvi de publicacions.

*************

Oportunament s’anunciará com podran accedir els socis al seu volúm

La muralla de Montblanc

Cimentació de la torre

Diar Més publica una noticia amb una entrevista amb el nostre president sobre la muralla del Montblanc.

La RSAT demana a Cultura que revisi el projecte de la torre de Montblanc

L’entitat coincideix amb Maties Solé en el fet que no hi ha evidències de l’existència d’aquest element

Actualitzada 29/09/2020 a les 08:02

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) demanarà a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat la revisió del projecte de construcció d’una torre de nova planta al portal de Sant Francesc, a les muralles medievals de Montblanc, actualment en marxa. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que «hi ha poc marge» per evitar que es faci una torre nova, projecte que ha generat polèmica a la capital de la Conca de Barberà.

Arbeloa va explicar que l’Arqueològica «està acabant d’estudiar la documentació que ens han fet arribar» i tot apunta al fet que «aquesta torre no va existir», per la qual cosa «demanem la revisió dels criteris» que van permetre l’autorització de l’execució del projecte per la Generalitat. Arbeloa va dir que les conclusions a què ha arribat l’entitat «les posarem en coneixement del Departament de Cultura perquè pensem que no s’ha de falsejar una realitat històrica». Arbeloa va deixar clar que «el que plantegem no és posar un recurs i sí fer una petició per revisar el projecte per veure si la base proposada per aquest és sòlida». De la documentació analitzada no es desprenen «evidències de què en aquella zona hi hagués una torre», va dir.

El president de l’Arqueològica va explicar que «hi ha dos gravats antics on apareixen dues torres, però un és molt idealitzat i poc fiable i, en l’altre, posa que és figurat, mentre que hi ha altres imatges on només apareix una torre».

Maties Solé Maseras, qui durant mig segle va dirigir les obres de restauració de les muralles i del centre històric de Montblanc, és l’impulsor d’un moviment per aturar la construcció de la nova torre i la persona que va demanar suport a l’Arqueològica. Solé va comentar a aquest mitjà que «no hi ha cap referència documental ni arqueològica de l’existència de la torre». A més, va lamentar el fet que «s’han fet els fonaments amb ciment armat». Solé va comentar que no dona el cas per perdut.

Solé va recordar que «he estat cinquanta anys implicat en la restauració de la muralla i penso que aquest projecte és degut al fet que se li ha posat al cap a l’alcalde perquè ha vist un dibuix, però no hi ha cap element arqueològic que informi que en aquest espai hi va haver una torre».