Reial Societat Arqueològica Tarraconense

des de 1844

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment uns 550 socis i un règim d\'intercanvi del Butlletí Arqueològic d\'uns 350, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.

Latest Posts

Creu Sant Jordi 2018

Com ja s’havia anunciat, la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu Sant Jordi a la nostra entitat, tot coincidint amb el nostre 175 aniversari, que celebrarem al llarg del proper curs acadèmic. L’acte de lliurament es farà el proper dilluns dia 23 a les set del vespre al Palau de la Musica de Barcelona.

El guardó va ser concedit per decisió del govern de Catalunya a l’exili de Brussel·les, pel conseller Puig, motiu que li dona un significat especial. La Societat vol mostrar el seu agraïment i, a l’hora, congratular-se amb tots els socis i amics d’haver rebut aquest reconeixement a la nostra dedicació de defensa del patrimoni de Tarragona, la seva cultura i la seva història. Amb la celebració rebem un nou estímul per a continuar amb la nostra tasca i transmetent els nostres principis i desitjos als que ens succeeixin a  l’esdevenidor.

 

 

Resum del 2n Col·loqui Arquitectura-Arqueologia

Com estava previst, la tarda del 26 de juny es va celebrar la segona edició dels col·loquis Arquitectura-Arqueologia. En aquesta ocasió el tema va ser la Planimetria Arqueològica de Tàrraco i la presentació inicial va estar al càrrec de Josep M. Macias, autor principal de la monografia publicada el 2007, disponible a la Internet en format .pdf (Planimetria Arqueològica). Una assistència suficient va notar l’absència del grup d’arqueòlegs municipal i també els del MNAT, lamentablement.

Després de presentar i debatre els aspectes més tècnics del tema sobre la monografia, es va comentar la necessitat d’actualitzar la informació com a base del coneixement. Es va recordar que, museísticament, la ciutat no a millorat ni incrementat l’oferta, vivint una mica del passat. L’accés a les muralles és del 1929, l’amfiteatre els anys 40 del segle passat, el fòrum de la colònia dels 60 i el circ es va començar a excavar als anys 70, completant-se als 90. Les aportacions recents del teatre i la plaça Sedassos no són gaire memorables.

Els participants van mostrar l’interès per què les tres administracions implicades s’interessin per la planimetria, reactivant el projecte d’investigació, autèntica base del coneixement de la realitat arqueològica del jaciment Tàrraco en el seu conjunt.

Es va fer una discussió ampla sobre aspectes legals sobre la publicació dels resultats de les excavacions, els drets d’autoria i els conflictes que es generen en aquest entorn. Es va proposar l’elaboració d’un document a presentar als partits que concorrin a les pròximes eleccions municipals d’ací a uns mesos, així com la promoció d’un conveni marc que comprometi a tots els implicats, administracions i institucions.

Amb el propòsit de reemprendre la feina aquesta tardor, es va cloure l’acte poc després de les 20 hores.

 

2n Col•loqui ARQUITECTURA I ARQUEOLOGIA: CARA A CARA

El proper dimarts 26 de juny es celebrarà  el 2n Col·loqui Arquitectura-Arqueologia, a les 18.30 hores  i a la Sala d’actes RSAT.

Durada prevista de 120 minuts.

Tema. La Planimetría Arqueológica de Tàrraco. Ens cal abordar la necessitat de simplificació documental i oferir idees a les administracions actuants i responsables de projectes i adjudicacions, revisem la fins ara excel·lent documentació disponible i aportem ideas pel seu manteniment i actualització.

Com que es tracta d’una activitat restringida als interessats, agrairem la confirmació d’assistència a l’e-mail xallue@arqueologica.org

 

Consulteu: https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/documentacio/fitxers/ID_184200917447.pdf

 

 

La cata de la plaça del Rei

Ja va sent hora de donar-li un tractament a la cata arqueològica que està al costat nord de la plaça del Rei. El que potser fou un voluntariós projecte de donar visibilitat al substrat que pogués donar idea de fins on estava el terra del fòrum provincial i estructures adjacents, ha esdevingut una andròmina impresentable. L’opacitat del vidre, la manca d’il·luminació, la brutícia i el desordre amaguen una història d’abandonament i unes altres petites històries adjacents. La vora d’acer coreten, a joc amb la no gaire afortunada “moderna” i, alhora, esperpèntica, tanca del Pretori, a l’altra banda de la plaça, per la seva alçada, convidava a seure. Mala tria, sobretot a l’estiu quan el sol escalfava l’acer de tal forma que més d’un (o d’una) turista s’ha cremat el cul en seure-hi. Per evitar aquests accidents, el municipi va decidir rodejar l’andròmina amb una tanca de jardí de ferro, “cutre” i desescairada amb la peça, que si bé prevén les cremades de cul, no ha contribuït gaire a l’estètica del lloc. Més recentment, la propietària d’un establiment d’hostaleria proper, s’ha apiadat de la “cosa” i ha afegit una heura decorativa.

Durant un temps, al forat hi vivia un gat, del que una jove veïna en prenia cura i donava menjar. Un dia la veïna va marxar i s’endugué el gat. Un altre veí preocupat del fet que molts desaprensius hi llençaven brossa i envasos de plàstic, sobretot durant les festes, ho va tapar amb una pasta acrílica, d’aquestes color taronja de les que fan cobriment de mitjaneres.

Ens informen del departament de Cultura de l’ajuntament que ja han posat fil a l’agulla per donar-li un destí definitiu a la cata que sembla que serà la seva desaparició, cobrint els carreus descoberts, colmatant amb sorres el forat i restablint el paviment. Només queda per decidir quina partida pressupostària i de quin departament municipal se’n farà càrrec de l’obra, cosa que, com sabeu, no és mai fàcil…

 

 

 

 

 

El MNAT al Port

Aquest dissabte 16 de juny hem tingut l’ocasió d’assistir a la inauguració-presentació de l’exposició dedicada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al “Tinglado 4″ del Port de Tarragona.
El propòsit de l’exposició és intentar mantenir una part del museu i les seves peces a l’abast del públic mentre duren les obres d’arranjament de la seu a la plaça del Rei.

Amb això, bé podríem tancar aquesta nota-notícia pels nostres socis i seguidors. Em sembla però, una bona oportunitat per aportar algunes explicacions que poden ser, també, d’interès. Com que és una iniciativa personal, i amb permís de la RSAT, ampliaré aquesta entrada amb el que són aportacions de caràcter més personal i, per això signaré l’autoria al final.

El MNAT no ha arribat al port–ha arribat a port, potser?–per una casualitat més o menys atzarosa. Aquest darrer episodi és fruit d’un excel·lent treball de la direcció del museu, sota l’autoritat de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC), un ens que a penes te cinc anys de vida de la Generalitat de Catalunya. Com que cal conèixer el qui és quí puix que l’onomàstica ajuda a entendre el relat, Xavier Llovera, primer i Mònica Borrell més recentment, amb la dedicada i incansable cooperació del personal del museu, han dut a terme la tasca del trasllat i la museïtzació de les peces que del museu s’exposen.
El bon fer i excel·lent disposició dels tècnics de l’àrea de cultura de l’Autoritat Portuària, amb una llarga trajectòria de muntatges exitosos, han garantit que el marc que envolta les peces del museu permeti un bon accés i informació al visitant. Això sota la decidida presència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu i Figueras que amb una trajectòria de cooperació amb afers culturals de molt alt nivell, just ara abandona aquesta dedicació.

Això però, no ha estat un disseny més que voluntariós. El MNAT ha hagut d’abandonar la seva seu al número 1 de la plaça del Rei no gens menys que per una ordre judicial. El deplorable estat de manteniment i notables dèficits estructurals als quals mai se li van posar remei, van portar als treballadors del centre a plantejar una denúncia davant de les autoritats laborals, per les lamentables condicions laborals en les quals havien de treballar. Una numantina i desnortada resistència per part de la direcció va endarrerir el tràmit judicial fins que finalment, una sentència ferma, obligava al responsable de la gestió del centre, la Generalitat de Catalunya, a procedir a realitzar les necessàries obres d’arranjament. Cal recordar aquí que el MNAT, com a museu NACIONAL, és propietat de l’estat espanyol i que, en compliment de les transferències en matèria de Cultura i Patrimoni, ara fa uns anys va traspassar la gestió a la Gencat. I, per cert, que alguns dels funcionaris més antics, ho són de l’administració de l’estat, tot i que ara també, qui els paga i mana és la Generalitat.

De la sentència en fa més de quatre anys i les obres no es poden començar fins que es deslliurin els espais i es traslladin i emmagatzemin les obres dipositades al museu. (Nota al marge: quan diem dipositades volem insistir en què, una part substancial del material del museu la componen peces propietat de la RSAT, cedides en el seu dia amb els canvis legislatius sobre el patrimoni cultural; propietat a la qual la RSAT mai no ha renunciat.)
El projecte de les obres contempla principalment el canvi de tots els finestrals, de ferro de l’època i que no suporten vents i pluja, la instal·lació d’un ascensor i accessos per a persones amb limitacions de mobilitat, la climatització i, més important, sobretot pel temps que ha portat la negociació del projecte, una nova central transformadora de l’escomesa elèctrica. Això a banda de la nova museïtzació que hauria de permetre una millor i més comprensible contemplació de les peces del museu.

Cosas de palacio” que s’han vist i es veuran enrederides per qüestions pressupostàries, puix que el projecte s’ha periodificat per assignar-se durant un període de quatre exercicis i, com que encara no ha començat, si algú té interès a veure el MNAT a la seva seu, caldrà que s’esperi a l’any 2024 o 2025. Vale?

La visita a l’exposició és gratuïta fins a l’1 de juliol…d’enguany.

XA/RSAT

Visita a Poblet – 16 de juny

La RSAT ha organitzat finalment l’anunciada visita al Reial Monestir de Poblet, conjuntament amb Bibliòfils de Tarragona.

La visita està programada pel dissabte 16 de juny i inclou:

 

  • Visita Arxiu Tarradellas amb la directora Nuria Gavarro a les 11
  • Dinar a la hostatgeria els qui vulguin (prèvia reserva),
  • Visita biblioteca amb Fra Xavier Guanter, tarda 15,30
  • Visita guiada al monestir i acabar sobre 18 hores, (qui vulgui quedar-se a les  Vespres  es fan a les 19 hores)

Transport: La RSAT no organitza un transport col·lectiu per aquesta visita. Els participants hauran d’utilitzar mitjans propis. Alhora, també poden triar de fer la visita sencera, el dinar o, només la visita a la tarda.

Les reserves/inscripcions per la visita i pel dinar s’han d’adreçar a la nostra adreça de correu electrònic informacio@arqueologica.org , preferiblement abans del dia 15, divendres. (També es poden fer personalment a la seu de la RSAT, als matins)

 

 

Assemblea General Ordinària

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA

Us recordem que de conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del passat 14 de maig us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 11 de juny de 2018 a les 7 de la tarda, a la seu social del carrer Major núm. 35.

Durant els 10 dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius de l’estat de comptes.

..

Notable afluència de pùblic durant les Jornades de Portes Obertes

Més dos centenars de persones ens han visitat aquest passat cap de setmana durant les Jornades de Portes Obertes en celebració del Dia Mundial de l’Associacionisme Cultural. S’han ofert videos de reportatges multilingües dels monuments i d’excavaciones recents i una exposició de fotografies antigues de Tarragona amb detall de l’evolució de estructures i edificis ja despareguts del nostre entorn. També s’ha donat accés al nostre pati-jardí recentment restaurat i que permet la celebració d’activitats com els recents concerts de música romana dins del festival Tàrraco Viva.